16.04.2018 - 21:00
|
Actualització: 17.04.2018 - 00:10
TEMA DEL DIA
Plantar cara. Els presos polítics catalans han decidit de canviar d’estratègia i plantar cara a les acusacions que els formula el jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena. Les compareixences d’avui d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart han tingut un marcat to polític, de denúncia de vulneració dels drets fonamentals i de la criminalització de què són objecte com a dirigents de l’independentisme. Com explicava un dels advocats presents, ‘hi ha hagut un canvi de xip perquè no serveix de res dir a Llarena que Cristiano Ronaldo és el millor jugador del món per fer-lo content’.
Tots tres han passat avui pel Suprem perquè el jutge els comuniqués les interlocutòries de processament per rebel·lió, a més de malversació per a Junqueras. Però no ha estat un tràmit, com passa en la majoria de judicis. Els dirigents independentistes ho han volgut aprofitar: han respost les preguntes dels seus advocats i han fet intervencions denunciant la seva situació com a presos polítics. Unes intervencions molt diferents de les compareixences del mes passat, pensades perquè Llarena els deixés en llibertat provisional i que no van tenir cap efecte. Ni tan sols el fet de deixar l’escó, com va fer Joaquim Forn, no va doblegar la posició impertèrrita del jutge.
Les declaracions d’avui han posat l’accent a denunciar que no hi ha violència que sustenti el delicte de rebel·lió i Jordi Sànchez ha qüestionat obertament l’objectivitat de Llarena. Oriol Junqueras també ha aprofitat la compareixença per negar el delicte de malversació de fons. Ha recordat que el govern no ha dedicat ni un euro al referèndum, tal com el ministre Cristóbal Montoro ha reconegut del dret i del revés. Llarena ha obert una peça secreta per mirar de trobar una malversació que ara només sustenta amb proves molt febles, com ara la creació d’una llista de catalans a l’exterior o les despeses dels observadors internacionals durant el primer d’octubre. Això explica l’escorcoll desesperat de la Guàrdia Civil al Diplocat la setmana passada, en cerca de més proves. Unes proves que necessiten per intentar que la justícia alemanya lliuri Puigdemont.
Precisament l’ofensiva dels dirigents independentistes contra Llarena arriba ara que la justícia alemanya ha refusat l’existència del delicte de rebel·lió en el cas de Carles Puigdemont, un delicte del qual també és acusada la resta de membres del govern i l’ex-presidenta del parlament, Carme Forcadell. La decisió de la justícia alemanya ha significat un fort revés per a Llarena, que ha quedat debilitat jurídicament, cosa que els presos polítics pensen aprofitar. El canvi d’actitud també coincideix amb l’aprovació al parlament de la presentació d’una querella contra el jutge Llarena per prevaricació, després d’haver impedit l’assistència de Sànchez al ple per a ser investit president de la Generalitat, malgrat que tenia l’aval del Comitè de Drets Humans de l’ONU.
Després de les compareixences d’aquesta setmana, en què passaran tots els consellers presos i Forcadell, el jutge encara no podrà tancar la instrucció, perquè està pendent de les decisions dels tribunals alemany, belga i escocès. Aquest últim no es pronunciarà fins el mes d’agost i, per tant, la instrucció no es tancaria fins el mes de setembre, llevat que Llarena optés per obrir una peça separada per als exiliats, cosa que legalment no es pot fer, però no s’ha de descartar, vistes les contínues irregularitats d’aquest procés judicial. El cas és que el judici difícilment es farà durant aquest any 2018, segons fonts de la defensa, i probablement passarà a principi del 2019.
MÉS QÜESTIONS
El Tribunal Superior desvincula el Bloc del finançament irregular. El Bloc ha aconseguit avui marcar distàncies amb la suposada trama de finançament irregular de què l’acusa el PP i els seus mitjans afins i en què també pot estar involucrat el PSPV. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valència ha informat el Bloc que no té informació ‘ni sobre el contingut ni sobre l’estat de les causes que es tramiten en la resta d’òrgans judicials de la Comunitat’, que pogués afectar aquest partit. És a dir, que no hi ha cap actuació judicial per finançament irregular contra la formació. En un comunicat, el TSJ valencià ha informat que havia respost a l’escrit en què el Bloc va sol·licitar informació sobre la causa que tramitava el jutjat d’instrucció 21 de València per un suposat finançament il·legal del PSPV i del Bloc- Compromís entre els anys 2007-2011, en la qual s’investiguen delictes de falsedat, prevaricació, malversació i delicte electoral. La sala ha informat que en aquest moment no tramita cap causa en la qual el Bloc sigui part. Dimarts passat, la direcció nacional del Bloc va acordar d’emprendre un procés de recopilació d’informació sobre la campanya de les eleccions municipals del 2007, arran de la recerca judicial secreta amb què s’intenta aclarir si es van cometre diversos delictes relacionats amb finançament il·legal. Així mateix, després de la reunió de l’executiva, el partit va anunciar que, com a part implicada en el procés, demanaria al Consell General del Poder Judicial i al Tribunal Superior de Justícia valencià que fessin públic aquell contingut del procediment que no afecti futures recerques. La resolució ha tranquil·litzat la direcció del Bloc, justament avui que un dels socis del Botànic, Podem, havia començat a demanar dimissions. Concretament, el secretari d’Anàlisi Política de Podem al País Valencià, Ferran Martínez, ha exigit que els implicats en el presumpte finançament irregular del Bloc i del PSPV ‘facin un pas enrere’ encara que els presumptes delictes hagin prescrit. També ha recordat que en una primera reunió tant el PSPV com Compromís van assegurar que publicarien els comptes abans de vint dies.
El jutge cita a declarar els dirigents de Més per Mallorca pel cas dels contractes. La polèmica del cas dels contractes que afecta Més per Mallorca es revifa aquesta setmana perquè el jutjat d’instrucció número 9 de Palma ha citat a declarar alguns dels seus responsables, entre els quals l’ex-consellera de Cultura, Ruth Mateu. Dimecres també declararan l’ex-director general de Cultura Jaume Gomila i l’ex-director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) Josep Ramon Cerdà. Finalment, dijous declararan el responsable de la campanya de Més en les darreres eleccions, Jaume Garau, i l’ex-director de l’Agència de Turisme de les Balears (ATB) Pere Muñoz. La fiscalia va obrir diligències d’investigació penal per a esclarir els contractes fets entre empreses de l’entorn de l’ex-cap de campanya de Més l’abril de l’any passat. El ministeri fiscal va presentar una querella per possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències, després d’inspeccionar els contractes adjudicats a Garau per fer estudis per a diverses conselleries dirigides per càrrecs polítics de Més.
El Raonador del Ciutadà andorrà admet que a Catalunya hi ha un problema de ‘drets humans’. El Raonador del Ciutadà andorrà, una figura equivalent al Síndic de Greuges, ha dit en una entrevista al diari andorrà Bon Dia que a Catalunya ‘no hi ha només un problema polític sinó també de drets humans’. Vila, vinculat des de fa anys a la defensa dels drets humans, tant a Estrasburg com al comitè andorrà d’Unicef, fa quatre mesos que exerceix el càrrec i no ha volgut afegir cap consideració més sobre la situació de Catalunya, per no fer-ne massa polèmica. ‘I no li dic res més’, acaba dient en l’entrevista. Per una altra banda, anuncia que farà diversos informes sobre la vulneració de drets a Andorra i que prioritzarà l’habitatge.
LA XIFRA
133 milions d’euros és la xifra que inclourà l’esmena que presentarà la Generalitat Valenciana al pressupost de l’estat espanyol per al pla Rodalia. Un total de 115 batlles s’han reunit amb el director general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat, Carlos Domingo, per avaluar les previsions incloses en el projecte del pressupost i traslladar les propostes oportunes al Ministeri de Foment.
TAL DIA COM AVUI
El 16 d’abril de 1933 a Canet de Mar es fa el referèndum per a la construcció del mercat municipal i és la primera votació on, a tot l’estat espanyol, participen legalment les dones després de l’aprovació del sufragi femení el 1931.
