El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Publiquem una nova fitxa de l’Estratigrafia Dialectal, elaborada pels professors Maria-Pilar Perea i Germà Colón. Avui, ‘eixugar’ i ‘torcar’, per a veure com a les Illes Balears i el País Valencià, on s’ha mantingut ‘torcar’, hom pot expressar un matís que s’ha perdut al Principat.

A sota del mapa, podeu llegir tota la informació històrica sobre aquests mots, extreta de la web dels autors. Podeu veure’n la fitxa sencera ací. Si voleu llegir les fitxes publicades, cliqueu damunt l’etiqueta ‘Estratigrafia Dialectal’, al final d’aquest article.

Eixugar (pols, nas, etc.)     Eixugar (pols, nas, etc.)/Torcar     Torcar

El verb torcar ‘netejar amb un drap o amb un paper la superfície bruta o humida d’algun objecte’ ha desaparegut del parlar viu de Barcelona i de la major part del català oriental i de l’occidental, però es manté esponerós a les Illes Balears, al País Valencià, a Tortosa i a la franja d’Aragó. Aquesta situació de reculada no es correspon en res a la de la llengua antiga, que emprava pertot el verb d’una manera completament normal. Hi ha prou per adonar-se’n si es consulten els nombrosos exemples dels segles XIII-XV de totes les comarques fornits pel DCVB i pel DECat (s.v. torcar).

Al català oriental el lloc deixat per torcar ha estat ocupat per eixugar (< EXSUCARE), però això representa una pèrdua gran de matís. A Barcelona es pot eixugar un plat després de rentar-lo o bé un vidre que està brut. A les comarques conservadores, eixugar (d’acord amb el sentit etimològic de ‘deixar sense suc’) és assecar, i els plats després de rentar-los s’eixuguen o bé hom s’eixuga amb una tovallola després del bany, però una superfície bruta es torca. La dita valenciana “No es torca amb mitja mànega”, referent a algú que es dóna importància, expressa clarament el sentit del verb.

Vegeu també:

—L’evolució de la llengua, mot a mot (presentació de la sèrie, 14-7-2016)

—Una web explica com han evolucionat les paraules a cada dialecte (article sobre l’Estratigrafia Dialectal, 15-5-2016)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.