Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Robert Fisk va ser un periodista, a parer meu, extraordinari. Dels més incisius i punyents que he vist mai. Ara, en el llibre extraordinari que Lluís Foix acaba de publicar (Una mirada anglesa), Fisk rep més d’un clatellot que reconec que em fa dubtar. Tanmateix, permeteu-me que relate igualment, amb més prevenció en tot cas, una anècdota que va definir clarament la meua visió del món. Passa enmig de la primera guerra del Golf Pèrsic, quan Fisk, davant aquella foto que tots recordem dels pous encesos enmig del desert, comença a explicar cridant i bracejant: “Tot això és corrupció!” I diu de manera molt vehement que sense entendre l’abast i el paper que té la corrupció al món, i sense cercar qui n’ix beneficiat cada vegada i en cada cas, és impossible d’entendre’l, el món.

D’això, Fisk me’n va convèncer completament. Oimés si de la corrupció en tenim un concepte un pèl més ampli i sensat que el que la gent d’ací ens hem acostumat a fer servir. Corrupció en el sentit que grans decisions, decisions que mouen molts i molts diners, es prenen de vegades per criteris que tenen poc a veure amb la racionalitat, però que acaben beneficiant de manera molt concreta empreses, persones, institucions, que tendeixen a ser sempre les mateixes. I que no solen oblidar qui els ha beneficiats.

Això ve a tomb de la insensata polèmica organitzada aquestes darreres hores amb el vaccí d’AstraZeneca, una polèmica que podeu resseguir fil per randa en aquest article.

Es una polèmica originada pels polítics, que els científics i professionals es miren més aviat amb estupor. Perquè és molt probable, o això és el que em diu tothom, que demà l’Agència Europea de Medicaments diga que en realitat no passa res i que ens podem continuar vaccinant tots tranquil·lament amb AstraZeneca. Sembla que, aleshores, els mateixos governs que aquestes darreres hores han frenat apressadament i insensata la vaccinació simplement la recuperaran uns quants dies més tard, com si no hagués passat res efectivament. Però el preu haurà estat, diguen què diguen, notable.

No solament perquè s’haurà estès sense fonament la sospita sobre un producte, sinó perquè han estat desautoritzades les agències reguladores, que diuen, ja ara, que no n’hi ha cap, de problema. I s’ha format un clima de suspicàcia general contra els vaccins, que serà aprofitat i ben amplificat des de posicions anticientífiques. A part que, com explica molt bé Jordi Goula en el seu article d’avui, les conseqüències econòmiques poden ser desastroses. Per a tots? No. No per a Pfizer, concretament. Perquè justament ahir la Comissió Europea, la mateixa que no para de barallar-se amb AstraZeneca del mes de gener ençà, va anunciar que comprava deu milions de dosis urgents a Pfizer, per a compensar així les que té, però que no fa servir, d’AstraZeneca. Cosa que, traduïda a xifres, vol dir que els contribuents europeus ahir vam pagar 120 milions d’euros a Pfizer, que té el vaccí més car, per unes dosis que ja teníem d’AstraZeneca i que n’havien costats 25, perquè és el vaccí més barat. Escandalós.

No és la primera volta que la pandèmia mena a situacions com aquesta. Ara fa poc menys d’un any, molts ja vam assistir impotents al gran negoci que feia Gilead, a compte d’una simple especulació sobre la capacitat del remdesivir contra la covid-19. Era el maig del 2020 i la realitat del març del 2021 és que el remdesivir no és el remei que necessitem contra la pandèmia, però gràcies a l’habilitat comunicativa de l’empresa americana i a una polèmica decisió política de Donald Trump, Gilead ha guanyat una quantitat portentosa de diners fent-ho veure. Ho vam explicar llavors en aquest article: “Diners abans que salut: l’especulació amb el remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus“.

Evidentment la covid-19 ha posat el món cap per avall i això implica un descontrol en la resposta que pot ser raonable fins a un cert punt, tenint en compte que trepitgem terreny desconegut. Però només fins a un cert punt. Perquè hi ha línies vermelles que són molt perilloses de trepitjar, com ha passat ara. Els polítics, menystenint els consells dels científics, deixen oberta la porta a decisions tan polèmiques i poc clares com aquesta que relate. Però fent-ho, lamentablement, resulta que també posen en relleu una incapacitat preocupant de gestionar bé aquesta crisi. Irritant si comparem tot això que fan ara amb allò que la comunitat científica ha estat capaç de fer. En menys d’onze mesos van aconseguir de tenir el vaccí i ara ja fa tres mesos llargs que és a disposició de les autoritats, però el desplegament de la campanya de vaccinació és tan lamentablement lent que al final costarà més punxar que no trobar com frenar el virus.

PS. Avui publiquem una entrevista a Vicent Gabarda que crec que és especialment important: “Al País Valencià hi ha més morts durant la repressió republicana que durant la repressió franquista”. Gabarda és un historiador valent, lliure i molt sensat, que va començar a parlar dels morts del franquisme i a investigar en aquest camp no tan sols quan ningú no en parlava, sinó quan gairebé ningú no era capaç de recordar que existien. Ha fet de la memòria històrica el treball d’una vida sencera i açò l’ha dut a unes conclusions incòmodes, però és prou valent per a assumir-les en públic i mereixen ser escoltades amb respecte. Perquè la ciència no et porta on tu vols, necessàriament, però ens calen científics disposats a explorar la realitat, ens porte on ens porte. Cosa que val tant per als vaccins com per al passat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.