L’independentisme planta cara als excessos de Llarena

  • La majoria republicana respon al jutge convocant demà el ple d'investidura de Jordi Turull *** L'Obra Cultural Balear demana que es retiri el decret del català a la sanitat per insuficient *** La delegació del govern espanyol reobre el conflicte lingüístic a Bellreguard per la retolació dels senyals de trànsit

VilaWeb
Redacció
21.03.2018 - 22:10
Actualització: 21.03.2018 - 23:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

TEMA DEL DIA
Investidura ‘exprés’.
Si el jutge Pablo Llarena volia frenar la investidura de Jordi Turull no se n’ha sortit. La seva decisió de convocar divendres al Tribunal Suprem espanyol Turull, Marta Rovira, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Josep Rull, amb l’amenaça d’empresonar-los, ha acabat la paciència de l’independentisme. Allò que no s’havia aconseguit durant mesos de negociacions entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, ho ha aconseguit Llarena: una resposta clara de l’independentisme accelerant el ple d’investidura a dijous perquè Turull pugui anar divendres davant el Suprem espanyol investit com a president. Tot i que la CUP no decidirà el vot fins poc abans del ple, Junts per Catalunya confia que no obstaculitzarà la investidura de Turull després dels contactes que han tingut avui les dues formacions.

La decisió de fer una investidura ‘exprés’ és un canvi d’estratègia de la majoria republicana. Des de les eleccions del 21 de desembre fins avui, Junts per Catalunya i Esquerra havien optat per acatar les resolucions judicials que han anat vetant candidats a la investidura davant la perplexitat de la CUP. Primer va renunciar Carles Puigdemont i ahir Jordi Sánchez. Aquesta estratègia no ha servit ni per a aconseguir una investidura efectiva ni per a aturar la repressió, com s’ha vist avui. Al contrari, a cada pas enrere que ha fet l’independentisme, l’estat ha respost amb més duresa, mantenint en presó provisional els líders independentistes, fins i tot aquells que han renunciat des de fa setmanes a l’activitat política, com Joaquim Forn. Rajoy volia un president de la Generalitat lliure de càrregues judicials i no ha escatimat mitjans a aconseguir-ho, amb l’ajut d’una justícia disposada a justificar-ho tot en nom de la unitat d’Espanya.

Durant aquests mesos no hi ha hagut cap gest de distensió per part del govern espanyol, cap intent d’obrir diàleg. Al contrari, ha mantingut l’aplicació de l’article 155 per anar desmuntant el poc autogovern que té la Generalitat, amb l’aplaudiment del PSOE i Ciutadans. Aquests últims fins i tot es permeten el luxe d’acusar de tou el govern de Rajoy, com ha passat avui al congrés espanyol. Soraya Sáenz de Santamaria i Albert Rivera han rivalitzat per veure qui era més dur contra Catalunya. Però l’agreujament de la crisi amb Catalunya també debilita Rajoy, que veu com s’evaporen les possibilitats d’aprovar el pressupost, perquè el PNB condiciona el seu suport a la retirada del 155, cosa que no passarà fins que no hi hagi un nou govern autonòmic. I aquesta vegada ha estat un jutge qui ho ha dinamitat. Un jutge que el dia 1 de març declarava ‘complexa’ la causa contra l’independentisme per allargar la instrucció divuit mesos, i vint dies després ja té la instrucció aparentment enllestida. Una acceleració vertiginosa que només tenia per objectiu aturar la investidura de Turull.

MÉS QÜESTIONS
L’Obra Cultural
demana la retirada del decret del català a la sanitat. L’Obra Cultural Balear (OCB) s’ha plantat i demana al govern que retiri el decret de català a la sanitat perquè el dret de ser atès en català per part dels funcionaris públics és recollit a l’estatut d’autonomia, a la llei de normalització lingüística i a la llei de funció pública. És per aquest motiu que l’OCB troba ‘imprescindible’ que el català es mantingui com a requisit d’accés a les oposicions. A banda, tal com és redactat l’actual esborrany, ‘es poden crear situacions d’inseguretat jurídica que caldria evitar’. Des del punt de vista de la seguretat jurídica –diu l’OCB– ‘és preferible exigir el català d’entrada, per a poder accedir a la funció pública, i dissipar així qualsevol perill que aquest decret acabi als tribunals’. El decret, que encara no s’ha aprovat, preveu una moratòria de dos anys per a acreditar el coneixement del català. L’entitat ha explicat que el text que es pretén aprovar implica ‘un tractament discriminatori per part de l’administració cap als catalanoparlants i persones que desitgen emprar la llengua pròpia de les Balears, que passen a ser tractats com a ciutadans de segona’.

La delegació del govern espanyol reobre el conflicte lingüístic a Bellreguard. El conflicte obert entre l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) i la delegació del govern d’Espanya al País Valencià per la retolació en català acabarà als tribunals. La delegació del govern espanyol ha comunicat que havia donat instruccions a l’advocacia de l’estat perquè aplegués tota la documentació i presentés un recurs contenciós administratiu amb la finalitat d’obligar l’Ajuntament de Bellreguard, mitjançant resolució judicial, a incloure el castellà en els senyals de trànsit del nucli urbà. L’ajuntament, de Compromís, es va negar a canviar-los apel·lant a un reglament municipal que dóna preeminència al català com a llengua pròpia.

La nova ValenciaApp per promoure el català. Amb la voluntat d’ajudar els comerços del País Valencià a millorar la seva responsabilitat lingüística envers la llengua, avui la Plataforma per la Llengua al País Valencià ha presentat l’aplicació ValenciApp, pensada per a donar impuls a la llengua i incentivar les empreses a considerar-la un factor positiu per a la seva activitat. El funcionament de ValenciApp, disponible per a telèfons mòbils amb sistema operatiu Android i iOs, és senzill i intuïtiu i classifica els establiments segons la responsabilitat lingüística que tenen. La Plataforma per la Llengua té l’objectiu de sensibilitzar empreses i entitats, per garantir que els ciutadans puguin viure plenament en català.

Més pressió judicial sobre el batlle d’Alacant. La magistrada Patricia Romero ha processat el batlle d’Alacant, el socialista Gabriel Echávarri, per l’acomiadament de la cunyada del portaveu del PP Luis Barcala, segons la interlocutòria notificada aquest matí. La decisió implica el segon processament d’Echávarri per un delicte de prevaricació. L’Audiència va confirmar que el processava pel presumpte fraccionament dels contractes de Comerç. I tot això en ple debat sobre la seva dimissió com a batlle, que demanen tots els grups. Però ell s’hi resisteix posant condicions per garantir que la seva successora sigui l’actual portaveu socialista. La jutgessa assegura que hi ha indicis d’un delicte de prevaricació administrativa per part del batlle, perquè és qui dóna l’ordre que es va materialitzar en la destitució de la funcionària interina i que aquesta destitució la va decidir com a represàlia a la denúncia contra ell que va interposar el PP per un presumpte fraccionament de contractes.


Possible crisi de govern a Andorra. Les desavinences entre el president, Toni Martí, i el ministre d’Economia, Gilbert Saboya, no han fet sinó accentuar-se d’ençà que va començar la legislatura, el 2015. Les diferències són polítiques, però també han arribat a l’àmbit personal. La situació podria haver arribat al límit després dels últims esdeveniments i el titular de la cartera d’Economia, Competitivitat i Innovació sospesa si deixar l’executiu, segons que informa el Diari d’Andorra.

LA XIFRA
30 euros era la tarifa plana pels vols entre les Illes Balears que el govern espanyol estudiava d’aplicar, a petició del govern balear, però la Comissió Europea ho ha rebutjat. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha revelat avui, a preguntes del senador d’ERC Bernat Picornell, que la Comissió considera la mesura contrària a la normativa comunitària.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de març de 1963
es tancava per sempre la presó d’Alcatraz, a San Francisco (Califòrnia). Entre els seus presos més famosos hi ha Al Capone o Henri Young. Avui és oberta com a atracció turística.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes