Meritxell Sánchez-Amat, metgessa al CAP Besòs i presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), explica que la situació als CAP ha canviat en aquesta darrera onada i critica que s’hagi continuat actuant com en les anteriors. Diu que l’augment de casos causat per la variant òmicron, més encomanadissa, però també més lleu, ha originat una allau d’atencions a pacients sense símptomes que ha fet molt més feixuga la feina dels professionals. “En comptes de dedicar-nos a buscar infeccions, per què no busquem la malaltia, com fem amb la grip?”, es pregunta. Explica que si la situació continua així, caldrà fer més canvis en la manera d’encarar la pandèmia per no saturar l’atenció primària i empitjorar l’atenció dels casos greus i de la resta de malalties. Hi parlem sobre la situació actual i sobre la manca de recursos a l’atenció primària, un problema que ve de molt abans de la covid.

Quina situació tenim a l’atenció primària? Com la viviu?
—Hi ha moltíssima feina: molta gent amb quadre catarral que ve a fer-se un test, molta gent al taulell demanant informació sobre vacunes, sobre el certificat covid… Per primera vegada en tota la pandèmia em pregunto si té sentit això que fem, i crec que és una sensació compartida a molts CAP. Hi ha pocs casos greus i moltíssims de lleus.

Creieu que en aquests casos tan lleus l’atenció al CAP és innecessària en aquests moments?
—Sí, crec que l’òmicron, suposo que afegida a la vacunació, ha canviat el perfil de gravetat i símptomes de la malaltia. La situació ha canviat, però continuem actuant com en les onades anteriors. Per atendre aquests símptomes no cal invertir tants esforços. En comptes de dedicar-nos a buscar infeccions, per què no busquem la malaltia, com fem amb la grip? Que els qui no tenen factors de risc ni símptomes de gravetat ho passin a casa i nosaltres atenguem els qui tinguin símptomes com ara febre perllongada –una persona amb febre alta uns quatre o cinc dies, que potser ha de ser derivada a l’hospital– o malalties de base, que poden ser més vulnerables i no poden esperar. Per les dades que tenim sembla que aquest moment s’acosta.

“En comptes de dedicar-nos a buscar infeccions, per què no busquem la malaltia, com fem amb la grip?”

Segons això que comenteu, la sensació que teniu és contradictòria amb els protocols que s’han establert fins ara, tot i que el Departament de Salut ja ha demanat que els infectats sense símptomes o amb símptomes lleus no es moguin de casa.
—Sí, en cap moment no és culpa de la gent perquè el protocol diu que han de venir als centres a fer els tests. La situació ha canviat i el protocol s’ha d’adaptar. És comprensible que hi hagi reserves a fer el canvi i cal estar amatents si hi ha noves variants que poden canviar les regles del joc. Però ara hem de canviar l’actitud perquè si no l’atenció primària no podrà fer la feina que ha de fer: atendre gent malalta per la covid i per més coses. Suposo que esperen a confirmar que l’òmicron acaba essent com un constipat en què alguns casos greus s’hauran de detectar.

Els darrers dies, amb l’augment de casos, s’han viscut episodis de confusió: alguns CAP fan PCR als contactes estrets, de vegades és molt complicat fer-se fins i tot una prova d’antígens… Això com s’hauria d’encarar?
—Hi ha hagut un canvi en el protocol, que ara diu que no cal fer-los les proves. Van anunciar canvis en el protocol una setmana abans que es duguessin a terme. Van anunciar que els contactes estrets vacunats haurien de fer aïllament. La gent venia a preguntar i havies de contestar que això no entrava en vigor fins el 23. Després la Comissió de Salut Pública va canviar-ho… Ha estat una setmana horrible, no ho posen fàcil. Però crec que hem de canviar el plantejament. No qüestionem que es facin proves als contactes estrets o a la gent amb pocs símptomes només perquè ens porti molta feina, sinó perquè és feina que no té sentit. Amb taxes de detecció d’antígens positius del 30% és clar que se’ns escapen molts casos. Hi ha transmissió comunitària i cal sospesar si fer detecció i seguiment de contactes estrets ha perdut el sentit o no. De moment, cal continuar-ho fent, però els canvis d’aquesta variant sembla que poden fer rumiar-ho. Ara als contactes ja no els fan proves. No podem aspirar a controlar-ho tot, és com voler buidar l’aigua del mar. En certa manera ja esperàvem això: que el virus mutés cap a una variant menys letal.

Però si a l’atenció primària es deixen de fer proves i tampoc no hi ha tests d’antígens a les farmàcies, i menys a preus assequibles, es deixaran de registrar molts més casos. 
—Hem de decidir si volem conèixer casos positius o persones amb malaltia. Al principi de la pandèmia parlàvem d’infecció per SARS-CoV-2 i de covid entesa com a malaltia per SARS-CoV-2. De tot en diem covid, però covid és la malaltia per coronavirus. I ara afortunadament n’hi ha menys. Entenc que fa vertigen, perquè fa molts mesos que diem a la gent que amb qualsevol símptoma han de fer-se proves i aïllar-se, i els contactes estrets igualment. Quant als no vacunats, si decidim que han d’estar aïllats deu dies, han d’estar-hi. També és important dir que la vacunació ha canviat la resposta a la infecció. Els vacunats tenen símptomes abans i són positius més tard. Per tant, hi ha persones vacunades amb símptomes a qui fem un test negatiu que potser surt positiu més tard, no les detectem. Els estudis diuen que la càrrega viral a les fosses nasals és menor en vacunats que en no vacunats. L’òmicron fa més símptomes al nas que no pas als bronquis. Per tant, fa més símptomes de vies altes abans, però amb una càrrega viral més baixa que en els no vacunats. Si t’han vacunat, és com si ja tinguessis les unitats de l’exèrcit mobilitzades i només cal que ataquin.

“Hem de canviar l'actitud perquè si no l'atenció primària no podrà fer la feina que ha de fer”

Quines altres coses demanaríeu al govern? Fa dos anys que convivim amb la covid. Què hauria d’haver canviat i no ha canviat? 
—Més que al govern català ho demanaria al govern central: que les baixes curtes, de cinc-set dies siguin autojustificades, i no tan sols amb la covid. No té sentit que algú que té gastroenteritis hagi d’anar al metge de capçalera a presentar la baixa: quedar-se a casa ha de fer. Això ja ho han fet en alguns altres països i elimina una feinada burocràtica important. Hem de fer les baixes, però les baixes que tenen sentit. I reconsiderar això de demanar els certificats covid, perquè porta una gran feinada al taulell dels administratius. Si té cap utilitat és que la gent es vulgui vacunar, però no s’ha demostrat que aporti res més.

I sobre els recursos que teniu?
—Després de dos anys de pandèmia, no hi ha cap opció clara i decidida per augmentar els recursos de l’atenció primària. El primer extra de covid ha anat sobretot a l’àmbit hospitalari i no s’ha aprofitat per a reforçar l’atenció primària. És veritat que hi ha més personal administratiu i auxiliars d’infermeria. Però les infermeres han fet contractes de dos anys per a fidelitzar-les als hospitals, no a l’atenció primària, on continua havent-hi contractes de tres mesos i de sis. Infermeres de primària se’n van als hospitals…

“Després de dos anys de pandèmia, no hi ha cap opció clara i decidida per augmentar els recursos de l'atenció primària”

Quina és la magnitud de la feina a l’atenció primària actualment?
—Hem recuperat el nombre de visites presencials a nivells d’abans de la pandèmia, afegides a moltíssimes més visites a distància, telefòniques i de consultes, juntament amb les domiciliàries. Hem de ser conscients que l’atenció primària té unes característiques que si es perden deixa de ser atenció primària, perquè la gent ha de tenir una metgessa i una infermera de referència a qui consultar en un temps raonable de tres o quatre dies. Si no pots crear aquest vincle, es perd el valor que dóna conèixer els pacients. I una cosa que s’ha perjudicat molt amb la pandèmia és la coordinació amb els altres nivells assistencials. Ens trobem casos de derivacions als hospitals que són retornats sense visitar el pacient, es deneguen. És gravíssim perquè ens diuen que la nostra valoració clínica no té valor. Això té efectes negatius per a la credibilitat del sistema sanitari en general i l’atenció primària en concret.

Això per què passa? 
—Perquè s’ha activat la interconsulta i les derivacions de pacients. Els especialistes focals fan valoracions sense tenir el pacient davant i decideixen qui visiten i qui no, encara que tu expliquis que vols que sigui visitat. Això és molt greu, perquè alenteix els processos i ens deixa a nosaltres sense resposta.

Quines causes pot tenir aquesta saturació a llarg termini?
—El problema no és la saturació actual de l’atenció primària. El problema és el deteriorament de l’estructura durant el temps, i això ja ve d’abans de la pandèmia. L’atenció primària té uns efectes beneficiosos en la salut de les persones i la sostenibilitat del sistema que són fora de dubte. Ser visitat pel mateix metge de família durant quinze anys redueix la mortalitat en un 25%. Si no pots ser visitat pel teu metge o infermera, si tenim difícil d’anar a les cases, si deixen d’acompanyar les persones en la mort, si es creen unitats que fan aquestes tasques en lloc de nosaltres, es perd valor, empitjoren els resultats globals i es fa un sistema més car i menys eficient. Ve d’enrere: amb la crisi del 2008 es va retallar l’atenció primària, quan es van recuperar diners no se’n va recuperar prou per a l’atenció primària… Malgrat això hem continuat treballant. Som molt importants per a la salut. Creiem-nos-ho com a país i invertim en l’atenció primària: infrastructures i persones.

Psicològicament, com esteu els professionals de l’atenció primària?
—Cansats i enfadats, perquè hi ha gent que s’atreveix a dir que durant molt de temps no hem fet res. Res més lluny de la realitat… Ens fa por que es perdi la confiança. Perquè no passi cal que la població reclami una atenció primària millor.

“Ser visitat pel mateix metge de família durant quinze anys redueix la mortalitat en un 25%”

Per acabar, una pregunta relacionada amb les qüestions comunicatives sobre la pandèmia. A VilaWeb hem provat d’entrevistar el director d’un CAP que denunciava la situació actual, però l’Institut Català de Salut no ens ho ha permès. També ens van comunicar que ara mateix seria difícil d’entrevistar uns altres doctors que treballen en l’atenció primària. Teniu la percepció que no es volen sentir veus crítiques?
—Ho haurien d’explicar ells… Si no volen que professionals en primera línia de l’atenció primària estiguin en contacte amb els mitjans crec que és un error. Els professionals de l’Institut Català de Salut són molt responsables, coneixen bé la feina i no faran declaracions incendiàries. No entenc aquesta política.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.