vacuna AstraZeneca

L’OMS diu que no hi ha cap raó científica per a frenar la vaccinació amb AstraZeneca. L’Agència Europea del Medicament diu que no hi ha cap raó científica per a frenar la vaccinació amb AstraZeneca. I la Societat Internacional sobre Trombosi i Hemostasi (ISTH) diu que no hi ha cap raó científica per a frenar la vaccinació amb AstraZeneca. Tanmateix, la major part dels estats europeus decideixen de frenar aquesta vaccinació, cosa que origina una alarma injustificada i alenteix encara més un procés que va molt més enrere que no hauria d’anar. Bèlgica, un dels estats europeus discrepants amb la mesura, toca el punt clau: “És una batalla contra el temps.” Quin sentit té, doncs, aturar la vaccinació i perdre encara més temps? Què s’amaga darrere d’una decisió tan greu i polèmica, que ha causat estupor entre la comunitat científica?

Científics i professionals ataquen la decisió dels governs de frenar la vaccinació amb AstraZeneca

Per què s’ha frenat la distribució d’AstraZeneca?

La decisió de frenar el procés de vaccinació ha estat presa, exclusivament, pel poder polític. Ho va fer primer Àustria, seguida de Dinamarca i més països nòrdics i més tard es va ampliar al conjunt de la Unió Europea, amb poques excepcions. L’argument ha estat l’aparició d’efectes secundaris en alguns casos, concretament trombosi.

Les autoritats austríaques, de primer, van frenar la distribució d’un sol lot d’aquest vaccí, concretament el lot ABV5300. Fou després de rebre dues notificacions que indicaven que una persona de quaranta-nou anys havia tingut trombes múltiples deu dies després de rebre el vaccí i s’havia mort; i que una altra persona, de trenta-cinc, havia tingut un tromboembolisme pulmonar després de vaccinar-se i s’anava recuperant. Tots dos havien rebut el vaccí del mateix lot, però, tret d’això, no hi havia cap prova que vinculés els dos casos ni que l’administració del vaccí tingués cap relació amb els dos incidents.

Tanmateix, en cosa d’hores allò que havia començat essent a Àustria la retirada d’un sol lot –mentre hom es continuava vaccinant amb la resta de lots de la mateixa marca– ha esdevingut la paralització gairebé completa del procés de vaccinació amb AstraZeneca, amb independència del lot que fos, en setze estats de la Unió Europea. Una paralització que la ministra d’Indústria francesa, Agnès Pannier-Runacher, ha reconegut en una entrevista radiofònica que va ser coordinada políticament pels governs francès, alemany, italià i espanyol.

Reacció en contra dels científics i professionals

Les conseqüències d’aquesta decisió, contra la qual han alçat la veu les organitzacions professionals i els científics, són greus: a banda de frenar la fi de la pandèmia, sembren un pànic injustificat en la població, deslegitimen les agències reguladores a què els mateixos governs no fan cas, magnifiquen anècdotes i donen un altaveu potent als anticientífics. L’investigador David Boulware ho ha resumit contundentment: “El nou brot és un brot d’histèria col·lectiva.”

Cap estament professional ni científic no ha abonat la decisió. Es reconeix que hi ha un factor de prudència per un fet nou i desconegut que és raonable, però es destaca sobretot que amb això es crea desconfiança per una imatge de causa-efecte que no existeix. Perquè els fets notificats després de l’administració del vaccí no signifiquen cap desviació de les xifres habituals ni es poden relacionar amb l’administració del fàrmac. El vaccí sols evita el contagi de la covid i no guareix cap més malaltia, de manera que la gent pot tenir problemes mèdics després d’haver-se vaccinat, que haurien existit exactament igual si no s’hagués vaccinat.

Fins i tot de les dades públiques accessibles es dedueix que el presumpte problema que s’assenyala amb AstraZeneca el té també Pfizer. En són un exemple les dades oficials del Regne Unit. Aquesta és l’anàlisi oficial d’incidències esdevingudes després de l’administració del vaccí d’AstraZeneca corresponents al 9 de març, i aquesta altra, l’anàlisi de les incidències esdevingudes després de l’administració del vaccí de Pfzier, amb la mateixa data.

Fent un simple acarament dels dos documents es comprova que, d’incidents amb embolisme pulmonar esdevinguts després d’administrar el vaccí d’AstraZeneca, se’n reporten tretze, però és que de Pfizer se’n reporten quinze. En canvi, cap estament polític no ha fet esment d’aquests casos relacionats amb Pfizer. I ha fet ben fet, perquè entren dins la lògica dels fets.

Cal insistir que aquests documents registren qualsevol incidència mèdica, per petita que sigui, que hi hagi hagut en persones vaccinades, sense implicar que tinguin relació amb el vaccí. I per això són la prova del rigor i de la seguretat amb què es fa el seguiment del procés. Tanmateix, la qüestió és com pot ser que una dada tan semblant condueixi a la paralització de la vaccinació amb AstraZeneca i alhora a l‘adquisició de deu milions de dosis més del vaccí de Pfizer, que són justificades precisament perquè no es pot fer servir el primer?

AstraZeneca rep un tractament diferent que les altres marques?

No s’entén això que passa si no s’insisteix en el fet que són decisions polítiques. Adoptades estrictament amb criteris polítics. Per tant, a l’hora d’analitzar les possibles causes d’aquestes decisions, forçosament el ventall de possibilitats s’ha d’ampliar més enllà del debat científic. I llavors es fa evident que AstraZeneca rep un tractament diferent que les altres marques de part de la Unió Europea.

D’ençà del mes de gener AstraZeneca i la Unió Europea han xocat de manera constant. De primer va ser sobre les clàusules de l’acord signat. La Unió Europea afirmava que AstraZeneca, en el contracte signat amb la UE, s’havia compromès a subministrar durant el primer trimestre de l’any quaranta milions de dosis del seu vaccí. AstraZeneca, però, va fer veure que al contracte signat hi deia que l’empresa “faria el màxim esforç” per a lliurar aquesta quantitat, però sense adquirir el compromís concret. Brussel·les exigia a AstraZeneca que enviés a la Unió Europea la producció que es fa al Regne Unit, on la major part de la població és vaccinada amb aquesta marca.

Nyap greu de la Comissió Europea: revela per error el preu confidencial del contracte amb AstraZeneca

La segona polèmica va arribar a final de gener. Un article publicat al diari econòmic alemany Handelsblatt el 25 de gener deia que segons un estudi del govern alemany el vaccí d’AstraZeneca només tenia una eficàcia del 8% en els més grans de seixanta-cinc anys. El govern alemany no solament va negar aquesta dada, sinó que va indicar que el periodista s’havia equivocat a l’hora de llegir el text i que la xifra del 8% indicava en realitat el nombre de gent més gran de seixanta-cinc anys que havien participat en l’estudi que el diari feia servir, i no pas la taxa d’eficàcia.

Tanmateix, el desmentiment no va servir de gran cosa i el president francès Emmanuel Macron va fer unes declaracions públiques, basades en el text de Handelsblatt, que van implicar la paralització gairebé efectiva de la vaccinació als més grans amb AstraZeneca. Amb el pas dels dies, la situació es va anar aclarint i la gran majoria dels països europeus van tornar a la normalitat. Però, immediatament després, esclatava la polèmica actual sobre la trombosi, la tercera seguida amb AstraZeneca.

Els misteris de la vaccinació, res com s’havia previst

Quin interès pot haver-hi contra AstraZeneca?

Hi ha diverses possibilitats que poden explicar aquesta aparent diferència de tractament de les autoritats europees amb AstraZeneca.

La primera és que en realitat tot és una casualitat. Que hi ha hagut tres incidents separats relacionats amb aquesta marca que han saltat a l’opinió pública i que les altres marques han tingut més sort.

La segona té a veure amb factors geopolítics. AstraZeneca és un vaccí bàsicament britànic i la Unió Europea, ressentida per la sortida del Regne Unit, reacciona amb més prevenció que no davant qualsevol altre provinent d’Europa o d’algun altre indret. Especialment, perquè amb l’afer del contracte la Comissió Europea va quedar malament davant l’opinió pública, quan es féu evident la seva incapacitat fins i tot de saber què havia signat.

La tercera hipòtesi, finalment, té a veure amb el preu. El vaccí d’AstraZeneca, que té origen a la Universitat d’Oxford, és el que està més bé de preu, 2,5 euros per dosi, que la companyia assegura que és el preu de cost i és el que cobrarà mentre l’OMS mantingui la declaració de pandèmia. Aquesta actitud s’explica per la pressió que des de fa anys sostenen les universitats anglosaxones per a rebaixar el preu dels medicaments a tot el món i aconseguir esquemes justs de patents. En canvi, el vaccí de Pfizer costa entre 12 euros i 15 per dosi –la xifra no és completament clara a causa de la confidencialitat del contracte.

Per tant, si la Comissió Europea ha afirmat fa poques hores que adquiriria deu milions de dosis de més a Pfizer per compensar l’aturada del vaccí d’AstraZeneca implica que l’empresa americana farà un negoci addicional de 120 milions d’euros a causa de la darrera polèmica. I que els contribuents europeus hauran de pagar 120 milions d’euros a Pfizer per unes dosis que ja tenen d’AstraZeneca i que en costen 25.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.