11.09.2022 - 21:25
|
Actualització: 12.09.2022 - 01:12
La Diada del 2022, la manifestació convocada per l’ANC, ha estat un èxit espectacular. És molt difícil de descriure en paraules què hem viscut aquest diumenge a Barcelona, l’enorme injecció d’alegria, de confiança en nosaltres mateixos, de força renovada que hem rebut tots plegats. Tots els qui hi heu anat, estic segur que avui heu tornat a casa amb un somriure enorme, i ben merescut, a la cara i amb la sensació que el país –superat el trauma dels presoners polítics i la dificultat de la pandèmia– ha tornat a encarrilar el procés d’independència, ha donat un cop de puny rotund sobre la taula i ha dit, sobretot als partits polítics catalans, que ja n’hi ha prou.
Però no és això i prou. Aquella pregonada divisió de l’independentisme, que alguns tant s’escarrassen a proclamar, no ha existit al carrer. Al Paral·lel i al pla de Palau simplement hem tornat a ser aquella nació que no demana mai al del costat què vota o quina ideologia té, i que no en fa qüestió. I la normalitat de lluitar pel demà que volem ha tornat a ser viscuda per centenars de milers de persones, retrobades feliçment després d’uns anys duríssims. La fortíssima campanya contra la manifestació que han fet el president Aragonès, ERC, els mitjans espanyols, els mitjans públics catalans i la premsa de partit ha estat resposta amb tanta serenitat com fermesa per la ciutadania. I en relació amb això la lliçó d’aquest Onze de Setembre és de les que fan història.
Especialment perquè de la manifestació n’emergeixen dos fets molt importants: la plasmació d’un final d’etapa i l’anunci d’un projecte immediat per a capgirar la situació actual.
Sobre això, la cosa més important, ho he dit abans, és que la gent, vosaltres, aquesta diada heu donat un cop de puny sobre la taula. Però és essencial també que l’ANC haja marcat un camí, que era necessari, haja encès una llum al final del túnel. Quan la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, ha repetit la fórmula de Carme Forcadell dient al president Aragonès “o féu la independència o convoqueu eleccions”, s’ha obert de bat a bat un nou capítol de la vida política catalana. Perquè o bé els partits canvien radicalment i ràpidament d’actitud o en aquestes eleccions l’ANC promourà una llista cívica, al marge i contra aquests partits polítics que tanta decepció i desànim han escampat. Cosa que, evidentment, té conseqüències polítiques molt importants a partir d’avui mateix. I encara més en veient que l’Assemblea ha tornat a demostrar que a l’hora de mobilitzar no té competidors possibles.
És evident, i ja ho vaig dir fa una setmana en aquest editorial, que Aragonès ha comès l’error més gros que podia cometre, reptant l’ANC a un torcebraç que el president ha perdut en tota la regla. Però diré una cosa més ara, havent vist la manifestació: si volien llevar la independència del marc mental de la gent, per allò que diuen que “hem d’assumir la derrota” (?), s’han quedat amb un pam de nas. Esquerra ja va intentar l’any passat de canviar el lema de la marxa i enguany fins i tot va maniobrar provant infructuosament que fos Òmnium que es fes càrrec de la manifestació. Finalment, com a partit, ha decidit de no acudir-hi, tret d’algun grupet que semblava anar pel seu compte. Però amb això l’única cosa que ha aconseguit és ser escombrada fora de la centralitat.
Cosa que passa, a més, quan moltíssima gent té assumit que aquest govern d’Esquerra i Junts és un autèntic desastre –no tan sols del punt de vista independentista, però sobretot d’aquest punt de vista. I per això quan ahir la gent, enmig dels parlaments, va començar a cridar “govern dimissió”, tota una etapa del procés d’independència va ser superada.
Ara, contra els qui volen apartar la independència del debat públic, ací teniu el carrer una altra vegada, disposat a tot i ben clar a l’hora de reivindicar-la. I també a l’hora de protestar contra els qui es volen acomodar, cofois, venent la nostra il·lusió per unes cadires. I contundent contra els qui confien que manipulant l’opinió pública n’hi haurà prou per a fer-nos acotar el cap. Ahir, abans de començar la manifestació –abans de començar i tot–, a TV3 ja hi havia tertulians dient que era un fracàs. No es cansen de fer el ridícul. No han entès, ni ho entendran mai, que en un país com Catalunya, quan s’ajunten al carrer centenars de milers de persones, el ressò d’aquell acte arriba a tots els racons d’una manera molt més eficaç que les seues fabulacions.
Ara cal treballar molt per confirmar i encarrilar bé això que hem viscut. Ara cal que l’independentisme es concentre a aplegar forces, a refer complicitats i a dibuixar el projecte concret d’aquest pas endavant que la gent ha reclamat de manera clara al carrer. Però avui dormim plans, que aquest país ha tornat a demostrar que és únic i que té un poble simplement excepcional.
PS. Avui és un dia en què crec que cal donar les gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana. Com a organització, ha estat capaç de resistir unes pressions enormes sense deixar en cap moment de tenir clar que és la punta de llança del moviment independentista. L’ANC és formada per voluntaris i solament ells saben com ha costat de fer això. Mereixen el nostre aplaudiment.
VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i mantenint el rigor periodístic i el compromís social i nacional. Però imagineu què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara!
Em fa l’efecte que ERC volia ser Convergència (per allò de l’hegemonia) i ha acabat sent el PSC (per allò del catalanisme només en el discurs).
En tot cas, avui felicitem-nos tots. Només he sentit crits d’independència i això, realment, és el que volem i necessitem per sobreviure com a poble.