Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És insòlit que un president de la Generalitat pugui ser jutjat i inhabilitat pel fet d’exercir la llibertat d’expressió, en aquest cas, en coherència amb alguns dels compromisos polítics assumits en la seva investidura, amb acords parlamentaris, i en defensa dels drets civils i polítics contra la repressió.

Però el zel repressiu de l’estat espanyol sobre la dissidència política que qüestiona els pilars del règim del 78, i sobre l’independentisme en particular, fa que la inhabilitació de presidents de la Generalitat sigui una pràctica reiterada. Així, es manté un context repressiu i vigilant permanent, es delimita un marc restrictiu de l’exercici dels drets civils i polítics, i es menysté la institució de la Generalitat, que és situada en un terreny menor i subsidiari, per tal de garantir l’obediència i la lleialtat autonòmica a l’estat. Això, conjuntament amb les restriccions sobre determinats debats i votacions al parlament, especialment sobre l’autodeterminació i la monarquia, debats avui ben vigents, configura una voluntat i una intervenció permanents de l’estat per a mantenir les institucions autonòmiques en l’estricta gestió administrativa de les seves competències i per a manllevar-los tota pretensió d’iniciativa política que pugui qüestionar el marc constitucional.

Després de la repressió desencadenada en resposta a l’1 i el 3 d’octubre de 2017, i en absència d’un nou embat independentista per a exercir l’autodeterminació, aquesta estratègia estatal de restricció dels drets i llibertats campa lliurement, sense respostes contundents ni efectives més enllà de reaccions simbòliques i declaratives de curt recorregut.

Les veus que actuen com a portaveu de l’estat, en aquest cas, insisteixen que el motiu d’aquest judici no és l’exercici de la llibertat d’expressió, sinó contravenir les ordres de la Junta Electoral. Una Junta Electoral polititzada i que, ultrapassant les seves atribucions, ha actuat de part, militant en aquest engranatge repressiu. A l’estat espanyol han sovintejat els incompliments de les indicacions de la Junta Electoral i les conseqüències no han passat d’advertiments o condemnes i sancions administratives. En aquest cas, doncs, la Junta Electoral i els tribunals polititzats espanyols han actuat i actuen amb un especial capteniment repressiu.

El judici i la inhabilitació d’un president de la Generalitat per aquests motius són intolerables i inadmissibles, al marge dels desacords que tinguem amb el seu govern, que en aquest cas són molts. Cal rebutjar-la i combatre-la, per dignitat democràtica i nacional, i en defensa dels drets civils i polítics més elementals. Cal una resposta contundent i unitària.

La CUP ha posat una proposta sobre la taula: rebutjar la repressió i la inhabilitació des del màxim consens parlamentari i social possible, la mobilització per a fer-hi front, descartar el relleu del president mitjançant una nova proposta d’investidura que, si es fes, podria normalitzar la repressió i la inhabilitació, acordar una data per a les eleccions i que el president mantingui i exerceixi, fins a aquella data, totes les seves atribucions i funcions institucionals i representatives i també en la presa de decisions. Llevat de la signatura, atès que exercir-la en aquests moments podria significar el blocatge en el funcionament dels serveis públics, en un context de crisi i d’emergència social en què això podria implicar greus danys sobre la població. Considerem imprescindible d’acordar la data d’eleccions i no demorar-la. Aquest govern no ha assolit avenços ni en polítiques socials universals, ni en garantia de drets, ni en l’exercici del dret d’autodeterminació, i està blocat per les seves disputes internes. Ens calen eleccions per a començar, com més aviat millor, un nou cicle polític que generi un nou embat polític per a garantir els drets socials, com el dret d’habitatge, de salut, d’educació i d’una feina digna, i per a exercir de manera efectiva el dret d’autodeterminació.

Ara per ara, no hem rebut de JxCat i ERC respostes ni propostes que vagin més enllà de càlculs partidistes i electorals, que acaben assumint de facto la repressió i la inhabilitació. Dels comuns, en sentim contradiccions: rebuig de la repressió a Catalunya i aval a la repressió des del govern de l’estat. Restem a l’espera i amb el compromís d’assolir un acord unitari i un consens imprescindibles per a una resposta digna i ferma davant l’embat repressiu de l’estat.

Aquest consens, finalment, caldria que també facilités l’acord i el compromís perquè el govern de la Generalitat no sigui part activa de la repressió, i posi fi a la violència de la policia i a l’acusació particular contra la protesta social i independentista.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.