Jordi Herralde, fundador i editor d’Anagrama, és una llegenda viva en el món de l’edició europea i llatinoamericana. Va fundar l’editorial el 1969, a Barcelona, ara fa cinquanta anys. I ho celebra treballant, com no ha deixat de fer amb passió tota la vida. Presenta Un día en la vida de un editor y otras informaciones fundamentales, on recull una selecció d’articles que ha escrit tots aquests anys, entrevistes que han marcat diverses èpoques, discursos i també un grapat d’articles inèdits, escrits sobretot els mesos d’octubre, novembre i desembre del 2018, dedicats als autors incorporats al catàleg del 2000 al 2010.

No són unes memòries (però hi fa confidències), tot i que tothom les espera i les hi reclama, perquè de segur que podrien ser sucoses, malicioses i tot amb alguns autors. Però Herralde diu que no té intenció d’escriure-les. Ha estat un home que ho ha guardat tot, i ara li toca de posar en ordre un arxiu que conté autèntiques confidències explosives, sobretot en la correspondència, que l’editor ha conservat i que no descarta que es publiqui, potser quan ja no hi sigui.

Tal com ha explicat en una concorreguda conferència de premsa de presentació del llibre a l’hotel Condes de Barcelona, les aportacions memorialístiques hi són; fragmentades, però hi són. I també il·lumina alguns aspectes de la seva vida que no havia aclarit fins ara, com el fet que a vint-i-dos anys va passar una tuberculosi que el va tenir mesos enllitat. Durant la malaltia va devorar llibres, va perfeccionar la llengua francesa i es va sentir captivat per Sartre: ‘Vaig descobrir la seva rebel·lia i les seves idees polítiques, que em van canviar la vida. Em vaig convertir en un jove burgès polititzat i amb mala consciència. I la mala consciència la resolia amb l’edició de llibres kamikaze, que eren com una teràpia.’

Segons que explica Herralde, el llibre Un día en la vida de un editor y otras informaciones fundamentales és un viatge de cinquanta anys pel món de l’edició, amb dos protagonistes, Anagrama i ell mateix. També és la història d’una època i un pla seqüència de l’editorial. Herralde ha volgut destacar que hi apareix la política, sobretot en dos moments: el primer situat durant el franquisme: ‘Anagrama va ser l’editorial més represaliada, orgullosament represaliada pel franquisme’, ha dit. L’altre moment polític correspon a l’època d’Aznar, ‘el sinistre Aznar’, que quan era president del govern va intentar abolir el preu fix del llibre. ‘Tot el sector es va alçar en contra, tots vam anar a l’una i vam aconseguir tombar-lo.’

Un catàleg difícil de fer
Herralde diu: ‘Un catàleg és difícil de fer, però és molt fàcil de destruir, per exemple publicant best-sellers.’ Destaca la seva constància a l’hora de donar suport als autors desconeguts. La confiança i fidelitat que els lectors han dipositat en Anagrama ha afavorit aquestes veus noves, que, pel fet de publicar-se a Anagrama, molts lectors han fet el pas de llegir-les.

Amb sornegueria, encara ha tret la política una altra vegada quan ha comentat: ‘En el llibre també trobareu precisions sobre alguns conflictes entre editorials independents i grans grups. Les editorials independents construïm un catàleg a base de qualitat. Els grans grups no és que tinguin mala gent, però em recorden Ciudadanos, perquè publiquen segons les enquestes.’

També ha afegit que un gran grup no es dedica a construir catàleg, el compra. Això fa referència a alguns autors com Ignacio Martínez del Pison, Paul Auster i Enrique Vila-Matas, que van deixar Anagrama per entrar a publicar en un gran grup una vegada van ser reconeguts. ‘Els grans grups no van construir aquests autors. I no ho dic amb rancor, gairebé’, ha reblat també amb humor mordaç.

Sobre els autors que se n’han anat de la seva editorial, ha afegit que els veu poquíssim o gens i que aquests fets són incidents que passen a tot arreu. ‘A Anagrama ha passat poques vegades, de fet. I també depèn de les maneres.’ Ha explicat la situació en què es trobava John Banville (que havia de mantenir dues famílies, l’oficial i la clandestina), i que quan va guanyar el Booker va fitxar per un gran grup. Amb tot, Herralde recorda que Banville li va escriure una carta on li explicava els motius econòmics i posteriorment, arran del premi de novel·la policíaca de RBA, que va guanyar amb el seu pseudònim, Benjamin Black, en el discurs i entre els agraïments va citar Anagrama. Amb tot, l’editor assegura: ‘Les maneres compten, però sovint són escasses.’

Pel que fa al desig d’autors que no ha tingut mai al catàleg, diu que hauria volgut publicar Jorge Luís Borges, però l’escriptor argentí ja tenia editorial a l’estat espanyol quan Anagrama va començar a fer catàleg. I ha afegit amb humor: ‘Però he aconseguit sobreviure a aquest trauma.’

La dècada del setanta, la més estimulant
L’editor ha recordat que la dècada dels setanta, tot i que fou la dels inicis i va ser dura, la considera com la més estimulant de la seva història d’editor, obrint col·leccions que apuntaven en moltes direccions i arriscant molt. Però va ser a la dècada dels vuitanta i noranta que l’editorial es va estabilitzar amb les col·leccions ‘Panorama narrativas’ i ‘Narrativas hispánicas’. I també ha recordat la col·lecció ‘Crónicas’, de periodisme literari. (Sobre la història d’Anagrama podeu recuperar l’entrevista publicada a VilaWeb: ‘Jordi Herralde o les astúcies de la raó‘.)

Precisament, gràcies a la Càtedra Anagrama de la Universidad Autónoma de Nuevo León de Monterrey, a Mèxic (segurament l’única editorial al món destacada amb una càtedra universitària), s’acaba de convocar la primera edició del Premi Iberoamericà Crónica, sobre llibres periodístics. Herralde fa poques setmanes que va anar a Monterrey a presentar aquest nou premi literari i en va tornar amb un bon refredat, a causa dels aires condicionats. Per això encara avui se li notava una certa afonia, que es resisteix a anar-se’n. Herralde ja té vuitanta-tres anys i, tot i que el cos els nota, té un cap privilegiat.

Celebració de les cinc dècades
Les cinc dècades del segell se celebraran amb el nou premi Crónica, el llibre d’Herralde i més aportacions. Sílvia Sesé, l’actual directora editorial d’Anagrama (avui l’empresa té més dones que no homes, i col·locades en llocs de responsabilitat), ha esmentat també la confecció del catàleg dels cinquanta anys, que es publicarà al setembre, el mateix mes que es farà una festa d’aniversari. També s’editarà una nova col·lecció, ‘Compactos’, que aplegarà cinquanta títols emblemàtics de l’editorial; la col·lecció tindrà cobertes fetes per artistes, a partir d’una selecció en què també han participat els llibreters. S’estrenarà el mes d’abril.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb