El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Stockholm-e1477392572960
Infogràfic d’elaboració pròpia a partir de les dades de la UE

En Marc espera impacient al cinema l’arribada de la Soraya, que ha aparegut amb un elegant vestit vermell. L’esperit còmic i romàntic de Woody Allen impregna la sala amb el seu nou drama Café Society. Els deliciosos “conguitos” d’avellana i xocolata que porta la Soraya trenquen la màgia d’una primera cita plena d’encant quan ella n’hi posa dos a la boca d’en Marc, que els escup immediatament. Com en Marc, el cas d’intolerància o al·lèrgia a un aliment és un problema cada vegada més estès entre la població. De fet, l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (EAACI) corrobora que aquesta nova “epidèmia” del segle XXI afecta a més de 17 milions de persones només a Europa.

Intolerància vs al·lèrgia
Però què en sabem d’aquests trastorns? Sovint intolerància i al·lèrgia es confonen però són fenòmens ben diferents. Quan parlem de reaccions al·lèrgiques ens referim a aquelles que afecten el sistema immunològic, el mecanisme que s’encarrega de produir defenses contra els bacteris. L’organisme percep una substància que és inofensiva com una amenaça. En aquests casos, davant el contacte, inhalació o ingestió d’un aliment els anticossos (immunoglobines o IgE) segreguen unes substàncies químiques que produeixen símptomes immediats del tipus digestius, cutanis, respiratoris o cardiovasculars. En cas extrem, i si l’afectat no es tracta urgentment, pot provocar la mort. Normalment les al·lèrgies als aliments o als seus components s’hereten i s’identifiquen els primers anys de vida.

Pel que fa a la intolerància, és una reacció adversa del propi metabolisme quan no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components. En cap cas afecta el sistema immunològic del cos, tot i que pot tenir reaccions similars als de l’al·lèrgia alimentària. En la majoria dels casos provoca símptomes digestius com les nàusees, vòmits, dolors abdominals, diarrea o rebuig de l’aliment. Aquests símptomes, a diferència del trastorn anterior, no apareixen immediatament, sinó que sovint es manifesten passades les 48 o 72 hores.

Per què augmenten els casos?

1 de cada 8 persones tenen - CòpiaInfogràfic propi creat a partir de dades de l’OMS i de l’estudi de Food Allergy Research and Education

Qui més qui menys coneix algú que pateix un d’aquests dos trastorns alimentaris. I és que durant els últims anys els casos d’intolerància o al·lèrgia a certs aliments han augmentat de forma clara. A què és degut realment aquest increment de casos? El debat segueix obert per l’existència de tres hipòtesis, que no són excloents.

D’una banda, els coneixements mèdics són cada vegada més òptims i, per tant, és més fàcil detectar casos. La digestòloga Gemma Colomé de l’Hospital de Nens de Barcelona explica que abans hi havia més desconeixença sobre el tema, no existien proves tan precises com ara i el procediment era més lent. A més, corrobora que avui dia els pares porten els seus fills al metge al mínim indici. En aquest sentit, és possible que sempre hi hagi hagut casos però no es detectaven.

Els mètodes de diagnòstic en el cas de les al·lèrgies són més fiables que els de les intoleràncies, per l’aparició tardana dels seus símptomes. La millor manera de detectar i saber si es pateix intolerància és sotmetre el pacient a dietes selectives controlades mèdicament per trobar l’aliment causant. En el cas de les al·lèrgies les proves són més efectives. Les més utilitzades són les ràpides i indolores proves cutànies, les proves de provocació controlades al mateix hospital o l’anàlisi dels anticossos IgE al laboratori.

D’altra banda, l’addició de substàncies químiques en els aliments i la modificació genètica d’aquests també pot ser un dels factors causants. Agustín Balboa de la clínica Teknon assegura que el cas més extrem és el de la celiaquia, ja que els cereals han patit diverses alteracions i contenen més gluten que els que consumien els nostres avantpassats. A més, contenen més gliadina, una propietat que fa que aquests aliments quedin més elàstics i no s’esmicolin. Per tant s’adhereixen a l’intestí fàcilment com si fos cola. Un altre cas seria el de la fructosa. Actualment aquesta s’afegeix a gairebé tots els aliments per endolcir-los.

L’increment dels casos també pot ser degut a un “excés” d’higiene. Durant els primers anys de vida el sistema immunològic està acostumat a rebre una gran quantitat de bacteris. No obstant això, la sobreprotecció dels nadons i la neteja constant provoca la debilitat del sistema de defensa dels infants. D’aquesta manera, els anticossos no lluitaran contra els bacteris sinó contra els aliments i contra el propi cos.

 

Quin és el teu cas?
Les al·lèrgies alimentàries més habituals són la del gluten, el marisc, l’ou, el peix, els làctics i els fruits secs, entre d’altres. Pel que fa a les intoleràncies, les més comunes són a la lactosa, a la fructosa i al gluten; aquesta última coneguda també amb el nom de celiaquia.

La intolerància a la lactosa és un problema que afecta un 20% de la població mundial. Es deu al dèficit d’un enzim anomenat lactasa que té la funció de separar la lactosa, el sucre que es troba en la llet i altres làctics, en sucres més simples per poder ser assimilats més fàcilment per l’intestí prim. Tot i això, quan una persona té poca lactasa, aquesta passa a l’intestí gros on és descomposta pels bacteris, generant una sèrie de substàncies que provoquen símptomes com els dolors abdominals o les diarrees.
La gastroenteròloga Gemma Colomé afirma que tots els humans hauríem de ser intolerants a la lactosa, ja que el nostre cos només està preparat per consumir la llet de mare els dos primers anys de vida. No obstant això, al pas del temps l’organisme humà ha creat la lactasa que fa que puguem assimilar la llet sense problemes. Però hi ha territoris com l’Orient Mitjà, l’Índia o l’Àfrica que, en no ser pobles tradicionalment ramaders, no estan habituats al consum de llet de vaca i, per tant, són més propensos a patir intolerància.

La intolerància al gluten afecta el sistema immunològic i al metabolisme. El cos reacciona al gluten, una proteïna molt complexa que es troba en aliments com el blat, el sègol, la civada i l’avena. Així, quan es digereix algun d’aquests aliments es creen uns anticossos que danyen el revestiment de l’intestí prim impedint l’absorció de nutrients. És per això que molts celíacs pateixen desnutrició. Altres símptomes d’aquesta malaltia són problemes digestius, migranya o mals de cap, marejos o fatiga. En el pitjor dels casos el trastorn pot derivar en càncer limfàtic.
Agustín Balboa, digestòleg de la clínica Teknon, assegura que la celiaquia es pot manifestar en qualsevol edat i que és una intolerància permanent, és a dir, que no té cura. El que varia és el nivell de tolerància a diferents dosis de gluten, de manera que la mateixa quantitat pot donar o no molèsties, depenent de factors que no són exclusivament dietètics, com l’estrès. Tal com ho mostren les dades de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya, la prevalença d’aquesta malaltia és d’un 1% a escala mundial, tot i que la majoria no ho sap.

Pel que fa a la intolerància a la fructosa, és produïda per la falta o el mal funcionament de l’enzim aldolasa B que sintetitza la fructosa (una molècula present en fruites i vegetals). A causa de la falta d’aquest enzim la fructosa arriba a l’intestí gros, en comptes de ser assimilat per l’intestí prim com ho hauria de fer normalment. Els símptomes que produeix són vòmits, augment de la mida del fetge o irritabilitat. Aquesta patologia és hereditària i, per tant, si ambdós pares tenen aquest gen defectuós, el fill tindrà un 25% de probabilitats de patir la malaltia.

Al·lèrgies alimentàries

                         Infogràfic propi basat en dades de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunología Clínica

Experiència personal

En Marc ens explica el seu dia a dia i la seva experiència amb l’al·lèrgia als fruits secs.

Amb qui s’ha de contactar?

Totes les persones amb al·lèrgies i intoleràncies alimentàries han de tenir molta cura quan van a dinar fora o quan compren algun aliment de mirar bé l’etiquetatge (que moltes vegades no és prou clar). Per això si tenen dubtes haurien de consultar associacions oficials com la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunología Clínica, Immunitats Vera, o l’Associació Espanyola de Personas amb Al·lèrgia a Aliments i al Làtex .  Per als intolerants a la lactosa, poden comunicar-se amb ADILCAC (Associació d’Intolerants a la Lactosa d’Espanya) i els intolerants al gluten amb l’associació de Celíacs de Catalunya i  amb la Federación d’Associaciones de Celíacos de España.  A més han sorgit diverses alternatives com el blog Allergychef  que permeten reservar restaurants per a celíacs gratis i així els afectats s’estalvien algun ensurt un cop estan a l’establiment.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.