JxCat aprova adaptar els estatuts per a protegir el lideratge de Borràs

Inclou els casos de lawfare com a excepció en el règim disciplinari en cas de condemna ferma i obertura de judici oral per casos de corrupció

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

JxCat ha adaptat els estatuts del partit a la causa judicial que afecta la seva presidenta, Laura Borràs. En espera que el plenari ho ratifiqui finalment demà, la comissió del congrés de JxCat debatia la ponència d’organització ha mantingut la proposta inicial perquè sigui considerada una falta molt greu del règim disciplinari la condemna en sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció o la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra els principis fundacionals del partit, amb l’excepció dels casos de lawfare. Serà la Comissió de Garanties de Junts qui haurà de valorar cada cas concret. També, per tant, el de Borràs. D’aquesta manera, JxCat tanca files i protegeix la seva presidenta, en espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya determini l’obertura de judici oral per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, després que la fiscalia hagi concretat la seva acusació pels casos de prevaricació i falsedat en document públic. No ha prosperat, així, l’esmena que pretenia retirar aquesta excepció en els casos de condemna ferma.

La proposta de ponència que ha arribat al congrés després de la primera incorporació d’esmenes, de fet, ja incloïa l’excepció del lawfare en la suspensió cautelar automàtica dels drets dels afiliats a qui s’obri un judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció, de manera que aquest punt no estava en qüestió. La ponència organitzativa és la que finalment ha viscut un debat intern més llarg en comissió durant la primera jornada del congrés a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Segons que ha explicat la seva coordinadora, Violant Cervera, hi havia arribat amb 170 esmenes vives del total de 780 que s’havien presentat inicialment, i el text final ha obtingut un 90,98% dels vots dels delegats.

Una de les discussions que s’ha viscut a porta tancada ha estat sobre el repartiment de les funcions executives que havien pactat la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, abans de presentar la candidatura conjunta per a liderar el partit. Cervera ha explicat que l’acord es manté “pràcticament en la seva totalitat”, però s’hi ha introduït un canvi. S’ha retirat del text la referència a la coordinació de l’acció municipal que corresponia al secretari d’organització, David Torrents. I per tant serà el secretari general, Jordi Turull, i l’adjunt a la secretaria general, David Saldoni, els que concentraran aquesta competència en un moment tan clau com els mesos vinents, de precampanya de les eleccions municipals. Fonts pròximes a Borràs apunten, tanmateix, que en l’acord inicial ja es preveia que fos Saldoni qui s’encarregués de les municipals. Cervera ha volgut suavitzar igualment l’aprovació del canvi i ha subratllat que és Turull qui ostenta aquestes funcions i les anirà distribuint en funció de les necessitats del moment. I és que el pacte entre Borràs i Turull, recollit a la ponència organitzativa des del principi, incloïa l’assumpció per part Turull de les competències en política municipal i el nomenament d’un adjunt a la secretaria general que finalment s’ha posat en pràctica.

En canvi, han decaigut les esmenes que qüestionaven l’acord de Borràs i Turull per a reformar els estatuts, i que implicava un repartiment de les funcions executives entre la presidència i la secretaria general. Malgrat que era un acord segellat per dalt, havien arribat esmenes vives de sectors afins als dos dirigents que haurien pogut reobrir formalment el debat pel repartiment del poder. S’ha imposat, però, l’entesa inicial. El canvi va ser un dels pilars que va permetre la presentació d’una candidatura unitària per a rellevar la direcció atès que, en els anteriors estatuts, hi havia una distribució desigual el poder executiu. El repartiment que s’ajustava al fet que era l’anterior secretari general, Jordi Sànchez, qui exercia la majoria del poder executiu del partit i no el ja ex-president de Junts, Carles Puigdemont.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes