I que no tornen més…

«Se'n van derrotats, després de perdre les eleccions il·legals que el mateix estat que els va enviar als nostres ports havia convocat per provar de guanyar-nos»

Vicent Partal
Vicent Partal
28.12.2017 - 07:21
Actualització: 28.12.2017 - 08:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui comença la retirada de les tropes espanyoles arribades el 20 de setembre, al començament del colp d’estat. Són els que la gent anomena piolins, unitats de la policia i la Guàrdia Civil espanyoles que no podrem oblidar mai, especialment per l’actuació durant el primer d’octubre.

Abans de dissabte, segons que diu el govern espanyol, tots els policies enviats de manera extraordinària al Principat haurien d’haver-se’n anat, juntament amb els vaixells que els van allotjar, segurament formant part de la guerra psicològica. El fet que visquessen en els vaixells no ha permès de saber en cap moment quants eren, en realitat. L’anàlisi de l’actuació que tingueren el primer d’octubre fa pensar que segurament no van passar en cap moment de tres mil efectius, però van arribar a dir que eren dotze mil. Per fer por.

El secretisme que ha envoltat la presència d’aquests policies als ports de Barcelona i Tarragona ha estat tan excepcional com injustificable. S’ha amagat, per exemple, el cost de l’operació, emparant-se en el secret d’estat per impedir les preguntes parlamentàries. El conseller Rull va denunciar temps enrere que només els vaixells costaven 300.000 euros el dia i s’ha calculat que l’estat espanyol s’havia gastat vuitanta milions d’euros en aquesta polèmica operació.

De primer, havia de durar fins al dia 3 d’octubre, però s’ha allargat sense cap explicació fins al 30 de desembre. Tres mesos durant els quals aquests milers de policies no han fet gran cosa, tret de passejar-se de manera provocativa amb les seues furgonetes els dies de més tensió política, encendre algun incident en bars i exclamar-se dels menús que els servien dins el vaixell, sobretot el del dia de Nadal. Que l’estat espanyol es puga permetre de tenir una dotació policíaca com aquesta durant mesos sense fer res és un altre gran misteri. Molt necessaris, no sembla pas que ho siguen.

En qualsevol cas, i com diu la cançó, que no tornen més. Mai més. Ningú no oblidarà la violència amb què van actuar, que anava molt més enllà del sou que els pagaven. Els qui els van mirar fit a fit no oblidaran mai aquella mirada. I els qui pretenen convertir les manifestacions de la diada en expressions d’odi farien bé d’analitzar els ulls, els gests i el capteniment dels piolins per saber de què parlen. D’ells i d’aquella mostra desenfrenada de nacionalisme espanyol que va ser l”a por ellos’.

Dit tot això, tingueu present la cosa més important: se’n van derrotats, després de perdre les eleccions il·legals que el mateix estat que els va enviar als nostres ports havia convocat per provar de guanyar-nos. Se’n van abatuts i desmoralitzats per unes croquetes que no els semblen adequades al seu perfil. Se’n van en silenci, sense himnes ni visques, en un contrast clamorós amb la manera com els acomiadaven quan venien. Se’n van, en fi, amb la sensació que la seua feina no ha servit de res i que tornem a ser allà on érem abans no arribassen. De manera que prenguem-nos-ho tot plegat com un bon senyal i celebrem-ho amb una mica d’alegria i bon humor –com fa l’excel·lent portada d’avui del VilaWeb Paper. Això és tot, amics.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
27.12.2017  ·  22:09

Bon vent i barca nova…!

Josep Usó
Josep Usó
27.12.2017  ·  22:37

Bon viatge de tornada. Diguen el que diguen, una retirada és una retirada. Esperem que no ens els deixen prop del País Valencià. La seua actuació la recordarem sempre. No feien cap falta. S’ho podien haver estalviat tot.

Marta Vizcarro
Marta Vizcarro
27.12.2017  ·  23:01

Més de 1000 ferits, una persona ferida per bala de goma i gent imputada i detinguda per “delicte d’odi”. Quins pebrots!!!

Joan Josep Isern
Joan Josep Isern
27.12.2017  ·  23:12

I l’helicòpter? També se’n va?

Josep Jallé
Josep Jallé
27.12.2017  ·  23:43

Hi ha un punt, benvolgut director, en que discrepo de la valoració. Això de que no ha servit de res la seua presència. I tant que ha servit!. Per enfortir-nos, per evidenciar al món que seguim ferms malgrat els tics dictatorials de sempre i que hem perdut la por a la barbàrie que escampen en les seues intervencions. Barbàrie física i psíquica. Mai estarem prou agraïts a aquesta Espanya típica que no sap dialogar. Només el sostenella y no enmendalla, per divisa.

Jordi Balbastre
Jordi Balbastre
27.12.2017  ·  23:44

D’acord completament amb tu Vicent. Un matí desde el Mirador de Migdia amb binoculars vaig estar observant. De bon tros no hi havia els efectius que deia la guerra psicològica, o de mentides.
Una vegada més de peus a la galleda aquesta gent.
Perquè no hi posen una mica de calç enlloc de tanta sorra? Lamento la desfeta com tu dius, perquè no cerquem en realitat no cerquem humiliar a ningú. Només volem viure la nostra vida politica en forma de República, fora d’ imposicions per la violència. Crec que el “a por ellos” va precedit sempre per un testosteronic ” se van a enterar estos Catalanes”. Lamentable.
Aquesta gent tan ufana i tan soberba faria bé de tranquilitzar-se , deixar d’estar emprenyats, i repensar el seu propi futur, si el volen amb nosaltres O sense.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
27.12.2017  ·  23:44

Quina garantia tenim de que realment s’en van i no han quedat allotjats de forma encoberta arreu del territorI?

Seria molt d’agrair que realment marxessin aquests nou vinguts i tots els que ha hi eren habitualment.

Cesc Batlló
Cesc Batlló
27.12.2017  ·  23:48

Que se’n vagin a la ….. !!!!
Que no tornin mai més.
I que la vida els hi torni amb desgràcies l’odi que han passejat pels nostres carrers durant tants dies.
Ni oblit ni perdó

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
28.12.2017  ·  00:07

És de suposar que, seguint el seu deliri psicòpata, seran rebuts amb flors i banda municipal als pobles on els esperen els espanyols que els van enviar a la conquesta de l’infidel català. O potser ara que tornen amb la glòria de sanguinaris que no ha servit per liquidar el problema siguin degradats perquè no han aconseguir doblegar-nos i hem continuat votant com les persones. Això els deu tenir perplexos, a ells i a les masses enfervorides d’aquell país tan irracional que habiten…

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.12.2017  ·  01:09

Potser que posem els recursos i cossos de seguretat allà on calen.. A fer tasques de vigilància, defensa, ajut i servei a la població civil..

Fa uns dies ens van robar una bosa al aeroport del Prat T2 i em vaig adonar que no hi havia ni un policia visible, ni un, i ni una furgona aparcada a la recta de Miró on n’hi hauria d’haver minim sempre tres amb els pivots blaus encesos per fer-se veure..

Els mossos van entredir que van curts de personal.. I de furgonetes.. I que el jutge deixa anar els lladres en 24 hores.. I a sobre se suposa que estem a nivell 4 sobre 5..

No m’estranya que baixinel turisme.. Una parella de jubilats americans també denunciaven una maleta de portàtil robada..

Sergi Guitart
Sergi Guitart
28.12.2017  ·  01:19

Els fets de l’1 d’Octubre del 2017 els recordarà tot Europa durant molt de temps.. Això és targeta vermella a la EU diuen.. Afecta altres parts del món com ja es va comentar en aquest diari, Xina, Russia, etc.. Facebook fent neteja de posts amb imatges i videos delsbfeta.. Vergonyós.. I cap responsable dona la cara..

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.12.2017  ·  05:28

Ara toca fer fora els que continuen a les comissaries. Pensen igual, i actuaran igual si tenen l’oportunitat d’actuar. Bé, almenys hi ha un detall que caldria investigar: els piolins se’n van sense concloure la feina. És que potser Madrid ja no es pot permetre pagar tot el dispositiu ni un sol dia més?

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
28.12.2017  ·  07:10

Estaria molt bé si marxessin perquè els fem fora. No és així: se’n van perquè volen.

No han estat derrotats, sinò que s’ha aconseguit el que volien, que era desactivar- almenys de moment- la República Catalana.

Les declaracions de Juan Arza, dimitit del PP dient que havien d’haver estat molt més hàbils contra la logística del referèndum, però no demanant més diàleg i fent acte de contrició per la situació que ens ha portat aquí i la responsabilitat que el PP hi té, són, en aquest sentit paradigmàtiques.

Tot el nacionalisme espanyol es mou cap a C’s, cap al més “a por ellos”, des del PP fins a Podem.

Amb això vull dir que consideren que amb els processos judicials, la persecució política i l’exili ja ens han desactivat per una generació.

Però no dubteu ni un sol moment que, si consideren que hem tornat a aixecar la poteta, tornaran.

Potser no és el que volem sentir, però és així.

El que hem de fer és preparar-nos per tal que, si tornen, no puguin tornar a fer el que varen fer.

Salut i República !

Pepita Carlos
Pepita Carlos
28.12.2017  ·  08:07

Pepita Carlos
Que sen vaguin a la……
I desitjo que la vida els torni doblat el mal que han fet al nostre poble i gent.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
28.12.2017  ·  08:42

“- Mamá, que no nos quieren, sabes. Con lo que hemos hecho por ellos!!!! y no, nos quieren y además dicen que no nos van a perdonar…, perdonar, qué? si nosotros hemos ido a salvarlos… y así nos lo agradecen… que no mamá, que no y encima comimos fatal, no sabes como añoré tus potajillos.”

Albert Miret
Albert Miret
28.12.2017  ·  08:46

El poder repressiu ja ha actuat. Ara actuarà el poder judicial. Ho faran tot abans d’admetre que això és un problema polític, perquè si ho arribessin a admetre, admetrien al mateix temps que Catalunya és ja un país, i que cal negociar amb nosaltres d’igual a igual. Això per a ells seria una absoluta derrota política, econòmica i social, sí, social també, perquè Espanya és en realitat una inculta oligarquia del temps de Felip V que actua juntament amb tota una societat educada en els principis del feixisme més retrògrad la que els acusaria. Passarien immediatament de ser el poder suprem a ser delinqüents d’Estat que cal castigar durament. El castellà no cerca mai solucions, sinó càstigs i culpables del que sigui. Com que els seus governants no tenen mai cap projecte positiu per a il·lusionar al poble, necessita constantment enemics per a enfrontar-s’hi, i d’això en fa la seva raó de viure.
D’aquest mal son no en sortirem fins que els pobles europeus entenguin que ells tenen el mateix risc que nosaltres d’acabar sent esclaus. De moment, van naixent cada dia més moviments contraris al règim feixista de Madrid. Aquesta setmana passada cent cinquanta diputats europeus van presentar una queixa directament al govern espanyol acusant-los de tirania contra Catalunya. Als països bàltics i als nòrdics en general hi ha una franca oposició al “gobierno de españa”. Israel es va negar rotundament a fer cap comunicat contra Catalunya quan els espanyols amenaçaven a tothom perquè ho fessin, i cada dia més personalitats, inclús algun premi Nobel s’hi van sumant. Quan aquesta oposició sigui multitudinària, (per la qual cosa només falta un espectacle com el de l’u d’octubre, la cúpula de la Unió Europea no tindrà més remei que canviar 180° la seva ruta, i en aquell moment s’haurà acabat l’Espanya com la coneixem fins avui. Llavors haurà de negociar tan si ho vol com si no ho vol, o bé enfrontar-se a Europa i arriscar-se a ser expulsada. Mentrestant, crec que seria una gran empenta que els bufets dels advocats independentistes es dediquessin a denunciar tot allò que fos denunciable -com per exemple les constants amenaces al poble català- a fi de col·lapsar una justícia que per a nosaltres no existeix, però que per a ells ara és una eina principal. Això ens permetria demanar justícia als tribunals europeus. Per altra banda cal propagar pel món totes i cada una de les bestieses amb què ens fustiguen cada dia, no deixar mai res per verd, i això ho podem fer cada un de nosaltres utilitzant les xarxes d’amics i d’institucions a l’estranger. Ànims, que de mica en mica ens anem acostant al cim!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
28.12.2017  ·  08:49

Penso que és una derrota molt significativa, que cal posar-la en context I treure’n lliçons pel futur proper. Últimament hem infligit a Espanya diverses derrotes. Per esmentar-ne quatre: El referèndum del 1-O, la retirada de l’ordre de detenció del govern a l’exili, el 21-D i la retirada dels piolins. D’aquestes quatre, dues han estat per enfrontament directe i dues per esgotament. L’1-O I el 21-D ens hi varem enfrontar directament en circumstàncies molt desfavorables per nosaltres en tots dos cassos i els varem infringir dues derrotes espectaculars. Les altres dues no han estat per enfrontament directe sinó per esgotament. L’ordre de detenció la varen retirar perquè Espanya no va poder pagar el preu de subornar la ajusticia belga I els piolins els han retirat perquè Espanya no ha pogut aguantar la tensió I el cost de mantenir-los.

En aquesta guerra 2.0 que Espanya ha declarat contra Catalunya s’està desgastant molt I molt. A nivell internacional, des de els temps de Margallo venen pagant favors caríssims per evitar el posicionament favorable a Catalunya dels paisos estrangers. A nivell polític, porten una gran erosió tant el PP com el PSOE per mantenir-se units contra Catalunya I se’ls mengen C’s I Podemos, dins mateix del PP I del PSOE han tingut I tenen guerres intestines més o menys encobertes. A nivell mediàtic estan pagant fortunes per mantenir la unitat contra Catalunya I per ocultar o minimitzar els desastres de corrupció espanyola. A nivell econòmic estan endarrerint decisions impopulars amb les pensions I amb l’equilibri del dèficit públic i el deute. També a nivell econòmic s’han gastat fortunes per mantenir artificialment baixa la prima de risc espanyola i artificialment alta la cotització de la borsa espanyola. Espanya és una olla a pressió a punt d’esclatar.

Ho havien jugat tot a la desesperada confiant en guanyar-nos l’1-O. El seu pla era que no hi hagués referèndum. Que l’independentisme es descompondria en batalles intestines. Eleccions anticipades que guanyarien ells i llavors donar una mica de peix al cove al nou govern espanyolista de la generalitat. Margallo, el molt bocamoll, ja ho havia explicat.

En perdre la batalla del 1-O anaven desesperats i estaven disposats a qualsevol barbaritat per impedir que es fes efectiva la república. El govern català va jugar de forma molt arriscada refusant l’enfrontament directe però la va encertar. No podien aguantar l’ocupació de Catalunya per la força I es varen veure obligats a convocar eleccions el 21-D. Varen tornar a posar tota la carn a la brasa per guanyar-les I seguir amb el seu pla de donar peix al cove al nou govern espanyolista que n’havia de sortir I varen tornar a fracassar.

Està clar que no poden aguantar aquesta guerra 2.0 contra Catalunya, no ja a llarg termini, ni tan sols a mig ni a curt. No poden ajornar gaire més les mesures econòmiques impopulars arran del problema que tenen amb les pensions, el dèficit I el deute, no poden seguir abocant fortunes per aguantar artificialment la borsa I la prima de risc, no poden seguir fent que els jutges I fiscals prevariquin descaradament, no poden seguir pagant favors a govern estrangers, no poden seguir amagant de l’opinió pública la corrupció del PP I del PSOE, no poden seguir mantenint artificialment la unitat del PP I el PSOE I la estabilitat interna d’aquesta partits…

Com dèiem ahir: Ara és l’hora! Ara, gas a fons. Però sabent combinar bé els enfrontaments directes amb la lluita de desgast per acabar de rematar la feina I fer efectiva la república. L’estaca està ben corcada i és a punt de caure.

Ah! i jo no em preocuparia gaire per les aparents picabaralles entre partits catalans. Estic completament segur que no son més que tàctiques per enganyar els jutges espanyols i fer-los creure que si alliberen els presos polítics provocaran discòrdia entre els catalans.

Jaume Sans
Jaume Sans
28.12.2017  ·  09:02

Potser es el moment de que fem la versió catalana del llibre de Stéphane Hessel (Indignez-vous!) on recollim tots els nostres motius d’indignació: espoli fiscal sistèmic, no reconeixement nacional, repressió policial, retallades de llibertats, intervenció de les nostres institucions, cesament il•legítim del nostre Govern, empresonament il•legítim de politics i liders de la societat civil,……Seguim ?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
28.12.2017  ·  09:16

Ells se’n van però el demencial Rajoy es queda i no paga la factura.
Esperem que el Consejo de Estado faci pagar la factura al demencial Rajoy i la seva banda de lladres del OPUS-DEI

Enric Gaset
Enric Gaset
28.12.2017  ·  09:17

Joan Ramon Gomà, l’has clavat! Jo potser afegiria en la llista de “Hazañas patrias” que no van aprovar els pressupostos del 2018 per què no tenien suports. I desprès del 21-D en tenen menys.
L’Estat espanyol és en fallida i ara, pel que sembla, la seva clepto-oligarquia haurà de triar per qui aposta, PP o Ciutadans; si ho resolen sense traumes els vencedors heretaran una nació i un estat inoperant; si la lluita és ferotge, acceleraran l’anihilació. La peça clau per deixar enrere l’estat-nació centralitzat i crear un estat modern com euro-regió era Catalunya. I l’han deixat perdre definitivament.
Jo recomanaria no perdre de vista la sistemàtica generació de noticies negatives que ens regalarà el càncer centralista; si ho sabem aprofitar, ens facilitarà força la feina d’eixamplar la nostra base electoral.

Victor Serra
Victor Serra
28.12.2017  ·  09:30

No es pot exemplificar millor el malament que fa les coses l’Estat espanyol, malgrat disposar de tots els recursos i la força. Haurim de ser capaços d’aprofitar tots els seus punts dèbils per enderrocar el seu règim. Ho necessitem per consolidar la República.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
28.12.2017  ·  10:06

Estic molt d’acord amb en Miquel Gilibert: es ben veritat que el 21-D hem guanyat una batalla important, pero el 27-O la varem perdre, i que la perdessim va ser la funcio de les unitats policials que ara tornen a casa amb la satisfaccio de la missio cumplida. No marxen derrotats, ni molt menys perque algu els hagi fet fora, marxen victoriosos i disposats a tornar quan el govern espanyol ho consideri convenient.

La lluita per la llibertat sera llarga i complicada, i no ens fem cap favor si ens fem enganyem a nosaltres mateixos…

eva salas
eva salas
28.12.2017  ·  11:00

Molt emocionant l’escrit del sr. Gomà: m’ha fet posar els pels de punta com un gat.. :))

Zero ventilar discòrdies internes; infinit ventilar fragilitat espanyola i crisi bumerang que els ha de colpejar.

Gràcies a tothom.
Hi ha dies obscurs i dies lluminosos.

Gràcies, sr. Partal.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.12.2017  ·  11:07

No, això no és tot. Eixa deslluïda campanya no la paga el capità moro. Cal que l’escala de comandament i qui la va decidir en responguin. El parlador ministre Zoido, la desapareguda virreina Soraya i l’inefable M.Rajoy hauran de passar comptes amb els contribuents. En altres temps de monarquia autoritària contra els catalans ho va haver de fer el mateix Olivares. O és que la monarquia d’ara és absolutista?

Josep Albà
Josep Albà
28.12.2017  ·  11:08

Vostè mateix ho diu: “van venir per fer por. Van dir que eren 12.000 però segurament no eren més de 3.000”.

No van poder parar els milers de persones que van preparar el referèndum i que van custodiar les urnes. Amb tota la seva brutalitat i el seu odi no van fer por ni a les iaies l’u d’octubre.

Però només amb amenaces van acollonir completament a la majoria independentista del Parlament. Els 72 van tenir por, es van fer enrera i es van rendir. Covards!

Misión cumplida i ja se’n van. I ara aquí nosaltres amb dues majories absolutes i dos referèndums guanyats, no sabem com sortir-nos-en. Potser perquè ara ja no hi ha sortida.

eva salas
eva salas
28.12.2017  ·  11:15

Subscric el comentari de Josep Pasqual Gil al centxcent.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
28.12.2017  ·  12:26

El mal i el ridícul ja l’ha fet l’Estat. Ara proven de marxar de puntetes perquè ningú, ni dins ni fora de l’Estat, els pregunte què coi han fet durant mes de dos mesos i, obviament, que no es compte el cost econòmic d’una acció tan deplorable. MALA INVERSIÓ, en diran, mentre que a d’altres sempre els imputen MALVERSACIÓ.
Al final, com sempre fan, “pelillos a la mar” per part del mateix que deia “hilillos de plastelina”. Ja ve de lluny aquesta forma d’actuar tan ANTIDEMOCRÀTICA, IL·LEGÍTIMA I AUTORITÀRIA.

Pep Agulló
Pep Agulló
28.12.2017  ·  14:34

No oblidarem mai, ells tampoc oblidaran la resposta d’un poble que els ha desafiat i vençut. Centenars de mercenaris entrenats en la violència despietada, curulls d’odi i crueltat, marxant derrotats. Què els diran als seus veïns i familiars…

Tant se val si és: “esto es todo amigos” o ” Hasta luego Lucas”. Sempre seran piolins.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
28.12.2017  ·  16:52

“Fueron a por ellos, y volvieron derrotados y sin ellos”…….Pasi-ho be i fins mai més.

Josep Mª Juanpere
Josep Mª Juanpere
28.12.2017  ·  19:07

Marxen, però no s’en van.
Tenen clar que un bon grapat de catalans ha votat un partit anti-català. I és per això que el gobierno els deixa marxar.
Naltres ens hem guanyat amb sang només una nova oportunitat. I l’hem d’aprofitar.
Cal, ara de debó, concentrar les nostres forces en trencar la muralla que, des de madrid, han bastit entre catalans que viuen en català i catalans que viuen en castellà. Aquests darrers no REBEN cap notícia del que en realitat passa; no saben que el que patim TOTS tambè ho pateixen ells.
Sabem que ELLS no se n’assabenten de res pq aquells que els porten les notícies NO ELS DIUEN RES. Cal veure com els fem arribar la informació a aquests 2 milions de catalans, i, llavors, ells que triin. I llavors si que tindrem la república de tots. No obliem que ells s’en senten exclosos perque no saben que sempre els hem, tingut en conte.

eva salas
eva salas
28.12.2017  ·  22:05

Sr. Juanpere, en conec alguns que saben perfectament, però volen seguir sent espanyols. Prefereixen estar obligats a la solidaritat que quedar-nos sols. Suposo que caldria demanar-nos perquè….:
Per què alguns catalans -que viuen en català, no parlo dels que viuen en castellà- prefereixen seguir sent espanyols?
Resulta que dir que són botiflers no resol l’incògnita.

Per què? No es convencen amb raons. És una cosa de sentiment. És com preferir estar amb els veïns que a soles amb el germà? A mi em fa reflexionar.

eva salas
eva salas
28.12.2017  ·  22:46

Catalunya només necessitem un Estat, perquè en la pràctica podem ser independents i no dependre més que de les nostres capacitats. Però en canvi estem sotmesos a un Poder que ens considera exclusivament pel benefici que aportem. És un miracle doncs la convivència: el desencís i la frustració d’aquesta situació antinatural no seria estrany que conduís a revoltar-nos germans contra germans, amb qualsevol pretext.
Ens cal segar cadenes.

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
28.12.2017  ·  23:35

Bon vent i barca nova!
Satisfacció d’entrada perquè han vingut a humiliar-nos, pegar-nos, atonyinar-nos, insultar-nos,… i moltes més vexacions.
Unes forces d’ocupació que no han fet el que deurien de fer: estimar i protegir els ciutadans, que a la fi i al cap som qui els paguem.
Adéu piolins! I no torneu perquè no us necessitem ni us volem.
Ja tenim la nostra estimada policia; no vosaltres que heu vingut a escampar odi, cops de porra i reventar ulls amb pilotes de goma.
Ara caldrà actuar amb més intel·ligència davant l’actitud feixista de l’estat espanyol. S’haurà de tornar a la clandestinitat del franquisme.

LLUIS HEREU
LLUIS HEREU
29.12.2017  ·  11:24

El govern espanyol, ha deixat 4 presos polítics sense el sopar de Nadal amb les seves famílies, però també hi ha deixat sense el sopar de Nadal amb les seves famílies 10.000 policies (diuen) . La queixa del sopar de Nadal no devia ser tant pel menú, sinó perquè potser s’han adonat de la utilització desassenyada que s’ha fet d’ells, que han vingut aquí a no fer res, que per no fer, no han fet ni por.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies