Els fons voltor: el vol rasant sobre les ciutats albirant les víctimes imminents

Què hi ha darrere The District, la cimera de fons d'inversió que controlen el mercat immobiliari del país?

VilaWeb
Esperança Camps Barber
20.10.2022 - 21:40
Actualització: 21.10.2022 - 19:10

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

De la Viquipèdia: “Els voltors són aus carronyaires, és a dir, s’alimenten d’uns altres animals morts. Habiten tots els continents. Al cap, no hi tenen plomes, probablement, perquè si en tingueren, s’embrutarien de sang i més fluids quan introduïssen el bec dins les carcasses dels animals grossos. Són aus molt grosses que no baten gaire les ales, sinó que planen. Se sostenen a l’aire amb les ales esteses i fan voltes i voltes sobre allò que consideren que pot ser el seu objectiu. Els agrada d’anar en grup.”

La Fira de Barcelona és l’escenari aquests dies d’una fira immobiliària internacional que s’ha anomenat The District. S’ha anunciat com el congrés europeu més gran del sector, el lloc on s’ha de definir l’estratègia futura del sector immobiliari al continent. The District ha concentrat a Barcelona especialistes en capital immobiliari amb l’objectiu, diuen, de prendre el pols al negoci i anticipar les megatendències –és textual– que han d’arribar.

Què hi ha, darrere The District?

Si despullem aquestes definicions de tots els adjectius grandiloqüents, allò que resta és que a Barcelona hi ha una trobada dels grans poders econòmics. Entitats bancàries, empreses constructores i fons d’inversió que especulen amb el dret de l’habitatge. Un poder al marge i per damunt del poder polític. En definitiva, és una cimera de fons voltor, que han triat Barcelona per passar revista a la situació i, és clar, per veure de quina manera poden mantenir l’hegemonia que guanyen, metre a metre, a totes les ciutats del país, comprant terrenys urbanitzables i edificis d’habitatges. Buits o amb llogaters. Però no solament s’alimenten de pisos, els voltors. En aquesta entrevista a VilaWeb, l’advocada María José Alamar destacava dues característiques essencials d’aquestes societats: la capacitat de maniobrar als jutjats, perquè es gasten milionades pagant els millors bufets d’advocats, i el fet que s’han convertit en omnívors. És a dir, a banda de tenir a les seues urpes les vides i les hisendes de milers de persones, també compren clíniques veterinàries, locals de vida nocturna, editorials de llibres de text, unes altres immobiliàries més menudes. Qualsevol cosa que els permeta d’ampliar el compte de resultats.

L’agreujament de les dificultats d’habitatge

La coincidència d’aquest congrés amb l’aparició de tot de notícies sobre l’augment dels desnonaments, la manca de pisos de lloguer a preus assequibles per a joves que es volen emancipar o per a estudiants, la gentrificació del centre de les ciutats, l’augment del preu de les hipoteques o la manca crònica d’habitatge social en tot el país, ha originat tot de reaccions irades contra aquesta demostració de força. De força i de poder.

El fet que es faça a Barcelona, on, fins i tot, s’ha hagut d’inventar l’expressió sensellarisme per protegir, donar visibilitat i descriure els qui no tenen un sostre, encara ho fa tot més obscè i feridor.

The District es fa amb tot ple de mitjans en una ciutat que té una batllessa que abans de ser-ho es posava les mateixes samarretes verdes de la PAH amb què es van vestir el centenar de manifestants que dimecres van voler impedir que la reunió de la Fira de Barcelona començàs amb normalitat. La BRIMO els va desallotjar amb força. A darrera hora, l’ajuntament de la ciutat va provar de desvincular-se de l’esdeveniment.

Discursos buits i paraules enverinades

Les sessions de negocis s’han pogut fer sense novetats. Amb discursos fets de paraules disfressades com ara “la funció social de l’habitatge”. O aquesta frase del director d’una de les filials del grup Blackstone: “Encara que no tinguem la recepta, tots els agents públics i privats del mercat de l’habitatge ens hem d’involucrar en les dificultats que tenen els joves i les famílies més desfavorides.” Sucre per a embolicar bombons enverinats.

El resum de tot plegat el va fer Albert Planes, director general del saló, que va dir que els fons voltor no existeixen perquè el mercat és molt regulat.

L’operació de neteja d’imatge de la banca

Quan es passa de les paraules als fets, es constata que l’activitat dels fons que especulen amb l’habitatge no és nova, al nostre país. El gran punt d’inflexió va ser amb la crisi bancària del 2008, quan la gent va deixar de poder pagar les hipoteques i els bancs anaven adquirint una quantitat de pisos que no els representava més que despeses i mala reputació. El gran invent, la fórmula magistral per a netejar la imatge, va ser vendre els pisos, els deutes, les hipoteques, els crèdits de les targetes, els crèdits al consum, els impagats, les promocions d’habitatges a mig fer… tot, a societats amb noms pomposos i estrangers que serien els responsables de llançar la gent de les cases que no podia pagar.

Al principi, la intervenció al mercat immobiliari es va fer de manera sigil·losa. A poc a poc, a mesura que el seu radi d’acció va anar ampliant-se i el resultat de la seua activitat va ser més i més evident, els van posar nom i sobrenom: fons voltor. Carronyaires que s’aprofiten del mal pas de la gent per fer negoci.

Els barris de la Torre i la Fontsanta de València

Fa pocs dies, l’Ajuntament de València i mig govern van anar al barri de la Torre a anunciar que un cadàver de formigó de la crisi del 2008 es convertiria en un edifici de pisos socials. Pocs metres més enllà, una munió de veïns vivien la seua angoixa rutinària perquè els voltors planen, de fa uns mesos ençà, amb tota cruesa i sordidesa, sobre la Torre mateix i la Fontsanta, el barri veí. Cerberus s’acarnissa amb els llogaters d’una finca sencera. Gent que fa anys que paga un lloguer social de 200 euros i ara els el volen apujar fins a 900. No poden pagar-los i el fons els amenaça, encara més, de mamprendre accions legals i fan públiques les comunicacions que reben. Fora de València, a Paterna, a la Font d’en Carròs, també saben què és rebre amenaces pràcticament diàries de desnonament.

No són els únics casos. Els voltors sobrevolen tot de finques habitades per persones vulnerables. Cada dia s’executen una vintena de desnonaments a Barcelona i una vintena més al País Valencià. També se n’aturen molts gràcies a les accions de col·lectius que s’han especialitzat a ajudar els vulnerables que no tenen la capacitat d’accedir a l’oferta tan escassa d’habitatge públic o social.

Nous habitatges socials a Maó… tretze anys més tard

Cada volta que es fa una promoció d’habitatges socials, les autoritats ho celebren amb bombo i platerets. Aquesta setmana mateix, a Maó, l’Institut Balear de la Vivenda (IBAVI) ha lliurat els primers trenta pisos protegits d’obra nova en tretze anys. Trenta pisos de lloguer. D’ací a uns mesos, n’arribaran una cinquantena més. Els adjudicataris mostraven les claus a la premsa com si els hagués tocat la loteria. El vice-president segon del Consell, i responsable d’Habitatge, també publicita cada acord per a rehabilitar, per a construir, o cada clau que lliura a persones que necessiten un sostre per a bastir un projecte de vida.

Les administracions van tard amb la posada en el mercat de pisos protegits i també van tard amb la regulació de l’activitat dels fons d’inversió. Al País Valencià, la Conselleria d’Habitatge treballa en un avantprojecte de decret per impedir la intimidació dels llogaters. Si els veïns veuen com es degraden les zones comunes dels edificis, o reben cartes intimidatòries encara que estiguen al corrent de pagament, o reben amenaces verbals, la Generalitat podrà multar amb 950.000 euros els propietaris d’aquests pisos. L’avantprojecte també preveu la cessió obligatòria temporal de les cases que faça més de dos anys que són buides si el propietari en té més de deu.

A pesar d’aquesta norma, identificar els propietaris o els autors de les amenaces és molt complicat perquè els fons es venen les finques entre ells. Els advocats especialitzats a defensar els interessos dels llogaters expliquen que, a voltes, enmig d’un litigi el propietari ha canviat.

Alguns noms darrere el congrés de The District

El web de la fira dels fons voltor a Barcelona explica l’ideari de la trobada i els noms dels ponents, intervinents i convidats. És una llista llarga, com la de les entitats col·laboradores. Aliseda, Caixa Bank, Santander, Deloitte, Metrovacesa, Via Célere, Garrigues, Becorp, Blackstone, King Street, Stoneweg i molts noms més.

Com a socis, també hi consten la Generalitat Valenciana, la ciutat i la Comunitat de Madrid, la ciutat de Màlaga, la ciutat de Sagunt, la ciutat de Bilbao, la ciutat de Lisboa i Barcelona Catalonia, una entitat que treballa per atraure inversió. Com a socis institucionals, hi figuren la república portuguesa i el govern espanyol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes