L’alimentació del futur: ens haurem d’acostumar a introduir els insectes en la nostra dieta?

El creixement exponencial de la població mundial obliga a cercar fonts de proteïna alternatives · El consum d’insectes pot contribuir a una alimentació més sostenible i a una redistribució de recursos més equitativa

VilaWeb
Marina Arbós
05.03.2022 - 20:36
Actualització: 05.03.2022 - 21:36

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La població mundial creix a un ritme exponencial i, en vista de les previsions demogràfiques, la recerca s’ha trobat obligada a repensar l’alimentació del futur. Un dels punts clau és trobar fonts de proteïna alternatives: que siguin més eficients i que no consumeixin tants recursos naturals com les actuals. I és amb aquest pretext que els insectes apareixen com un possible complement en la dieta occidental.

Fins ara no eren considerats comestibles ni, doncs, s’havia previst d’introduir-los en el mercat amb l’aval preceptiu de l’Autoritat Europea per a la Seguretat Alimentària (EFSA). Però fa pocs dies ja es va autoritzar la comercialització de grills domèstics com a aliment a la Unió Europea, perquè es considera que menjar-ne és segur i beneficiós. De moment, se’n podran vendre congelats, secs i en pols. De totes maneres, no és pas la primera autorització d’aquesta mena. L’any passat l’executiu comunitari també va declarar comestible l’escarabat de la farina i la llagosta migratòria.

Sílvia de Lamo, química, doctora en ciències dels aliments i professora del departament d’enginyeria química de la Universitat Rovira i Virgili, explica que hi ha poques companyies amb llicència per a comercialitzar aquests productes. Això en frena el consum, perquè tothom ha de passar per aquests proveïdors.

Una tendència que esdevindrà necessitat?

“Es calcula que cap al 2050 hi haurà aproximadament 9,8 bilions de persones i això vol dir que necessitarem un 50% més de proteïnes que no pas ara”, diu de Lamo. “Cal veure com podrem alimentar aquesta població, tenint en compte que els recursos són limitats”, afegeix Toni Massanés, director de la Fundació Alícia. Per això és imprescindible de cercar fonts d’alimentació alternatives. “La tendència d’incloure insectes en la dieta apareix per necessitat. Per raons demogràfiques i per la demanda creixent d’aliments per part de la població”, diu Abel Mariné, professor emèrit de nutrició i bromatologia de la Universitat de Barcelona.

Mariné explica que el consum d’insectes seria un complement de la proteïna animal que aporten la carn o el peix, per exemple: “Els insectes no necessàriament han de substituir el consum actual de proteïna animal, sinó que servirien de complement”, diu. Però assenyala que cal un canvi d’hàbits col·lectiu: “Hauríem de reduir el consum de carn, sobretot a occident, on se’n consumeix massa, i admetre noves fonts de proteïna més econòmiques i sense tant d’impacte ambiental.” Aquest canvi podria ajudar a plantar cara a la crisi climàtica, perquè, entre més beneficis, els insectes emeten molts menys gasos d’efecte hivernacle: “La producció de carn, sobretot bovina, té un impacte ambiental que s’ha de limitar d’alguna manera, no pot créixer ad infinitum. I és per això que hem de buscar unes altres fonts de proteïna de qualitat”, conclou.

El consum d’insectes pot ser una bona alternativa, perquè la seva criança és més sostenible: “Per fer créixer espècies d’insectes diferents no necessitem tant d’espai de terra, ni tanta alimentació ni tanta aigua; a més, n’aprofitem una part molt més gran. D’una vaca n’aprofitem el 40% i d’un grill, aproximadament el 80%. Això vol dir que també generem menys residus”, explica De Lamo. “La producció d’insectes tindria un cost d’impacte climàtic molt més baix que no el de segons quines formes de ramaderia”, assenyala Mariné.

Acceptació o rebuig?

Actualment, l’entomofàgia –el fet de menjar insectes– ja es practica en molts països del món. Formen part de la dieta de moltes zones de l’Àfrica, bona part de l’Àsia i regions de l’Amèrica Llatina. Es calcula que en mengen aproximadament uns dos mil milions de persones al planeta. I, encara que ara ens sembli estrany, a casa nostra ja hi havia hagut el costum de menjar-ne: “A occident ja se n’havien menjat, d’insectes. De fet, el capítol segon de l’Evangeli ens explica que Joan Baptista s’alimentava de llagostes i de mel”, assenyala Mariné.

Tanmateix, aquesta tradició es va perdre, sobretot, a partir de l’edat mitjana, i ara la població occidental no sembla gaire disposada a recuperar-la: “Introduir els insectes en  la dieta humana serà complicat, sobretot pels aspectes culturals. Mentre puguem triar, difícilment en voldrem menjar”, diu Massanés. Mariné hi veu una resposta comuna: “Els éssers humans, de manera instintiva i per raons culturals, tenim prejudicis a l’hora d’introduir un nou aliment.”

De Lamo també veu que hi ha força rebuig entre els consumidors, i que encara augmenta quan parlem dels insectes sencers. “Hi ha estudis que diuen que el sentiment de rebuig prové del fet que quan som petits associem els insectes a la brutícia o a les malalties –explica–. Per fer front a aquest rebuig, l’estratègia que s’adopta a Europa és propiciar-ne el consum en triturats, és a dir, que formin part de la composició dels aliments, però que el consumidor no els vegi.” Això vol dir que podrem trobar insectes en la formulació de farines, batuts, galetes, pastes, barretes i granola, entre més aliments.

Què poden aportar els insectes a la dieta humana?

El valor nutricional dels insectes varia segons la fase de la metamorfosi en què es trobi l’animal quan ens el mengem. Per exemple, de vegades ingerirem larves, com és el cas del cuc de la farina, i de vegades l’insecte adult –la llagosta migratòria, per exemple. De totes maneres, tal com apunta De Lamo, en general són rics en proteïna i tenen un perfil d’aminoàcids essencials molt beneficiós per a la dieta humana. També són una font de greixos saludables i contenen una bona relació d’omega 6 i d’omega 3. Contenen, a més, micronutrients necessaris per a l’alimentació dels ésser humans: per exemple, els grills tenen molt de calci. Amb aquestes característiques, els insectes són nutricionalment comparables amb el peix i la carn de bestiar.

Tot plegat no afecta solament l’alimentació humana: “També necessitem fonts de proteïna alternatives a l’alimentació animal –alerta De Lamo–. En el consum animal, a escala europea ja hi ha vuit insectes que es fan servir d’aliment. I darrerament s’han incorporat a la dieta dels animals monogàstrics, és a dir, porcs i aviram. Per tant, els qui consumeixin aquesta proteïna animal, indirectament, també consumiran insectes per aquesta via.”

Per al futur del planeta és clau una alimentació amb un impacte ambiental menor. El consum d’insectes podria contribuir a impulsar dietes més sostenibles i a distribuir els recursos més equitativament. De totes maneres, per Massanés caldrà veure quina gestió en fan els polítics i assegurar-se que les tecnologies que ens permetran d’alimentar-nos en el futur no siguin controlades per poques mans: “No hi haurà una solució única. Les respostes han de ser diverses, variades i d’acord amb l’entorn i amb les comunitats locals.”

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €