Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

  • La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
06.02.2024 - 21:40
Actualització: 07.02.2024 - 10:39
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

A instància dels jutges García-Castellón, Diego de Egea i Carmen Lamela, i del fiscal Miguel Ángel Carballo, aquest jutjat va ordenar seguiments i intervencions dels dispositius mòbils de desenes de membres dels CDR i de l’Esquerra Independentista, entre les quals l’ex-diputat de la CUP Xavier Pellicer –aleshores portaveu d’Alerta Solidària– i Joan Teran, membre d’Endavant i militant de la CUP. En aquelles diligències secretes 104/2017, que no es feren públiques fins la tardor del 2022, hi havia trenta-vuit activistes amb els telèfons intervinguts, tal com va alertar la Directa. I aquelles primeres diligències van anar derivant en peces separades, sempre al mateix jutjat i sota el control de García-Castellón, en què es va investigar molta més gent. El control sobre el moviment dels CDR pretenia ser total, i amb propòsit d’escarment, tal com es va comprovar amb la detenció de Tamara Carrasco i la persecució d’Adrià Carrasco, que es va exiliar, inicialment per delictes de terrorisme.

Una d’aquestes peces separades fou l’anomenada operació Judes, que va acabar, després de més d’un any de seguiments i vigilància, amb les detencions d’una desena d’activistes dels CDR el 23 de setembre del 2019. Aquella instrucció va acabar rebent l’impuls definitiu, fa poc, quan l’Audiència espanyola va tancar el sumari i va enviar a judici els dotze encausats. I la fiscalia ja ha presentat l’escrit d’acusació pels delictes d’organització terrorista, fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa, amb peticions de penes de vuit anys a vint-i-set anys de presó. Els acusats són Jordi Ros, Xavier Duch, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Eduard Garzón, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria, Clara Borrero, Esther Garcia, Queralt Casoliva i Sònia Pasqual.

Tots eren investigats també en unes altres diligències, les 99/2018, amb què l’Audiència espanyola va investigar desenes d’activistes, polítics i empresaris independentistes per raons diverses: per l’impuls del Consell de la República, per projectes com la identitat digital catalana (on sempre hi havia sota la lupa els moviments del conseller Jordi Puigneró), per converses sobre la possibilitat de fer un blocatge polític a Madrid, pels suposats preparatius d’accions de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem en el judici contra el Primer d’Octubre… I finalment aquestes actuacions es van acabar concentrant en l’organització de les accions del Tsunami Democràtic.

Després de més de quatre anys d’instrucció d’una causa que ha estat sota secret de sumari de manera prorrogada fins el mes de maig de l’any passat, el novembre passat el jutge va assenyalar dotze dels investigats, basant-se en un informe encarregat a la Guàrdia Civil pocs dies abans. Són Carles Puigdemont, Marta Rovira, Marta Molina, Josep Lluís Alay, Jesús Rodríguez, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Josep Campmajó, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Nicola Flavio i Ruben Wagensberg. A tots els diu que els cita com a investigats per terrorisme, amb una data pendent de determinar. Però encara no ha citat ningú i, mentrestant, ha practicat noves diligències d’investigació per mirar de fonamentar la causa i ha demanat al Suprem que l’assumeixi, perquè hi ha un eurodiputat, Carles Puigdemont, i un diputat al Parlament de Catalunya, Ruben Wagensberg, que no té competència per investigar.

La trampa de García-Castellón rau en el fet que no comunica formalment als investigats que són investigats. És a dir, vulnera allò que preveu l’article 118 de la llei d’enjudiciament criminal, és a dir, que qualsevol persona “a qui s’atribueixi un fet punible” podrà intervenir en les actuacions i exercir el dret de defensa “d’ençà que li ho comuniquin, que hagi estat objecte de detenció o de qualsevol altra mesura cautelar”. El jutge no comunica ni ordena mesures cautelars contra els investigats perquè d’aquesta manera impedeix que puguin accedir a tota la informació de la causa i es puguin defensar de manera convenient. Aquesta situació s’ha allargat anys i sobre desenes de persones que han estat en el punt de mira del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola.

Maniobra d’indefensió

Sense anar gaire lluny, a dues persones de les dotze investigades actualment per terrorisme pel Tsunami, el periodista Jesús Rodríguez i el membre de l’executiva d’Òmnium Oleguer Serra, García-Castellón els va denegar el maig de l’any passat la petició de personar-se en la causa amb l’argument que “aquestes persones no són investigades ni s’ha pres cap mesura cautelar contra elles”, segons la documentació que ha pogut consultar VilaWeb. En canvi, cinc mesos després van saber que eren investigats per terrorisme, i en realitat ja feia molts mesos i anys que la Guàrdia Civil els seguia tots els moviments.

I així consta en els milers de pàgines que hi ha en totes aquestes causes, segons que ha anat comprovant VilaWeb aquests darrers mesos. Tant en la investigació sobre l’organització del Tsunami Democràtic, com en la de les activitats dels CDR o els preparatius i l’impuls del Consell de la República, la Guàrdia Civil ha fet seguiments físics, ha punxat línies telefòniques i ha introduït programaris espia com Pegasus en els mòbils de desenes de persones, moltes de les quals ara mateix no consten com a investigades oficialment, però que sí que han estat investigades de manera “no oficial” durant mesos o anys.

Val a dir que sovint la Guàrdia Civil arriba a molta gent mitjançant una sola persona, que és la que consta formalment com a investigada davant el jutjat; però de totes les altres igualment en fa seguiment, les escolta i els atribueix responsabilitats. El cas més paradigmàtic és el del president Quim Torra, que apareix de manera recurrent en els atestats però de qui mai formalment es demana l’autorització per a intervenir-li el telèfon ni fer-li seguiments; com que en fan a terceres persones, arriben a ell igualment i el situen a la diana. A més, hi ha la sospita d’investigacions simultànies en uns altres jutjats pels mateixos fets (això passa durant un temps amb alguns investigats a l’Audiència espanyola i al jutjat 1 de Barcelona en el cas Vólkhov), o en algunes altres instàncies policíaques o d’intel·ligència. Perquè el president Torra mateix va ser infectat amb Pegasus una desena de vegades el 2020, segons que acredita Citizen Lab.

I hi ha noms que van apareixent constantment en les diligències, i fins i tot en la interlocutòria de García-Castellón del 6 de novembre passat, com Anna Gabriel i Elsa Artadi, de qui diu que van participar en una reunió decisiva a Ginebra per a l’organització del Tsunami, però que no han estat oficialment investigades ni citades pel jutge, si més no ara com ara.

De manera que la llista d’investigats, directament o indirecta, en relació amb el Tsunami és llarga. Hi ha, per exemple, David Fernàndez, Quim Arrufat, Albano-Dante Fachin, Marta Sibina, activistes com Martí Olivella i Xavier Vidal, els empresaris Joan Matamala, Bernat Deltell, Lluís Ll., Andreu M., Carles P. Albert M., l’ex-president de la Cambra Joan Canadell i l’ex-membre del comitè executiu de la Cambra Montse Soler; el professor i enginyer Rafael Pous, l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, l’ex-batllessa de Girona i diputada al congrés Marta Madrenas, els informàtics David Franquet, Jordi Baylina, Joan Arús, Pau Escrich, Elies Campo, Josep Maria Ganyet, Sergi Miquel, Jordi E., Xavier V., Ferran R., Jordi P., Jordi M., Roger V.

I també persones més o menys implicades en accions, organització i mobilitzacions del Consell de la República o de l’ANC, com Sílvia Bertran, coordinadora dels Consells Locals per la República i de la campanya Fem Consell, de la qual formava part també Jordi Milla; Betona Comín, germana del conseller Toni Comín, activista i membre del Consell; Carlota Canut, secretària de Comín; Lluna Baltasar, persona de confiança de Puigdemont; i més activistes, com Araceli A., Alba B., Pere Pugès, Margarida Payola, Raimon López Calvet, David Fernàndez Ramos, Mireia J., a més d’empresaris i ex-càrrecs de la Generalitat a qui s’acusava de dotar de logística les accions del Tsunami, com Maria Àngels V., Jordi F., Jaume P. I també agents dels Mossos, com el sergent Lluís Escolà (condemnat en primera instància en un altre procediment, per l’escorta de Puigdemont), i els agents Carlos de P. i Xavier G., ambdós jutjats i absolts a l’Audiència espanyola per haver acompanyat Puigdemont a Alemanya.

Abans de l’esclat del Tsunami

Fins i tot es van intervenir comunicacions de persones com ara Míriam Nogueras i de Quim Torra amb activistes que els demanaven el parer sobre possibles mobilitzacions de protesta contra la sentència del procés. La Guàrdia Civil ho feia gràcies a la intervenció de les comunicacions d’aquests activistes durant els mesos previs a l’entrada en acció del Tsunami Democràtic. Eren persones a qui investigaven de feia mesos precisament perquè tenien interlocució amb alguns dirigents polítics independentistes o discutien entre ells iniciatives que tenien a veure amb mobilitzacions de protesta o maneres d’enfortir el moviment políticament o social.

Entre aquests hi ha empresaris i activistes com ara Ramir de Porrata, Miquel Montero, Jordi D., Noemí G., Roger C., Robert G., David O., la batllessa de Vandellòs i ex-senadora de Junts Assumpció Castellví i fins i tot Oriol de Balanzó, guionista de RAC-1 i membre d’Òmnium.

Van ser objectiu de les investigacions secretes a l’Audiència espanyola tota mena d’iniciatives i accions de mobilització i protesta que es preparessin dins l’independentisme català. Una de les obsessions dels investigadors eren els Escuts per la República, una iniciativa d’unes persones (totes investigades, punxades i seguides per la Guàrdia Civil) perquè en les mobilitzacions independentistes no hi hagués actes de violència, per evitar les topades amb la policia i els agents antiavalots.

I, tanmateix, ho consideraven una activitat sospitosa de sedició o rebel·lió, perquè hi havia implicats alguns membres del cos de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana de Barcelona, independentistes, que posaven els seus coneixements en ordre públic a disposició d’aquest projecte. I ho volien fer en coordinació amb iniciatives com ara la de Sanitaris per la República i amb partits i entitats perquè tingués prou força per a reeixir. La Guàrdia Civil no es creia la pretensió no violenta de la iniciativa i ho veia un intent d’imposar la República Catalana. I van ser investigats aleshores David Torrents, mosso en excedència i actual secretari d’Organització de Junts; i més agents de policia, bombers i activistes implicats, com Francesc C., Jaume S., Lluís B., Ana María Z., Lluís T., Albert D., Josep Lluís B., Sílvia P., Francesc B. i Robert M. 

El cas Vólkhov

La investigació sobre el Tsunami Democràtic a l’Audiència espanyola s’ha nodrit sobretot de la part de la investigació que va fer el jutge Aguirre al jutjat 1 de Barcelona amb motiu de l’operació Vólkhov. Alguns dels noms d’aquest procediment també són investigats pel Tsunami, però en aquest cas per uns fets diferents. Entre aquests hi ha Oriol Soler, Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní, Xavier Vendrell, Josep Campmajó, i també Víctor Terradelles, Judit Aixalà, Francesc Sutrias, Xavier Vinyals i Gerard Figueres. També Toni Fusté i Roc Aguilera, de l’empresa d’Igualada d’organització d’actes públics Events; Jordi Sanglas, assessor de Vendrell, l’empresària Ruth Juncosa, l’interventor de Presidència Jordi Serra, el delegat de la Generalitat a Zagreb, Eric Hauck, l’ex-director del Consell Català de l’Esport Toni Reig, l’ex-secretari d’Esports de la Generalitat Ivan Tibau, el president d’Unipost, Pau Raventós, Francesc R. i l’agent dels mossos Xavier M.

David Madí també fou un dels investigats, però finalment el jutge Aguirre va arxivar el seu cas, a diferència dels altres. I la majoria dels investigats a Vólkhov no han estat citats a declarar, per bé que alguns fins i tot van ser detinguts l’octubre del 2020.


Nota

Els noms esmentats en aquest article no corresponen a cap llista policíaca o judicial. Es tracta d’un recull de persones que apareixen en les investigacions obertes al jutjat número 6 de l’Audiència espanyola en diverses causes pels delictes de rebel·lió, sedició i terrorisme i al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona en el marc de l’anomenada operació Vólkhov. Si bé hi ha una quantitat important d’aquestes persones que han estat o continuen essent investigades, n’hi ha d’altres que apareixen de manera recurrent en els atestats de la Guàrdia Civil amb un protagonisme i unes responsabilitats atribuïdes desiguals. Hem mantingut l’anonimat de totes aquelles que no han tingut cap significació pública ni cap càrrec polític o en cap organització. La quantitat de persones investigades o a qui s’ha esmentat en totes aquestes diligències pot ser molt més gran. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any