La república dels perseverants

«Que serà una branca autònoma però una branca coordinada amb el govern i amb la població en el combat per la República; que naix en l'espai lliure europeu precisament perquè així cap maniobra del govern espanyol no pot afectar-la i que promourà un sistema d'autoorganització ciutadana i popular»

Vicent Partal
02.11.2018 - 08:25
Actualització: 02.11.2018 - 09:25
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El moment políticament menys transcendent de l’acte de constitució del Consell per la República va ser, tanmateix, el més significatiu. I el més emotiu. Parle de l’enorme aplaudiment que va seguir, dins de palau i a fora, a la plaça de Sant Jaume, els discursos del conseller Comín i del president Puigdemont. Va ser un aplaudiment sincer i merescut adreçat a tots els exiliats i els presos polítics. La imatge d’ells dos al saló de Sant Jordi, ni que fos per videoconferència, era el millor senyal possible d’una perseverança que ha reeixit a esquivar milions de dificultats per seguir el camí marcat per la gent el primer d’octubre.

Ahir feia un any just, precisament, de l’exili. I la presentació del consell, després d’aquests llarguíssims 365 dies, ha servit també per a deixar clar que el projecte republicà català és viu i fort, que no ha estat derrotat ni amb la imposició del colp d’estat i, que tot i les evidents dificultats del moment, cerca i no para de cercar com fer concreta, com fer efectiva, la declaració d’independència.

El Consell per la República, en aquest context, pot ser un instrument privilegiat. Hauria de ser un instrument privilegiat. Ahir, segurament perquè se’n volia fer una presentació solemne, no se’n va explicar gaire el funcionament. Però se’n van exposar principis importants. Que serà una branca autònoma però una branca coordinada amb el govern i amb la població en el combat per la República; que naix en l’espai lliure europeu precisament perquè així cap maniobra del govern espanyol no pot afectar-la; i que promourà un sistema d’autoorganització ciutadana i popular, que pot fer-nos molt més forts a tots, però que també pot explorar ja ara –sense esperar al futur– una democràcia molt més oberta i participativa, la que volem, la que va més enllà de tot allò que hem viscut fins ara. Que el projecte engegat ahir siga tan pròxim a la democràcia electrònica d’Estònia i dels països més avançats del món, al cap i a la fi és un símptoma que la perseverança d’aquest país i dels seus polítics no cerca tan solament de mantenir-se, ans es projecta en el futur i vol ser creativa.

En la seua declaració de Girona, l’endemà de la proclamació de la independència, el president Carles Puigdemont va demanar que la gent tingués paciència, perseverança i perspectiva. De paciència, tots n’hem tinguda, fins i tot massa. De perseverança, és evident que el país n’és ple –altrament, no hauríem arribat fins ací. La perspectiva potser és el que aquest Consell de la República nascut ahir, essent la primera institució que emergeix del mandat rupturista del primer d’octubre, hauria d’aportar més. Si milions de ciutadans fem nostre aquest consell i el convertim en la institució de referència política, lliure, que vol ser, la república proclamada ara fa un any tindrà finalment un primer bastió innovador per a obrir camí i per a demostrar a tota la societat que no hi cap tria possible entre les dues opcions que se’ns presenten davant. O s’està amb la monarquia corrupta i degenerada de Felipe VI i amb tot allò que representa, o es comença a explorar què significa bastir una república democràtica de persones lliures al segle XXI, emparats en la tecnologia i en la democràcia radical. Aquest és el dilema que ens va posar ahir al davant el Consell per la República. De manera que ara, avui, ja és l’hora de triar.

PS: El consell naix amb la creació d’un registre de la ciutadania republicana. Podeu inscriure-us en això que, de fet, és el cens de la República anant a consell.republicat.cat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.10.2018  ·  23:05

Crec que va ser Einstein qui va dir que “Si vols obtindre un resultat diferent, pot ser que canvies d’experiment o la manera de fer el mateix”. Ara hi ha un mecanisme de participació dels ciutadans molt més sofisticat que els tradicionals de les democràcies. I fora de l’abast de la Inquisició. Poca broma. I enhorabona.

Jaume Sanllehi
Jaume Sanllehi
30.10.2018  ·  23:09

Jo ja m’inscrit al Consell per la República!

Joan Nadal
Joan Nadal
30.10.2018  ·  23:33

Jo també me inscrit al Consell per la República!

Ramon Perera
Ramon Perera
30.10.2018  ·  23:39

Jo també m’he inscrit.
I he animat als meus familiars, amics i coneguts.

jaume vall
jaume vall
30.10.2018  ·  23:48

Donem-hi total suport.
Exigim-hi total responsabilitat.
No farem res de bo si no construïm una república de drets i de deures. Gaudir de benestar i compartir responsabilitat.

Daniel Mir
Daniel Mir
31.10.2018  ·  00:35

A casa ens hi hem inscrit a: http://consell.republicat.cat/ Crec que convé que es difongui l’ enllaç

Lluís Paloma
Lluís Paloma
31.10.2018  ·  00:42

Primera notícia bona en un any. Ok, ara m’hi apuntaré. I difondré.

Antoni López
Antoni López
31.10.2018  ·  01:09

Es un alè d’aire fresc. Enhorabona

Núria Coma
Núria Coma
31.10.2018  ·  06:16

Bona notícia.
Bons discursos ahir.
Emoció dins i fora el parlament…quan temps feia què no ho vivíem…
J tb em vaig inscriure de seguida.
Endavant!

Agència del Cens Nacional del Poble Català Albert
Agència del Cens Nacional del Poble Català Albert
31.10.2018  ·  06:53

Primera impressió a l’espera de més informació. Veig que clicant l’enllaç d’aquest nou registre ja es pot llegir “Tothom pot formar part d’aquest registre, sense cap límit d’edat o origen. Només cal la voluntat de ser-ne i l’adhesió als valors que volem que ens cohesionin.”
Es a dir que, sense condicions de residència, edat ni filiació, no és un cens electoral del Poble català homologable per tal que la comunitat internacional pugui reconèixer els/les representants/tes així elegits, ni acceptar-lo per co-organitzar la consulta efectiva d’autodeterminació del Poble català.
Amb aquestes informacions, conegudes només pels mitjans de comunicació, mantenim obert el Cens Nacional del Poble Català, actualment promogut i custodiat per la Federació de Comitès Poble Català registrada a Brussel·les i amb les inscripcions encriptades automàticament en recursos informàtics fora de l’Estat espanyol.
Informació a https://comites-poble-català.org
Albert Bertrana i Bernaus

Àngels Folch
Àngels Folch
31.10.2018  ·  07:18

ALERTA, Albert, l’enllaç que has posat al registre del Cens Nacional del Poble Català hi ha un error (l’accent a la à de català hi sobra). L’enllaç correcte és aquest:
https://comites-poble-catala.org

Tessa Calder
Tessa Calder
31.10.2018  ·  07:42

Prou mentides i prendre’ls el pèl. A robar al camí ral!

Albert Miret
Albert Miret
31.10.2018  ·  07:55

Vaig poder assistir a la plaça i gaudir d’aquest acte realment emocionant. En acabar-se vaig anar fins a Plaça Catalunya a agafar el tren i mentre m’esperava vaig engegar el telèfon i vaig tenir la sorpresa que en mitja hora ja hi havien cinc-centes persones apuntades al Consell. Vaig córrer a apuntar-m’hi per a poder ser dels primers. És evident que un ens com el Consell de la República lluny de les grapes del feixisme serà una eina importantíssima per a la posada en marxa de la República, que no hem d’oblidar ni per un moment que està en stand-by, però que resta proclamada des de fa un any, i que només falta tornar-la a engegar, per molt que això irriti als de sempre.
Haig de dir que entre l’emoció pròpia de l’acte, em va cridar l’atenció que tots els parlaments van tenir forts aplaudiments, sobretot i molt especialment els del President Puigdemont i el Conseller Comin que van ser llarguíssims, excepte però després de les paraules del President del Parlament, en què es va produir un silenci absolut a tota la plaça i sense que ningú el trenqués en cap moment. Cap crit, cap insult, només silenci. Valdria la pena que ERC fes una anàlisi del perquè d’aquesta reacció en cap cas programada. També cridar l’atenció que el crit més fort i repetit va ser el d'”UNITAT”, que és el que s’exigeix en totes i cada una de les manifestacions. Qui ho vulgui sentir que ho escolti, i qui no, que en rebi les conseqüències. Desobeir a un poble és aïllar-se’n.

Daniel Prats
Daniel Prats
31.10.2018  ·  07:58

Daniel Prats

L’Agència del Cens Nacional del Poble Català ja existeix de fa temps: https://comites-poble-catala.org Es un cens que serva les condicions que internacionalment es requereixen per a que sigui homologable. Atenció, al link que assenyala A. Bertrana hi sobra l’accent a la lletra a . El que poso és correcte. Haurem de veure si aquest nou registre compleix les condicions exigibles per a eleccions reconegudes però perdem la oportunitat de treballar plegats sobre bases ben elaborades i amb l’experiència de la feina feta. Hem de confiar que el nou registre ho tingui en compte.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
31.10.2018  ·  08:21

Fa molt bona pinta.
Llàstima d’haver perdut un any.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
31.10.2018  ·  09:54

Potser sí, no voldria fer el paper d’aixafaguitarres. De fa dies estic immers en un sentiment d’escepticisme i desencís. He arribat a la conclusió que l’únic que es fa és guanyar temps i distreure al personal.

En paral.lel a aquesta decebedora conclusió perviu l’esperança, focalitzada, tanmateix, en el cas dels presos, i no en cap altra cosa. Jo, que he criticat tant en aquest mateix espai de debat la importància, al meu parer excessiva, que es donava a la sort dels presos (creient que això ens desviava i condicionava massa la reivindicació autodeterminista), m’he acabat rendint a l’evidència de que l’escàndol dels presos és, hores d’ara, l’únic que realment té galvanitzada la massa independentista.

Podria ser que sols fos una pantalla, i que darrera de la protesta per la injustícia que representen els presos hi hagi, es mantingui, s’amagui tota la resta (la voluntat de construir una república independent, etc.), però prefereixo creure la pitjor hipòtesi: l’únic que té indignat encara la gent és el tema dels presos.

El que porta a un conclusió força esglaiadora, inquietant: si mai l’Estat espanyol absolgués o indultés els presos, l’independentisme es desinflaria com un globus… Morta la indignació, morta la reivindicació.

Aquesta aprensió, però, no passa de ser només teòrica, i aquí revifa la meva esperança: l’Estat espanyol ni pot ni vol fer prova de magnanimitat. L’abús d’injustícia sembla assegurat, i amb ell el motiu i l’ocasió de mantenir obert i in crescendo el conflicte amb Espanya.

Que mentre vagi creixent la tensió a propòsit dels presos els nostres polítics (sobretot els que gaudeixen de la llibertat de l’exili) es limitin a mantenir viva la flama a base de bastir plataformes i estructures més mentals que reals, doncs ja m’està bé, no em treu pas el son: l’enfrontament amb l’Estat espanyol no depèn només, afortunadament, del que facin o deixin de fer; depèn molt més del que faci Madrid (que té un marge de maniobre pràcticament inexistent de tan estret que és) i del sentiment general del poble català sobiranista (per no dir sobirà).

Al final, i ja s’ha dit més d’un cop, que el govern quedés dividit entre exiliats i empresonats pot haver estat una bona cosa (a efectes bel.ligerants, s’entén), creant-se una dinàmica dialèctica altament revulsiva. Només cal pensar què hauria passat amb tot el govern a l’exili o amb tot ell a la presó… Tant en un cas com en l’altre, hauria caigut en l’oblid, en la invisibilitat, en el passat, en el record. I amb ell, la nostra causa tota.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.10.2018  ·  09:56

UNA ALTRA MANERA DE FER POLÍTICA

Benvingut el front de lluita exterior, el Consell de la República.

L’acció republicana en llibertat serà la millor medicina per combatre l’encotillament sectari contra la unitat que sobreviu en el caldo de cultiu de l’autonomia. Escèptics, el dubte ja no és refugi sinó de la vostra claudicació.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
31.10.2018  ·  10:05

Em sumo amb tots els que volem explorar nous camins per fer el cim.

Massa sovint em trobo amb gent que creuen encara amb l’esperit crític i no s’adonen que en lloc de fer propostes i treballar…i caminar…es dediquen a aixafar la guitarra…llàstima, a quina escola van anar?

LLIBERTAT!!!!!

humbert roma
humbert roma
31.10.2018  ·  10:45

M’hi acabo d’edherir. Gran notícia, la constitució del Consell de la República, que ja s’ha fet esperar massa. Aquests dies he recordat el consell que Lluís Companys donava a la bona gent de la Unió de Rabassaires arran del cop d’estat de Primo de Rivera: que, en aquells moments tràgics per la llibertat, calia dedicar tots els esforços a construir instruments nous de defensa dels interessos dels pagesos i aporfitar els ja existents, atès que el sindicat havia estar il·legalitzat. Francament, no entenc les reticències de la CUP davant el Consell de la República, nou instrument en defensa de les nostres llibertats nacionals. No és l’únic instrument, però sí que pot arribar a ser molt potent i engrescador en aquests moments difícils.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
31.10.2018  ·  13:30

Unitat fins la República Independent.
Després cadascú podrà escollir amb LIBERTAT segons el seu parer quin partit voldrà.

Ara no és l’hora dels partits que realment es considerin independentistes o vulguin representar tot l’independentisme, és l’hora de la generositat pet Catalunya.
Cal anar con un sol poble a totes les futures conteses electorals fins aconseguir la independència.

Ho sap aquell que vol anar a la seva bola a les europees posant com a excusa lo de eixamplar la base per amagar la seva egolatria?

Roser Caminals
Roser Caminals
31.10.2018  ·  14:42

El nostre suport pel Consell, l’únic organisme que fins ara ha aconseguit unitat, és essencial. Si nosaltres fallem, no tenim excusa per criticar els polítics que l’han posat en marxa.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
31.10.2018  ·  16:09

Sr. Partal me coge usted en un buen día porque es la primera vez que acudo a las converses “Voluntariat per la llengua” organizados por el “Consorci per a la normalització Lingüística” i estic molt content de començar a parlar una mica en català. Ho entenc molt bé, ho llegeixo gairebé perfectament, de fet ara estic llegint el llibre de Josep Fontana “La formació d’una identitat – Una història de Catalunya” amb diccionari però ho llegeixo bé. Como vivo en las tierras del Montsiá me ha tocado, como conversador, el típico y genuino lugareño que en vez de dejarme hablar (aunque sea mal) habla él, y mucho, demasiado. Pero bueno siendo yo vasco sé que lo reconduciré a los fundamentos del programa: Jo parlo, tu m’escoltes i em vas corregint. Como curiosidad le diré que la gran mayoría de los que participan en estas “converses” como alumnos, son mujeres marroquíes y argelinas (unas 12), con su consiguiente velo, un matrimonio francés de edad avanzada que llevan 5 meses viviendo en el pueblo y yo, vasco. Lo cual significa que Catalunya tiene larga vida por delante. Que un turco aprenda alemán en Alemania es de cajón, que un vasco, unos franceses y una docena de mujeres marroquíes y argelinas aprendan a hablar en catalán significa que todos consideramos que la lengua vehicular, en esta nación, es el catalán. No el desideratum de lengua vehicular sino la lengua vehicular en si. Aixó és molta força.

Le digo que me coge en un buen día porque yo también quiero creer que el Consell de la República pueda ser un instrumento eficaz para acabar por partir peras con la Corte del Reino. Sinceramente, Sr. Partal, a mí me hubiera gustado que ese ente que se autodenomina España hubiese llegado a ser, tras 40 años de supuesto recorrido democrático, en una nación de naciones, por supuesto bajo la forma de República, ya que la Monarquía en España siempre ha sido totalitaria en cuanto al reconocimiento de las nacionalidades que la conforman (nada que ver con la del Reino Unido, la Belga, la Holandesa, la Danesa, la Noruega o la Sueca). ¡Spain is different!. Me hubiera gustado que Ibn Arabi (murciano), Averroes (Cordobés), Séneca (Cordobés) , Joan Lluís Vives i March (valenciano), fuesen reivindicados como constructores de valor de esa España que nunca existió, no existe, ni existirá.

La entelequía España es un Fake.

De ahí que creo, sinceramente, que hay que partir peras con la Corte del Reino. Y lo digo con dolor porque me hubiese gustado que las cosas fueran de otra manera.

Ahora bien, “ése partir peras” tiene que ocurrir en un tiempo prudencial pero rápido porque sino, nos comen la tostada de por seguro. Y más teniendo en cuenta que a la generalidad de los catalanes les privan los acuerdos fenicios y ese exceso de emotividad que confunde lucha y reivindicación con realidad objetiva.

Espero que el “Consell de la República” cumpla con su función (yo ya me inscribí en su primera campaña) pero me temo que la monarquía interna que reina en los partidos políticos, aparentemente independentistas y republicanos catalanes, consiga que la cosa se vuelva en quién va a ser el próximo “monarca” independentista.

Porque no nos engañemos, los partidos políticos sólo quieren una cosa: Perpetuarse.

Afortunadamente, tanto Carles Puigdemont como Quim Torra no son militantes de partido, son militantes de Proyecto.

P.S. Yo, ideológicamente, no soy de la cuerda de Carles Puigdemont, ni de la de Oriol Junqueras, ni de la CUP. En realidad no creo en el mal llamado sistema democrático de partidos. Pero, en esta situación, apoyo, sin lugar a dudas, a los que quieren hacer República (partir peras con una Corte del Reino que carece de sentido de Estado, de Nación y carece de lo esencial: “vergüenza”.)

Rosa Gispert
Rosa Gispert
31.10.2018  ·  16:23

Benvingut Sr. Alegria serà interessant tenir la seva visió de les coses atesa la seva variant ideològica (a part del seu cognom, es clar). I de passada practiqui el català!.

Montse Massot
Montse Massot
31.10.2018  ·  17:11

També sóc del parer que és una bona eina per assolir la República, quelcom és millor que rés, som-hi!

Jaume Riu
Jaume Riu
31.10.2018  ·  17:43

Molt bona notícia i molt bona presentació solemne del Consell per la República, que necesita només una mica més de divulgació formal i poder fer pedagogia.
Veig força opinions de persones que no han tingut l’oportunitat d’aprofundir els fonaments d’aquesta jugada estratègica diferent de tots els precedents enlloc del món.
No podem jutjar el Consell per la República segons l’ordre de valors que coneixíem fins ara. No hi ha precedents perquè la tecnologia que es fa servir no existia.
Ja m’he registrat i compromès amb el Consell per la República.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
31.10.2018  ·  19:12

¡Enhorabona a tots!

Antònia Calvo
Antònia Calvo
01.11.2018  ·  17:29

Inscrita! A punt per treballar per la nostra República!

Ignasi Mora
Ignasi Mora
02.11.2018  ·  18:55

Com a escriptor valencià que sóc i, per tant, persona que usa el català en la seua literatura sistemàticament, demanaria a les entitats que ens representen com a lletraferits que, després de tots els intents de destrucció d’aquesta llengua per part d’Espanya, que, a més a més, és un estat monàrquic que s’entesta a mantindre’m com a súbdit seu, em donaren de baixa com a membre d’aquell estat. Serà molt d’agrair, això.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes