[Cada dia a les nou del vespre Pere Martí publica aquest article, ‘L’última’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista.]

 

TEMA DEL DIA

Desmuntant Zoido. La compareixença del ministre d’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, al senat per donar explicacions sobre el dispositiu policíac del dia 1 d’octubre no ha servit ni per a aportar transparència a l’actuació violenta de la policia espanyola i la Guàrdia Civil ni per a calmar els ànims, sinó al contrari. El cost tan elevat de l’operació Copèrnic, que supera els 87 milions d’euros, encara afegeix més llenya al foc. D’aquests milions, 26,5 es van dedicar al lloguer dels vaixells que van allotjar els policies i guàrdies civils que van actuar durant la jornada del referèndum. Les xifres no es poden contrastar, però el relat del ministre, afortunadament, sí, perquè xoca amb la realitat que es va viure aquell dia. El ministre ha fet un relat dels fets molt semblant a les interlocutòries judicials que justifiquen l’empresonament, però que no resisteix la comparació amb els fets. Aquests en són alguns exemples:

1. ‘La policia va usar la força mínima imprescindible.’ En la retina de la majoria de catalans i de ciutadans d’arreu del món encara hi ha les imatges de la violència extrema i desproporcionada que va descarregar la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra la gent concentrada davant els col·legis electorals. Una violència denunciada per organitzacions com ara Human Rights Watch, que avui ha fet públic un informe en què es parla d’un ‘ús excessiu de la força’ per part de la policia.

2. ‘Hi va haver manca de col·laboració i passivitat per part dels Mossos d’Esquadra.’ La policia catalana va clausurar l’1 d’octubre més del doble de col·legis electorals que la Guàrdia Civil i la policia espanyola juntes. I, a diferència dels cossos espanyols, ho van fer sense cap mena d’incident ni actuació violenta. La policia catalana en va tancar entre 130 i 140, mentre que les policies espanyoles en van clausurar entre 60 i 70, segons fonts dels Mossos. I, en molts més casos, va advertir els organitzadors que havien de tancar i no ho va fer per evitar situacions de violència com les que van causar els cossos espanyols. Fins i tot, en algun cas, es van encarar amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil per mirar d’evitar incidents. Els agents tenien ordres d’actuar segons els principis ‘de congruència, oportunitat i proporcionalitat’ i de ‘contenció i mediació’. Havien d’evitar l’ús de la força, que, davant la desobediència passiva, no podia ‘anar més enllà de l’acompanyament de persones fins a l’exterior’ o d’obrir un passadís per entrar-hi.

3. ‘En 149 dels 948 municipis hi havia més votants que persones censades.’ I el ministre ha posat com a exemple Polinyà, on el cens és de 5.910 persones i n’hi van votar 10.215. Ha insinuat que hi havia hagut tupinada, però no ha dit que aquest resultat havia estat possible gràcies al cens universal que es va anunciar el mateix dia 1, per sorpresa, precisament per a eludir la repressió de la policia i el tancament de col·legis. Qualsevol elector podia votar a qualsevol col·legi electoral. Gràcies a aquest sistema, per exemple, el president Puigdemont va poder exercir el dret de vot. El seu col·legi electoral de Sant Julià de Ramis va ser assaltat per la Guàrdia Civil i, finalment, va acabar votant a Cornellà de Terri.

4. ‘Només hi va haver cinc ferits.’ La Generalitat, basant-se en les dades del Departament de Salut, va donar la xifra de 1.066. Un d’aquests ferits, Roger Español, va perdre un ull per una bala de goma disparada per un policia espanyol. L’ús de bales de goma és prohibit a Catalunya. El ministre ha explicat que el policia va actuar en defensa pròpia perquè Español els volia tirar una tanca. Hi ha vídeos del moment:

 

5- ‘No hi va haver ordre d’actuar en moments determinats ni ordre de cessament de les actuacions.’ Doncs casualment a les nou del matí els col·legis electorals on havien de votar Puigdemont, Junqueras i Forcadell van ser objecte d’actuacions policíaques. Aquestes actuacions, majoritàriament càrregues, es van repetir tot el matí, però a la tarda es van aturar en sec. Algunes fonts atribueixen aquest cessament a pressions internacionals, però no s’ha confirmat.

6- ‘No es va alterar la convivència ciutadana normal.’ Aquesta afirmació es desmenteix tota sola. La tensió per les càrregues policíaques va originar tensió social i una onada d’indignació que encara dura. Sense anar més lluny: el Barça va jugar aquell dia contra Las Palmas al Camp Nou a porta tancada en senyal de protesta per la violència de la policia.

El ministre ha explicat que l’operació de la policia es va batejar amb el nom de Copèrnic no perquè el famós astrònom fos polonès, sinó perquè volien fer un ‘gir copernicà’ a la situació. I ho va aconseguir.

MÉS QÜESTIONS

Efectes especials. La història judicial és plena d’arguments estrambòtics per a justificar o defensar-se de qualsevol acusació, però el que ha fet servir un dels ultradretans investigats per les agressions durant la darrera manifestació del Nou d’Octubre supera qualsevol previsió. L’acusat ha negat davant el jutge haver participat en els incidents i ha assegurat que les imatges en què apareix agredint una parella són un ‘efecte òptic’. Així consta en el text de la declaració que l’investigat ha fet davant l’instructor del cas. Ha dit que ‘no va tocar’ la parella, que era a uns dos metres de distància d’ells i que allò que es veia era un ‘efecte òptic’ perquè era una ‘imatge congelada’. L’investigat també apareix en una imatge agafant el cap d’un fotoperiodista, i sobre això ha assenyalat que havia estat el fotògraf –’no sé si per nerviosisme o perquè es gira’, ha declarat– qui l’havia agafat a ell pel coll i que havia provat de treure-se’l de sobre; i que aquesta situació era la que es veia en la imatge. Així mateix, ha negat davant el jutge pertànyer a cap associació d’ultradreta ni de caràcter xenòfob, ni a la penya Yomus. Un àngel, vaja.

 

La hipoteca de la corrupció. Els grups parlamentaris que donen suport al govern balear calculen que el deute derivat de la corrupció i de la despesa negligent –sobrecosts per mala gestió durant l’etapa de govern del PP– podria arribar a ser entre 200 i 400 milions d’euros. Per aquest motiu, Podem, PSIB-PSOE i Més per Mallorca impulsaran una comissió no permanent sobre l’auditoria del deute de les institucions de les Illes, la justificació d’aquest deute i les possibilitats d’actuació. L’objectiu de la comissió és analitzar la documentació relativa al deute a fi de treure conclusions sobre les situacions econòmiques que l’han originat i escatir si van ser justificades degudament. A més, estudiaran les possibilitats de reduir-ne la incidència.

Recuperar el vol. L’Alguer i Barcelona tornaran a estar connectades per avió. A partir del diumenge 25 de març, la companyia Vueling oferirà dos vols per setmana, el dimecres i el diumenge. D’aquesta manera es trencarà l’aïllament per la manca de connexió aèria, d’ençà que Ryanair deixà de fer aquesta ruta.

TAL DIA COM AVUI

El millor entrenador de la història. El 18 de gener de 1971 va néixer a Santpedor Pep Guardiola. Com a jugador del Barça va ser el cervell del Dream Team i com a entrenador va millorar la filosofia de Johan Cruyff, de qui és hereu, per guanyar entre el 2009 i el 2010 un sextet històric: Lliga, Copa i Champions, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Campionat del Món de Clubs. Després ha guanyat la Bundesliga tres anys seguits com a entrenador del Bayern i ara entrena el Manchester City. Ha combinat els èxits esportius amb el compromís polític a favor de la independència. El discurs que va fer l’11 de juny en un acte de l’Assemblea consta a l’informe que va preparar la Guàrdia Civil per al jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena. Ací podeu veure la seva intervenció:

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb