Si observem el camp de les expressions temporals, podrem veure que aquests darrers anys se’ns ha enxiquit. Mots o locucions que fèiem servir amb naturalitat fa quatre dies, avui trontollen o escassegen. Fem-hi una repassada. 

Abans-d’ahir, despús-ahir

Ho heu observat que, com més va més, en compte de dir abans-d’ahir, diem el nom del dia. Molta gent, si avui ha de parlar de fa dos dies què dirà? Abans-d’ahir o dijous? Pareu l’orella i ja m’ho explicareu. Per una altra banda, tinguem en compte que, en un territori molt ampli, en lloc d’abans-d’ahir es diu despús-ahir: segons els diccionaris, al Rosselló, a tot el català occidental i a les illes Balears i Pitiüses. Però sembla que també és o era una locució viva a Osona, al Penedès, al Vallès, al Camp de Tarragona… Afegim-hi encara que abans-d’ahir ha d’anar amb guionet, per no confondre’ns amb abans d’ahir (d’una frase com ara No sé quin dia ho va fer, però estic cert que va ser abans d’ahir).

Demà passat, despús-demà

També recula l’ús de demà passat, i per la mateixa raó. Penseu-hi: si avui heu d’explicar que dilluns fareu tal o tal cosa, direu demà passat o bé dilluns? Ah, i al País Valencià, a la franja de Ponent, a les terres de l’Ebre i a Eivissa la forma emprada és despús-demà (amb variants com ara despós-demà i dempús-demà). L’Alcover-Moll ens recorda que també hi ha la forma després-demà (que situa al Rosselló, a Sueca, a Fraga i a Morella).

Demà passat l’altre, despús-demà l’altre

Popularment, per a referir-nos a ‘dos dies després de demà’, hem dit sempre demà passat l’altre o despús-demà l’altre, també de vegades amb l’adverbi no intercalat: demà passat no, l’altre. I tenim aquest mateix recurs si parlem de ‘dos dies abans d’ahir’: abans-d’ahir l’altre, despús-ahir l’altre (o despús-ahir no, l’altre).

D’avui en vuit, d’ahir en quinze

L’expressió d’avui en vuit (o d’avui en vuit dies), que equival a ‘d’aquí a una setmana’, era molt corrent fins no fa gaire, sobretot en el llenguatge oral. Corrent i útil, perquè no és pas una expressió fixada, sinó una estructura. És a dir, de la mateixa manera que d’avui en vuit, podem dir d’avui en quinze, d’ahir en vuit, de demà en quinze… Són locucions que es mantenen encara en tots els parlars, però al País Valencià és on han reculat més (i això que n’hi trobem testimonis del segle XV!).

L’endemà

Tan sols la pressió del castellà pot explicar que un terme com l’endemà sigui tan sovint substituït per el dia següent, una combinació que fa trenta anys no hauria dit gairebé ningú. I qui diu l’endemà diu l’endemà passat i l’endemà passat l’altre. Formalment, en trobem una bona colla de variants geogràfiques: el sendemà, l’ensondemà, l’ensendemà, en soldemà i l’anydemà. Documentat per primera vegada el 1250, té corresponents en occità (l’endeman), en francès (le lendemain) i en italià (l’indomani).

Enguany

El fet que en el català central la forma enguany hagi retrocedit de fa temps, l’ha apartada dels nostres mitjans de comunicació generals. I és de doldre. Segons el diccionari Alcover-Moll, no fa gaires decennis era d’ús corrent a tot el domini lingüístic, però Joan Coromines diu que no, que a bona part del català central ja al segle XIX havia caigut en desús. De tota manera, diu també, a les comarques del nord i, sobretot, del Penedès en avall és molt viu. I afegeix encara que es manté en la literatura i entre “la gent educada pertot”.

D’aquí a cinc minuts

Per parlar del ‘punt en què passarà una cosa comptant a partir d’ara’ sempre ens havíem servit de la locució d’aquí a (o d’ací a, en els parlars meridionals). En canvi, ara se sent molt, massa, la construcció pròpia del castellà, amb la preposició en. Per exemple, hi ha qui diu *Tornaré en cinc minuts en compte de Tornaré d’aquí a cinc minuts. Però, ep!, aclarim que la preposició en és adequada quan parlem estrictament de durada. Faré el dinar en cinc minuts vol dir que l’acció de fer el dinar durarà cinc minuts; en canvi, Faré el dinar d’aquí a cinc minuts vol dir que el començaré a fer cinc minuts després d’ara. Finalment, hi ha una certa confusió sobre si hem d’escriure d’aquí a cinc minuts o bé d’aquí cinc minuts, sense la a. La normativa accepta les dues locucions, però VilaWeb recomana la primera, d’aquí a, per raons de lògica i de tradició (en vam parlar en aquests tres articles: 1, 2 i 3).

Al cap de dues hores

Fa pocs anys no hauria calgut parlar d’aquesta locució, però avui sí, perquè s’ha escampat de mala manera una construcció copiada del castellà, encapçalada per la preposició a. Ve’t aquí que cada vegada sentim més frases com ara aquesta: Va arribar tranquil, però a la mitja hora ja s’havia discutit amb tothom, en lloc de Va arribar tranquil, però al cap de mitja hora… o mitja hora més tard

La setmana entrant

Ací també és el lloc de combatre l’abús de pròxim o proper quan parlem de dates. Si sempre havíem dit la setmana entrant, dilluns vinent, l’any que ve (o l’any qui ve), etc., per quins set sous ara hem de dir la propera setmana, el pròxim dilluns, el pròxim any…? I encara tot sovint ens podem estalviar qualsevol d’aquests adjectius, perquè són redundants. Per exemple, avui, que és dissabte, podem dir Dimarts farem reunió i tothom entendrà que és dimarts vinent, perquè el verb va en futur. Això també ens passa amb l’adjectiu passat. Si avui diem Dimecres va ploure tothom entendrà que va ploure fa tres dies i no cal dir, per tant, dimecres passat (i encara menys el passat dimecres!).

Dos quarts i mig de vuit

Acabem lamentant que reculi l’ús del “sistema de campanar” per a expressar les fraccions horàries. La pressió del castellà fa que sentim, com més va més, les vuit i mitja o les vuit trenta en detriment de dos quarts de nou, per exemple. Aquest sistema serveix per a dir hores força precises –dos quarts i cinc de vuit (7.35), dos quarts i mig de quatre (3.37 – 3.38)– però també per a dir-ne de força imprecises –quarts de cinc (al voltant de les 4.30). Val a dir que el sistema de campanar, específic de la llengua catalana, és viu tan sols al català central i en una bona part del nord-occidental, però no a la resta del domini, on de sempre s’ha dit les vuit i mitja (seguint el “sistema de rellotge”, segons la denominació del IEC).


Podeu llegir tots els articles de la secció “Ras i curt”

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.