Le Senne i Prohens: divorci o reconciliació?

Demà comença un nou període de sessions al parlament de les Illes i ho fa ben remogut. Sobretot, per tres qüestions que no són fàcils per al govern de Marga Prohens: la continuïtat de Gabriel Le Senne com a president de la cambra, la negociació d’un pressupost -el del 2025- que va caure el desembre, i haver d’afrontar l’allau de baixes que s’han produït al Pacte per a la sostenibilitat, que havia de dirigir les bases d’un model turístic sostenible.

Le Senne i el delicte d’odi

Esquivar el judici serà difícil per a Le Senne. L’acusen d’un delicte d’odi per haver esquinçat les fotos de les Roges del Molinar. Ho va fer durant un ple en què es debatia la proposta de Vox per a derogar la llei de Memòria Democràtica. Malgrat que el fiscal, i evidentment la defensa, veien que no hi havia motius per a seure’l al banc dels acusats per un delicte d’odi, el jutge sí que els veu. 

La situació és incòmoda per al PP. El de Vox presideix la cambra a causa de l’acord de governabilitat al qual van arribar Marga Prohens i l’extrema dreta. La qüestió és molt clara: hauria de continuar Le Senne com a president del parlament si va a judici? 

El pes de tot plegat recaurà en el PP. Per què? Le Senne només perdria la condició de diputat si hi ha una sentència judicial ferma que així ho dictamini, i no és el cas. També podria perdre la condició de president si deixés de pertànyer al seu grup parlamentari, ara com ara improbable. Però, segons l’article 9 del reglament de la cambra, “els diputats quedaran suspesos dels drets i deures parlamentaris quan, una vegada la interlocutòria sobre el processament sigui ferma o es dicti la interlocutòria d’obertura d’un judici oral, el ple de la cambra així ho acordi, per majoria absoluta”. És a dir, els vots del PP són necessaris perquè l’esquerra no suma.

El PP ja es va lliurar a Vox

L’oposició ja va intentar de revocar el president, però l’abstenció del PP ho va evitar en el seu moment. Ara, s’haurà de veure quin tarannà segueix Prohens. De moment, ja ha dit que no és una qüestió sobre la qual hagi de decidir el govern, sinó els grups parlamentaris. És a dir, s’ha tret responsabilitats del damunt. Com si ella no fos l’encarregada també de dirigir el PP i, per tant, el grup a la cambra. 

Entre tot plegat, on era la Le Senne la setmana passada? En una reunió de presidents per a tractar assumptes de “cortesia, decòrum i dignitat en el debat parlamentari”. No sabem si li haurà servit per a revisar les accions que va cometre. Tampoc si li haurà servit per a fer una passa al costat abans ningú no l’intenti fer fora. Evidentment, una possibilitat molt llunyana. 

Prohens ha de decidir si torna a cercar Vox, a qui tantes vegades ha elogiat per la predisposició a pactar. O a l’esquerra, que tantes vegades s’ha ofert mentre la presidenta apliqui un cordó sanitari a l’extrema dreta. Ara com ara, les relacions entre PP i Vox continuen trencades –un trencament que es va materialitzar amb la salvació de la llei de Memòria i la retirada del pressupost–, i Prohens va cercar l’esquerra. Però tot pot canviar en el món polític de les Illes, ja s’ha demostrat en més d’una ocasió. I a aquesta qüestió sobre la continuïtat de Le Senne i si hi haurà divorci o reconciliació amb Vox, se suma el segon factor que complica els plans del govern: el pressupost del 2025.

Uns comptes fallits

Desembre se sabia que el PP tombava el pressupost. Una resposta a la pressió que van fer els grups de l’oposició per a intentar d’arreglar els desgavells polítics del darrer període de sessions, com ara la votació per error d’eliminar el català a la funció pública i la permissió de construir en zones inundables. Tanmateix, d’aleshores ençà, les notícies han estat nul·les. El govern ha decidit de donar-se un temps, aprofitant les vacances de Nadal i l’aturada de l’activitat parlamentària, per a definir què fa. En una entrevista a VilaWeb, el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ja titllava aquesta aturada de l’activitat de ser una “irresponsabilitat i una frivolitat”.

Prohens està fermada per tots costats. Si el grup decideix de revocar Le Senne, arribar a un pacte per al pressupost amb Vox serà impossible. De fet, ara com ara, es preveu complicat, perquè l’extrema dreta va sortir ben enfurismada de les darreres negociacions amb el PP, a qui van arribar a acusar de mentir. I assolir un pacte amb PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem –o la combinació necessària de vots d’aquests– també és evidentment difícil. El PP insisteix que van guanyar les eleccions. I insisteix que hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, com ara el programa de govern.

Sí que han arribat a acords puntuals, per exemple, entre PP i Més per Mallorca, per tirar endavant un decret que prohibeix les macrogranges. Un text redactat entre tots dos partits i que podrà ser validat al parlament. Però les desavinences continuen. I els últims moviments els han fet partits com ara PSIB i, precisament, Més per Mallorca. Com més entitats i sindicats, han decidit de retirar-se del Pacte per a la sostenibilitat del govern.

Un pacte en què queden sols

El 22 de maig de 2024 es va presentar el director de la Fundació Impulsa, Toni Riera, com a coordinador del Pacte per a la sostenibilitat. A l’acte van participar més de 140 entitats. Es posava en marxa un espai de diàleg, en línia amb els que ja va impulsar Francina Armengol durant el seu mandat. Es creava “per definir un full de ruta entre tots els participants” i el govern assegurava que no es partia de cap document tancat, sinó que la proposta ha estat de començar de zero. 

Un pacte centrat a cercar la sostenibilitat econòmica i social de les Illes, però molt enfocat al turisme. Ni el GOB, ni el Fòrum de la Societat Civil –conformat per entitats ecologistes, culturals, sindicals i empresarials– ni la Xarxa d’Inclusió Social, ni Podem, ni PSIB, ni Més ja no hi formen part. Un desastre d’aquest espai en què no hi ha hagut cap avenç significatiu. Per exemple, Més va criticar que el govern anunciés i aprovés mesures fora del pacte que contribueixen encara més a augmentar la pressió turística i humana.

De fet, com va informar l’Ultima Hora, l’executiu va decidir d’eliminar el sostre dels 13,5 milions de turistes a què haurien d’arribar les Illes del pla de transició energètica. Per a posar en context: el 2023 van arribar a les Illes 17,8 milions de turistes, i l’octubre del 2024 ja s’havia superat la xifra. La plataforma megacreuers també avisava fa uns dies: la previsió d’escales al port de Palma per al 2025 preveu l’arribada de 542 creuers amb 1,8 milions de passatgers, és a dir, gairebé el doble de la població de les Illes. Per una banda, Prohens diu que “arribar a gairebé 20 milions de turistes en un any no és sostenible”. Per una altra banda, fa la contrària.

Els malabars de la presidenta

De fet, de moment s’ha vist així amb un dels anuncis que va fer durant el darrer debat de política general: augmentar l’ecotaxa els mesos d’estiu. Una mesura que, pendent de concretar-se, tal vegada comptaria amb el suport de l’esquerra. De moment, ha tornat a quedar en paper banyat. Ja ho assegurava Prohens fa uns dies: que la pujada arribi aquest estiu anirà just. Al PP li és difícil, ara, optar per un impost que, des que es va crear, ha criticat a tort i a dret. 

I és que, com amb l’ecotaxa, la presidenta ha de fer malabars, com pot, de tot. Amb Vox, amb l’esquerra, amb la societat civil, amb el català, amb el pressupost, amb el turisme i el sector turístic… i a mesura que vagi sumant boles, serà més complicat que no caiguin.