“L’1-O no pot ser un fre, ha de ser un motor per a avançar”, ha dit Dolors Sabater al faristol del Parlament de Catalunya. La CUP ha sacsejat el debat de política general amb la proposta de fer un referèndum aquesta legislatura. Entrevistem la presidenta del grup de la CUP-NCG al parlament, després de la reunió en què han provat d’arribar a un acord impossible amb ERC i JxCat. Encara que els anticapitalistes hagin facilitat amb l’abstenció que el parlament aprovés que tan sols un referèndum acordat podia substituir l’1-O, com volien ERC i Junts, mantenen la necessitat que l’independentisme es comprometi amb un altre referèndum perquè es materialitzi la independència. “Creiem que s’ha de posar a l’horitzó de l’agenda política un nou embat concret, material. Si no, això és sine die“, diu. I critica ERC i JxCat: “Han quedat arrossegats per l’autonomisme”, diu.

Per què un altre referèndum unilateral si ja es va fer l’1-O?
—El nostre text parla d’un referèndum, no de si és pactat o unilateral. I sobretot dóna pressa. No creiem que la taula de negociació permeti un referèndum acordat, però, si fos possible, ha de ser ràpid. I com que no hi creiem, d’aquí a la materialització de la república catalana ha de passar alguna cosa. Ara tenim l’1-O i la declaració però no som independents. El referèndum és una proposta amb un suport ampli en la societat catalana. No és una proposta de la CUP. Nosaltres no creiem en la taula de diàleg. Sí que creiem en el diàleg de veritat. En els processos de resolució de conflictes que es basen en el diàleg a tot el món, moltes vegades amb mediació internacional, evidentment que hi creiem. Però això que s’ha aconseguit amb l’estat no és una taula de negociació per a la resolució d’un conflicte polític. És de P-3 de qualsevol procés de negociació per a la resolució d’un conflicte polític entre dues parts que ha de cessar la repressió. No vam supeditar el suport al president Aragonès a la taula de diàleg, però això no vol dir que aparquem l’horitzó del referèndum en aquesta legislatura. No trenquem l’acord amb ERC.

Però les condicions objectives per fer-ho no són les mateixes o pitjors que les de l’1-O?
—Hi ha un aprenentatge molt important sobre què va fallar. En l’acord d’investidura hi ha un nou embat democràtic dins aquesta legislatura. No és tan estrany que ho hàgim proposat.

En l’acord no s’acabava de concretar. Deia que aquest embat havia de ser “prioritzant la via del referèndum”.
—I segons el que acordés la majoria de l’independentisme. El que fem és pressionar perquè aquest embat democràtic es produeixi. Les condicions hi han de ser, ens hem d’esforçar. El que va fer el poble català l’1-O és brutal i va servir de molt. Quan Junts diu que tenim el mandat de l’1-O, diem: què oferim a aquest mandat? On és la proposta? No podem dir que això s’aparca fins que l’estat decideixi que ens dóna permís. Perquè hi hagi les condicions hem de tenir fites i treballar per a aconseguir-les.

Voleu dir que la mobilització portarà a més mobilitzacions que generin les condicions?
—Exactament. Ens hem d’activar per generar aquestes condicions. No ens cauran del cel. Nosaltres tenim dos objectius. Un és l’alliberament nacional però l’altre és el tomb a l’esquerra que ha de fer possible que els drets socials siguin reals (el dret d’habitatge, la redistribució de la riquesa, el dret d’energia…) Tot això, el marc constitucional de l’autonomisme ens ho retalla contínuament. El model de país que defensem, que ha de fer un tomb a l’esquerra i ha de donar resposta a les necessitats pel canvi econòmic imprescindible en clau de transició ecològica, per l’emergència del canvi climàtic i l’agreujament de la crisi econòmica i social arran de la covid, és una emergència, s’ha d’accelerar. I això dins el marc autonòmic no és possible. Per tant, hi ha molta pressa. Les dues emergències fan que la ruptura amb el marc autonòmic hagi de ser com més aviat millor. L’hem de posar en aquesta legislatura. A banda, hi ha aquesta oportunitat d’Escòcia.

Parleu de sincronitzar les agendes. Però la situació d’Escòcia és molt diferent de la de Catalunya. Ja han fet un referèndum, han viscut el Brexit i la posició del Regne Unit no té res a veure amb la de l’estat espanyol.
—La idea és aprofitar la convocatòria d’Escòcia per forçar la nostra convocatòria, per posar a l’agenda d’Europa el dret d’autodeterminació dels pobles europeus sense estat. L’Europa dels pobles sense estat és viva, combativa. No estem pas sols, els Països Catalans. Podria ser que més pobles sense estat s’animessin a aprofitar aquesta data per a reclamar el dret d’autodeterminació, per a forçar un referèndum o activar-ne d’autoorganitzats. Evidentment que nosaltres no som en la mateixa situació. La cultura democràtica britànica no és la cultura democràtica de l’estat espanyol. Fins i tot ara que tenim el govern “més progressista de la història” que segurament podrem tenir mai, es manté la persecució, el nivell de repressió i la negativa a acceptar el dret d’autodeterminació. És evident que si volem que l’estat es mogui, o que Europa es mogui, hem de tornar a presentar un embat. L’1-O va ser monumental i vam guanyar el referèndum, però com que va ser travessat per la violència policial, Espanya no el va reconèixer i Europa encara menys. Si ens quedem amb l’orgull de la fita de l’1-O però no el materialitzem, de què ens serveix? De què ens serveix tot allò que vam fer l’1-O?

No sabem qui governarà l’estat espanyol a partir del 2023. Si hi hagués un referèndum unilateral, potser hi tornaria a haver violència i més dificultats per a organitzar-lo.
—L’1-O no es va tenir en compte que la demofòbia de l’estat actuaria amb una violència desfermada. Per tant, no es van preveure els escenaris de repressió i les contrapropostes, des de l’acció no violenta i de resistència, per a defensar el territori i el referèndum en un marc d’extrema repressió per part de l’estat. El que hem dit sempre és que cal activar aquest espai de l’independentisme per a traçar una estratègia conjunta i per a enfortir-lo, per a tenir clar quins són els passos a fer perquè puguem sostenir l’embat següent. Veiem que Junts i ERC no situen a l’agenda un embat urgent. Hi ha una sensació de deixar fer a l’estat, de deixar que passi el temps, i això no ens ho podem permetre. Quan la unitat popular és forta a les institucions, amb tota la seva diversitat, sempre ha fet propostes que han fet moure l’agenda del país. L’altre dia ho reconeixia Vicent Partal en el seu article, que no hauríem arribat a l’1-O i al 3-O si ho hagués estat perquè la CUP va posar una data al calendari. Veiem que ara torna a tocar de fer aquest paper de motor, d’espavilar, de no deixar que l’independentisme majoritari sigui arrossegat per l’autonomisme i quedi sota el ritme de l’estat. Tenim indicadors perillosos, com la pressa amb què el vice-president Puigneró ha volgut comprar les propostes de Foment avalades pel règim del 78 amb l’aeroport, o tots aquests macroprojectes que hi ha a l’agenda política i que responen clarament als interessos de les oligarquies de l’estat, i que no donen resposta al que necessita el país en equilibri territorial, ni en drets socials, ni en sobirania pròpia per a defensar-nos econòmicament, fiscalment, territorialment… Des de la nostra minoria dins l’espai independentista, veiem que els partits grans es van escorant cap a l’autonomisme, es van conformant a seguir els ritmes de l’estat. Nosaltres diem no. Hem de tornar a posar a l’agenda una proposta en què el protagonisme el tinguem nosaltres, que ens activi.

Pere Aragonès us retreia que no haguéssiu intentat negociar amb ERC i Junts la presentació de la resolució. Els ha sorprès.
—És estrany que els sorprengui perquè, en l’acord d’investidura, nosaltres ja ho exposàvem. És veritat que no concretàvem si el nou embat democràtic havia de ser el referèndum, però com que l’acord de Junts amb ERC és que hi hagi un referèndum acordat, almenys que sigui aquesta legislatura. Posem-hi pressa i pressió. No és tan estrany que, veient el panorama que tenim, diguem que no es pot deixar passar temps. Les propostes de resolució que han presentat ERC i Junts tampoc no les hem compartides. Hem fet com tots els grups, que han presentat propostes de resolució pel seu compte. Reivindiquem que hi hagi espais que no siguin mediatitzats per l’agenda parlamentària i del govern. És imprescindible que s’activi l’espai de sis, amb partits i societat civil, i aquest acord nacional per l’autodeterminació i l’amnistia. La proposta que hem fet, i que no ha prosperat, és una alerta. Hem de tenir alguna cosa entre l’1-O i la materialització de la independència.

ERC diu: “Hem de ser més.”
—Si el missatge que estem venent és que no ens podrem autodeterminar, com animes la gent a autodeterminar-se? El 30 de setembre, amb la massa de gent que va anar a defensar les escoles, o el 3-O, amb una aturada de país multitudinària i manifestacions multitudinàries que van aconseguir el suport del sobiranisme, es van activar perquè hi havia una cosa concreta. Volíem votar, vam votar però ens van reprimir i apallissar, ens van invalidar el referèndum als ulls legals perquè, havent estat travessat per la brutalitat, oferia dubtes a les autoritats internacionals. La suma per a ser més s’activa si hi ha un objectiu a curt termini.

—El referèndum serà una condició sine qua non perquè aproveu el pressupost de govern?
—No ens trobem en aquesta situació. Sempre hem dit que ens mirem el pressupost globalment. Encara no ens hem assegut a veure’l i no sabem què farem. Però per a poder seure a negociar, hem de tenir la certesa que els acords que vam fer per a la investidura es compliran. Nosaltres vam complir la nostra part i ells han de complir la seva. I els gestos que fan ens desperten molta desconfiança. Nosaltres defensem un model de país econòmicament sostenible, compromès amb la transformació industrial en clau ecosocial; que les energies renovables, que són imprescindibles, no malmetin el territori agrícola ni serveixin tan sols per a donar beneficis a les quatre macroempreses sense revertir en l’economia de proximitat. I el govern fa tot el contrari. Defensen els jocs olímpics quan el monocultiu turístic del Pirineu és un llast que no pot repetir-se, l’ampliació de l’aeroport, macroprojectes com el circuit de Montmeló o Barcelona World. El model de recuperació econòmica és totalment allunyat del que van escriure a l’acord. Ens mirarem el pressupost tenint en compte l’acord d’investidura. El fet que el referèndum pugui condicionar el pressupost no s’ha plantejat.

És una qüestió oberta?
—En aquests moments està tot obert.

La tramitació de la resolució sobre el referèndum pot tenir conseqüències penals per als membres independentistes de la mesa.
—En l’acord d’ERC amb la CUP, i d’ERC amb Junts, la defensa de la sobirania parlamentària és clau. Vam fer un acord per a una legislatura de confrontació. En la defensa de la sobirania parlamentària, hi ha les tres forces independentistes i ja sabem que això serà un continu. I no tan sols pels temes nacionals, també pels socials. De vegades serà per defensar una llei l’habitatge o per molts motius que estarem forçant les costures de l’autonomisme. Som en una legislatura autonòmica que treballa per deixar de ser autonòmica, i treballa per fer evidents els límits que imposa l’autonomisme i el règim del 78. Avui serà per això i demà serà per una altra cosa. I hem d’anar a l’una amb suport als qui puguin ser represaliats. És important que es posi en evidència. No hem de fer veure que això no passa. Tenim una amenaça constant sobre la sobirania parlamentària i no podem entrar en una dinàmica de normalització, d’acceptació. Això passa i té conseqüències. Propostes com aquesta posen en confrontació la sobirania parlamentària i la repressió de l’estat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.