25.11.2024 - 21:40
Josep Casulleras explica avui, en aquest article, el gran impacte que té el film Surveilled de Ronan Farrow als Estats Units.
El film, distribuït a tot el món per HBO, ha arribat en un moment molt especial, a les portes del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. El periodista de The New Yorker, per això mateix, l’ha convertit en un avís.
L’avís diu que, en general, els ciutadans tendim a veure tot això de l’espionatge contra els dissidents polítics com una cosa típica del tercer món, de règims dictatorials clàssics.
Però, precisament a partir de l’experiència catalana, Farrow explica que això no és així. Diu que aquesta persecució també pot existir en les democràcies, i per a demostrar-ho se serveix de l’exemple d’Espanya i la persecució política contra els catalans. Espanya hi ix marcada com un estat capaç de destruir la democràcia per lluitar contra els dissidents, per impedir la independència de Catalunya. I això Farrow ho fa servir com un avís d’allò que podria fer, a partir del gener, Donald Trump.
Aquells qui hàgeu pogut veure el film deveu haver comprovat que el Catalangate ocupa un espai central en el relat, un relat del qual l’independentisme català ix molt ben situat i del qual Espanya ix molt malparada.
Poques vegades els catalans devem haver tingut una oportunitat com aquesta de remarcar davant les grans audiències mundials la causa justa de la independència catalana, que no és sinó la impossibilitat, per al moviment independentista, de viure en democràcia dins l’estat espanyol. La impossibilitat de resoldre per les vies democràtiques el conflicte entre totes dues nacions.
L’èxit del film i el gran ressò internacional que ha originat contrasten, però, amb l’ús polític –gairebé nul– de l’escàndol per part dels partits independentistes catalans. Cosa que no puc entendre.
Quan vam tenir les primeres constatacions d’aquest atac, els partits independentistes van posar el crit al cel, lògicament. El president Aragonès fins i tot va anunciar que aquest espionatge era tan greu que donava per acabat el diàleg amb Pedro Sánchez. Junts, també aleshores –el maig del 2022–, s’expressà amb les paraules més contundents possibles. I, tanmateix, dos anys més tard, tothom sembla haver oblidat la gravetat dels fets mentre intenta pactar amb el dirigent socialista a Madrid. I quan dic tothom vull dir els partits polítics independentistes.
Per què?
Solament se m’acuden dues explicacions. La primera seria la inutilitat, i ho dic en termes estrictament professionals: que no saben aprofitar un fet tan greu com aquest.
Però la segona explicació és la que em sembla més raonable: que l’espia, la X del Catalangate, es diu Pedro Sánchez. I ni ERC ni Junts estan disposats a enfrontar-s’hi, a enfrontar-se amb el PSOE, a trencar amb els socialistes espanyols. O que, si més no, no estan disposats a enfrontar-s’hi per un afer com aquest.
Raonablement –crec que això seria lògic–, un comportament tan greu del govern socialista espanyol hauria d’implicar el trencament de relacions amb ells. Radical. Ni que fos per prevenció i seguretat, tenint en compte que ni tan sols tenim cap garantia que hagen frenat l’ús del Pegasus, que hagen deixat d’espiar tothom, encara avui.
Tanmateix, tot sembla indicar que per als partits independentistes, amb els matisos que vulga fer cadascun, la conveniència cronològica –tenir bona relació amb el PSOE a Madrid ara i aquí– s’imposa a la defensa de la democràcia i els drets humans. I fins i tot a un possible aprofitament del comportament de l’estat espanyol per a explicar-nos davant el món, per ajudar que els estrangers vegen clar per quina raó no hi ha cap més camí viable, per als catalans, que la independència.
Les coses són com són. Tenim això que tenim.
PS1. Ara que aviat farà un mes de la gota freda que va destruir bona part de l’Horta Sud i la Ribera, la situació sobre el terreny continua essent apocalíptica. I el caos polític, monumental. El president Mazón presenta ara el nou govern, però, com explica molt bé en aquesta anàlisi Esperança Camps, és un govern que naix mort.
PS2. La desmesurada regulació i la qualitat insuficient de la normativa originen una enorme inseguretat jurídica a les pimes i alhora els és un entrebanc seriós per al creixement, la innovació i la inversió. Amb la seua solvència habitual, Jordi Goula ens ho explica en aquest article: “Quan l’excés de burocràcia ofega les petites empreses“.
PS3. Avui els tres candidats a presidir Esquerra Republicana de Catalunya faran l’únic debat previ a la votació del congrés del partit, tan decisiva per al futur del grup polític format pel president Macià. El podreu seguir en directe ací a VilaWeb, però abans Odei A-Etxearte ens explica en aquest article les claus del debat i, de fet, de la campanya fins avui.
PS4. Tots aquests continguts i més els oferim cada dia amb accés obert perquè la nostra missió és ajudar a mantenir ben informat el conjunt de la societat. En canvi d’això, us demanem que aquells qui us ho pugueu permetre ens ajudeu a tirar endavant i a continuar essent presents en totes les vostres pantalles. Feu-vos subscriptors voluntaris de VilaWeb.
