Per què és tan important l’error enorme del president Aragonès fent una crida a no anar a la Diada?

L’absència del president de la Generalitat dota de sentit i d’importància una Diada en què pot esclatar l’oposició del carrer a una classe política que no ha fet res en cinc anys per resoldre el conflicte amb Espanya

Vicent Partal
04.09.2022 - 21:40
Actualització: 04.09.2022 - 21:41
VilaWeb
Una pancarta exigint la independència en la manifestació de la Diada de l'any passat.

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha errors polítics tan monumentals que sempre em desconcerten. Com és possible, concretament, que en el món polític d’avui, ple d’assessors i amb una gestió de dades que ressegueix el país mil·límetre a mil·límetre, un president com Pere Aragonès cometa un error de la dimensió del que ha comès anunciant –i de la manera com ho ha fet– que ell no acudirà a la manifestació de la Diada?

Dic de la manera que ho ha fet perquè la majoria dels presidents de la Generalitat, durant el seu mandat, no hi han anat. I, per tant, que no ho fes ell tampoc no seria gens estrany. En canvi, sí que és estrany tot allò que ve a continuació.

El president hauria pogut dir, per exemple, que no aniria a la Diada però que després rebria els organitzadors a palau, per veure què tenen a dir-li –com han fet uns quants presidents. O hauria pogut adduir la seua posició institucional, cosa que també havien fet alguns presidents. Fins i tot hauria pogut convocar una marxa més o menys paral·lela, com algun any ha fet l’esquerra independentista, tot desmarcant-se de la de l’ANC però amb un recorregut complementari, a poca distància. O, si voleu, hauria pogut dir això mateix que ha dit ara però just vint-i-quatre hores abans, quan la seua decisió ja no hauria tingut prou pes per a causar l’impacte que causa. Però, significativament, no ha estat així.

I no ha estat així perquè en realitat el president no emet el missatge que ell no anirà a la manifestació sinó un altre, que, a més, té unes formes sorprenentment agressives; un missatge de desmobilització. Això que ha fet és dir a la gent, i molt especialment als seus seguidors, que cal no anar-hi, a la Diada, que no hi han d’anar. Per això el seu gest contrasta amb tot allò que Esquerra ha fet de fa anys, que és acostar-se a la centralitat del país (són ells que se’n van de l’acte central i en resten al marge). Però sobretot per això comet dos errors monumentals.

El primer és que ell tot sol dota de sentit i d’importància la Diada. El president Pere Aragonès ha aconseguit que la manifestació es convertesca en un esdeveniment que el govern d’Esquerra i Junts no podrà aprofitar a favor seu en cap cas, ni a Madrid ni ací –per més que Junts mire de traure profit de l’error dels seus socis. I això, de retop, origina un segon error, potser més important i tot, que és el d’escampar entre la societat el malestar cap al govern, molt més enllà del cercle dels molt polititzats.

Jo no sé si la manifestació serà grossa, molt grossa o enorme, però d’entrada em sembla molt difícil que siga petita o molt petita. Simplement, perquè, després de deu anys com els que hem viscut, la Diada dels catalans es fa concreta, pren cos en aquesta manifestació –per més sopars de duro que vulguen vendre’ns ara dient que no. I per això hi ha tanta gent que ja hi va com un costum, pensant en el país i prou, disposada a celebrar la catalanitat i, en tot cas, convençuda que cal impedir a Espanya l’alegria de dir que som quatre gats i que el procés d’independència s’ha acabat.

Entre aquesta gent que omplirà diumenge el Paral·lel de Barcelona, evidentment, hi haurà a la primera fila el sector més activista i conscienciat del país. Però el gruix serà, i això no ho podrà desfer el president amb el seu missatge, aquesta enorme quantitat d’independentistes normals i corrents que no es passen el dia a Twitter, que llegeixen pocs diaris i que no van a les conferències, però que volen deixar de ser espanyols demà mateix. I podria passar –ja ho veurem, si passa o no– que diumenge molta d’aquesta gent interioritzàs i assumís una realitat que, de fa anys, ERC prova de maquillar a còpia d’astroturfing i inversions teledirigides en mitjans.

Aquest debut de l’oposició independentista al govern, si s’acaba esdevenint, és allò que realment farà memorable aquesta Diada. I ara és el moment.

Ara és el moment perquè han passat cinc anys del Primer d’Octubre i al març en farà dos del pacte de govern entre ERC, Junts i la CUP. I és un fet, no una opinió, que la proposta pactada per Pere Aragonès i Jordi Sànchez no ha fet avançar el país, sinó al contrari. L’estratègia d’apuntalar el govern espanyol fins i tot si t’humilia i de fiar-ho tot a una taula de negociació que no negocia res és un fracàs tan evident que ahir mateix Marta Rovira es va permetre de dir en públic que ja sap que el 2023 no s’avançarà gens perquè és un any electoral. Un argument, un més, que desafia el sentit comú, perquè en tot cas, i vist que això ja era ben sabut, havien d’haver fet més pressió per tancar la negociació enguany, i això no es fa amb unes declaracions el mes de setembre.

Obsedits per les tècniques de màrqueting i cofois de moure tant de diner públic capaç d’exercir influència, ells ho volen dur tot al terreny dels sentiments. I el president Aragonès, amb el seu anunci, ha fet això. Primer perquè saben que no tenen defensa política possible si hom es mira les coses des de la raó i des de la comprovació d’allò que fan. Però també perquè així creuen que poden anul·lar la posició dels qui fa temps que reclamem la dimissió d’aquest govern i critiquem els tres partits que hi donen suport. Però, creguen què creguen, o inventen què inventen, el trencament d’una part creixent de l’independentisme amb el govern d’ERC i Junts no és cap afer sentimental, simplificable i ridiculitzable en al·lusions a traïdories, despits o lluites d’egos. Ben a l’inrevés, és la raó objectiva –i els fets contrastats– que ens dicta que amb les polítiques que aquest govern promou no tan sols no es pot arribar mai a la independència sinó que es consolida cada dia més la dependència d’Espanya.

I és per aquesta raó profunda que, després de desarticular ja gairebé del tot la confrontació des de les institucions, ara proven de desarticular i anul·lar el moviment popular i ciutadà, democràtic, per la independència. Perquè res no els moleste en la seua gestió anodina però suculenta de l’autonomia. I és contra això que s’han anat alçant cada volta més veus conegudes aquests darrers mesos. I és contra això que diumenge podria alçar-se una muralla de persones –cosa que al final això solament dependrà de cadascú de vosaltres i de si voleu anar-hi.

PS1. Una d’aquestes veus que s’han anat alçant fa temps i que per això han volgut tacar és la d’Albano-Dante Fachin, de qui ahir vam publicar aquesta entrevista. Ho diu molt clar i fàcil d’entendre: ”L’alternativa és deixar de mentir”. I, efectivament, és així.

PS2. VilaWeb necessita el vostre suport. Per això, si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors. És gràcies als 23.000 lectors que se n’han fet subscriptors que podem oferir-vos cada dia aquest diari, amb plena llibertat i sense cap interferència del poder. Però imagineu-vos què podríem arribar a fer amb el doble de subscriptors que els que tenim ara.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.09.2022  ·  22:15

Els múltiples assessor i experts, han d’estar a l’alçada de qui els ha contractat. Quan un mediocre acomplexat està dalt de tot, en contracta per a que li diguen com no baixar. Però si l’aconsella bé, posarà de manifest la seua mediocritat. De manera que només li dirà allò que vol sentir.

Josep Navarro
Josep Navarro
04.09.2022  ·  22:20

Per a què va a anar? L’ escridassada seria d’ antologia. Els que esmenten això; de que cal més el govern que hi havem de fireta, que res, hi deurien veure que tantes humiliacions hi tenen a la gent em prenyada. I l’ únic que han fet és una ridícula – Taula de Diàleg -.

Josep Bargalló
Josep Bargalló
04.09.2022  ·  22:26

L’argument que manifesta per no anar a la manifestació del 11/9 no s’aguanta ni per als pèls en el sentit que la celebració de la diada de Catalunya no és exclusiva d’un sol partit sinó que va dirigida a tots els partits catalans, tant els de l’esquerra com els de la dreta i centre. El verdader motiu és que té un pànic dels xiulets i cridades que segurament rebria a conseqüència de les últimes actuacions i manifestacions públiques quje ha fet.

Joan Benet
Joan Benet
04.09.2022  ·  22:33

Un cop més, i tants com calgui, no faltarem.
Si Heribert Barrera aixequés el cap els hi fotria una bufa que s’escoltaria des de les Canàries

Marià Puig
Marià Puig
04.09.2022  ·  22:38

Si tothom tingués accés a un VilaWeb o un Octuvre, aviat ho tindríem resolt. No puc entendre que les persones que estimen la veritat i la democràcia, passin de llarg fent veure que no saben de la seva existència. Em fa molta tristor pensar que és per diners, perquè si no, és clarament que no volem plantar-hi cara a la veritat i això és molt preocupant.

Joan Mollà
Joan Mollà
04.09.2022  ·  22:40

Us convido a llegir el meu article d’avui al meu bloc d’aquesta casa. Sobre la Diada: https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/per-la-diada-a-casa/
Gràcies Director per mantenir el cap clar i parlar clar en aquest país cada vegada més tenallat, informativament parlant, per una “pandilla” d’aprofitats mediocres que viuen de la política.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
04.09.2022  ·  22:42

Per encarar el futur, és imprescindible fer un bon analisi de com hem arribat fins aquí. Dotzenes d’articles d’opinió dels més sabuts dels nostres intelectuals polítics independentistes i centenars de comentaris dels lectors i en cap he pogut esbrinar que ha passat realment. La idea més estesa és que els indults condicionats son la raó del comportament de Junqueras i que això ho determina tot. Descarto totalment aquest diagnosi: les condicions no son iguals per tots els ex-presoners polítics?; perquè Jordi Turull i JxC no es comporten de la mateixa manera?; i Jordi Cuixar a Suïssa?; no hauria Junqueras deixat la política sense més i viuria un altre vida diferent?; està escrit que han d’anar en contra del independentisme i colaborar amb el govern espanyol?. No hi ha més diagnosi que jo sàpiga que ho expliqui i, en realitat, tots parlem dels síntomes -colaboració amb Espanya, traició, pujolisme, autonomisme, etc- o de les accions -fer un nou partit, sortir del govern, no votar a ningú, noves eleccions, i un llarg etc- però sense un diagnosi de que ha passat realment ens perdem en disquisicions buides. El problema radica en que tots partim d’una hipòtesi falsa: Junqueras és un bon home atrapat per les circumstàncies. D’aquest pensament no en surt res coherent.

El passat dia 1 de setembre vaig escriure el comentari que ve a continuació (ara completat) a l’editorial del Partal. Avui l’he amplit perquè és imprescindible disposar d’un analisi dels fets coherent. Van haver-hi tres comentaris elogiosos i voldria que es pugui debatre si té sentit tot plegat o hi ha una versió que ho pugui explicar millor o molt millor. Si el meu relat és encertat, la conclusió és clara i dramàtica: ens tenen atenellats i per nosaltre mateixos -els conscients de la situació- no ens en podem ensortir amb les propostes que he anat llegint. Ja no es tracte de tornar al neo-autonomisme de Pujol sinó del perill real de viure en una societat controlada de tal manera pel poder que ens assimili a una dictadura enmascarada, en tots els sentits. Per canviar la situació, només ens val una majoria absoluta de independentistes de veritat i en les actuals circumstàncies ERC és un mur infranquejable. Haurem de fer alguna cosa més agosarada que les múltiples propostes que he anat llegint des de fa anys. Ara ERC vol fer un congrés extraordinari en el que, com no?, Junqueras es proposa per seguir al comandament per culminar el procés de autodestrucció. Només una pregunta per entendre la cruesa de la situació actual: un govern del PSC en solitari seria pitjor que l’actual o ens donaria més possiblitats d’evitar la dictadura encoberta de ERC?. És només una idea esbojarrada però hi ha de millors que hem de trobar entre tots. Jo en tinc alguna però la discussió no s’ha de centrar aquí en aquests moments ja que primer hem de coincidir en el diagnosi de la situació. Aquí va el comentari, on tot és de memòria i poden haver-hi errades en algunes dades que espero siguin irrellevants:

De tant maquiavèlic, ningú acaba de treure l’entrellat de la situació però aquí va la meva teoria:

Asssumeixo que des de l’inici del procés, i possiblement es remonti a quan va entrar en política dins del partit, Junqueras tenia en ment trair-nos (en cas contrari hauriem d’acceptar que és idiota del tot perquè fins i tot els tontets de tant en tant l’encerten i ERC -des de fa 5 anys com a mínim- sempre ha triat el més perjudicial per Catalunya, sense excepció) i per aconseguir-ho necessitava estar liderant el procés per disposar de tota la capacitat d’acció que la conjuntura política li permetia. Seria molt interessant esbrinar com va aconseguir encapçalar el partit, més enllà de la seva qualitat dialèctica i la seva memòria fotografica que li permetia destacar molt per sobre de la resta, de la mateixa manera que també seria interessant saber com ho ha fet Jordi Sánchez- més gris però igual de pervers i malèvol que ja s’havia mostrat en el referèndum del 1O, on va baixar les expectatives i va demanar a la gent de no votar i només de sacsejar la papereta- a JxC. Recordo també en la vaga de fam a la presó que va dir que no estàvem tant boixos per posar en perill la seva salud, i al dia següent els diaris ja no en parlaven més però ell i els seus companys de JxC varen haver de seguir amb la vaga de fam, sense ja cap sentit. Tot un crack. Per no aixecar sospites, Junqueras va desenvolupar una mestreria en l’interpretació del paper de home bo amb conviccions independentistes fermes inqüestionables. La primera vegada que em va fer arronsar el nas, va ser amb les plebiscitàries proposades per Mas el 2014 que Junqueras va rebutjar (no va voler fer unes eleccions amb partit únic -Junts pel Sí- quan Podemos no existia encara i Espanya no estava preparada. El CCN -Centre Català de Negocis-, associació empresarial molt compromesa amb la independència es va desvincular del procés en aquell moment al veure l’inexplicable posicionament de ERC). Era tota una mostra del que vindria després. Aquí ja varem tenir un tast del seu fariseisme, acusant a Mas de no fer un referèndum vinculant, boicotejant-lo primer i posteriorment, quan ja es veia que seria un èxit, afegint-se. Ara ja saben que és el seu “modus operandum” habitual que va repetir posteriorment amb Puigdemont.
Les eleccions es van fer el setembre del 2015 -massa tart, ja que Podemos havia entrat fort en la politica gràcies al soport de l’establishment- i el 47% dels vots independentistes van ser insuficients. ERC , Antonio Baños representant la CUP i tots el mitjans de comunicació de l’establishment van sortir en tromba dient que no s’havia arribat al 50% i que havíem perdut. Junqueras va salvar pels péls el primer round però el perill de esdevenir independents encara era molt evident. L’ocasió per planificar el cop de gracia la va trobar en la reunió secreta amb la franquista Soraya Sanz de Santamaria a principis del 2017, a uns 8 mesos del referèndum i d’amagatotis de Carles Puigdemont. Poc després, la trobada va ser desvelada per la premsa i mai ha sigut desmentida. En la seva línia, Junqueras no va dir mai res del tema però no es va atrevir a negar-ho. De què podrien haver parlat tant en secret en un moment tant crític?. No se sap però a la vista dels fets posteriors, la meva percepció és que van acordar l’estratègia (la real) de Junqueras, ja que en aquells moments cap dels dos sabien com aturar el procés de independència -es va saber que Junqueras havia dit en privat a Madrid durant aquells dies que aturar el referèndum era potestat de Puigdemont i que ell no hi podia fer res. La meva hipòtesi és que van acordar que Junqueras seguís liderant el moviment independentiste per fer-lo explosionar quan la gent ja no pogués reaccionar. Si es feia explosionar abans hi havia el perill que el propi partit quedés descavalcat del procés, com li va passar a la Unió de Durant i Lleida. Així, Junqueras es mostrava com el més abrandat de tots i va fins i tot acusar de traïdor a Puigdemont, a través el seu lacai Rufian, quan es va inclinar després del referèndum per noves eleccions. La idea inicial -pla A- era que fos el propi Puigdemont qui es tirés enrera per denunciar-lo com a traïdor i retirar-lo del camp de batalla polític, a ell i al seu partit. I aleshores, tot sol, faria i desfaria al seu gust. Junqueras tindria tot el suport de l’establishment (premsa, ràdio, TV) i de tots els partits polítics, de forma que Puigdemont i JxC quedarien aïllats i desactivats. Puigdemont no va cedir, el referèndum es va fer i la DUI proclamar. D’aquesta manera Junqueras es va veure obligat a activar el pla B: rendició sense condicions (segons Lluis Llach va ser l’únic que inicialment ja va dir que es quedava a Espanya), anar a judici i ja farien quelcom per estalviar-li la presó. Tampoc va sortir bé (la judicatura té agenda pròpia, son de VOX i no negocia amb els que considera els seus enemics, encara que en aquest cas s’equivocava) i s’hi va pasar 3 anys. Tres anys de rencunia contra Puigdemont per no haver-se rendit abans que ell ho hagués de fer. Això també explica perquè Junqueras -i també Romeva- van menystenir a Marcela Topor, la dona de Puigdemont, quan els va visitar a la presó -va sortir plorant sense entendre perquè era una apestada a la que no volien veure. I també perquè Junqueras no contestava a les cartes que Puigdemont li enviava a la presó. L’indult va arribar, molt més tart de l’esperat però va arribar. De fet Espanya no podia aguantar gaires dies més la pressió internacional pels presos polítics i els hagués alliberat sense cap tipus de negociació. Novament Junqueras els hi va fer el favor d’acceptar un indult condicionat que salvava la cara del Gobierno i Pedro Sánchez devant dels espanyols i era vergonyós per a nosaltres. Així dons, Puigdemont i JxC es varen convertir des del 2017 en l’enemic a batre per ERC -de fet ara ja sabem que el seu enemic sempre ha sigut el que teoricament era el seu aliat ja es digui Mas, Puigdemont, Torra o Laura Borràs. Mitjançant Torrent varen impedir la proclamació de Puigdemont com a president de la Generalitat al gener del 2018, amb l’ajud de la fiscalia van abatre Torra i ara han fet el mateix amb Laura Borràs.
En definitiva, dos feixistes (Santamaria i Junqueras) es van posar d’acord per destrossar el moviment des de dins i dominar el panorama polític resultant. La idea era que sense JxC, ERC no tindria rival en el camp nacionalista i podria manar dins la colonia catalana amb hegemonia, i només amb el PSC com a rival, raó per la qual mai ha volgut arribar a acords amb el PSC encara que sigui el ferma desvalgut del PSOE, el seu gran aliat. Per arribar a aquest punt, faltava que JxC es deixés enredar i la figura de Jordi Sánchez -donant soport a la presidència dels republicants i al control per part de ERC del mitjans de comunicació- ho va fer possible. El cercle s’havia tancat.

Els hi queda l’escull de l’exili. Un parell de vegades l’han volgut desactivar amb la iniciativa de “negociar” amb Pedro Sánchez una sortida que els afavorís, tant a ells com a Espanya. Puigdemont es va assebantar amb anticipació i ho va abortar per partida doble. És un tema pendent que encara han de resoldre i de moment els hi fan un buit informatiu total i s’esforcen al màxim en desactivar qualsevol tema (Catalangate, Pegasus, atentat terrorista, Comitè dels Drets Humans de l’ONU, etc, etc) que els pugui beneficiar en la seva lluita jurídica. Paral·lelament, busquen desesparadament l’estabilitat de l’Estat Espanyol, donant soport a tot el que sigui rellevant, sense excepció, i col·laborant en la repressió dels independentistes via Mossos i judicatura. Amb tot l’anterior i l’invent de la “taula de diàleg” busquen que Europa es mantingui al marge i així, tant ells com Pedro Sánchez, tinguin llibertat per acabar amb el independentisme sense interferències i dificultin al màxim la bona feina de l’exili.

Aquesta és el panorama que tenim ara mateix. Si la gent no hi posa remei aquest present es consolidarà, les esperances del independentisme s’esgotaran i la democràcia quedarà tocada de mort. I ERC governarà amb el permís del PSOE una societat completament alienada. Per explicar el que està realment passant només tenim les XXSS i uns pocs periodistes que treballen en diaris digitals lliures dels tentacles del poder de ERC, molt poca cosa en mig de tants enemics. S’ha de pensar que estem en un país amb un percentatge de gent gran elevat i, en general, relativament poc digitalitzar, de forma que molts només s’informen pels mitjans tradicionals, ja siguin privats o públic, tots ells controlats per ERC mitjançant les subvencions públiques. A més, la falta de cultura política dels ciutadans (segons el CEO hi ha més d’un 60% dels votants que no sabem ni tan sols qui forma part del govern de la Generalitat) facilita molt l’alienació de la ciutadania. El feixisme ens està acorralant.

A’ha de dir també que Puigdemont ha comés 3 greus errades que haurien pogut salvar el procés:
1- Confiar en Junqueras, quan ja estava advertit per Mas que no era de fiar i ho va poder comprovar personalment quan li va encarregar les estructures d’Estat que va estar boicotejant durant un any i mig.
2- No aixecar la DUI. El poble l’hagués defensat. Això ha estat reconegut pel mateix Puigdemont.
3- Anomenar Jordi Sánchez, el talp de ERC a JxC, com a Secretari General.

Per explicar la transformació de ERC s’ha d’entendre que son molts els afiliats que devant del gir de la cúpula (Junqueras es va cuidar molt de envoltar-se d’una guàrdia pretoriana de mediocres -com el propi Aragonés- i completament fidels) i estant en possessió de càrrecs públics o lligats a l’administració, han bescanviat l’anhel colectiu del país pel seu propi, deixant de banda els ideals i centrant-se en el manteniment de la posició social privilegiada que els càrrecs els hi havien donat. Això val per polítics, periodistes i tot tipus de professionals vinculats al poder. Tenint en compte que dels 9.000 afiliats aproximadament de ERC una gran part estan colocats pel partit cobrant del herari públic -poden ser uns 4.000 o més- i que la resta esperen fer-ho si es porten bé, la cúpula del partit s’ha convertit en un búnquer que sempre disposa de majories a la búlgara per fer el que els hi roti. Qui ha discrepat ha hagut d’abandonar el partit i deixar el càrrec. Milers d’afiliats històrics s’ha donat de baixa (malauradament, ja que hagueren pogut crear una divisió interna opositora que hagués anat creixent en el temps i ara podria ser una alternativa forta a la direcció actual) i han sigut substituïts per milers de nous espanyolistes provenint majoritàriament del PSC i també dels Comuns en busca de millors oportunitats per ser colocats dins l’univers de l’administració publica.

En el món catastròfic que s’albira, i per la majoria dels ciutadans, tota feina lligada a l’administració publica i el funcionariat serà l’única manera de trobar estabilitat econòmica amb poder adquisitiu suficient per portar una vida ordenada i la lluita per colocat-se cada vegada serà més aferrissada. Tots aquells que puguin facilitar un camí alternatiu directa per un lloc se feina a l’administració rebran un soport incondional. ERC pretent ser el partit / agenda de col·locació més potent, per així assegurar-se la hegemonia permanent. És el nou feixisme de cara amable i el mateix fons pervers. Nepotisme en estat pur.
Per un altre banda, les darreres accions de ERC ens indiquen que estan buscant nous caladors de vots en els emigrants musulmans, fins i tot en els radicals Salafistes, per així compensar les possibles pèrdues en el camp independentistes. Un camí perillosíssim com tothom sap. Sembla que no tenen aturador en el seu afany destructiu per mantenir-se en el poder. El despotisme és la seva inspiració.

Amb tot el que ja sabem, sobta que encara siguin tants els que demanen unitat del independentisme o que parlen de no tirar-se els plats pel cap entre ells. Suposo que ja està clar que amb ERC no hi ha res a fer conjuntament i les critiques en aquest cas son imprescindibles. Per JxC, mantenir-se en el Govern no tè cap sentit, però també es veritat que sortir tampoc serveix de gaire, més enllà de demostrar que la disconformitat amb ERC, que no és poca cosa. S’ha de tenir en compte que la pèrdua de visibilitat si surten del govern pot afectar negativament les seves expectatives electorals en les municipals de l’any que ve.

Globalment, tot un drama apareix devant els nostres ulls i no sabem com parar-ho. Junqueras ha sigut un geni montant aquesta trama. En el nostre descàrrec hem de dir que la ment humana no és capaç en general de concebre tanta maldat, i els feixistes son el mateix diable.

La sentencia de Rahola per l’Argentina de Kirchner, la faig meva per la Catalunya de Junqueras: en realitat és la mutació de la democràcia en despotisme encobert, un procés de degradació de les llibertats que només pot conduir a l’abisme.

Francesc Xavier Boluda
Francesc Xavier Boluda
04.09.2022  ·  22:44

Tens tota la raó del mon. Quan un directiu, o president de la Generalitat es mediocre, es rodeja de mediocres que l’hi diguin constantment “si Senyor” a qualsevol bajenada que l’hi vingui al cap. Si a mès a les pocasoltades l’hi afegim les declaracions del ideoleg del partit Sr. Junqueres i de la fugida a Suissa del mateix partit, que en veritat no han fet absolutament res per defensar el missatge que els hi van donar els electors, no cal seguir amb ells. Ep i amb la CUP tampoc. Si penseu en Junts, que surti ja d’aquest govern espanyol.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
04.09.2022  ·  22:45

“…aquesta enorme quantitat d’independentistes normals i corrents que no es passen el dia a Twitter, que llegeixen pocs diaris i que no van a les conferències, però que volen deixar de ser espanyols demà mateix.”

Caram, Vicent, com la claves!

El que està passant amb ERC no es podia imaginar ni en els escenaris més pessimistes. Dimissió d’aquest govern, partit nou independentista (i temporal) i eleccions ja.

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
04.09.2022  ·  22:52

Jo simplement, volia dir i entenc que la Diada és la Diada.
El dia de Catalunya s’ha d’aprofitar per reivindicar la Independència. Totes i tos al carrer. La resta, mentides i embolics.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
04.09.2022  ·  22:55

Certament, com diu Albano Dante, cal deixar de mentir. La seva proposta és àmplia i ens inclou a tots. Mentir es dir que faràs la independència demà passat i que passin 5 anys, no la facis i continuis dient el mateix.
Mentir es fer mirar els ciutadans en la direcció equivocada per distreure’ls de la crua realitat com si fóssin imbècils.
Al President Aragonés li entenc tot. En canvi a altres els entenc poc o gens.
Podria ser que Aragonés no mentís?
De la mani de l’11 hauríem de no mentir sobre la participació. Exigir precissió.
Quan hagi passat la diada ja en parlarem de mentides…tindrem temps.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
04.09.2022  ·  22:57

Es una verdadera presa de pel la que estem patín els catalans amb un govern que ens ninguneja i ens traeix el sentiment de poble lliure.
Una vegada més tenim que ser nosaltres mateixos els que empentem als polítics cap a independència.
El Onze de Setembre la mobilització ha de ser del poble, no dels partits que ens volen calladets i a casa.
Gracies Vicent Partal per di-seccionar tant be la situació i posar negre sobre blanc una situació tant preocupant.

Jaume Riu
Jaume Riu
04.09.2022  ·  23:10

PEBISCIT
Tot fa pensar que la manifestació de l’11 de setembre de 2022 serà un plebiscit determinant, qui sap si el plebiscit necessari per fer fora les mentides i canviar la direcció de la història.
Diumenge ens retrobarem en un plebiscit.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
04.09.2022  ·  23:30

Diguem-ho clar, Catalunya té un problema ben gros, i és que els anhels d’independència de més de la meitat de la població estan orfes i sense representació al Parlament. I això en una democràcia és inassumible. I acabarà esclatant.

Núria Coma
Núria Coma
05.09.2022  ·  00:19

Sorpresa que el President que tenim no vagi a la manifestació de la diada? Que no tingui arguments decents per la seva absència Se m’escapa que sorprengui res d’aquesta persona que ha mostrat en tot moment la seva por i mediocritat.
És una bona notícia, i desitjo que la resta d’ arpies que ens governen siguin escradissades com es mereixen, perquè ja n’hi ha ben bé prou.
O és que hem de ser políticament correctes els independentistes normals que no funcionen a cop de tweet, mentre els que cobren per fer política són deslleials i indecents?
Tots a reivindicar la república catalana i a cridar contra els que la retenen presa per al seu interès.
Visca Catalunya lliure !!*!!

Berta Carulla
Berta Carulla
05.09.2022  ·  02:13

El que fa de president no em sembla una persona gaire il.luminada, crec sincerament que la seva manifestació en contra de la Diada d’enguany és un desig espanyol, el seu soci 155 ha de retre comptes a Europa, i una Diada que punxa es podria vendre com un èxit de la taula de diàleg.

En canvi si és un èxit s’entendrà que som on estàvem, i que això no va de polítics sinó de necessitats de la gent, que som; dels catalans i catalanes.

No hi ha errors en aquest partit, no són pífies dels assessors. És una estratègia que en Jordi Sanahuja en el seu comentari en aquest mateix exitorial detalla. És l’hegemonia i el tros de pastís que, després de robar-nos, espanya els posa sobre la taula…de diàleg. Després fidelitzen els afiliats i càrrecs, amb viatges a Suïssa per a visitar la Marta, amb dinars sopars, més càrrecs, bicings, pelotassos, i tota mena de repartició de “premis”, al més vell estil PP o poseu el nom del partit del Règim espanyol que preferiu. Els qui encara no ho veuen que no els passi res. Ni a nosaltres, que estem molt sols i més que faran per aïllar-nos. Els que ja ho veuen i ho apalanquen tota la meva repulsa i despreci.

Com es desactiva, això? No cal dir-ho. Només cal pensar-ho i fer-ho abans no acabin de lliurar-ho tot al regne d’espanya.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.09.2022  ·  05:56

Avui feu diana, ERC volen anular l´efecte diada l´ha fet enorme. Estil espanyol autèntic…, gràcies per fer notícia l´onada de l oposició independentista contra vosaltres. Tothom al carrer i diumenge omplirem Barcelona!

Joan López
Joan López
05.09.2022  ·  06:05

Aquesta diada que fà 2 messos,molt poca gent tenia pensat anar-hi per diferents motìus,s’anat escalfant i l’anunci del molt poc honorable Aragonès li ha donat mes sentit que mai per ser-hi allà. De erc i la cup ja no espero res….però si d’una part de Junts,hi han mil propostas de grups nous independentistes, fins i tot un proposa la xamarreta Blanca(rendiciò) aneu com volgueu pero aneu. Omplim el paralel-lo.

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
05.09.2022  ·  06:29

Un apunt al comentari de Jordi Sanahuya (22.42?) Que Soraya Santa Maria ha aperagut de sobte, amb sembla ambicio de tornar a la politica, pot ser la confirnacio d’alguns dels seus postulats, ja veurem.

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
05.09.2022  ·  07:08

La Marta Rovira dient que l’any 2023, es un any electoral i que no s’espera res de la taula de diàleg i el Pedro Sanchez fent campanya del 155 a Catalunya? Com s’enten això. No hi haurà entesa mai. Que no ens enganyin!!!

Oriol Roig
Oriol Roig
05.09.2022  ·  07:31

Vicent, editorial per emmarcar. Gràcies per articular tan eloqüentment el que molts pensem.
La realitat és molt tossuda i els passarà per sobre als politiquets i partidets que no li han sabut prendre bé el pols.

Camí Tous
Camí Tous
05.09.2022  ·  07:45

Mentir, quina paraula més gruixuda… I aquest fet “el de mentir” el nostres polítics el fan servir massa sovint. Potser deixin ja de prendre’ns per imbècils i ens tractin ja d’adults, que ho som.

Antoni Roca
Antoni Roca
05.09.2022  ·  08:08

No calia que digués res. Simplement no havia de comparèixer a la manifestació, com ha passat en ocasions semblants. Per què ho ha fet, doncs? La meva interpretació, la que no em puc llevar del cap, és que és una clara demostració de menyspreu envers la manifestació popular, i marcar una línia clara entre ell i l’ANC.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
05.09.2022  ·  08:10

sóc una mica pessimista. L’objectiu és que hi anem, ens esbravem, i anem passant. Em sembla que les manifestacions haurien de començar a fer-se a davant les cases dels “nostres” dirigents polítics. Només es mouran si es veuen “personalment” amenaçats. És així de trist però no n’hi ha més.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
05.09.2022  ·  08:19

Tothom a la Diada…!

Pep Agulló
Pep Agulló
05.09.2022  ·  08:39

ARAGONÉS ABANS QUE PRESIDENT, ÉS UN MILITANT…

És un membre del “politburó” d’ERC, un funcionari de partit i compleix amb l’estratègia del partit d’esborrar la independència del mapa a Catalunya. L'”error”, per tant, és de tota l’estratègia d’ERC. El domini de les xarxes i dels mitjans els han fet perdre el contacte amb la realitat…

… Han passat de l’insult rufianesc a l’adversari (enemic) al desafiament del carrer des de la presidència de la Generalitat, i aquesta escalada només es pot entendre com un acte desesperat de qui no té cap trumfo, només la mentida repetida mil vegades, i una prepotència que no es correspon amb una certa prudència que hauria de tenir pel càrrec que ocupa…

Si ho fan pels vots d’unes futures eleccions, al final només els votarà la púrria espanyolista.

En l’àmbit polític hauria de tenir conseqüències. Depèn de tots plegats, que hi siguem l’11-S per respondre al desafiament…

PS. Jordi Sanahuja. Si vol fer “una bona anàlisi…” passant de l’editorial, faci-ho en el seu bloc i no s’aprofiti de l’espai dels comentaris…

joan rovira
joan rovira
05.09.2022  ·  08:44

Sr. director, si em funciona l’emissió de comentaris, li arribarà aquest, per si el volen publicar, que suggereix com al meu entendre No hi ha cap error en la No assistència del Sr. Aragonès a la manifestació de la Diada d’enguany.

Al contrari, és la constatació de com d’una manera organitzada els seus assessors, càrrecs de govern i acòlits de la premsa porten alterant el moviment per la democràcia i l’alliberament de la societat catalana del colonialisme castellà.

És una pugna entre la (realitat del Primer d’Octubre) i l’intent de (realitat manipulada) pels professors espanyols, abans que catalans, Oriol Junqueras, Xavier Domènech, Joan Manuel Tresserras, Albert Marin, etc. de l’esquerranisme universitari.

Que posen al descobert persones vingudes de fora com destaca l’editorial amb Alberto Dante Fachin o Ramon Cotarelo. Que la premsa hauria d’haver alertat de la pugna entre la (realitat del Primer d’Octubre) i la seva apropiació ideològica.

Per l’esquerranisme ideològic espanyol de component patriarcal i estalinista que s’amaga en aquesta operació planificada, a la vegada, que coincideix amb un silenci neoliberal, al meu entendre, totalment sospitós, també. Perquè ambdós amaguen el colonialisme latent, encara.

PD. Cal posicionar-se individualment i col•lectiva en aquesta falsa lluita de les esquerres doctrinàries i el silenci neoliberal dels departaments universitaris que col•laboren en la substitució de la realitat col•lectiva del Primer d’octubre.

És evident, que mentre uns desactiven l’artefacte colonial (octuvre): Marta Sibina, Alberto Dante o, Ramon Cotarelo, etc.; altres, des de les universitats que es diuen d’esquerres pretenen tot el contrari sota els paraigües dels partits.

Aquesta és la història del Joc de trons de la política catalana, malauradament encara, d’aquesta Diada. Fins quan els mèdia no ho desemmascararan d’una vegada? Perquè portem repetint-ho tres generacions. Insuportable!

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
05.09.2022  ·  08:49

Tracten d’arraconar l’independentisme fent-lo passar per la déria d’un grup d’eixelebrats hiperventilats. Marginar l’ANC és l’objectiu i fa temps que s’hi dediquen. És el que necessiten a Madrid per tancar la carpeta i allò que volen a les seus dels “nostrats?” partits per viure en la comoditat de l’autonomisme col.laboracionista.
Però no els donarem aquest triomf. Som i serem!

Carles Serra
Carles Serra
05.09.2022  ·  09:02

Gràcies Vicent per l’editorial; només recordar-te que aquest Jordi Sánchez l’estimat i recordad Xirinacs (mira que ja parlem de temps, per saber d’aquest personatge) el va titllar de TRAÏDOR.
És com el cas d’ER, els seus fets històrics, ja confirmant que és un partit que sempre ha preferit pactar amb allò que ells defineixen l’esquerra espaÑola, que lluitar per ser lliures d’aquesta espaÑa.
Ja em diràs que va fer en Tarradellas, cal recordar el tant memorable tripartit ER+PSO€+ICV= president Montilla ( un element amb valors franquistes i un gran vividor del sistema; ara col.locodet a Enagás; eh!!! Carod i Tarda
Aquesta també és la realitat d’ER, la traïció i APALANCAR tot aquest sistema franquista i corrupte espaÑol.

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
05.09.2022  ·  09:06

D’acord amb l’editorial d’avui. Res més ha afegir.

Albert Miret
Albert Miret
05.09.2022  ·  09:12

Que en Oropéndola Junqueras (nom espanyol d’Oriol) sigui un artefacte del feixisme de madrit, era una cosa inimaginable per cap català fa cinc anys, perquè -entre altres coses-, les seves lliçons d’història fetes des de Catalunya Ràdio els diumenges si no ho recordo malament, semblaven fetes des d’una òptica catalanista, o si més no, catalana. Realment es va començar a aclarir el seu espanyolisme quan es van fer públiques les reunions a madrit amb la bèstia més nazi del govern Rajoy. Per força, però, hi ha d’haver gent que conegui el perquè del seu odi a Catalunya. Odi que es presenta sovint amb gent que va ser immigrant i que lluny d’agrair-ho, els causa encara més enveja que els que es van quedar a casa. Gent que sàpiguen quin lligam tenia ja de jove amb gent feixista de madrit per tornar-se amb el temps en el pitjor traïdor que hagi tingut Catalunya durant segles. La fanfàrria d’ineptes que l’acompanyen no tenen gens d’importància mentre obeeixin, i per això hom pensa que seran aniquilats quan en Junqueras vulgui fer el paper de president, o més ben dit, de “ministro español de asuntos catalanes”.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
05.09.2022  ·  09:15

Tothom a la manifestació de la Diada !!
Tothom que pugui, a l’ofrena del matí al Rafael Casanova !!
I a cridar ben fort INDEPENDENCIA !! i Govern DIMISIÓ !!

Suposo que tots veiem necessari el tornar a organitzar-nos al marge dels partits polítics fake-indepes, i demostrar la força que podem tenir per aconseguir allò que ens mereixem i és just. espanya és avui més feble que mai. Tenim una nova gran oportunitat.
Aquesta re-organització requerirà, mes aviat que tard, un nou partit sense professionals de la política.

Ens veiem el proper diumenge al carrer !!

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
05.09.2022  ·  09:26

Jordi Sanahuja, permeti’m!!
Només petits comentaris.
Els errors de Puigdemont:

No veig Puigdemont com persona ingènua. Menys encara amb un Mas que li feia costat.
Li va encarregar les estructures d’estat al Junqueras per comprometre’l, per no posar-li les coses tan fàcils en el seu doble joc. Al cap i a la fi era el vicepresident, no?
Que les conseqüències van ser dolentes? Si.
L’error (potser) va ser no fer-li un seguiment.
Suspendre la DUI va ser un error? Mirat amb ulls d’ara, sí però, és clar, havia de ser una decisió ràpida.
Por a la violència de l’estat. Que hi hagués sang, deien. Potser també esperança en una negociació amb relators i/o intermediaris.

Nomenar Secretari General a Jordi Sánchez. Vol dir que va ser un error? Una persona així era necessària per fer un govern de coalició.
Quantes Conselleries, Secretaries Generals, cadires i sous se n’haguessin anat en orris?
Junts venia de governar!! Se li haguessin revoltat.

Puigdemont és un líder però tots els líders necessiten que el seu entorn li faci costat.

L’aliança d’ERC amb els islamistes radicals i/o salafistes és una cosa que s’ha d’anar veient.
El tema de la diputada musulmana sortint del Parlament i “insultada”. Les crítiques tan fora de lloc cap al Lluís Llach.., A veure!! Potser només es allò de “amagar el cap sota l’ala”

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
05.09.2022  ·  09:31

No pensava anar a la Diada perquè considere que la convocatòria de l’ANC és perroflautística. Què vol dir “Tornem-hi per véncer: Independència”? Això no vol dir res. Això és Astroturfing. Però, després de les declaracions de la Veu del Seu Amo, hi aniré. Hi aniré per cridar als dirigents de l’ANC, d’Òmnium Cultural, de JuntsxCat, d’ER i de la CUP (l’ordre dels factors NO altera el producte) que són uns miserables, i tot, al cap i a la fi, per unes miserables pessetes.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
05.09.2022  ·  09:39

Estem notant al territori que les declaracions del President Aragonès ens han fet augmentar sobtadament la venda de samarretes… i de xiulets. Benvinguda la posició ferma de l’ANC. Si manté el pols, espero que la gent li doni suport i també augmenti el nombre de socis. Parlem clar i independència!

Marc Renau
Marc Renau
05.09.2022  ·  09:47

Quan mires enrere durant aquests anys és possible reconèixer la constant Junqueras. A ERC mana Junqueras des de l’any 2011…

Josep Castelltort
Josep Castelltort
05.09.2022  ·  09:49

Sembla ser que el Govern no valora tant la realitat com la imatge que difonen els mitjans. Probablement confia en que els mitjans que poc o molt controla vendran imatge que a ell li convé de la manifestació de l’11S.
El famós “relat” apartant-se cada vegada més de la realitat.
El deus enceguen a aquells a qui volen perdre.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
05.09.2022  ·  09:56

De fet, finalment Aragonés fa una cosa coherent: no anar a una manifestació independentista, doncs ja fa temps que el seu partit i ell mateix han renunciat a la independència i volen manar una autonomia de fireta de bracet amb el PSOE. És bo que es comencin a treure la mascareta i es vegi la seva autèntica cara d’obedients espanyols del nordest.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
05.09.2022  ·  10:01

Aquest govern i aquest president van d’un error a un altre de pitjor! Increïble aquest del mhp Aragonès! Només comparable al que va cometre Aznar dient que havia sigut ETA….JxC ha de veure què li surt més a compte, si plegar o seguir, o escindirse si cal. Però seguir així no va enlloc!

Si, cal que deixin de mentir! I cal ser agosarats o anar-se’n a casa.

Per les mateixes raons que ERC no vol anar a la manifestació , és que cal anar-hi, més que mai!

Joan Reig
Joan Reig
05.09.2022  ·  10:15

Avui com ahir:
—Escolti:
—Digui Sr. Companys
— I de que diu que m’han fet ministre?
— De la marina espanyola
—Ah! em sembla mot bé.

Felip Ojeda
Felip Ojeda
05.09.2022  ·  10:17

Veurem!!! l’ANC ha evolucionat des de certa transversalitat, a recolçar a Junts i possiblement a plantejar una candidatura política i de polítics a les properes eleccions…el compte de que son ciutadans del carrer es pels inocents!!!

Albert Parés
Albert Parés
05.09.2022  ·  10:19

Aquest 11 de setembre, com cada any, hi tornarem a ser. Més igual què faci el president o els partits. Cal sortir el carrer a favor de la independència. Només amb la mobilització al carrer les coses es mouen, així ha estat des del 2010.

Joan Begue
Joan Begue
05.09.2022  ·  10:37

Es simplement la meva decisió per tant ni puc ni vull fer proselitisme.
Per a mi les Diades de l’ 11 de Set. S’han acabat, i no per fer cas al Sr. Aragones., del que en vaig renunciar en aquesta mateixa pàgina fa setmanes, no em representa.
Pregunto no hauríem de traslladar la Diada de data no creieu que després de la derrota del segle XVIII tenim una Victòria com a Poble Sobirà l’1 d’Oct del 2017.
Vem guanyar hem guanyat i encara no ens o creiem o no volen que en siguem conscients.
Penseu companys

ramon Feixas
ramon Feixas
05.09.2022  ·  10:38

En Partal, com sempre, dóna arguments creïbles i fonamentats. De ben segur que el President Aragonès ha comès un error. No tant en el què ,sinó en el com. El President diu clarament que és una reacció al bulling que pateix. Tant cert com el que diu en Partal, d’efectes negatius, també és cert que aquest bulling existeix. Tenir mancances és humà, i que les mosques persegueixen les buines, innegable També és trist que vulguin fer plegar un President escollit a les urnes, perquè no dóna resultat impossibles al primer balanç. No sabem quina de les dues opcions (La mesa que materialment existeix amb les seves insuportables limitacions, i la unilateralitat que només existeix virtualment, i de boca), pot portar a més efectivitat. Enfrontar-les és un error evident i notori.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.09.2022  ·  11:02

“Aquest debut de l’oposició independentista al govern, si s’acaba esdevenint, és allò que realment farà memorable aquesta Diada. I ara és el moment”. Sí, però on són (?) els líders que han de simbolitzar amb el seu tarannà i el seu curriculum aquesta centralitat i dirigir “aquesta enorme quantitat d’independentistes normals i corrents que no es passen el dia a Twitter, que llegeixen pocs diaris i que no van a les conferències, però que volen deixar de ser espanyols demà mateix”.

Josep Soler
Josep Soler
05.09.2022  ·  11:06

El meu comentari és subscriure plenament el comentari que fa l’Albert Miret.
Què més dir de la situació actual, que remetre’ns a l’alta traïció d’uns personatges que ni en els westerns cinematogràfics més agosarats, mai cap dels seus directors havia presentat uns dolents, tan malcarats, en cap de les històries de cowboys, pistolers a sou, quatrers, indis inadaptats, xèrifs corruptes….
Almenys jo no en recordo cap.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
05.09.2022  ·  11:30

Els socis del 155 han manipulat el President de la Generalitat i tot el seu govern. Ara dependra de nosaltres si diumenge plantem cara a la clase politica que tenim, diumenge el carrer te la paraula

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.09.2022  ·  11:33

Excel·lent cronologia i consideracions de la aportació del Sr. Jordi Sanahuja
04.09.2022 · 22:42
Llarg però recomano llegir-ho tot.

Que el Gran Botifler Oriol Junqueras d’ER ha actuat com aquests infiltrats de la policia espanyola a les organitzacions juvenils és evident, de manual.

Que molts, masses, dels votants d’ER s’han deixat enganyar aquests anys per Junqueras i les seves falses proclames independentistes, és també evident, només cal veure els resultats electorals del 14-F. Jo ja al 2017 em vaig apartar, vaig veure qui era Junqueras i el que estava fent amb ERC, un apèndix del l’apèndix PSC del PSOE.

Espero que aquells votants independentistes honestos que encara quedin a ER, no els de la menjadora i familiars, votin massivament altres opcions independentistes.

Compte!, però que votin, cal votar i no fer cas als apòstols de l’espanyolisme que promouen vot en blanc, o vot nul, o abstenció. Sempre hi ha alternetives abans que deixar del tot la Generalitat en mans del naZionalisme espanyol.
Potser una Agrupació Electoral transversal promoguda des de l’ANC, potser partits com a Front Republicà amb l’aval de gent honesta com Clara Ponsati o Josep Costa o Albano Dante. Potser fins i tot JxCat si és saneja desempallegant-se de socis tòxics.

L’enemic més perillós de Catalunya el tenim aquí, al govern, amb el titella Pere Aragonès.

Enric Emo
Enric Emo
05.09.2022  ·  11:38

ERC dona suport al govern d’Espanya del PSOE malgrat l’increment del dèficit fiscal a 20.000 milions d’euros anuals, a l’execució de les inversions pressupostades a Catalunya per un import molt inferior a les establertes en els pressupostos, malgrat que la taula de diàleg és una enganyifa i només blanqueja Espanya internacionalment, encara que no hagi aconseguit cap contrapartida important i ara quan el ministeri de l’interior declara judicialment que infiltra policies a les organitzacions independentistes, amb una repressió que té uns 4.000 represaliats. S’han begut l’enteniment. Només miren pels seus sous oficials. Son uns incompetents -un bon professional curaria pels interessos del país- i uns covards. Hem d’anar tots a la manifestació de la Diada per demostrar que existim i que som forts!

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
05.09.2022  ·  12:18

No és un error, és una estratègia calculada i ben pensada per desmobilitzar-nos. Ho explica clarament Josep Costa en aquest article.
https://elmon.cat/opinio/mobilitzacio-mobilitzacio-mobilitzacio-479074/

teresa nebot
teresa nebot
05.09.2022  ·  12:26

Este año debemos ir a la mani .Que se vea quienes queremos la independencia . Que Aragones sobra .convenzamos a los desencantados, es la mayor victoria. Y MUY VISIBLE

Albert Barrachina
Albert Barrachina
05.09.2022  ·  12:26

He llegit amb atenció l’editorial d’en Partal i la majoria de comentaris. L’editorial i el comentari del senyor Sanahuja són especialment esclaridors sense desmerèixer les altres opinions. Malgrat la llargada del segón, en recomano la lectura perquè fa una mena d’historial del circ catalanicida d’en Junqueras i el seu partit de paràsits.
Només vull afegir que en Junqueras, en un programa de la Sexta, abans de l’1 O, va ser qüestionat per ciutadans espanyolets degudament ensenyats i preparats. En Junqueras, que té molta vèrbola, es va trair: només va saber engegar pilotes fora. No va respondre concretament a cap pregunta que feien els espanyolets preocupats per allò que s’estava coent a Catalunya. Només els va dir que ell era bo, lliberal i cristià. Aquell dia, el vaig sentenciar. Vaig decidir que aquest manefla mentider i sofista no em representava en absolut.
I no tenia ni idea de la reunió que va tenir amb la Saenz de Santamaria. Cada cop em cau pitjor.
Però crec que hem de tenir en compte que en Junqueras, sense la maquinària del seu partit no és res. Hi ha moltíssims Junqueras disposats a vendre el seu país o el seu idioma per quatre mongetes mal cuites. Vendrien son pare i sa mare per un despatx en qualsevol ajuntament i assegurar-se el viàtic sense fer res.
L’ésser humà és deprimentment arrossegat.

Rafael Anglès
Rafael Anglès
05.09.2022  ·  12:32

Si algú tenia algun dubte, el Sr. Aragonés ens ho ha deixat ben clar.
Esquerrans, desperteu-vos!
Si volem respecte per les nostres costums, cultura i identitat, anem-hi tots!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
05.09.2022  ·  13:07

Tots a la manifestació.
I amb compte que hi hauran molts infiltrats que crearan desordres per poder dir que la manifestació de l’ANC ja no és “la nostra” i que és de uns grups d’eixelebrats que manipulen els pobres catalanets .

Ah! i aquest cop, si us plau, no publiqueu les dades de la Guardia Urbana. O, si mès no, feu-ho en un to clarament foteta.
Es impossible donar per bones les “quantitats” calculades pel braç armat de la Colau.

I el 12 de setembre tots a treballar per acabar amb ells. Des de l’ANC, apuntant-se al Consell per la República (encara silenciant-lo Vilaweb?), intentant formar una llista alternativa, organitzant grups de debat i propostes. Treballant, treballant i treballant pel pais, des d’on som o des d’on poguem.
Organitzem-nos, ja!!!

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
05.09.2022  ·  14:10

Jordi Sanahuja. Molt d’acord amb el teu relat. No em sembla maquiavèlic. Al contrari tot està molt ben raonat i ordenat.
Personalment no sé que cal fer. Però, sí que tinc algunes coses clares.
Comparteixo les paraules del recent article d’Albano Dante Fachin. Només ens pot salvar la veritat. En aquest mateix sentit faig una crida a la responsabilitat:
Arribarà un moment que tots plegats haurem de decir entre la veritat i la mentida. Entre un Sí o un No; el no a la monarquia, el no a l’espionatge, el no ales falses proves, el no a les causes injustes,…el no a l’espoli de les llibertats i els diners; el no a l’incertesa total de viure en un projecte que no té futur.

Josep Maimí
Josep Maimí
05.09.2022  ·  14:24

El govern d’Aragonès ja fa temps que treballa per a aigualir l’ 11 de setembre.
Sinó, per què creieu que van avançar l’ inici del curs escolar al dia 5 de setembre?

Doncs perquè el dia 11, tot i ser dia de reindevicacions i commemoració de la Diada, era com la gran festa de final d estiu. Amb el curs en marxa, la gent ja està dins la dinàmica del dia a dia.

El que passa en aquest país és que com que als pares l’ únic que els preocupa és on deixar els fills, encara li han aplaudit la idea.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.09.2022  ·  15:24

La consigna actual d’ERC i part de Junts és anestesiar la societat civil. Pateixen una síndrome de supèrbia i ens tracten d’imbècils. Nosaltres hem de decidir si tenen raó o no.

Joan Royo
Joan Royo
05.09.2022  ·  16:31

L’odi els encega. ERC tants anys darrere del govern de la Generalitat, ara que el tenen volen gaudir-lo. I això s’ajunta amb l’odi que els ix dels budells contra Convergència i contra el que continuen dient que és Junts, la convergència que simula independentisme. Sense oblidar l’odi ferotge que senten contra el president Puigdemont, qui va destapar el joc brut de Junqueras els dies malaguanyats del setembre de 2017. Tot açò ha fet que la direcció i bona part de la militància d’ERC, s´haja abraçat a jugar la dicotomia dreta-esquerra i aparcar la independència. Un paper que la història jutjarà i condemnarà. És claríssim que serem a la manifestació i farem boicot a tots els actes institucionals.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
05.09.2022  ·  16:50

Per que hi han d’anar els junqueristes del Sanchez.155 a la manifestació, si son contraris a la INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA I DEL SAHARA? Son radicalments españols constitucionalistes, autonomistes federats del PSOE.155. Junqueras no vol la INDEPENDÈNCIA, per res

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
05.09.2022  ·  17:25

La decisió del Sr Aragonès i la justificació estan provocant la reacció contrària. Ho tinc clar: cal anar a la manifestació!

Tomas Pérez
Tomas Pérez
05.09.2022  ·  17:33

M’heu definit perfectament, soc und’aquests independentistes normals i corrents que no es passen el dia a Twitter, que llegeixen pocs diaris, (només catalans) i que no van a les conferències, però que volen deixar de ser espanyols demà mateix. Sóc també d’aquesta part creixent de l’independentisme que ha trencat amb el govern d’ERC i Junts, reconèixen qué no és cap afer sentimental, simplificable i ridiculitzable en al·lusions a traïdories, despits o lluites d’egos,com bé dieu. Ben a l’inrevés, perquè és la meva raóns objectives les que m’ empenyen anar-hi convençut que cal impedir a Espanya l’alegria de dir que som quatre gats i que el procés d’independència s’ha acabat. Però també per a ser contrari a les polítiques vergonyants d’aquest govern. I perquè sóc lliure de fer-ho

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.09.2022  ·  18:13

Desanimen la gent intencionadament, perque només els qui cobren vagin a les manifestacions. Cal anar-hi tots amb pancartes que diguin NI JORDI SANCHEZ, NI JUNQUERAS: INDEPENDÈNCIA// NI AEROPORT NI JOCS D’HIVERN: INDEPENDÈNCIA//NI AUTODETERMINACIÓ, NI AMNISTIA: INDEPENDÈNCIA

Cal que Junts es departesca, cal que facin el torçabraços per a sebre si hi guanyen els lleials al 1er d’octubre o els “professionals” de la política

Francesc Clarà
Francesc Clarà
05.09.2022  ·  18:21

“Bevien a glops aspres vins de burla, el meu poble i jo
tenim la raó contra bords i lladres, el meu poble i jo
Senyor, servidor?
Som indestriables el meu poble i jo,
Ens alcen tots dos en encesa espera, el meu poble i jo” …

Ramon Perera
Ramon Perera
05.09.2022  ·  18:56

Breu. Sí a la manifestació, però s’hauria d’acabar a la plaça de Sant Jaume.

Marià Armengol
Marià Armengol
05.09.2022  ·  19:07

Fà molt de temps pensava que en Junqueras patía un “Sindromazo de Estocolmón”…
Despres em vaig adonar que el “molt bon home” el que es, es un malparit de c.llons!
Ja n´hi hà prou d’aquesta mandanga d’ERC i “sus muñecos”.
Fòra tots d’una vegada ( i els palanganers de la CUP, a la també).
PS.: Una pregunta: Encara no ha sortit Junts d’aquest governet de merdeta?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
05.09.2022  ·  19:42

Plenament d’acord amb l’editorial. No és mala idea manifestar-se l’1 O, canviant commemorar derrotes per reivindicar victòries, però caldria assegurar-ne el pas. Ara i ací és prioritari sortir l’11 S, si més no perquè Aragonés és contrari, i tornar-hi l’1 O si cal fins fer-ho un costum.

Salvador Molins
Salvador Molins
05.09.2022  ·  20:30

Aquest 11-S a 10 anys del 2012 i 5 anys del 2017, tots a la Manifestació de Barcelona.

Tots a l’11-S!

Necessitem mobilitzar-nos tots junts com l’oxigen que respirem!

Catalunya s’afirma cada dia, cada 11-S i especialment l’1-O d’aquest 2022, davant de si mateixa i davant del món.

—–

El que torno publicar ací, ja publicat altres vegades, no és sols una teoria, és una paràbola, una imatge motivacional del que vivim, del que defensem, del perquè lluitem, del compromís del Poble Català expressat solemnement per un Referèndum d’Autodeterminació, el del 1r d’octubre de 2017, guanyat amb un 90% de “Sí” (afirmatiu) a la pregunta “vols un estat català independent en forma de República?” i una participació del 43% del cens electoral.

No! no és cap broma, aquest Mandat, expressió del dret de decidir de tot poble, en aquest cas del poble dels catalans, i només pot ser revertit per un altre Referèndum vinculant, clarament expressat i votat.

Cal que quedi ben clar i que ningú ho dubti que un Referèndum no és una imposició sinó una votació democràtica basada en els resultats d’un 50% dels vots + 1.

Empresonaments, judicis farsa, ara la taula farsa, repressió, multes, inhabilitacions, destitucions, … això sí que és una imposició i una sèrie de violències amb el consentiment i la complicitat per acció o omissió d’una part del poble contra l’altra part del poble, i per més gravetat encara són actituds arrenglerades amb les forces d’ocupació espanyoles a Catalunya.

El Poble de Catalunya no pot acceptar cap acord de cap taula farsa i incompleta.

Junts per Catalunya, per evitar dubtes, s’ha de desmarcar publicament d’aquests acords d’aquesta taula farsa, acords que ER va voler signar en nom de l’actual govern amb els representants espaÑols asseguts a l’altra banda d’aquesta taula farsa, taula farsa entre altres causes perquè ni parla, ni defensa, ni reivindica L’1-O i la DUI del 27-O de 2017.

Aquesta és doncs la Teoria i imatge motivacional que abans us he esmentat:

TEORIA DEL FORMATGE DE LA INDEPENDÈNCIA

De moment, la Independència és com un formatge partit en dos.

La primera mitja part és tot el bo, que no és poc, que ja tenim des del 1r i el 27è d’octubre de 2017, el Mandat d’Edificar la República Catalana Independent, i el fet d’haver-la ja declarat, és el mig formatge que ens fa catalans lliures dins i fora del trist i permanent esclavatge. És un formatge que ens el podem menjar cada dia i cada moment, aquell esperit de quan et lleves i veus el nou dia que tens per davant i exclames “Sóc català lliure! Res del que pugui passar em farà trontollar en la meva determinació de ser-ho i viure-ho” “Som un Poble que de sempre i més concretament ara, malgrat tot, caminem cap a la Independència, caminem vers la plena Llibertat”.

La segona mitja part és tot allò concret que hem de fer i hem de construir per tal de fer efectiva la nostra plena independència; per a tots nosaltres també és el sentiment de frustració i fracàs de no haver pogut concloure-ho encara; per als que pateixen la represàlia directa és molt més dur i feridor, sols els pot quedar la profunda convicció de ser defensors directes de la terra i la llibertat, com Xirinacs, com Mandela, com Luter King, com John Adams, com Woodrow Wilson, … “Benaurats aquells que són perseguits per causa de la Justícia” digué Jesús de Natzaret dalt la Muntanya, en el mític discurs de les Benaurances. O com deia el recentment finat Pere Casaldàliga, des de la selva del Mato Grosso, “és l’hora dels Pobles”.

També, cada dia i cada moment, ens hem de menjar aquesta amarga segona part, junt amb Hong Kong, junt amb el Tibet i el Kurdistan, junt amb la Selva Amazònica i els Pols sud i nord, … i ara també Ucraïna, ai las!

Aquesta lluita ens esperona i ens ha d’esperonar a ser més lliures i més catalans cada dia, allunyar-nos més i més dels enemics de la nostra Terra, dels enemics de la nostra Llengua i dels enemics de la nostra Independència.

Per això, per completar tot això, per anar reblant el Mandat que nosaltres ens vam atorgar a nosaltres mateixos, cal que ens censem tots com a ciutadans de la nova República Catalana Independent, de fet censar-nos al Cens del CxR i d’esperit reafirmar així el nostre vot, aquell del 1r d’octubre. no deleguem als polítics la tasca d’independitzar-nos, aquests no, amb ells esdevé impossible, caldrà que votem gent més ferma i veritablement compromesa amb la Independència del nostre Poble, aquests, ai las! han fallat. Tampoc perquè hagin fallat no ens hem de fer enrere! També ells poden renàixer?

ARA MATEIX:

No defallim, els terratrèmols del 14F, dels indults i de tot el que per sorpresa nostra arrosseguen, tot això passarà!
Prou sabem que les institucions catalanes autonòmiques són presoneres d’Espanya, però la voràgine dels esdeveniments ens descol·loca i ens hem de tornar centrar. Els indults no són la fi del món i la lluita per l’alliberament de Catalunya continua. Esquivem la temptació, no jutgem als altres, tornem-nos aixecar. El Mandat es viu, República Catalana Independent …, qui s’ho creu que algú l’ha enterrat o l’enterrarà? Serà endebades.

Honor, respecte i admiració pels qui pateixen, han patit i patiran per causa de la Llibertat de Catalunya!

Catalans! que res no ens faci oblidar ni un segon el Mandat del 1r d’octubre. Som ací per a la Independència urgent, no ho oblidem.

Mantinguem viva la flama, continuem i incrementem les nostres tasques d’alliberament nacional, fem que llueixin les estelades i fem que la paraula INDEPENDÈNCIA ressoni per tot arreu, de forma contínua i persistent. “La INDEPENDÈNCIA és llibertat”, “La INDEPENDÈNCIA és vida”, “La INDEPENDÈNCIA és Catalunya”, …

Il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos” o qualsevol altre vençut “no podrem” o qualsevol anàlisi erroni “no hi ha res a fer”.

Ara és urgent, com solem dir: “o ara o mai” !

Catalunya no nega als altres.
Catalunya s’afirma com Nació lliure entre el concert universal de les nacions que han d’ésser respectades i lliures.

Tots a l’11-S, necessitem mobilitzar-nos tots junts com l’oxigen que respirem!

Carles Macaya
Carles Macaya
05.09.2022  ·  21:42

Ara resulta que ERC és qui divideix.

No em crec res del què diuen. No volen la independència, volen manar com sigui.

I junts perquè no surt del govern ja….?

Ara resulta que governa el pitjor PSC sense desgastar-se i a més a més ens titlla a tots de terroristes?

Desperta ferro…

Vull i lluitaré per una Republica Catalana Independent, país d’europa, de l’Europa dels pobles.

Montse Milian
Montse Milian
05.09.2022  ·  22:21

Està tot dit. No cal afegir-hi res. No hi ha cap paraula sobrera. Tots al carrer.

Roser Roca
Roser Roca
05.09.2022  ·  22:59

Totalment d’acord amb el comentari fet per Josep Maimí a les 14.24.
Pensava que aquesta obsessió de Cambray per mantenir l’avançament del curs, tot i la més que raonable oposició de la comunitat educativa, era una qüestió de prepotència. Però no se m’havia acudit veure-ho des d’aquesta perspectiva. La seva tesi em sembla molt plausible.

Josep Vilà
Josep Vilà
05.09.2022  ·  23:44

Els assessors de màrqueting del partit dels ressentits s’han cregut les tesis de Marvel i volen una Diada al metavers amb independentistes que aplaudeixin la taula de diàleg.
A mi m’han convençut per a anar a la Diada real, i jo, de l’ANC, començaria a disposar mitjans antifakenews, doncs tota aquesta OPERACIÓ D’ESTAT ANTI-DIADA va acompanyada de la feina de TV3, la Vanguardia, Policia, Guàrdia Urbana i tots els ens d’aquest nostre país ocupat pel 155 a perpetuïtat.
L’aprenent de corneta Aragonès, amb el seu missatge de malparit gens innocent, ha donat la senyal perquè apuntin els canons cap als catalans. A nosaltres de fer-lo caure als peus dels cavalls amb una super-mani al sud d’Europa.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes