JxCat tanca el congrés situant l’1-O vinent com un punt d’inflexió: “Ens hauran d’aturar per la via criminal”

Veuen el canvi a l’Ajuntament de Barcelona com una “urgència nacional”

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
17.07.2022 - 14:33
Actualització: 17.07.2022 - 14:45

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“O independència o independència”, han tornat a afirmar Laura Borràs i Jordi Turull en el tancament del congrés de JxCat. Els dos dirigents van esquivar l’ombra de la divisió interna presentant la candidatura conjunta que va ser proclamada a Argelers, i aquest cap de setmana, en la segona part del congrés a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, han segellat el repartiment de les funcions executives i el projecte polític amb què pretenen cosir les dues ànimes de Junts, arrenglerades amb l’una i l’altre, i no exemptes de tensions puntuals. Segons la ponència política, l’1-O vinent ha de significar un punt d’inflexió per a iniciar la culminació del procés, però caldrà veure com posen en pràctica l’objectiu marcat –pel qual no han fixat terminis– i si la pau interna que s’ha mantingut en el congrés es preservarà en els mesos vinents. Perquè hi haurà elements que poden posar a prova les costures del partit.

Per ara, JxCat ha donat per liquidada la taula del diàleg que el PSOE i ERC s’han proposat reactivar, i hauran de presentar el balanç de l’acord de govern amb Esquerra, amb el compromís sense calendari de consultar els afiliats sobre la continuïtat a l’executiu. També haurà d’entomar les conseqüències polítiques que pot tenir el cas Borràs. JxCat ha blindat als estatuts el lideratge de la també presidenta del parlament, incloent-hi els casos de lawfare com a excepció en el règim disciplinari per a les causes de corrupció. Però les conseqüències polítiques que pot tenir la seva possible suspensió com a diputada, en cas que li obrin judici oral, amararà tot el partit i és una incògnita fins on l’arrossegarà. Mentrestant, Borràs ha assegurat que JxCat anirà “a totes” per a assolir l’objectiu polític de la independència: “Ens hauran d’aturar per la via criminal perquè estem determinats a continuar avançant per la via civil”, ha dit. Per a Turull, que és fora de la presó per un indult parcial i en revisió, més val patir per a assolir la independència que “viure instal·lat en la renúncia, en la resignació, en la rendició”.

En el discurs de cloenda del congrés, Borràs ha tornat a carregar contra la taula de diàleg perquè ha permès al PSOE “anestesiar” el conflicte polític quan, en realitat, no vol negociar res. I, en canvi, li pot permetre tirar endavant el pressupost. “No ser-hi és la millor manera de defensar una negociació real”, ha dit. JxCat pretén que l’independentisme recuperi la iniciativa per a reprendre el procés, però tornarà a topar amb la falta d’unitat estratègica. En aquest sentit, Turull ha advocat per a tornar a cosir complicitats, aparcar retrets, reforçar els actius i eliminar els passius que van impedir sostenir la declaració d’independència. “Ambicionem que l’independentisme s’hi posi de nou i passi a l’acció”, ha afirmat.

El secretari general de JxCat ha carregat contra els que desmobilitzen el moviment i ha defensat la urgència de sortir del “bucle” on es troba l’independentisme i “oferir una nova traçabilitat per a la culminació de la independència”. JxCat dóna per impossible que el diàleg amb Madrid doni fruits. No passa pàgina del Catalangate i refusa les “solucions felices” suggerides pel ministre Miquel Iceta. “Ara no hi ha pastanaga. Hi ha presó, exili i repressió”, ha insistit Turull, convençut que no han d’esperar a ser-ne més per a actuar sinó “començar a fer per a ser-ne més”. També ha criticat el pacte entre el PSOE i el PP per a reformar les euroordres per a impedir que hi hagi més casos com el de Puigdemont. “Uns són uns trilers i els altres una barreja de Torquemada i Torrente el brazo tonto de la ley”, ha sentenciat.

Malgrat que consideren una “urgència nacional” que hi hagi un canvi a l’Ajuntament de Barcelona, JxCat ha ajornat fins després de l’estiu les primàries per a confegir la candidatura, per a la qual sonen els noms de Xavier Trias –amb Josep Maria Argimon– i Jaume Alonso Cuevillas. Però tant Borràs com Turull han arengat els delegats afirmant que guanyaran les eleccions.

Les quatre ponències s’han aprovat amb un ampli suport. La política ha obtingut el 99,79% dels vots. És aquest text el que inclou la convocatòria d’una consulta sobre la possibilitat de continuar o no al govern o prendre unes altres iniciatives adequades a la situació, dóna per acabada la taula de diàleg i planteja iniciar el procés de culminació de la independència. La ponència organitzativa s’ha aprovat definitivament amb el 90,09% dels suports. Es tracta d’una reforma dels estatuts que materialitza el pacte entre Borràs i Turull de repartiment de les funcions executives i blinda la presidenta del partit recollint l’excepció del lawfare en el règim disciplinari del partit quan un afiliat és condemnat o se li obre judici oral per casos de corrupció. La ponència sectorial, que recull la supressió de l’impost de successions i donacions, ha estat ratificada amb el 99,8% de suports. I finalment, la ponència de política municipal, que reconeix l’autonomia local per als pactes postelectorals tot i que prioritza els acords amb les forces independentistes i les que reconeguin el dret a l’autodeterminació, ha estat aprovada amb el 99,37%. Durant aquests dos dies, Lluís Puig ha exercit la presidència del congrés des de l’exili i a través d’una pantalla.

Els afiliats també han elegit Josep Rull com a president del consell nacional del partit. N’era l’únic candidat i ha obtingut el 96% dels vots. S’han escollit igualment el Defensor de l’Afiliat, Marcel Padrós, amb el 59,27%, els membres de la Comissió de Garanties i una vintena de consellers nacionals del partit. JxCat creu que ha deixat enrere l’etapa fundacional, amb els lideratges de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, i afronta una altra de consolidació com a partit. El tàndem Borràs-Turull tot just comença a pedalejar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes