El pecat original que deixa tocat de mort el nou Consell de Carlos Mazón

  • Avui es consuma una reforma de govern llarga i fictícia, enmig de la nova crisi provocada pel conseller d'Educació, José Antonio Rovira

Esperança Camps Barber
25.11.2024 - 21:40
Actualització: 26.11.2024 - 08:20
VilaWeb
Carlos Mazón ahir al Palau de la Generalitat (fotografia EFE / Ana Escobar)

“No hi teníem res a fer, a Massanassa.” Aquesta frase, al costat de la que va pronunciar per a defensar el dret de conciliació familiar tant d’ell com del president de la Generalitat, acompanyaran per sempre més el conseller d’Educació, Cultura i Ocupació, José Antonio Rovira. És un comentari especialment dolorós perquè el va fer poques hores després de la mort d’un treballador de TRAGSA que netejava el recinte del col·legi Lluís Vives de Massanassa. I és una frase que descriu molt bé la tasca feta pel conseller d’ençà que es va desfermar la crisi originada per la gota freda el 29 d’octubre i que es pot resumir en un títol quasi novel·lesc: L’absència. També es podria titular La covardia.

Fa dies que Carlos Mazón s’amaga perquè sap que, vaja allà on vaja, serà escridassat. De fet, diumenge havia anunciat que aniria a Massanassa, però en veure que els ànims entre el veïnat estaven molt alterats, es va recloure al Palau de la Generalitat.

Com Carlos Mazón, el conseller Rovira ha viscut amagat tots aquests dies, prop d’un mes. Els sindicats i els partits de l’oposició li retrauen que haja estat incapaç d’anar fins a un centre educatiu per a entendre què ha passat i en quin estat de desolació estan les escoles i els instituts de 22 municipis. Dissabte li ho van retraure els ciutadans, a crits i amb eslògans de tota mena, en una manifestació pels carrers de València per a exigir-li la dimissió.

Que dimitira ell i que dimitira Carlos Mazón. Però ni l’un se’n va ni l’altre el destitueix.

Tots dos comparteixen massa anys de complicitats zaplanistes i l’objectiu d’anorrear la llengua pròpia dels valencians tot convertint-la en una parla residual i de categoria inferior. I a això s’han dedicat d’ençà que va començar la legislatura.

Nou Consell tacat de fang

En aquest context, avui comença a caminar el pretès govern de la reconstrucció. Dues setmanes després d’anunciar una reforma en l’estructura del Consell, en prenen possessió els nous membres que, amb paraules de Carlos Mazón, han de retornar la normalitat a les famílies i les empreses que ho han perdut tot després de la gota freda del 29 d’octubre. Ells són els responsables d’entomar la dura tasca de la reconstrucció. El pànic a ser escrutats i preguntats arriba al punt que s’ha eliminat la cerimònia del traspàs de carteres entre els consellers que ixen i els que entren. El nou Consell naix en agonia, amb el pecat original d’un president que l’engendra sense haver assumit cap responsabilitat política per la gestió de la pre-emergència i de l’emergència. I, per tant, el fet que Carlos Mazón continue al capdavant del govern fa que aquesta mena de renaixement siga, en realitat, una extensió de l’acta de defunció d’un executiu amb un president i uns consellers que posseeixen uns càrrecs, però no la dignitat que representen.

Presidència de la Generalitat va difondre ahir les imatges de Carlos Mazón despatxant individualment amb la nova titular d’Indústria i turisme, Marian Cano; amb la de Justícia i Administracions Públiques, Núria Martínez; amb el d’Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama; i amb el vice-president per a la reconstrucció, el general Gan Pampols. La intenció era donar una imatge de normalitat institucional que no existeix.

Avui es faran la fotografia de família i sols hi apareixeran quatre consellers que eren en la del 19 de juliol de 2023. En un temps rècord, el Consell que Carlos Mazón va anomenar del canvi i dels millors s’ha transmutat en el Consell del fang que intenta gestionar les restes del naufragi polític i moral.

José Antonio Rovira és un dels supervivents, però, com al film Retorn al futur, la seua imatge es va desdibuixant com més va més. I amb ell continuen la vice-presidenta primera, Susana Camarero; el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, i la titular d’Hisenda, Ruth Merino, a qui han arrabassat els galons de portaveu i Administracions Públiques.

Rovira, desenfocat

Com pràcticament tot allò que ha fet d’ençà del 29 d’octubre, Carlos Mazón arriba tard i fa curt en aquesta reforma, perquè en la fotografia oficial encara hi apareixerà José Antonio Rovira. La riuada i la barrancada han afectat 92 centres educatius i 24.000 alumnes en 22 municipis, però encara ara el conseller no n’ha visitat cap. Ni tan sols diumenge, quan un treballador de l’empresa pública TRAGSA es va morir en un accident netejant el centre Lluís Vives de Massanassa, no va considerar que fos important d’anar-hi. “No hi teníem res a fer, allà”, va dir, en plural, perquè també es referia al president de la Generalitat.

No hi tenien res a fer llevat de fer costat als companys de feina de l’home mort i mirar de conhortar-los. No hi tenien res a fer llevat d’escoltar la indignació dels veïns que fa prop d’un mes que conviuen amb el fang, la pols i la misèria en què els va sumir la gota freda.

Aquest menysteniment de la víctima mortal i dels damnificats tan sols és comparable amb les paraules de Nuria Montes a les portes del dipòsit improvisat a la Fira de València, quan, en un to totalment impropi i sense ànima, exigí als familiars de les víctimes que no s’acostassen allà per a res i que es quedassen en casa. Mazón va destituir Nuria Montes.

Com un alumne avantatjat, dels seus col·legues i predecessors del PP, abans que la investigació concloga, Rovira ja va dictaminar que l’accident havia estat “imprevisible”, que és aquest adjectiu amb què els agrada de tapar-se i que tan lleugerament llancen contra qualsevol que els pregunte per què passen les coses. L’accident del metro va ser imprevisible, i les 222 morts –fins ara– de l’aiguat també han estat imprevisibles segons la seua doctrina argumental.

Els docents, abandonats

El conseller Rovira no ha visitat cap escola afectada per la gota freda, però és que fins la setmana passada no va decidir d’enviar brigades especialitzades a netejar els centres. Fins en aquell moment, si alguns han pogut tornar a obrir i rebre estudiants –mal que siga en condicions molt precàries– ha estat perquè els professors, les famílies i els voluntaris han fet unes tasques de condicionament que potser no els corresponien. Molts han reprès les classes sense tenir cap certificat de desinfecció de les instal·lacions que durant setmanes han estat habitades per un fang contaminat amb tota mena de detritus.

I és bressolat per aquesta ignorància que, dues setmanes després dels aiguats, Rovira va improvisar i va decretar una tornada a una normalitat més que fictícia als centres educatius. L’única finalitat d’aquesta pressa és la mateixa que té Carlos Mazón d’ençà que va quedar nu davant la negligència: tapar-ho tot de seguida.

Segons que denuncien els sindicats, el conseller Rovira envia circulars i notes de premsa per a anunciar la represa de les classes un dia determinat sense haver parlat abans amb la direcció dels centres; sense comprovar que els accessos són alliberats de fang i pols; i sense que l’entorn de les escoles haja deixat de ser un cementiri improvisat de cotxes i de tota mena de deixalles.

Compromís denuncia deixadesa de funcions perquè fa responsables els equips directius dels centres de la decisió d’obrir, quan els demana que avaluen ells la situació. L’acusen també d’haver abandonat la gestió dels centres educatius i de tenir un equip que no està preparat per a la reconstrucció.

Com no ho està aquest Consell, que naix amb la tara de ser presidit per la persona que es va instal·lar en la negligència i la indolència el 29 d’octubre i encara no se n’ha deslliurat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem