continua vigent

TEMA DEL DIA
Vigència.
L’article 155 es va aixecar automàticament el 2 de juny de l’any passat quan el govern de Quim Torra va prendre possessió, després de set mesos i cinc dies. Un any després, l’article que suspèn l’autogovern no és vigent legalment però continua viu políticament i amb uns efectes que marquen el dia a dia del govern autonòmic. Aquell govern que l’independentisme majoritari va qualificar de ‘efectiu’ i que es va demostrant que ho és molt poc, perquè les limitacions legals, les traves polítiques i les imposicions administratives continuen, més enllà de les febleses estructurals d’un govern autonòmic.

Una de les coses que no es va aixecar va ser la intervenció dels comptes de la Generalitat. El govern de Pedro Sánchez va decidir de mantenir-la –tot i el suport dels independentistes a la moció de censura– per poder vigilar que l’executiu no destinés diners al procés. Un any després, la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha anunciat que no pensa aixecar la intervenció, tot i les reiterades peticions que li ha fet arribar el vice-president, Pere Aragonès, en públic i en privat. El motiu que dóna la ministra és que mantindrà la intervenció mentre hi hagi allò que considera intervencions desafortunades del president Quim Torra. I ha posat d’exemple el lema ‘ho tornarem a fer’. És a dir, que el govern espanyol manté la intervenció de les finances perquè no li agrada què diu el president de la Generalitat. La llibertat d’expressió o d’opinió o la discrepància política no formen part del manual de càrrec de ministra, que és el mateix, sembla, que el que usava el sinistre Cristóbal Montoro.

Però més enllà dels capricis jacobins d’una ministra, el govern autonòmic tampoc no pot aplicar polítiques sectorials com ara la lluita contra el canvi climàtic perquè el Tribunal Constitucional espanyol li tomba la llei que va aprovar el parlament sobre aquesta qüestió. El tribunal considera que el govern català no té potestat per a establir objectius vinculants de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle o en la transició energètica cap a les renovables. El TC posa la unitat d’Espanya per davant de la lluita contra el canvi climàtic. El tribunal ja va suspendre els articles de la llei el desembre del 2017, després d’un recurs presentat pel PP i que el PSOE no va voler retirar. Tot i la petició del conseller de Territori, Damià Calvet, a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, perquè retirés el recurs, el govern del PSOE va decidir de no fer-ho. En plena onada de calor i amb l’incendi a les Terres de l’Ebre, la decisió no podia ser més oportuna.

Una de les utilitats que havia de tenir el diàleg entre el govern català i l’espanyol era retirar recursos presentats al TC contra lleis catalanes, però ja se n’ha vist el resultat. El govern de Quim Torra continua assetjat com si el 155 fos vigent i el president és a les portes de ser jutjat per haver penjat una pancarta a favor dels presos: avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha refusat d’arxivar la denúncia. És acusat de desobediència i pot acabar inhabilitat. Tenir un govern ‘efectiu’ serveix perquè Catalunya no la governin els partits unionistes, però el marge per a fer política dins el marc autonòmic s’ha demostrat que continua essent molt limitat. I ho serà mentre els partits independentistes siguin incapaços d’acordar una estratègia comuna per a sortir de la ratera autonòmica.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV ofereix a Compromís la presidència del ple per fer visible el successor de Ribó.
El PSPV ha presentat un document a la taula negociadora del futur govern municipal de València en el qual ofereix a Compromís la possibilitat de quedar-se la presidència fixa del ple per a donar visibilitat a qui l’exerceixi, amb l’objectiu de potenciar un nom amb vista a la successió de Joan Ribó. Per als socialistes aquest és el veritable problema que dificulta un acord a València i creuen que aquesta pot ser una solució. La proposta socialista inclou una estructura de govern formada pel batlle, una vice-batllia i deu tinences de batllia, de manera que es constituiria una junta de govern de dotze persones, amb sis de cada formació. I després la vice-batllia i les tinences de batllia es repartirien les onze àrees en què es distribuirien les tasques de govern. En el mandat anterior la presidència del ple se la van repartir de manera rotatòria els portaveus dels tres grups de govern. Però Joan Ribó continua refusant la proposta de crear una vice-batllia per a Sandra Gómez. La resposta oficial a la proposta socialista la presentarà Compromís a la reunió de dilluns que ve, però ahir, al final de la mesa de negociació, ja van avançar-ne una part. Per començar, van destituir els seus coordinadors d’àrea com a prova que renuncien a l’estructura de govern que havien proposat inicialment i conviden el PSPV a renunciar a la seva pretensió d’una vice-batllia.

À Punt i Televisió de Catalunya coproduiran un film sobre Guillem Agulló. Aquests dies arriba als cinemes el film Els dies que vindran, del director Carlos Marqués-Marcet, protagonitzat per Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer. En una entrevista a ‘El món a RAC1’, Marqués-Marcet ha avançat que el nou projecte que té a les mans no s’estrenarà a la gran pantalla, perquè serà un telefilm sobre el militant antifeixista Guillem Agulló, assassinat l’11 d’abril de 1993. És una coproducció d’À Punt i Televisió de Catalunya que s’ha de començar a rodar al novembre a València. El director ha explicat que procurarà que pocs actors siguin professionals i que cercarà joves als instituts valencians per a interpretar el film. A la web de Catalan Films & TV, hi ha registrada una producció amb el nom de La mort d’en Guillem, de les productores Lastor Media, SomBatabat Produccions i Suica Films. El llargmetratge, actualment en desenvolupament, durarà noranta minuts, la versió original serà en català i tindrà com a actors principals Nacho Fresneda, Clara Segura i David Solans. En seran productors Tono Folguera, Marc Roma i Natalia Maestro. El guió va a càrrec d’Alfred Pérez Fargas i Roger Danès.

Tensió a Més per Mallorca per la renovació dels membres del govern. La direcció de Més ha decidit que Fina Santiago i Miquel Ensenyat no siguin consellera d’Afers Socials i senador autonòmic, respectivament. El canvi afectarà també el conseller de Medi Ambient en funcions, Vicenç Vidal, que tampoc no tornarà a exercir el càrrec, segons una proposta de l’executiva de Més que es va prendre ahir. Més entén que hi ha arguments diversos que aconsellen aquest canvi. Per exemple, que els qui han negociat el pacte no han d’ocupar després els càrrecs negociats per a no donar la imatge que en la negociació han treballat en benefici propi. Fina Santiago, diputada de Més per Mallorca i consellera de Serveis Socials en funcions, s’ha mostrat perplexa per la decisió. Ha dit que el fet que qui hagi negociat el nou pacte progressista no pugui adoptar càrrecs en el govern ha estat una decisió presa pels dos coordinadors del partit (Bel Busquets i Guillem Balboa). I ha afegit que, tot i semblar-li un criteri encertat des d’un punt de vista ètic, abans cal avisar les persones a qui s’ha demanat de negociar. També ha destacat que és una decisió que encara no s’ha pres, perquè hi ha una part de l’executiva que no hi està d’acord. Bel Busquets ha negat que la decisió respongui a cap càstig per la manera com s’han fet les negociacions i ha elogiat la tasca dels consellers i del senador que no continuaran. També ha recordat que tenen el càrrec pel qual es van presentar a les eleccions: Ensenyat és portaveu al parlament; Santiago, portaveu adjunta; i Vidal, conseller al Consell de Mallorca.

LA XIFRA
25% és el percentatge d’augment de la pressió fiscal a Andorra durant l’any 2018. La dada ha alarmat diversos sectors econòmics andorrans, però el cap de govern, Xavier Espot, s’ha compromès a no augmentar els imposts durant aquesta legislatura.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de juny de 1905 a Sebastòpol, a Crimea, els mariners del cuirassat Potemkin començaven un motí contra els oficials, que els havien donat carn podrida per menjar. Hissaren la bandera vermella i posaren rumb a Odessa, on s’havia declarat la vaga general, en el context de la Revolució de 1905.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb