Albert Noguer: “No sabem si l’any que ve podrem continuar fent Ràdio Arrels”

Ràdio Arrels viu una situació econòmica delicada de fa temps. Si s’aprova el pressupost de l’estat francès, és possible que sofreixi una retallada important de les subvencions, que són la seva font d’ingressos principals. L’emissora de Catalunya Nord deixa clar que l’extrema dreta també és una amenaça perquè, si arriba al poder, farà perillar el projecte, atès que preveuen que impulsi una política financera encara més restrictiva. Per tot plegat, aquesta setmana l’equip ha començat una campanya de micromecenatge, a fi d’assegurar la continuïtat del projecte.

Parlem amb Albert Noguer, director de l’emissora, sobre l’estat actual de la ràdio. Hi va entrar com a voluntari l’any 1981, quan va fundar-se, i ara ja fa uns quants anys que n’és el director. Parlem de la campanya, de les subvencions, de la relació amb les administracions, de les amenaces principals. Però sobretot parlem del català i del paper que hi té Ràdio Arrels, un bastió de la llengua al nord del país. Una eina clau perquè el català se senti a Catalunya Nord, on malauradament l’ús social ha baixat dràsticament.

—Per què heu començat aquesta campanya?
—Perquè era indispensable. Fa molts anys que tenim dificultats, com totes les associacions que tenen una plantilla i que necessiten ingressos pel seu funcionament. Però també perquè veiem que any rere any els recursos, bàsicament els ingressos, és a dir, les subvencions, van baixant mentre que les despeses augmenten. En algun moment, això arribaria a un límit crític. I, com que sospitem que les coses, tard o d’hora, es poden agreujar encara més a l’estat francès, hem decidit de llançar aquesta campanya.

—Què s’agreujarà?
—Ràdio Arrels és una ràdio associativa. A l’estat francès n’hi ha més de set-centes, i com a associació hem de dependre bàsicament de les subvencions, perquè el nostre estatut de ràdio associativa només ens permet d’arribar a un 20% del nostre pressupost en publicitat. De moment, és una possibilitat que encara no hem contemplat perquè, a més, al mercat publicitari de proximitat a l’estat francès és complicat. Hi ha poca cultura d’aquest tipus de publicitat i, per tant, depenem bàsicament de les subvencions.

—Com són, aquestes subvencions?
—La més important és una que ens ve de l’estat francès, que això és un poc sorprenent i paradoxal, que els principals ingressos d’una ràdio com la nostra, en llengua catalana, vinguin de l’estat francès, perquè ja se sap que l’estat francès no fa res per les llengües com el català, més aviat al contrari. Després, tenim unes altres subvencions de col·lectivitats territorials, com són el Consell Departamental i el Consell Regional. I és aquí on les coses poden canviar. La subvenció a l’estat francès, fa uns mesos, ja va estar a punt de canviar d’una manera molt important i que hauria estat molt impactant. S’ha salvat de moment, perquè el pressupost francès s’ha aturat, però no sabem què passarà. Tampoc sabem què passarà si l’extrema dreta arriba al poder del Consell Departamental i Consell Regional. L’extrema dreta progressa a tot arreu. A l’estat francès, ja té l’Ajuntament de Perpinyà, que és l’ajuntament més gran que té. No és impossible que demà l’extrema dreta guanyi o tingui un pes molt més important al Consell Departamental i al Consell Regional, i aquí vam veure que això amenaçaria les nostres subvencions. Tampoc no és impossible, segons les enquestes, que l’extrema dreta guanyi en l’àmbit estatal, i potser hi haurà algun canvi en les eleccions legislatives. Aquí, les ràdios associatives serien amenaçades i, en particular, una ràdio associativa com la nostra, que ho fem tot en català.

—L’extrema dreta és la principal amenaça?
—Per a la reducció de les subvencions, sí. És evident que, si demà entra al poder, una ràdio com Arrels les perdrà. Cal saber que a Ràdio Arrels no donem la paraula a l’extrema dreta. No fem cap entrevista a ningú d’extrema dreta. Suposem que, si demà guanyen, ens diran que s’ha acabat.

—Com us ajuda la Generalitat de Catalunya?
—Tenim unes subvencions que vénen de foment de periodisme i de política lingüística, que poden ser al voltant d’uns 35.000 euros, segons els anys, amb un problema important, en aquest cas, que és que són subvencions per accions. I, de fet, la nostra acció és de fer ràdio en català a Catalunya Nord, en un territori que necessita molt aquesta presència normal de la llengua catalana. Que els nens estudiïn i aprenguin el català a l’escola està molt bé, però si després, quan en surten, el català ja no existeix, de què serveix? Una de les maneres que el català existeixi de franc i amb normalitat a tot Catalunya Nord és fer-lo arribar per la ràdio. Que als cotxes es pugui sentir una ràdio en català, perquè, si no, malauradament, el català existeix ben poc i cada vegada menys.

—A part de la Generalitat de Catalunya, heu parlat amb els governs de la resta dels Països Catalans?
—No, no hi hem treballat mai, potser sí que ho hauríem de fer. La Generalitat de Catalunya, abans de les retallades, ens donava uns setanta mil euros cada any de subvenció de funcionament. Això s’ha acabat. I això sí que ens va posar en moltes dificultats. Hem arribat a ser set persones treballant a temps complet en aquesta ràdio i ara som dues i dues més a temps parcial. I és ben bé el mínim amb què podem fer. I no és que tinguem grans salaris ni de bon tros. Ni tan sols ens declarem com a periodistes, perquè seria massa car.

—Ara que el govern català ha canviat el director a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, creieu que la situació canviarà?
—Tenim previst de reunir-nos amb ell, però abans de l’episodi amb Person, n’hi ha hagut d’altres que també eren favorables però que tampoc no han trobat aquesta solució que a nosaltres, com a mínim, ens asseguraria una tranquil·litat. Aquesta tranquil·litat no la tenim. No sabem si l’any que ve podrem continuar fent ràdio. Fa molts anys que hem perdut aquesta tranquil·litat.

—Per tant, aquesta incertesa ja hi era, en governs independentistes que podrien tenir sensibilitat amb el vostre projecte.
—Totalment. Són governs independentistes que van començar a recuperar aquesta subvenció de funcionament perduda, per mitjà d’accions, amb tota la bona voluntat dels serveis. Això cal dir-ho, cal deixar-ho molt clar, que hi ha tota la bona voluntat dels serveis i de les direccions. Però, malauradament, amb la bona voluntat, sovint, no n’hi ha prou.

—En un informe de Ràdio Arrels, expliqueu que l’ús actual del català ha disminuït a Catalunya Nord, però que, en canvi, el prestigi ha crescut. Quin és l’estat de la llengua al nord?
—L’any 1981, quan va començar aquesta ràdio, el català era la llengua dels vells, dels pagesos i dels gitanos. En pejoratiu, ben segur. Però el català el parlava molta gent. Es podia anar pel carrer i sentir parlar català fins i tot a Perpinyà, el 1981. La gent, després, quan els posaves un micròfon davant tenien vergonya de parlar-lo, però senties el català al carrer. Avui, hi ha prestigi, la llengua catalana és una llengua amb respecte, la identitat catalana també en genera, però podem passejar dues o tres hores per Perpinyà sense sentir ni una sola persona parlar català. Això pot passar cada cop més en pobles més petits. L’ús social del català va reculant. I la presència, audible, en el cas d’una ràdio, encara més.

—Quines mesures ajudarien a revertir això, a banda de blindar Ràdio Arrels?
—Bé, per nosaltres, blindar Ràdio Arrels és important, perquè és la manera de dir que el català pot existir dins l’espai públic i també a casa de la gent. El català i la informació de Catalunya Nord i la catalanitat d’aquest país. Aquí és evident. Després, per revertir-ho, certament, és molt complicat. En pocs anys, la població de Catalunya Nord ha augmentat enormement. Som quasi mig milió d’habitants i la gran majoria de la gent que viu avui a Catalunya Nord no hi ha nascut, molt sovint ha vingut d’altres punts de l’estat.

—Gent que desconeix que aquí s’hi parla català.
—És això. Fins i tot, si no hi mostra un interès personal, ho pot ignorar d’una manera totalment normal. De senyeres, n’hi ha a molts llocs, efectivament; cada ajuntament gairebé té la seva, es veu a molts punts de Catalunya Nord. Hi ha ballades de sardanes, però hi ha moltes agrupacions sardanistes que avui parlen únicament en francès. Totes aquestes problemàtiques són greus. Després, hi ha algunes enquestes que ens diuen que hi ha molta més gent que parlaria català, però nosaltres, que cada dia cerquem gent per a respondre a les nostres entrevistes, ens agradaria saber on són. Molt sovint hem de renunciar a tractar temes perquè no trobem un interlocutor que parli català. Perquè aquesta és una regla a Ràdio Arrels des del 1981: només entrevistem persones que ens responguin en català. Perquè la nostra feina és defensar i promoure la llengua catalana.

—Amb la campanya proposeu de fer-se “amic de Ràdio Arrels”.
—Sí, volem proposar a la gent que ens vulgui ajudar que faci donatius puntuals o encara més regulars. És una manera de mostrar el seu suport i d’ajudar al desenvolupament d’aquesta ràdio. I, sobretot, perquè estem convençuts que, si arriben els temps difícils, un mitjà d’informació com el nostre ha de ser tan fort com sigui possible. Si avui arribessin aquests temps difícils, amb els pocs recursos que tenim, poc temps duraríem.