08.07.2017 - 22:00
La paraula ‘apoderament’ (i no pas ‘empoderament’) significa ‘procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials’. Però és quan parlem d’apoderar la gent (la ciutadania, les persones…) –amb la suma de tots dos termes– que el significat pren una gran força, perquè esdevé un element que permet el canvi. Cal l’apoderament de la gent per viure en una societat més participativa, plural, democràtica. Des de la gestió del paisatge a escala local, l’apoderament de la gent és determinant perquè tot prengui sentit i es converteixi en qualitat de vida, bé comú, amb sentit de pertinença, més enllà de l’abús i l’arbitrarietat de certs interessos particulars.
En el seminari ‘Repensant el patrimoni. Natura, cultura, paisatge’ (Universitat de Girona, 22-5-2017) es va presentar una sessió que ajuda a entendre la importància de l’apoderament de la gent en relació amb el paisatge. La va impartir la italiana Simonetta Zanon, de la Fundació Benetton d’estudis i recerca, responsable del projecte de recerca sobre el paisatge i membre del comitè científic. Va parlar sobre la participació ciutadana en la definició dels valors del lloc, arran del projecte ‘Luoghi di valore’ i d’alguns casos concrets, com el del poble de Baver. Aquest projecte és recollit en un llibre del mateix nom que s’acaba de publicar a Itàlia.
L’objectiu de l’estudi era fer visibles els lligams que les persones i comunitats estableixen amb els llocs i la qualitat de vida que això implica per a aquestes comunitats i la gent que les conforma. L’estudi es va circumscriure a la província de Treviso, al nord d’Itàlia. Per identificar els llocs de valor d’aquest territori, es va demanar als ciutadans i a les associacions que expliquessin quins eren els llocs que per a ells tenien valor i el perquè. Aquesta consulta es va fer sis vegades entre el 2007 i el 2012. Hi van participar cinc-centes persones i es van identificar 750 indrets. Els participants eren individus, col·lectius i associacions diverses, escoles, etc. I es van organitzar exposicions, trobades públiques, tallers… en alguns indrets de la província de Treviso. L’equip del projecte en va visitar vuitanta, d’aquests llocs. Aquestes visites foren molt importants, perquè s’hi va poder parlar directament amb la gent del lloc. Segons Simonetta Zanon, el mosaic és el que crea el valor del lloc.
Una vegada recollit el material, es va procedir a interpretar-lo, a treure’n conclusions, que són d’un gran interès. Segons que va explicar Zanon, els llocs i els valors indicats eren moltíssims. Eren repartits per tota la província de Treviso, tret d’una zona del sud-oest, on hi ha unes grans pedreres i és un lloc que la gent no habita ni pot visitar. I a quina mena de llocs donava valor, la gent? La primera conclusió que se n’extreia era l’extrema varietat d’indrets d’interès per a la gent de la província de Treviso.
Simonetta Zanon va explicar que mirar de definir uns llocs de valor és una comesa que no casa amb les classificacions objectives, perquè els llocs són valorats segons la relació que hi té cadascú, és a dir, segons raons subjectives. No se’n poden fer tipologies, doncs. De manera que els responsables de l’estudi van començar a aplegar els indrets per característiques. Van proposar una vintena de grups, a partir de les indicacions fetes per la gent. Un grup era el de monuments, esglésies, etc. catalogats. Un altre eren elements d’interès patrimonial sense catalogar, com ara torres, edificis amb caràcter, palauets… Un altre, el d’itineraris de caràcter natural. I així fins a vint.
De tot el material, dues preguntes que l’estudi formulava a la gent que hi participava van ser clau: la motivació de la tria i la freqüència amb què es visitava el lloc valorat. Pel que fa a la motivació de la tria, hom va trobar que es repetien alguns valors: ambiental, natural (40%); valor històrico-artístic (40%); lloc fràgil, no adequadament protegit, en perill de desaparició o de malmetre’s (15%); valor sentimental (30%); ric en records personals (30%).
Sobre la freqüència amb què es visitava el lloc, l’estudi va posar de manifest un fet important: el judici en relació amb el valor dels llocs depèn molt de l’experiència que cadascú hi ha tingut, de les vivències, les que conserva la memòria personal. Els llocs valorats són sovint aquells dels quals la persona forma part i en què ella i les generacions que la precedeixen n’han viscut els canvis, també. Els indrets viscuts sempre es prefereixen als llocs excepcionals. De manera que els llocs més valorats per la gent no són paisatges excepcionals i protegits, sinó paisatges ordinaris, comuns.
Simonetta Zanon també va explicar que el projecte ‘Luoghi di valore’ i el treball amb algunes comunitats per a prendre consciència de la importància del seu paisatge havia implicat també la conscienciació de la gent sobre els valors a preservar d’aquell paisatge i el compromís de preservar-los. I va exposar el cas del poble de Baver, on la gent es va organitzar en dues ocasions. La primera, per defensar un patrimoni medieval que parlava de la memòria dels seus avantpassats (l’antiga fonda, lloc de trobada dels vilatans durant generacions, o l’església del segle XV), que la construcció d’un carril bici volia malmetre. Després es va mobilitzar per un segon incident, que implicava la desaparició, a causa de l’especulació, de part d’una vinya centenària on es manté una varietat antiga, i amb un emparrat excepcional, amb el suport d’arbres d’auró i morera. Una classe de conreu de vinya antiquíssima i singular que és a punt de desaparèixer.
En tots dos casos, l’oposició popular, la mobilització i la lluita per la preservació d’aquest patrimoni, que és un llegat amb futur, van reeixir a mantenir aquests indrets de valor per als seus habitants. Indrets de valor material, però també immaterial. En el cas de la vinya, amb un vincle etno-antropològic, per a mostrar un cultiu ecològic, un paisatge agrícola de futur, amb funcions socials, educatives i ambientals. Exemple de multifuncionalitat del paisatge agrari. Simonetta Zanon va explicar aquesta lliçó que n’havia extret: que, arran de l’amenaça d’un lloc amb valors, s’havia desvetllat el vincle amb aquest lloc, que molta gent fins aleshores vivia d’una manera inconscient. I encara va afegir que aquesta victòria no tenia res a veure amb la nostàlgia pel passat, sinó que era una aposta de futur diferent.
