La jutgessa reclama a la direcció d’À Punt per què no ha lliurat el material d’àudio i vídeo del CECOPI

La jutgessa que instrueix la causa de la gota freda ha reclamat a la direcció d’À Punt per què no ha complit dins el termini de tres dies el requeriment de lliurar les gravacions d’imatge i so de la reunió del CECOPI del 29 d’octubre, tal com va acordar en un acte el 18 de setembre. Així, la jutgessa dóna el termini d’un dia perquè la direcció de la radiotelevisió pública al·legue sobre les causes del retard en el lliurament del material.

En un altre acte, també ha tornat a desestimar la petició de l’acusació popular del partit Valores de la compareixença com a investigat del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo. La jutgessa recorda que l’Audiència de València ja va descartar que hi haguera una apagada informativa per part de la CHX, tot adduint el sistema automatitzat SAIH va recollir cada deu minuts l’evolució del cabal del barranc de Torrent (o rambla del Poio).

“L’anteriorment exposat va ser explicat de manera extensa pel testimoni Sr. P. en la seua declaració, a qui no es pot culpar que els responsables de l’emergència, directors del pla especial d’inundacions, no feren ús del SAIH, no analitzaren les dades pluviomètriques, les previsions meteorològiques ni les informacions dels mitjans de comunicació, ni les trucades al 112, o que, malgrat que sabien que els barrancs estaven a prop del col·lapse, no els controlaren”, diu.

La jutgessa argumenta que Polo, en la seua declaració com a testimoni, va explicar que a les 17.30 ell ja va advertir sobre la conveniència d’enviar una alerta. Una alerta que, com ja se sap, va ser enviada a les 20.11, amb un text que no s’adequava a la situació d’emergència. “Resulta completament absurda la contumaç insistència en l’atribució de responsabilitat a la CHX, a l’AEMET, i fins i tot a la delegada del govern. Una atribució de responsabilitats penals en la qual insisteixen algunes acusacions que només té efectes exoneratoris respecte dels investigats, resulta clara la coincidència en les preguntes amb les defenses, però que de cap manera mai podrà revestir efectes incriminatoris respecte de testimonis que no assumeixen la posició de garant”, insisteix, tot assenyalant la Generalitat.

“No es pot argumentar, amb el volum d’informació de què es disposava almenys des del matí, un desconeixement de la situació. S’està defensant un sistema d’anàlisi d’informació i de control del risc tan absurd com defensar que un jutge de violència de gènere, o un lletrat de víctimes, no sabés el que és el SIRAJ, no sabés llegir la fulla d’antecedents penals i de mesures cautelars, afirmés desconèixer que existeix el sistema Viogen, o que no sap que es pot adoptar una ordre de protecció, o que un controlador aeri no sàpiga llegir la pantalla del radar. Finalment, assenyalar que l’enviament de missatges a la població a fi que adoptés mesures d’autoprotecció era essencial per a salvar les seues vides. Les víctimes desconeixien que corrien un altíssim risc per usar el seu cotxe, baixar al garatge, estar en la via pública o, fins i tot, pel simple fet de romandre en el seu domicili en planta baixa. Víctimes que van perir de manera terrible”, conclou.

En el segon acte, la instructora requereix, a petició de l’acusació popular d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’enviament de diversa informació a les Corts, a la Vice-presidència i Conselleria de Serveis Socials de la Generalitat, a l’Ajuntament de València, a la Diputació de València i a l’AEMET, sobre el servei de teleassistència i els usuaris del mateix que van morir el 29 d’octubre per la gota freda.