diàleg

TEMA DEL DIA
Conflicte.
Espanya té, sobre el paper, el govern més progressista que pugui donar el seu sistema polític i, teòricament, el més favorable a reformar l’estat per assumir les reivindicacions catalanes. A la dreta del PSOE, només hi ha dreta o extrema dreta, suposant que avui es pugui diferenciar entre aquests dos termes a la política espanyola, sobretot després del principi de fusió entre el PP i Ciutadans. A Catalunya, un sector polític important, el que integren el PSC i els comuns, defensa que és possible una Espanya alternativa a l’actual, i que el conflicte català es pot resoldre amb el diàleg.

L’independentisme ja havia enterrat teòricament la voluntat de reformar Espanya. El va tancar amb la liquidació de l’estatut arran de la sentència del Tribunal Constitucional del juny del 2010, que va posar fi a l’autonomisme. D’aleshores ençà, l’independentisme va emprendre un recorregut cap a l’estat propi, rebatejat amb el nom de república, intentant pactar un referèndum amb Espanya. El 8 d’abril de 2014, el Parlament de Catalunya va enviar una delegació al congrés espanyol, integrada per Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera, per pactar una consulta legal. Aquell dia, Marta Rovira va explicar que, després del fracàs de l’estatut i d’incomplir sis sistemes de finançament pactats, la conclusió era que l’encaix no era possible. La resposta del PP i el PSOE va ser negativa i l’excusa va ser que el dret d’autodeterminació no cabia dins la constitució espanyola.

La negativa espanyola al diàleg va portar al referèndum del Primer d’Octubre i a la repressió subsegüent, que encara dura. Malgrat aquesta repressió, els governs català i espanyol ja van fer un intent de diàleg l’any passat, que el PSOE va acabar trencant amb l’excusa de la figura del mediador demanada per la part catalana. L’experiència sorgida de l’acord de Pedralbes va naufragar per la por que el PSOE va tenir de  la dreta nacionalista espanyola, que havia convocat la manifestació de Colón. Aquell fracàs és el que justifica l’escepticisme amb què l’independentisme afronta el segon intent de diàleg amb el govern espanyol.

La situació actual és lleugerament diferent de la de fa un any, perquè a Madrid hi ha un govern de coalició PSOE-Podem que accepta de dialogar bilateralment perquè necessita els vots d’ERC per a governar, però les posicions de fons són les mateixes de sempre. L’única novetat hauria estat que Podem hagués mantingut la seva posició favorable al referèndum, però hi va renunciar durant la campanya electoral per facilitar el pacte amb el PSOE. Fins i tot un dels ministres negociadors, Manuel Castells, partidari del referèndum, ha afirmat que no el defensarà perquè com a ministre ha jurat la constitució espanyola. Si Castells ha de renunciar a les seves idees perquè és ministre, el seu paper a la taula de diàleg es trobarà amputat per aquesta ‘disciplina constitucionalista’.

És impossible de predir com acabarà aquesta taula, però és molt difícil que resolgui definitivament el conflicte entre Catalunya i Espanya. A les propostes del govern català sobre autodeterminació i amnistia, Sánchez hi respon amb una ‘agenda de retrobament’: quaranta-un punts de gestió autonòmica que ja s’havien d’haver complert i que no s’han de discutir en cap taula de diàleg sinó a la comissió mixta Generalitat-estat. No hi ha intersecció entre els punts de la part espanyola i els de la part catalana, tot i els esforços que feien a última hora el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, i l’ex-cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Rius, per pactar alguna cosa que s’assemblés a un ordre del dia. La principal virtut de la taula és que, si acaba fracassant, els qui sincerament encara creuen que és possible una altra Espanya comprovaran definitivament que no i potser passaran a engruixir les files de l’independentisme.

MÉS QÜESTIONS
El 92% dels professors valencians estan capacitats per a ensenyar en català.
El 92% del professorat que fa classe al País Valencià està capacitat per a fer classes en català i el 27% per a fer-ne en anglès. Un percentatge que la Conselleria d’Educació vol augmentar per a continuar aplicant la llei de plurilingüisme als nivells superiors. Durant una compareixença a la comissió d’Educació de les Corts, el secretari del departament, Miquel Soler, ha exhibit aquestes dades per afirmar que no hi ha cap dificultat amb la capacitació i respondre a les crítiques del PP i Cs. Aquests dos partits havien demanat la compareixença del conseller Vicent Marzà després de dos anys d’aplicació de la llei i l’arribada a secundària, batxillerat, FP i adults a partir del 2020-2021. El secretari ha advertit que la llengua no és una qüestió de matemàtiques ni hi ha ‘percentatges màgics’ a l’ensenyament, i ha recordat que la realitat social dels valencians és que el 96% sap castellà, el 30% català i només el 6% anglès. Per això, Educació vol continuar fent formació del professorat després de l’augment de la capacitació en anglès, que ha passat de 4% al 27% en quatre anys. Quant a l’exempció de l’assignatura de ‘valencià’, el responsable d’Educació ha posat l’accent en el fet que no passa absolutament res i continua vigent com estableix la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, que preveu que totes les famílies que compleixin els requisits poden continuar demanant-la.

Els sobiranistes del Bloc no veuen necessari el canvi de nom de la formació. Bloc i País, corrent sobiranista del Bloc Nacionalista Valencià, formació majoritària de la coalició Compromís, no considera prioritari canviar el nom de la formació, com proposa la ponència política i organitzativa del vuitè congrés del Bloc. El seu coordinador, Vicent Fernández, ha dit: ‘El fet important no és si som bloc o llibreta, sinó que parlem del futur que volem per al nostre partit.’ Del seu punt de vista, el canvi de nom és accessori i en canvi, s’hauria de parlar si Compromís serà una federació o no i com es millorarà la democràcia interna de la coalició. Per a Fernández, la proposta de sotmetre a una consulta telemàtica un hipotètic canvi de nom del partit contrasta amb les negatives a posar tots els mitjans de què ja disposen per a facilitar la participació de la militància al congrés. Com a exemple, ha recordat que es votaran del 14 al 21 de març (enmig de les Falles i la Magdalena) els noms que proposa la ponència, sense que hi hagi hagut cap debat sobre aquesta necessitat. Mentrestant, però, la militància ha de sol·licitar la inscripció al congrés, tot i estar al dia en drets i deures, i no s’ofereixen mecanismes de participació telemàtica, cosa que, segons Fernández, és una contradicció.

Més per Mallorca fa una crida a mobilitzar-se per aconseguir més sobirania. El grup parlamentari de Més per Mallorca ha defensat la necessitat d’avançar cap a l’obtenció de més sobirania a les Illes Balears. El portaveu adjunt de la formació, Josep Ferrà, ha explicat que sobirania vol dir tenir la capacitat de decisió en moltes qüestions, que les institucions que treballen més a prop dels ciutadans puguin decidir en qüestions que els afecten, especialment les estratègiques. El diputat ha recordat davant la cambra l’Agenda Balear defensada per la formació, en què es proposen tres objectius prioritaris: el desenvolupament del Règim Especial de les Illes Balears, el conveni de mobilitat sostenible per a implantar el tren de Llevant i el tramvia de Palma i el conveni per a finançar infrastructures de depuració i proveïment d’aigua. Ferrà ha defensat la necessitat de mobilitzar-se contra l’immobilisme de l’estat espanyol i ha fet una crida al diàleg, tot i que ha alertat que havia arribat l’hora de centrar esforços ‘a alçar la veu, en la reivindicació, en la mobilització’. Ambdues eines són necessàries per la poca consideració històrica que ha tingut l’estat envers les Illes. Per Ferrà, s’ha de defensar un finançament millor per poder fer més bones polítiques i tenir uns serveis públics més bons, a fi de redistribuir millor la riquesa concentrada en poques mans, crear llocs de feina i millorar el benestar de la població.

LA XIFRA
40.000 funcionaris de la Generalitat de Catalunya podran teletreballar, si més no dos dies la setmana, abans no comenci l’estiu. En el cas dels treballadors que es traslladin al nou districte administratiu de la Zona Franca, ho podran fer tres dies, de dilluns a divendres durant els dos primers anys, per ‘trasllat forçós’.

TAL DIA COM AVUI
El 25 de febrer de 1861 neix Santiago Rusiñol, autor de L’auca del senyor Esteve i pintor prolífic, considerat un dels referents del modernisme.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.