Jordi Pujol, a punta de pistola

Cada dia és més clar que l'estat espanyol va començar l'any 2014 un atac proactiu sobre Catalunya

Vicent Partal
11.11.2021 - 20:51
Actualització: 11.11.2021 - 21:30
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’escena és digna d’un film. Una furgoneta blanca d’una coneguda empresa de repartiment de paquets avança per l’avinguda Entrevías de Madrid. És una Fiat Ducato típica, d’aquelles que veiem passar cada dia pertot arreu. El carrer té quatre carrils, dos per banda, que en bona part del recorregut no donen a edificis perquè hi ha, paral·lela, una via de tren, una via que precisament dóna nom a l’avinguda.

Un semàfor en roig obliga la furgoneta a aturar-se. I, de sobte, apareix un vehicle tot terreny negre, amb els vidres tintats, d’on ixen quatre encaputxats armats que trenquen el vidre i apunten el conductor amb una pistola. L’obliguen a tombar-se bocaterrosa, un dels atacants s’enfila al vehicle i els dos cotxes arranquen junts a tota velocitat. Hi han estat uns pocs segons, al centre de la capital espanyola. Aparentment, un robatori.

La furgoneta apareixerà poques hores més tard en un descampat. Cremada. Si allò era un robatori, hi havia una manera de saber què havien robat. L’empresa té un registre de tot allò que replega i lliura. I la llista conté una sorpresa. Dins el vehicle hi havia un paquet amb uns quants rellotges de luxe. Però la major part de la càrrega eren tots els ordinadors, concretament vuit, tots els telèfons mòbils, tots els DVD i tots els llapis de memòria, concretament quinze, que la policia espanyola havia decomissat en dues operacions contra la família de Jordi Pujol, el 2014 i el 2017.

Aquests aparells havien estat reclamats pels advocats. De manera sorprenent i completament irregular, de primer el jutge s’havia oposat a lliurar-los-els. Tanmateix, finalment va haver de cedir i el 23 de novembre de 2020 tot el material decomissat tres anys i sis anys abans va ser carregat a la furgoneta que els havia de tornar a Barcelona. Després de sis anys o quatre anys, finalment la família Pujol podria recuperar els arxius, els texts, les fotografies, tot allò que guardaven. Però –ai, caram– res no va arribar a Barcelona perquè una pistola, i quatre pistolers, ho van impedir.

En tots els mesos passats d’aleshores ençà, la policia, no crec que sorprenga a ningú, no ha esbrinat res. No en sap res, de què va passar. I, naturalment, encara sap menys qui ho va fer. Però ahir, després de fer-se públic què havia passat ja fa prop d’un any, la família Pujol va parlar i va dir que veia clar que qui havia robat el material havia estat la policia espanyola. Què és allò que intuïtivament pensem tots. O crec que gairebé tots.

El relat, hi insistesc, és digne d’una novel·la d’espies. Però no és cap relat fictici i això fa que, a parer meu, ens hàgem de fer dues preguntes, si més no, i una reflexió. Les preguntes són molt òbvies. La primera és què hi ha de tant perillós per a l’estat espanyol dins aquests ordinadors. Què caram els fa tanta por? I la segona: què sap, i encara calla, la família Pujol i molt especialment el president? Com és que no han explicat durant un any això que havia passat?

I la reflexió final. Cada dia és més clar que l’estat espanyol va començar l’any 2014 un atac proactiu sobre Catalunya. A partir, molt probablement, de la consulta del 9-N i de la percepció que les bases del PSC i CiU s’anaven tornant independentistes. I segurament, encara més en concret, que s’hi anava tornant Convergència Democràtica com a partit. La corrupció, la real però també la inventada, va servir per a organitzar les primeres batalles, des de les clavegueres, des de les portades dels diaris i des dels estaments judicials. Però això, vist d’avui i vist l’atracament a punta de pistola, implica dues coses. Una, que l’objectiu no era resoldre-la, la corrupció, sinó fer-la servir per a uns objectius polítics. I dues, important, que Espanya menteix quan afirma que tan sols han reaccionat en defensa de l’ordre constitucional, segons ells violat el 2017, com hauria fet qualsevol altre estat. Mentida: no es pot reaccionar a una cosa tres anys abans que passe.

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar publicant-se. Feu-vos-en subscriptors.

 

Només a VilaWeb

Permeteu-me que us recomane un nou article de les Històries de VilaWeb. Aquesta vegada us expliquem quina és la segona llengua més parlada en cada estat del món. El català a l’actual estat espanyol, per exemple. Però hi ha més. És un viatge ple de situacions curioses i sorprenents que podeu fer tranquil·lament de casa estant, en el format innovador i atractiu de les Històries.

Us recomane també aquest reportatge en què Odei Etxearte es pregunta si el sistema sanitari a Catalunya perilla de fer fallida i l’entrevista que Esperança Camps ha fet al popular meteoròleg d’A Punt Adrià Revert.

I, és clar, les opinions de Pau Vidal i Tina Vallès, com cada divendres.

La fotografia

Com cada 11 de novembre els ciutadans letons han encès llànties arreu del país per a mantenir viva la memòria de tots els qui van lluitar per la independència. La fotografia és de Toms Kalnins.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
11.11.2021  ·  22:07

Com més va, més clar es veu. Un detall que normalment no percebem és que es va sabent tot. Fa anys, de tot això no n’hauríem arribat a saber res. Ara, ja és públic. I que arriben els fons depèn de l’estricte compliment de l’estat de dret… europeu. Seguim, que el diumenge es constitueix el CxR.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
11.11.2021  ·  22:38

“Espanya menteix quan afirma que tan sols han reaccionat en defensa de l’ordre constitucional, segons ells violat el 2017, com hauria fet qualsevol altre estat. Mentida: no es pot reaccionar a una cosa tres anys abans que passe”

Que hi havia als ordinadors?
Fins on han arribat les clavegueres de l’estat?
Que va passar realment en l’atemptat del 17-A?

Les preguntes s’acumulen.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
11.11.2021  ·  23:15

És obvi que és un atac de la policia patriòtica. I la policia espanyola no esbrinarà res perquè no l’interessa. Com més coses conec d’aquest estat més fàstic em fa.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.11.2021  ·  23:17

L’estat espanyol té un departament secret que s’anomena, aproximadament: Omega Noreste. Això és sabut i fa temps que dura perquè sustenta la croada per la sagrada unitat de la pàtria que camufla l’espoli de l’oligarquia.
El que resulta sorprenent és que alguns dirigents, aproximadament catòlics i catalanistes, els hi regalin gasolina amb la miserable corrupció.
Pujol va dir, en seu parlamentària, allò de: “si comencem a remenar les branques, cauran tots els nius”.
Ho va dir amb tota la barra i no va passar absolutament res. De fet, continua donant lliçons morals.
Podria ser que, a part d’un poble perseguit, fòssim també un poble una mica carallot?

Dolors Marin
Dolors Marin
11.11.2021  ·  23:20

Vicent, avui sembla què siguis un investigador de l’INH. Ens verifiques com ens falsifiquen la història. Gràcies. Ens ho fan pel broc gors i encara hi ha qui en dubta.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
11.11.2021  ·  23:26

Sincerament, cada dia “flipo” més i més amb aquest país anomenat Reino de España….
No deixa de sorprendre les corrupteles que hi han i la farsa que representa tot plegat…
Amb el vistiplau de progues i cantananyanes varios que afirmen com un mantra que España és perfecte i blablabla….
Quan la catifa no pot tapar tanta merda i fa tanta pudor és de cecs o d’hipòcrites no veure-ho.
Tampoc comprenc és cóm hi ha independentistes que tot i saber-ho s’avenen a mantenir tota aquesta farsa, això és el que em costa més d’entendre-ho.

Encarnació Parets
Encarnació Parets
11.11.2021  ·  23:29

Cases d’Alcanar, 16 d’agost de 2017, qui ho va instigar? Sense resposta no hi pot haver Independència.

Ramon Perera
Ramon Perera
11.11.2021  ·  23:42

L’editorial d’avui dóna peu a fer comentaris i preguntes realment molt interessants, que d’altra banda ens haurien de sorprendre poc, però penso que és més important una mirada que vagi més enllà.
La nostra independència és una qüestió de dignitat i de supervivència. Això hauríem de tenir-ho molt clar i actuar en conseqüència.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.11.2021  ·  23:47

Algú dubta que españa és una claveguera?

La resta que veiem als canals i mitjans de propaganda només és el decorat.

Sort hagem de tindre personal tan estudiós i treballador entre nosaltres.

I després diuen que açò és un “afer intern”….quan algú demana un exèrcit europeu.

Europea hi hauria d’ésser la “policia ordinària” a veure si veiem encarcerats a molts dels que tots els subscriptors de VW tenim al cap.

Josep Blesa (València)

PS: hi ha mares i pàtries que són meuques i bordells, sr. Villarejo&companys.

Berta Carulla
Berta Carulla
12.11.2021  ·  00:33

Si jo hagués sigut Jordi Pujol i hagués rebut el tracte que ell va rebre dels catalans en el moment que major suport necessitava també hagués callat i emmudit per sempre més.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
12.11.2021  ·  00:41

Màfia pura, “made in Spain”, que només pot operar en un Estat prenyat de feixisme en els seus òrgans dirigents. A qualsevol país democràtic, això hagués fet caure institucions policials o al govern; aquí, ni s’informa mínimament.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.11.2021  ·  01:04

Sí més no, és molt i molt sospitós aquest fet del robatori a punta de pistola dels documents. Per mi cada cop és més clar que la transició va consistir en repartir-se el botí entre lladres: tu robes aqui, jo robo allà; tu robes això i jo robo allò. I tots els participants tenien patent de cors. Ara et toca robar a tu, i després em tocarà robar a mi,…. Però el que passa sempre és que algun dels lladregots es vol passar de llest, i roba més del que toca, i/o quan no toca. El robatori crea hàbit i mai s’en té prou. I també crec que els Pujol van complir les normes amb més moderació, i la corona i els altres no: van tirar pel dret. I això fa que els Pujol tinguin “un roc a la faixa”, que els altres han de eliminar com sigui. Però en tot cas trigarem a saber-ho, perquè és una qüestió d’estat i ningú dels intrervinents pretén, ni ha pretès mai, posar en perill l’estat i el regim del 78.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.11.2021  ·  05:15

La policia de les esquerres es igual o pitjor que la del PP. Pujol porta massa anys callat, no explicant la veritat creada per les esquerres tan franquistes del psc. Maragall, Reventos, Serra van fundar un partit de franquistes residents, que amb Franco es van forrar. PUJOLMAMB FRANCO A LA PRESO, i el tricornio del psc, amb Porcioles a l’Ajuntament, quins mafies

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.11.2021  ·  05:35

Qui hi ha al darrere del 17-A està claríssim, el que no s´entén com aquí callen. Molt em temo que la merda no només la tenen a Espanya. Sort que amb la taula de diàleg…,continuaran fent el mateix. Amb els pujols, interessa callar i amagar. Per què? Perquè els socis segueixen la mateixa pauta: enriquir-se ells i empobrir els altres.

Octavi ENGUITA
Octavi ENGUITA
12.11.2021  ·  06:27

A lo africano…

Espanya esta a Europa per una questió simplement geografica.

La resta es;

Mafiosos i vende patrias a gogo, fachas vamos…
Ultras catolics…també fachas…
Lladres amb Corona y despachos de Ministro.
Els caps des indis imitant els seus idols espanyols…
Ignorancia “a capazos”.
Mortadelos y Filemones y la TIA.
Facturar la llum al poble a 250 euros i vendre-la al Marroc a 10.

I vinga, venga Mas, Mas!!!

Que torna la centre dreta catalana! els dels ordinateurs cremats…EL SENY!

Salvador Molins
Salvador Molins
12.11.2021  ·  07:03

Mai he atacat Jordi Pujol per tot el que ha passat. L’única cosa que li recrimino fou la seva manca de suport explícit a la Independència de Catalunya, no era el seu projecte i a més ajudava la Casa d’Andalusia i la “Feria de Abril” i en canvi no ajudava els militants catalanistes, ni els independentistes; li recrimino.

L’afer dels diners del seu pare va ser molt lleig, però, per a mi, per una sola cosa, va guardar diners quan per altra banda imposava l’impost de successions a tots nosaltres i en especial aquelles parelles de vells propietaris amb qui tan sovint es feia una fotografia en els seus incansables viatges pel nostre país.

Una altra cosa que li recrimino és quan va amenaçar de tibar de la manta i en realitat encara no ho ha fet, ni crec que ho faci. Però no ens enganyem i siguem justos, Jordi Pujol i Soley també ha fet coses molt bones per a Catalunya. Molt bones!

Afegeixo un clam per a molts:

Ara és l’hora de fer posar, entre tots, ciutadans, partits i entitats, al pressupost de la Generalitat, una partida veritablement valenta, generosa i efectiva en favor de la Llengua de Catalunya.

El necessari i urgent pacte general per assegurar el present i el futur de la llengua catalana necessita diners,interdepartamentals o com sigui però els necessita.

D’entrada cal una campanya massiva, sistemàtica i persistent que digui a tothom:

“A Catalunya en català!
Parla, aprèn, estima.
És la llengua de Catalunya.”

MHP Aragonès, govern, ER, Junts i CUP, … Sigueu generosos!

La Llengua ho necessita i amb ella tots nosaltres.

Carles Blas
Carles Blas
12.11.2021  ·  07:16

Taula de diàleg… A punta de pistola?

Albert Miret
Albert Miret
12.11.2021  ·  07:20

Si espanya no està en guerra, no existeix. És tan irracional aquest estat que lluny de ser-ho és un refugi de la màfia de tot el continent, que necessita enemics ficticis per a sobreviure. Han de ser ficticis, això sí, perquè si són reals, són incapaços de guanyar ni una punyetera guerra. Perquè això es mantingui, entrenen a la seva població diàriament i per tots els mitjans possibles en l’odi a l’enemic, a canvi de fer-los viure en una pseudo-abundància, que no es podria mantenir si no fos robant i espoliant constantment. Això és espanya, i avui els enemics tornem a ser nosaltres, com quan el cop d’estat del 1936 quan van veure que el “negoci” els anava desapareixent de les mans. Estem en estat de guerra, i simular que no n’hi ha per tant, és col·laborar amb l’agressor, i aquesta és l’única oferta dels nostres governants, ara com ara. És per això que els espanyols no paren de provocar-nos, perquè tenint tota la força repressiva, saben que l’única manera de fer durar aquesta situació és en un cas de rebel·lió real, no com la inventada l’u d’octubre. Mentre el nostre Procés continuï sent intel·ligent i caut, no podran mai destruir-nos. Endavant doncs. No podem parar.

Carles Serra
Carles Serra
12.11.2021  ·  07:27

Lo mateix Vicent que l’any 36 amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya (els famosos papers de Salamanca) lo mateix que va fer el PSO€ amb el GAL, amb la complicitat/silenci de molts partits/polítics també de Catalunya.
Si malgrat aquesta realitat que denúncies Vicent no tens clar que espaÑa segueix sent franquista i una part important de la seva societat, ja no sé que més té que passar.
Fa temps que algú va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit franco.
El drama Vicent és que malgrat aquesta realitat seguim definint el PSO€ de socialista i d’esquerres, com ER la seguim definint d’independentista; fins que no diguem les coses per la realitat que són com dir que el PSO€ és un partit franquista i ER és un partit unionista i col.lavoracionista en el sistema, no avançarem i les editorials seran com una nòria.

Joan López
Joan López
12.11.2021  ·  07:34

A veure el estat ñordo està podrit,si. Pero Pujol tenia tota aquesta merda ell,merda que queda clar feia molt de mal a la monarquia i al regimen del 78 i ho va amagar,cuand podria haver-hi donat un bon cop ajudan al seu pais Catalunya. M’agradari que es fes un editorial no parlan de lo que ja sabem(ñordia es bazofia),si no mes bè,de tot el que tenia amagat en Pujol.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
12.11.2021  ·  07:51

La massacre gihadista a Madrid i el PP carrega sobre ETA. La massacre a Catalunya el 17 A. Què més hem de suportar? Volem la veritat. I més encara, exigim justícia. JUSTÍCIA DE VERITAT. Bon dia i bona hora. ☮️

Josep Roure
Josep Roure
12.11.2021  ·  08:02

Totalment d’acord amb en Melitó Camprubí: “Pujol va dir, en seu parlamentària, allò de: ‘si comencem a remenar les branques, cauran tots els nius’.
Ho va dir amb tota la barra i no va passar absolutament res. De fet, continua donant lliçons morals.
Podria ser que, a part d’un poble perseguit, fòssim també un poble una mica carallot?”

enric llopis
enric llopis
12.11.2021  ·  08:06

Terrorisme d’estat. El pais de la màfia. I encara volen taula de diàleg! Quantes coses amagades volen que no sabem? , franquisme pur i dur. I encara ens parlem de pais demòcrata, de Constitución, de separació de poders. CLAVEGUERES, FARSA, GRANS OLIGARQUIES, JUSTICIA CORRUPTA. MÀFIA, MÀFIA, MÀFIA!

Salvador Balcells
Salvador Balcells
12.11.2021  ·  08:27

El més significatiu d’aquest afer és que s’hagi tardat un any a informar-ne. Això lliga amb l’evidència que la majoria de periodistes espanyols practiquen l’anomenat periodisme d’estat, aquell que assumeix com un fet necessari l’existència de les clavegueres de l’estat. Quan no hi col.laboren…

Pepita Carlos
Pepita Carlos
12.11.2021  ·  08:39

Màfia pura clavagueres corrupció això és l’estat español i els partits catalans donant-los soport.
ES INCOMPRENSIBLE.
MOLTA MOLTA TRISTESA

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
12.11.2021  ·  08:41

La grand i lliure mafia en estat pur

Jordi Torres
Jordi Torres
12.11.2021  ·  08:44

Espanya està podrida

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
12.11.2021  ·  09:26

Jo voldria col·laborar encara més amb l’ Institut de la Nova Història que es dedica tant com pot a desfer els mites espanyols i a refer l’autèntica història del nostre País. És una manera d’arribar al nostre temps amb un paisatge més clar. Allò que no entenc és per què la guerra de l’equip de Sapiens en contra de l’ INH. Si sou tan patriotes i sou tan bons historiadors per què no contribuïu en lloc de rebentar-els-hi la feina? Jo crec que teniu el target mal enfocat. Pel que fa a Espanya ja fa anys que està desnonada. Vol viure de les glòries passades i com que n’hi ha que en viuen i tant!! cal mantenir-ho ensorrant tot allò que els destorba. No hi ha barreres ètiques.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
12.11.2021  ·  09:37

Com pot ser que els catalans siguem tan poc capaços de veure-hi clar…
i reaccionar en conseqüència?…
som víctimes de la nostra pròpia vida?…
Ara mateix em sento formar part d’un poble ben desgraciat.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.11.2021  ·  09:38

PUJOL, HOME D’ESTAT…

Pujol sempre ha parlat de sentit d’Estat. Aquest “espanyol de l’any” és dels pocs catalans que han sigut admesos al santa santorum de l’Estat. Ben rebut pel ex-rei, és molt possible que tingui coses a amagar que ell mateix s’ha compromès a fer-ho. Si no fos qui és, segurament hauria tingut un accident, com passa a la Rússia de Putin…

PS. “atac proactiu sobre Catalunya” quina expressió més refistolada (ha passat pel corrector?). Atac contra Catalunya!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.11.2021  ·  09:39

Com ja hem dit moltes vegades, l’estat espanyol és capaç de tot i, si li convé, utilitzar les armes de foc. Jordi Pujol amb la famosa deixa de l’avi i els casos de corrupció de CDC més la foscor dels negocis dels seus fills a l’ombra del poder que semblava etern, va arruïnar la seva biografia. Quants catalans no van patir la decepció i l’angoixa de perdre el referent que havia estat per ells!. Jo recordo el President Pujol al 2009 dient que tots els partits polítics tenien casos de corrupció i si calia entrar a explicar-los ell ho faria, el què se’n diu vulgarment “tirar de la manta”. Al 2014 va dir: si es sega una branca de l’arbre, cauen totes les altres. Al 2015, compareix a la comissió d’investigació sobre frau i evasió fiscal i corrupció política. En un moment donat diu: “Escolti, i que sense adonar-se, la gent… que si vas segant, diguem, la branca d’un arbre al final cau tota la branca, tots els nius que hi ha. No!, és que després caurà aquell d’allà! Aquell d’allà que… No, no…, és que després cauran tots!”. Perquè Pujol no diu tot el què sap?. D’aquí molts anys els llibres d’història parlarien més ponderadament de l’ex president si ens rebel·lés tota la veritat, crec que és un dret que tenen tots els què el varen votar -que no és el meu cas- i també els que sense votar-lo el van haver d’aguantar durant 25 anys.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
12.11.2021  ·  09:49

Estic amb Ramón Perera (23’42h.): “La nostra independència és qüestió de dignitat i de supervivència. Això hauríem de tenir-ho molt clar i actuar en conseqüència”

Gerard Palacín
Gerard Palacín
12.11.2021  ·  10:01

Sr. Partal, crec que té tota la raó. No es pot pensar altra cosa que en aquesta activitat de robatori de documents l’autoria sigui altra que l’estat de les clavegueres. I que si de per sí mateix tot el muntatge resulta prou sospitós, només cal afegir el que vostè diu la segona pregunta, per què la família Pujols no va informar fa un any d’aquest robatori? Ells han de saber sobradament quin pot ser el motiu perquè l’estat de les clavegueres (dirigit pel PSOE amb la col·laboració de l’extrema dreta), hagi pres aquesta decisió tan compromesa: robar amb violència el contingut del material de la família Pujol. Cal també ressaltar la connivència de la justícia, que ha posat totes les dificultats imaginalbes per retornar aqust material, a més de la presa en declarar un assumpte arxivat (sense haver aclarit quines gestions ha fet la fiscal´ia per descobrir l’autoria).

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.11.2021  ·  10:31

Permeteu-me una llicència cinèfila: l’episodi de l’assalt a la furgoneta, amb posterior incendi per destruir les proves, s’assembla molt a un RUFUFÚ a la desesperada, com a darrer recurs de l’estat espanyol per evitar la divulgació de la comprometedora informació en poder dels Pujol. Però tampoc no els servirà de res. Recodeu en Marcello Mastrioanni, a l’escena final, amb seu únic botí de “pasta e ceci”? Quantes còpies de la informació rellevant deu tenir la família Pujol fora de l’abast dels servris secrets espanyols? I quantes còpies (legals o no) es deuen haver gravat a Madrid durant tots aquests anys fins l’espectacular assalt? El resultat és que ara, probablement, hi ha diverses còpies de tot plegat, potser amb modificacions interessades, que un fia “apareixeran” en benefici d’algú. M’hi jugo un pèsol!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.11.2021  ·  10:53

Espanya sempre diu mentides jo crec que tot és més de lo mateix la ràbia que tenen de que nosaltres no volem saber res d´espanya i com un escarment utilitzen l´estat de dret al seu aire per objectius politics. Tot plegat si i tant una novel-la de policies

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.11.2021  ·  10:57

En altres parts del món com EEUU hi ha clavegueres d’estat.
Espanya va estar creada com una claveguera en si mateixa basada en la corrupció absoluta.

Pujol va poder denunciar l’estat espanyol, el seu rei, Felipe Gonzalez, Aznar, l’exèrcit i les classes extractives conegudes per ell… Però no ho va fer; preferint ser un salvador i Grande de España. Ensabonat per tots els dirigents del pudrimener hispànic.

josep soler
josep soler
12.11.2021  ·  12:32

TOT I AIXÍ, ERC CONTINUARÀ DONANT SOPORT AL GOBIERNO D’AQUEST RÈGIM FRANQUISTA I TERRORISTA.

Avui ningú fa millor de Convergència que ERC.
Prengui nota Sr. Aragonès d’aquí 60 anys a vostè també li fotran l’Ihone i l’iPad a punta de pistola. La memòria no perquè vostè no en té.

AIXECAMENT de la suspensió de la declaració d’independència ja.

No tornaré a votar jo a un partit que no sigui aquest el seu punt únic del programa. Prefereixo un president franquista votat per partits franquistes i col·laboracionistes que un president Botifler com l’actual, votat per mi.

Joan Royo
Joan Royo
12.11.2021  ·  12:57

La justícia espanyola és la de l’ocupant, per tant credibilitat zero. Com en altres coses, la premsa catalana, els opinadors, polítics, i la gent en general…s’abraonen contra els Pujol, combregant amb les rodes de molí dels jutges, fiscals i qualsevulla morralla espanyola. És el grau de servilisme i colonialisme que patim.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
12.11.2021  ·  13:21

Cada cop és més clar
Estem en guerra, una guerra no declarada formalment, de l’estat espanyol contra Catalunya.
No s’aturen ni paren compte en res que no sigui la seva “unidad de la patria”
Via fora Catalans!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.11.2021  ·  13:24

Berta Carulla, quanta raó tens!
I llegint els comentaris d’avui, encara més.
Que si lladre, que si merda, que si….. Els catalans sempre tant agraits

Per exemple, quan ens diguin que Catalunya va refusar el “concierto”, non ens ho creiem tot com si res:
https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-concert-catala_669107_102.html

James McCullough
James McCullough
12.11.2021  ·  15:46

Pregunto: el cas contra Jordi Pujol i els seus fill s’hauria de sobreseure? Si aquest material que el jutge lliurava als adovocats de la defensa no va arribar al seu destí perquè no es va protegir adequadament, em sembla que seria motiu per a tancar el cas.

Roser Caminals
Roser Caminals
12.11.2021  ·  15:46

No malgastem energies en escandalitzar-nos. Ja sabem que Espanya farà totes les martingales que tingui a l’abast. El veritable escàndol és que la Generalitat hi segueixi col.laborant, és a dir, acatant sense la més mínima desobediència.
Mentrestant, el català en perill d’extinció.
Fins quan?

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
12.11.2021  ·  15:59

No dic que el tema del robatori a punta de pistola del portàtil del president Jordi Pujol no tingui importància i que demostra que hi ha una guerra bruta, fastigosa.. (i tots els adjectius que hi vulguem posar) oberta de Espanya contra Catalunya. això és alguna novetat? quelcom que no sapiguem des de fa temps, anys..? Penso que aquesta noticia no mereix el seu editorial i que la pot desenvolupar perfectament qualsevol dels seus col·laboradors.

En la situació de caixa o faixa en la que es troba Catalunya, no és el moment de analitzar i denunciar la paràlisis del govern que ha traït al 52% dels votants? o es que hem de estar esperant quatre anys a veure que passa i llepant-mos les ferides mentrestant?

Carles Viñals
Carles Viñals
12.11.2021  ·  16:10

Melitó Camprubí, Josep Roure: Podeu estalviar-vos els dubtes; SOM carallots, a més d’altres coses poc honorables que no esmentaré, de les que tothom és conscient, i molt pocs tenen la sinceritat d’admetre-ho. No tenim esperit, que és el que confereix als homes la resta de les seves qualitats. Manca d’esperit de la que participem tots plegats, tant els polítics que amb justícia blasmem, com nosaltres mateixos, i jo el primer.

Ja fa temps que no comento els editorials; no vull abonar-me al ritual de la lamentació diaria en una sinia o roda d’hàmster sense fí sobre com de dolents són els espanyols. En absència total de reacció digna d’aquest nom, el silenci, com deia el poeta, és molt més digne que “la gran vergonya mansa dels lladrucs.”

Coincideixo amb el pensar i el sentir de Josep Soler (12:32), i de Miquel Gilibert, que avui no ha sortit encara a dir la seva, sempre tan lúcida i entenedora, potser cansat i avorrit com jo mateix. Hom diu que cal arribar fins el fons per tenir la força de remuntar-se. Com tantes altres coses, crec que aquest pensament no està fet per als catalans, que no gosem posar límits a la fondària a la que estem disposats a baixar. Sento no poder oferir-vos, amb sinceritat i convicció, una aportació millor.

Montse Vives
Montse Vives
12.11.2021  ·  17:09

Carles Porta, posa llum a la foscor!!! Aquest és un episodi digne del teu programa.

jaume vall
jaume vall
12.11.2021  ·  18:45

L’editoral és excel·lent en termes d’informació i anàlisi. Crec, tot i això, que tenir molt de coneixement sense aplicar-lo en el propi favor, no deixa de ser un pèl inútil, per no dir onanista. Ja sabem la maldat dels nostres carcellers. A part de proclamar-la, tenim pensat de fer alguna cosa per batre-la

Em quedo amb la darrera frase de Melitó Camprubí, i goso respondre-la :
“Podria ser que, a part d’un poble perseguit, fòssim també un poble una mica carallot?”

Sí, una mica.

Tenim tant de benestar que, més enllà de manifestacions impolutes, ens fa mandra i por, que els contenidors cremin massa dies i l’aeroport estigui col·lapsat una setmana. I amb tant de civisme és molt difícil fer una revolució.

I tant de civisme per part nostra, correspost amb tant de malícia per part de l’estat, resulta obvi que guanya l’estat per golejada.

Cansa haver de repetir-ho. Però ja que continuem en repetir coses que ens fan girar i girar la sínia (la dolenteria de l’estat espanyol) jo també repeteixo el meu mantra : “al cap d’un temps més o menys llarg, cada poble té la llibertat que es mereix ” (és a dir que s’ha guanyat) .
I sí, veient la llibertat que tenim, som una mica carallots. Ens conformem amb l’estètica llevantina, la victòria moral, el benestar entumit. Tant de bo, no tingui raó, i aquesta meva sigui només una visió pessimista del present que es veu a la superfície, i que no hagi sabut copsar el corrent subterrani imparable que ens farà vencedors i lliures.

Paola Polacco
Paola Polacco
12.11.2021  ·  21:32

D’acord amb en Carles Serra.

Oriol Martí
Oriol Martí
12.11.2021  ·  22:19

Matrícula d’honor, Vicent, com sempre !!!.

M’apunto a la magnífica idea de Na Montse Vives.

Cal perspectiva per entendre la magnitud del drama de que contra la Independència de Catalunya, ha valgut i val tot. L’ombra maleïda de Perez Rubalcaba és massa allargada.

Com també cal per poder avaluar sine ira et studio la figura de Jordi Pujol.
Seria molt important poder-ho fer, pel bé de tothom.

Gràcies als amics que escriviu perquè també em doneu ànims i m’ajudeu a créixer. Així ens endurim els uns als altres per no cedir.
Ben afectuosament,
Oriol Martí

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes