Laura Borràs és sentenciada? Les claus del contraatac en el judici de tots contra ella

  • L'acusació té unes proves conegudes, i la confessió d'Herrero, però Elbal i Boye encara han de jugar totes les cartes

Josep Casulleras Nualart
20.02.2023 - 18:06
Actualització: 21.02.2023 - 09:49
VilaWeb

Finalment, ha arribat el dia que s’ha vist com els dos coacusats deixaven tota sola Laura Borràs, canviaven de bàndol i s’unien, fil per randa, a l’acusació de la fiscalia en el judici contra la presidenta suspesa del parlament per unes adjudicacions de contractes suposadament irregulars a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El panorama a la sala civil i penal del TSJC era ben inquietant per a Borràs: tots contra ella, per més que durant tres anys i fins a la darrera setmana abans de començar el judici les tres defenses, la seva, la d’Isaías Herrero i la d’Andreu Pujol, havien remat alhora i havien pactat fins al darrer detall l’estratègia per a desactivar les acusacions. Però s’ha capgirat tot, i avui ha quedat ben clar el pacte, en una sessió que ha estat especialment tensa quan l’interrogatori a Herrero ha tocat la seva politoxicomania i fins a quin punt això podia qüestionar el valor d’allò que digués. Però la incriminació que fa l’informàtic en qui va confiar Borràs té un valor relatiu com a prova, és escandalosa mediàticament però no és pas un testimoni i té el dret de mentir. A la sala se l’ha vist amb ànsia de dir allò que la fiscal volia que digués, però ara serà feina de l’acusació demostrar que això que ha dit es pot corroborar. I encara més: tindran feina Isabel Elbal i Gonzalo Boye a demostrar que tot plegat és mentida, i a saber com contraatacar a contrarellotge.

Herrero ha dit, ras i curt, que Laura Borràs va pactar amb ell com adjudicar-li de manera encoberta i irregular tots els contractes sobre uns quants projectes de digitalització de continguts de la ILC entre el 2013 i el 2017, quan ella dirigia l’entitat. Uns projectes sobre renovació de la web de la ILC i de digitalització d’alguns continguts. L’acusació té unes proves, a bastament difoses: uns correus electrònics entre ella i Isaías Herrero que semblen prou contundents per a demostrar que hi havia una connivència entre l’una i l’altre per a fragmentar els projectes que se li adjudicaven en contractes menors, de menys de divuit mil euros, que no requerien un concurs públic. I que, per poder-ho fer, van acordar de presentar dos pressuposts comparsa que acompanyaven el projecte guanyador, sempre el d’Isaías Herrero. 

L’informàtic ha dit que van fer-ho així, i ha replicat el contingut d’aquests correus: que van acordar amb Borràs de presentar en diferents contractes d’obra i servei els projectes que li encarregava; que aquests contractes no sobrepassessin els divuit mil euros i que, en cada cas, hi hagués tres pressuposts que hi optessin. I tots els elaborava Herrero, tots els dels divuit expedients que s’examinen en aquest judici i que anaven a nom d’altres empreses i cooperatives. En alguns casos, va recórrer a la col·laboració del tercer acusat, Andreu Pujol, que ha reconegut, en una declaració llampec, els fets descrits per la fiscalia i ha dit que Borràs estava al cas de tot plegat. 

La validesa dels correus

La fiscalia ha aprofitat que el tribunal no ha desestimat els correus amb Herrero com a prova (qüestionada com a vàlida per part de la defensa de Borràs) per estirar el fil de la seva declaració, i n’ha exposat uns quants durant la sessió. Aquests correus van ser obtinguts pels Mossos d’Esquadra durant un escorcoll al domicili d’Herrero el novembre del 2018. Són correus amb data del 2013 i del 2014, quan Borràs dirigia la ILC. Gonzalo Boye i Isabel Elbal diuen que no es podien admetre com a prova perquè un cop intervinguts se’n va trencar la cadena de custòdia que hauria de garantir que no van ser manipulats de cap manera. 

Per això han aportat una prova pericial, molt controvertida, perquè l’autor és Emilio Hellín, que ara es fa dir Luis Enrique, un ultradretà ex-membre de Fuerza Nueva i que va ser condemnat a quaranta-tres anys de presó per haver mort a trets l’estudiant basca Yolanda González el 1980. Malgrat la polèmica, entre els arguments de la defensa de Borràs aquesta pericial és cabdal, perquè pot desactivar la principal prova de càrrec, bo i demostrant que aquests correus no van ser obtinguts pels Mossos d’una manera adequada. Si això es demostrés, la prova s’invalidaria.

I més enllà de la pericial informàtica?

En el supòsit que aquesta pericial realment tingués aquest efecte, la defensa segurament no en tindria prou, perquè hauria de demostrar que els fets, que al cap i a la fi és allò que el tribunal hauria d’examinar, no constitueixen pas cap delicte de prevaricació ni de falsedat documental, que és per això que la fiscalia demana sis anys de presó, vint-i-un d’inhabilitació i una multa de 144.000 euros a Laura Borràs. 

Per això serà important allò que declarin els ex-treballadors de la ILC, del Departament de Cultura de la Generalitat i de les empreses i cooperatives que Isaías Herrero va utilitzar per presentar aquests pressuposto comparsa i que aquesta setmana declararan com a testimonis en el judici. Perquè caldrà veure quins són els graus de responsabilitat i de coneixement de tots ells en aquestes contractacions que s’examinen. 

I caldrà comprovar fins a quin punt la pràctica de fragmentar els contractes, en aquest cas concret, és un delicte que s’ha de castigar penalment o una irregularitat administrativa, o res d’això. És l’envit de la defensa de Borràs, demostrar la seva innocència ara que s’ha instal·lat d’una manera contundent el relat de la seva culpabilitat. Tot al revés de la lògica jurídica. 

Boye i Elbal han denunciat la vulneració del dret de la defensa aquests primers dies del judici pel pacte sobrevingut entre la fiscalia i Marina Roig, en nom d’Isaías Herrero, i Àlex Solà, en nom d’Andreu Pujol, i que avui finalment s’ha fet evident. Perquè tot allò que van preparar durant anys per a defensar-se conjuntament no pugui ser utilitzat per a atacar Borràs. O, més precisament, perquè ells voldrien utilitzar tot allò que van treballar conjuntament per a demostrar que Borràs no va cometre cap delicte i que la confessió d’avui d’Herrero no s’ajusta a la realitat. 

Van demanar al Col·legi d’Advocats de Barcelona la dispensa del secret professional per a utilitzar tota la informació compartida en benefici de la defensa de Borràs. La resposta del Col·legi encara no ha arribat, i pot trigar. I Barrientos no els ha concedit la petició de suspensió del judici mentre no disposen d’aquesta dispensa i poden reorientar la seva estratègia arran del pacte dels altres dos acusats amb les fiscals. Sí que tindran, això no obstant, l’opció de declarar en darrera instància, al final del judici, previst el primer de març. 

Isaías Herrero i Andreu Pujol avui saben que han complert la seva part del pacte amb la fiscalia, que els haurà de compensar d’alguna manera, segurament amb una rebaixa en la petició de penes. Això els pot haver salvat. Laura Borràs potser és una mica més a prop de la condemna, de la seva mort política. Però encara no s’han jugat totes les cartes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any