L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades

  • VilaWeb us fa avinents els noms de 115 persones, conegudes i no conegudes, que són incloses en els sumaris amb què els jutges esquivaran l'amnistia si no es millora el text i es tapen els forats que té ara

Vicent Partal
06.02.2024 - 21:40
Actualització: 06.02.2024 - 23:57
VilaWeb

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms. I és provisional. Hi ha parts d’aquestes causes que continuen essent secretes i que no podem saber qui involucren en què. I si en el futur un jutge volgués estirar el fil, darrere hi podríem anar pràcticament tots. Imagineu-vos tan sols què arribaria a significar una condemna del Tsunami Democràtic per terrorisme. Si, en aquesta bogeria jurídica en què s’han instal·lat els jutges espanyols aconseguissen de retòrcer tant el dret per a qualificar el Tsunami Democràtic d’organització terrorista, quants de nosaltres no seríem automàticament amenaçats?

La llista, doncs, és provisional i, malgrat tot, crec que és prou aclaridora sobre la poca consistència de la llei, si més no en l’estat actual. Sobre els defectes que té. I sobre la necessitat imperiosa de canviar-la, de millorar-la, abans no torne al congrés espanyol. Una amnistia ha d’amnistiar tothom i tots els fets vinculats al procés. Si això no s’aconsegueix, no podrà garantir ni la desjudicialització ni encara menys la fi de la repressió.

Per això no entenc aquesta laxitud, aquest relativisme desganat, que la classe política catalana sembla tenir respecte de l’amnistia. Em sembla incomprensible que hi haja qui puga defensar que tant hi fa si hi entra tothom o no. O que hi haja qui diga que si els jutges fossen bona gent i aplicassen la llei com cal, aleshores sí que seria bona. Especialment perquè juguen amb les vides de molta gent, no tan sols amb la seua.

Jo em queixaria igualment si hi hagués tan sols una sola persona que pogués restar fora de la llei a causa dels forats que té ara. Però crec que cal ser conscients que no és així, que això no és cosa d’aquest o aquell, i que, per tant, tot és més greu encara.

Aquesta investigació que us presenta avui VilaWeb, aquests 115 noms, és un crit d’alerta. Vol ser un crit d’alerta. És cert que inclou noms famosos i coneguts, però vull remarcar que la major part pertanyen a gent del carrer, anònima, a ciutadans normals i corrents que podrien trobar-se la vida amenaçada per la repressió espanyola si els jutges decidissen de perseguir-los. Si aquesta llei d’amnistia no s’arregla abans que això acabe essent un desficaci total. No els condemnem a haver de dormir amb les sabates posades. 

 

 

PS1. Dilluns va ser un dia emocionant per a nosaltres, perquè es va fer a Perpinyà la final de la Lliga Escolar del Paraulògic. Hi van participar 270 estudiants de les escoles públiques de la Catalunya Nord, que van omplir l’amfiteatre de la universitat i van jugar en català. Hem fet aquest vídeo on parlen xiquets i mestres, per transmetre el goig que s’hi va viure. Per a VilaWeb el compromís amb la promoció de la llengua catalana és un pilar indispensable de la nostra faena i estem contents que el Paraulògic siga tan útil en aquest propòsit.

PS2. El periodisme independent dóna forma a un món més just i ajuda a crear un país nou, deslliurat de les rèmores del passat. A VilaWeb no tenim cap propietari multimilionari, no depenem del govern, ni restem condicionats per cap empresa ni cap grup de pressió. Per això som lliures d’informar rigorosament sobre els esdeveniments nacionals i mundials. I per això també podem mantenir el periodisme que fem, d’accés obert i gratuït per a tothom. Perquè creiem que tothom ha de poder accedir a informació de confiança. Per això us demanem als qui encara no en sou subscriptors que us en feu i ens ajudeu a avançar.

Aquest editorial no és el d'avui i per això ja té tancada l'opció d'afegir un comentari.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any