TEMA DEL DIA
Terrorisme.
Oficialment, Espanya és un dels pocs països europeus que no té extrema dreta amb representació parlamentària. Però l’extrema dreta no deixa de créixer arreu del món, com s’ha vist fins i tot al Brasil. Tothom s’esgarrifa de la victòria de l’ultra Jair Bolsonaro en un país mitificat pel futbol i la platja, però devastat per la corrupció i amb un alt grau de pobresa. Una de les moltes barbaritats que preveu Bolsonaro és qualificar de terrorisme les manifestacions dels treballadors sense terra, petits pagesos que qüestionen el model d’explotació agrícola i ocupen terres de latifundis per poder-les conrear i viure dignament. El bisbe català Pere Casaldàliga, de la prelatura de São Félix do Araguaia, a l’estat de Mato Grosso, sempre els ha donat suport i ha estat un altaveu internacional de les seves reivindicacions.

Aquesta retòrica de titllar de terrorisme la discrepància, la manifestació, la protesta, també la comparteixen la dreta i la cúpula judicial espanyoles respecte de l’independentisme. Els dirigents de l’independentisme són acusats d’una rebel·lió violenta i per justificar-ne el manteniment a la presó preventiva són equiparats a terroristes. Els membres dels CDR són acusats de terrorisme, les protestes que fan al carrer són ‘kale borroka’ i actuen en ‘escamots’. També són acusats d’enaltiment del terrorisme cantants com Valtònyc o, fa més temps, un grup de titellaires.

La realitat brasilera, com la nord-americana, l’hongaresa o la italiana, no tenen res a veure amb l’espanyola, però sí que hi ha un relat de criminalització de la dissidència que practiquen Albert Rivera i Pablo Casado, molt semblant al que fa servir Bolsonaro, Trump o Viktor Orbán. Per tant, no cal que Vox obtingui diputats al congrés espanyol per a poder dir que l’extrema dreta, o el seu discurs, ja té representació institucional a través de Casado i Rivera. Quan tots dos visiten les tanques de Ceuta i Melilla fan seu el relat de l’extrema dreta sobre immigració, amb discursos molt semblants als de Trump davant la caravana d’immigrants llatinoamericans que volen entrar als EUA, o Mateo Salvini a Itàlia contra els refugiats. Quan Casado augura que Puigdemont acabarà com Companys banalitza el franquisme i quan Rivera es concentra a Altsasu amb Vox també els avala. Però el problema no està només en la política. També emblanqueix el discurs d’extrema dreta el tribunal de Navarra que absol els violadors la Manada o cada vegada que no es penalitza una agressió homòfoba.

Una altra característica de l’extrema dreta moderna és la utilització de les notícies falses per a capgirar el parer de l’opinió pública, la utilització sistemàtica de la mentida per a manipular la realitat. Quan es diu que els castellanoparlants són perseguits a Catalunya es menteix, però també s’emblanqueix el discurs de l’extrema dreta. Quan es diu que a Catalunya s’agredeix les persones que retiren llaços –tot i que la realitat és la contrària– es copien els mètodes que fa servir l’extrema dreta. Les notícies falses sobre Catalunya són el pa de cada dia de la Brunete mediàtica espanyola.

És cert que del punt de vista electoral es pot dir que l’extrema dreta no té representació al congrés espanyol i que les enquestes situen Vox per sota del Pacma, el partit animalista, però el seu discurs és present a les institucions de fa temps. En aquesta qüestió la responsabilitat no és tan sols de qui assumeix el discurs, sinó que també hi ha una part de responsabilitat de l’esquerra que no el combat, que calla, que atorga o que fins i tot fa seva una part del relat. L’esquerra que no combat i que no presenta una alternativa real al discurs d’extrema dreta també és còmplice de la seva expansió. Un cop el discurs ha estat emblanquit per partits ‘normals’, una part de l’electorat no té cap dificultat a votar l’extrema dreta, perquè, posats a triar, sempre és millor l’original que no la fotocòpia. Després no ens esquincem les vestidures pel que passa a Brasília, Milà o Budapest.

MÉS QÜESTIONS
Els socis del Botànic tanquen l’acord pel pressupost del 2019. És l’últim pressupost abans de les eleccions autonòmiques de la primavera de l’any que ve i els tres socis del govern, el PSPV, Compromís i Podem, l’han volgut presentar junts per donar-hi solemnitat. L’acte de signatura s’ha fet al pati gòtic del Palau de la Generalitat, amb el president Ximo Puig, la vice-presidenta Mónica Oltra i el secretari general de Podem, Antonio Estañ. L’acord aplana el camí del govern de Ximo Puig i Mónica Oltra en el tram final de legislatura i elimina qualsevol possibilitat d’avançament electoral. A més, reflecteix l’existència d’una sintonia pre-electoral que no es va veure ara fa un any, quan Podem feia pocs mesos que era sota el lideratge d’Antonio Estañ i va declinar de donar suport als comptes de l’executiu abans d’arribar a les Corts. Precisament, que la signatura es fes en un acte públic a tres bandes ha estat una de les condicions de Podem per a donar-hi suport. El pressupost destinarà 13.000 milions d’euros a polítiques socials, com ara sanitat, educació, serveis socials, ocupació i habitatge. En la presentació, Oltra ha destacat: ‘Són els últims pressupostos d’aquesta legislatura, però també els primers de la pròxima’, amb què ha volgut demostrar la voluntat de repetir el pacte del Botànic.

El PP i Ciutadans tornen a torpedinar la reforma de la llei electoral a les Corts. La reforma de la llei electoral valenciana que impulsa el Pacte del Botànic s’ha tornat a encallar a les Corts. Ciutadans i el Partit Popular han refusat d’avalar una reforma que té com eix la baixada de la barrera electoral del 5% al 3%, de manera que s’elimini el llistó més restrictiu de tot l’estat espanyol. Per a reformar la llei electoral calen 66 diputats de les Corts, els dos terços de la cambra, xifra que el tripartit tot sol no pot aconseguir i ha de menester la participació de Ciutadans, que ha tornat a exigir una reforma de la llei electoral més àmplia que inclogui la circumscripció única al País Valencià; Compromís està disposat a intentar-ho, però Podem i el PSPV ho veuen inviable sis mesos abans d’acabar la legislatura. Podem ha recordat que per a reformar l’estatut cal un referèndum entre els valencians. El PP, per a oposar-s’hi, ha fet servir l’argument de la necessitat de frenar l’extrema dreta. El diputat del PP Luis Santamaría Segura ha dit que era una autèntica imprudència abaixar la barrera electoral amb l’extrema dreta ‘campant a plaer per tot Europa fins i tot als països nòrdics, que sempre han estat més democràtics’.

Perpinyà ha celebrat una diada solidària amb els presos polítics i exiliats. La plaça de la Victòria de Perpinyà s’ha omplert d’estelades, en un acte que ha comptat amb la participació del president Carles Puigdemont, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i també el pallasso represaliat Jordi Pesarrodona. Puigdemont ha apel·lat als llaços històrics que uneixen ‘nord i sud’ i ha assegurat: ‘La República Catalana es constituirà de baix cap amunt, amb tots els catalans.’ El president, a més, ha animat a continuar els actes de suport al procés d’independència des del nord. Elisenda Paluzie ha agraït el suport dels nord-catalans en la logística del referèndum, però també de l’exili, contra la repressió de l’estat espanyol. Per ella, la República Catalana contribuirà a situar Catalunya Nord al lloc que li pertoca i a preservar el català. També ha anunciat que la pròxima reunió de l’ANC es faria el 10 de novembre a Perpinyà. Durant tot el dia hi ha hagut activitats programades a la plaça. La jornada s’ha acabat amb un sopar a Figueres i una visita a la presó del Puig de les Basses, on hi ha empresonada la consellera Dolors Bassa.

Menorca recupera el subministrament elèctric després de cinquanta-sis hores d’apagada. Red Eléctrica Española ha restablert el subministrament elèctric a Menorca a les 17.44 hores, després de posar en servei la línia la Dragonera – el Mercadal, afectada pel cap de fibló de diumenge. De tota manera, encara hi ha feina i durant aquests dies els operaris de la companyia continuaran les obres de restauració dels suports malmesos en la línia la Dragonera – Ciutadella. Malgrat les condicions meteorològiques adverses i les dificultats del terreny afectat pel temporal de pluja i vent, un equip de més de quaranta tècnics de la companyia ha treballat nit i dia d’ençà que hi hagué el tall parcial d’electricitat per retirar els materials inutilitzats i canviar-los. La feina de l’empresa no s’acabarà fins que no siguin operatives les dues línies d’alta tensió que ofereixen el subministrament elèctric. Una vegada recuperat el subministrament, ha començat la polèmica política. La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha dit que la ‘desídia’ del PP per a impulsar la transició energètica a Menorca havia fet ‘molt de mal’ a l’illa. Armengol ha explicat que d’ençà del 2016 que el seu executiu demana al govern espanyol un segon cable que connecti Mallorca amb Menorca, però fins ara no n’ha rebut cap resposta. Ara, diu, té l’esperança que amb el canvi de govern a Madrid s’accelerin els acords.

LA XIFRA
37 milions més que enguany. Aquest és l’augment del pressupost de l’Ajuntament de València per a l’any que ve, que serà de 848,6 milions d’euros en total.

TAL DIA COM AVUI
El 30 d’octubre de 1938, fa vuitanta anys, Orson Welles va fer una versió radiada de la novel·la de ciència-ficció d’H. G. Welles La guerra dels mons. L’emissió radiofònica causà caos en la societat nord-americana. Va ser un visionari, perquè s’avançà a l’època de les notícies falses que vivim actualment.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb