El remdesivir és un medicament experimental antiviral, propietat de Gilead Sciences, que mai no ha estat comercialitzat. Es va desenvolupar com un possible tractament contra l’Ebola, però l’any passat es va demostrar de manera definitiva que no era efectiu. Ara ha reaparegut de sobte arran de l’especulació generada al voltant de la seua possible efectivitat contra la Covid-19.

Va ser la mateixa empresa que el 26 de febrer va anunciar que començaria unes proves clíniques per a saber si tenia cap efectivitat contra el coronavirus. Estudis de laboratori amb cèl·lules humanes motivats perquè va prevenir la MERS (Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà) i en va reduir la gravetat dels símptomes en mones infectades, en van impulsar oficialment l’interès. La primera repercussió de l’anunci va ser que Gilead Sciences, que havia tingut fortes pèrdues de valor el 2019, va pujar de seguida la cotització en borsa.

Fer-se un nom sense proves d’efectivitat

Ara com ara no hi ha cap medicament al món que pose d’acord tota la comunitat científica i mèdica respecte de la capacitat de guarir la malaltia o disminuir-ne l’impacte. Hi ha un grup de medicaments sobre els quals s’investiga i es fan proves dirigides per l’OMS. En aquest grup hi ha el remdesivir, però també l’associació entre lopinavir i ritonavir, l’interferon i sobretot la hidroxicloroquina, usada àmpliament arreu d’Europa perquè ja fa molts anys que és al mercat i té un preu baix.

Però sorprenentment i sense cap relació amb les dades objectives dels estudis científics, el remdesivir, un medicament virtual i del qual no se sap el preu, ha estat promocionat agressivament aquestes darreres hores fins a presentar-lo com el candidat gairebé oficial a ser el medicament contra la Covid-19. Ha estat especialment el govern dels Estats Units que li ha conferit un paper únic i ha adoptat decisions molt polèmiques que han hagut de fer enrere enmig de les acusacions a Gilead de conflictes d’interessos i pràctiques especulatives perjudicials per a la salut, acusacions que vénen de lluny i que han generat alarma i indignació en els sectors implicats.

Enmig de la pandèmia, la promoció del medicament ha tingut d’entrada grans implicacions econòmiques en forma de beneficis en borsa de l’empresa, tocada pels mals resultats que va tenir el 2019. Però preocupa especialment que l’especulació financera i les decisions polítiques hi interferesquen també i bloquegen de manera efectiva la investigació científica contra la Covid-19 si prioritzen i singularitzen aquest medicament només. Gilead, pel seu poder econòmic i pels seus vincles amb el poder polític, té una capacitat de generar un estat d’opinió favorable que no sembla a l’abast de ningú més, com s’ha demostrat ara.

Guanyar la batalla pel titular

El 10 d’abril, un mes i mig després d’haver anunciat Gilead la voluntat de fer servir el remdesivir contra la Covid-19, es va publicar al New England Journal of Medicine un primer estudi que explicava que s’havia administrat a 53 pacients. Va demostrar que es produïa una certa millora, però va concloure que era impossible de saber si era degut al medicament o no.

Dues setmanes després, el 24 d’abril, es van produir dos fets importants. Per una banda, una filtració prèvia d’un estudi amb 237 pacients, fet a la Xina, publicada per error durant unes quantes hores per l’OMS i que va es va retirar després, va causar una caiguda en la borsa de Gilead perquè refermava les dades de l’estudi del 10 d’abril, en què no s’apreciava cap benefici. Gilead es va defensar dient que les dades només eren parcials i no havien estat ben presentades. I just aquell mateix dia The Intercept va publicar que la Casa Blanca li havia concedit el dia abans un estatus especial que li permetria d’obtenir grans beneficis durant set anys, perquè podia fixar el preu del medicament sense control públic. La publicació cridava l’atenció sobre el fet que Joe Grogan, director del consell assessor de polítiques domèstiques de la Casa Blanca i un dels membres principals de l’equip creat pel president Trump per a dirigir la lluita contra el coronavirus, havia estat el principal representant de Gilead davant les institucions de Washington fins al 2017.

Cinc dies després, enmig de la polèmica desfermada per les dues notícies anteriors, el 29 d’abril, la mateixa Gilead va publicar les que presentava com les primeres dades d’un estudi amb 400 pacients fet als Estats Units, Catalunya, Itàlia, Corea del Sud i Espanya. Aquestes dades no han estat revisades per experts independents i una altra vegada no aporten cap conclusió indiscutible. De fet, en la nota pública, la farmacèutica reconeix que el remdesivir ‘encara no ha estat llicenciat o aprovat enlloc del món de manera global i no ha estat demostrat que siga segur o efectiu en el tractament de la Covid-19’. La nota també reconeix que un 10% dels pacients té efectes secundaris.

Malgrat això, i gràcies a la insinuació que Gilead és en la primera línia de la investigació contra la Covid-19 i a la decisió de Trump, les accions es van disparar i el remdesivir va passar a ocupar titulars dels mitjans.

En un gest molt inusual, el mateix dia, i com a reacció a l’especulació desencadenada pel text de Gilead, la prestigiosa revista The Lancet va avançar la publicació del primer estudi sobre el remdesivir revisat per experts independents. Aquest estudi centrat en 237 pacients tractats a la Xina és el que abans s’havia filtrat per error a l’OMS, i que afirma que el remdesivir no aporta cap benefici al tractament de la Covid-19.

Però en una reacció molt inesperada, hores després l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels Estats Units (NIAID), la branca de l’Institut Nacional de la Salut que coordina un assaig clínic de remdesivir amb 1.063 pacients greus, va decidir de publicar també unes dades sobre l’estudi que porta a terme, en aquest cas magnificant la posició de Gilead en la primera línia de la lluita contra el coronavirus.

L’estudi insisteix en allò que ja afirmen tots els anteriors, que l’eficàcia del medicament no s’ha demostrat, però la publicació va sorprendre especialment perquè es basa en dades provisionals recollides abans l’assaig clínic no haja finalitzat i que no han estat revisades per experts independents ni publicades en cap revista científica. Les dades afirmen que els pacients que prenen remdesivir es recuperen un 31% abans que els que prenen placebo i explica que la mortalitat és del 8% entre els qui prenen l’antiviral i l’11,6% entre els qui prenen placebo. Una diferència tan exigua que el mateix Anthony Fauci, director de l’NIAID, va reconèixer de manera pública que no té validesa estatística.

Però tanta presència mediàtica de Gilead ha fet aparèixer el remdesivir als titulars de tots els mitjans i amb això, i jugant amb l’ambigüitat, ha aconseguit de situar-se en la primera fila i aprofitar-ho en favor seu, malgrat que els resultats de les proves siguen decebedors. Una intervenció dilluns passat de Donald Trump, que ha causat una intensa sacsejada política, n’ha reforçat la posició, tot i que també s’ha guanyat més suspicàcies, de manera exponencial.

Una decisió política clau

Enmig de la batalla mediàtica, aquesta setmana la decisió de Donald Trump d’atorgar-li l’estatus de ‘medicament orfe’ ha aixecat un intens debat als Estats Units i un allau de crítiques que han portat Gilead a anunciar finalment que renuncia a aquesta consideració que ella mateixa havia demanat a la Casa Blanca.

En molts països, no solament als Estats Units, aquest títol implica la consideració que un medicament necessari per a tractar una malaltia minoritària no pot ser negoci, per la qual cosa es permeten una sèrie de beneficis especials al fabricant. El benefici principal és la concessió d’un període d’anys durant els quals cap altre medicament semblant, ni com a genèric, no hi pot competir en el mercat. Al remdesivir, el govern americà li concedia dilluns set anys d’explotació en solitari, durant els quals Gilead en podia fixar el preu i les condicions de venda.

La decisió va crear un autèntic escàndol que ha obligat Gilead a retirar la seua demanda. Com a regla general aquest estatus s’atorga als Estats Units a medicaments relacionats amb malalties que tenen menys de 200.000 pacients. El senador Bernie Sanders va dir que la decisió era intolerable i va reclamar que un possible vaccí fos accessible a la població sense cap límit. I diverses institucions i organitzacions socials van recordar també que Gilead ja havia rebut al llarg dels anys 79 milions de dòlars del govern americà per a desenvolupar el remdesivir com a tractament contra l’Ebola, però que mai no ha funcionat. ‘Així és com l’avarícia farmacèutica mata‘ sentenciava Act-Up, una coalició de suports als malalts de sida, que s’ha enfrontat durant anys precisament a Gilead per la política de preus.

Arran de l’escàndol, la farmacèutica ha renunciat a l’estatus de medicament orfe, però la polèmica li ha servit per a fer encara més present el remdesivir als titulars mediàtics com si fos el medicament en millors condicions d’esdevenir el tractament contra la pandèmia. Més encara després d’haver rebut abans-d’ahir a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, l’executiu principal de Gilead, Daniel O’Day, i d’haver anunciat que autoritzava el tractament dels malalts amb remdesivir als hospitals. Trump va dir, davant un somrient O’Day, que el medicament de Gilead és la gran esperança contra la Covid-19.

El president de Gilead, abans-d’ahir, a la Casa Blanca amb el president dels Estats Units.

L’especulació financera, primer

Si els resultats científics han estat pocs, tota la campanya orquestrada al voltant, en canvi, ja ha incrementat notablement el preu de l’empresa. Amb data de divendres les accions de Gilead, valorades en cent mil milions de dòlars, havien pujat de preu en un 29,7 en comparació amb el mateix dia de fa un any, tenint en compte que de mitjana els valors de la borsa americana han baixat d’un 9,8%. Però d’ençà d’abans-d’ahir, el preu de les seues accions ha baixat gairebé un deu per cent precisament pels dubtes generats per les proves científiques.

L’especulació mediàtica i financera amb el remdesivir ha tingut la virtut de ressuscitat una empresa que el 2019 va tenir un mal any, quan va marcar la xifra més baixa de valor en borsa en molt de temps.

Va ser així sobretot perquè el seu medicament contra l’hepatitis C era substituït en molts mercats per genèrics o per medicaments de les altres marques ‒el 2016 en va vendre per valor de gairebé quinze mil milions de dòlars, que el 2019 havien caigut a poc més de dos mil. El preu de les accions, en la mitjana dels 120 dòlars el 2015, van caure a una mitjana de 70 dòlars el 2017 i s’han mantingut d’aleshores ençà a la franja dels 60 dòlars als 80, només superada lleugerament aquests dies arran l’anunci del potencial del remdesivir contra la Covid-19.

I això ha estat així perquè alguns analistes han calculat que si el remdesivir acabés essent el tractament eficaç contra el coronavirus, a Gilead s’obriria un mercat que podria aportar més de sis mil milions de dòlars en un sol any i més de cinc mil els anys següents. Aquestes notícies, tot i que no han impressionat els grans inversors especialitzats, vists els resultats de les proves, és evident que han convençut molts altres que aquesta era una opció que valia la pena.

Una empresa especialment ben connectada però envoltada pels escàndols

Gilead Sciences, que pren el nom d’un passatge de la Bíblia que fa referència a un bàlsam curatiu, va ser creada el 1987 i ocupa una posició destacada a Sillicon Valley. És considerada una de les grans de la biotecnologia i té onze marques en actiu. Donald Rumsfeld en va formar part de la direcció fins que l’any 2001 va esdevenir secretari de defensa de l’administració Bush. Llavors va deixar de treballar per a Gilead però hi va conservar una important quantitat d’accions valorades entre cinc i vint-i-cinc milions de dòlars, segons el moment i el cost en borsa.

El juliol del 2005, amb Rumsfeld com a secretari de defensa, el govern dels Estats Units va gastar mil milions de dòlars en reserves de Tamiflu, medicament creat per Gilead i comercialitzat sobretot per Roche, per prevenir la possible arribada als Estats Units de la grip aviar asiàtica, gruix que més tard encara es va veure reforçat amb compres en massa dels governs posteriors.

Recordar ara el cas del Tamiflu i de medicaments relacionats amb la història de Gilead és clarificador pels paral·lelismes amb la manera de donar presència avui al remdesivir.

Primer: l’escàndol del Tamiflu

El 2005 l’OMS va avisar que la grip aviar podria esdevenir una pandèmia capaç de matar 150 milions de persones, predicció evidentment errònia (al final va haver-hi 262 morts en total). Però l’avís va generar una reacció de pànic en molts governs, que van córrer a acumular medicaments, especialment el Tamiflu, que va saber promocionar-se com l’única alternativa malgrat que les dades no van estar mai avalades científicament.

De fet, es va establir durant anys una lluita intensa per a tenir accés a les dades originals dels estudis pagats per les mateixes farmacèutiques sobre l’eficàcia del Tamiflu. I quan es van aconseguir finalment, l’anàlisi va permetre de concloure que tenia una eficàcia modesta en l’alleujament dels símptomes, sense impacte real sobre complicacions i morts, amb efectes adversos importants i sense capacitat de modificar la transmissió-contagi. I també es va poder concloure que el registre i el desenvolupament dels assaigs clínics era esbiaixat de bon començament, perquè donava èmfasi als resultats cercats i menysvalorava les dades contràries i les referents a efectes adversos.

Però l’escàndol desencadenat en la comunitat científica no es va traslladar a la política, i diversos governs de tot el món el van continuar considerant, malgrat això, una reserva estratègica, tot i la dificultat de conservar-ne les enormes quantitats que n’havien adquirit. En alguns parlaments es van demanar explicacions de com era possible que s’haguessen gastat tants milers de milions d’euros en un medicament ineficaç però això no va arribar gaire lluny.

Segon: el fracàs contra l’Ebola

En vista d’un altre perill de pandèmia, l’epidèmia africana d’Ebola del 2013-2016, l’any 2015 Gilead va anunciar que el remdesivir havia aconseguit de blocar-ne el virus en assaigs amb primats en laboratoris, fets en col·laboració amb l’exèrcit dels Estats Units.

El medicament va ser provat tant en l’epidèmia a l’Àfrica Occidental com en els brots posteriors de Kivu el 2018, fins que l’agost del 2019 les autoritats sanitàries van anunciar que l’efectivitat era molt baixa i que a partir d’aquell moment el descartaven i es concentraven en unes altres solucions.

Mentre no es va demostrar que el medicament, que no es va arribar a fabricar mai industrialment, no era eficaç contra l’Ebola, Gilead va aconseguir una gran publicitat, com passa ara, amb titulars que afirmaven que era la gran esperança per a frenar l’epidèmia, afirmacions que repercutien a curt termini en la borsa. El seu fracàs, sentenciat fa menys d’un any, no va ser tan promocionat i ha estat ràpidament substituït pel posicionament del mateix medicament com a possible tractament de la Covid-19.

Tercer: l’avarícia amb el Truvada

En aquesta història de controvèrsies i polèmiques que semblen envoltar sempre Gilead, la més dura de totes i potser una de les més significatives és la relacionada amb el Truvada, un medicament que pot prevenir de manera eficaç la transmissió del VIH, el virus de la sida.

Organitzacions socials de tot arreu, però especialment als Estats Units, han criticat Gilead per la seua avarícia amb aquest medicament, que es ven a preus prohibitius. Blocant un enzim que el VIH necessita per a reproduir-se, Truvada aconsegueix de prevenir la infecció en un 90%. Però el problema és que el tractament, que reclama de prendre’n una pastilla diària, a preus de mercat als Estats Units és de prop de dos mil euros al mes.

El fet que Gilead n’haja apujat el preu any rere any de manera constant i el fet que el seu desenvolupament va ser pagat pel govern dels Estats Units ha convertit l’empresa en un blanc de constants campanyes en contra, especialment d’organitzacions de defensa dels drets sanitaris i contra la sida. Ara fa un any un article de Los Angeles Times resumia la situació amb un titular punyent: ‘Els contribuents van finançar aquesta recerca contra el VIH, el govern la va patentar però ara una empresa se’n queda els beneficis

Però hi ha una clau en tot això que pot aportar llum a la polèmica actual sobre el remdesivir i especialment a les presses de situar-lo com a medicament miraculós.

Truvada és la principal font d’ingressos de Gilead, però el 2021 expira la patent i el setembre d’aquest mateix any ja es podrà vendre com a genèric als Estats Units. En un dur intercanvi al congrés americà, Alexandria Ocasio-Cortez va interrogar el president de Gilead i les dades van causar sensació. Truvada va significar el 2018 tres mil milions de dòlars en vendes a Gilead. Als Estats Units es ven a un cost que implica 1.780 dòlars al mes per cada persona, però en canvi a Austràlia i més països el cost com a genèric és de vuit dòlars, una diferència abismal a punt d’acabar-se i que amenaça, per tant, de manera important els ingressos de Gilead.

I potser és això, més que no pas la realitat dels resultats científics, la cosa que podria explicar aquesta cursa tan exagerada, i amb les complicitats polítiques al màxim nivell, per a trobar un recanvi al negoci de Gilead, una nova gallina dels ous d’or.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.