Carlos Mazón continua entaulat a El Ventorro

Com un ordinador defectuós, el president Carlos Mazón va quedar penjat en el dinar del 29 d’octubre, el cursor encara fa voltes i ningú no l’ha reiniciat. Potser és per això que el president ha estat desaparegut durant vint-i-quatre dies. És veritat que ara fa una setmana va comparèixer a les Corts per explicar la seua gestió, però van ser unes intervencions escrites i previstes, preparades per a exculpar-se.

Després es va tornar a encapsular i ni tan sols ha considerat la possibilitat de comparèixer per explicar, personalment, els canvis que ha fet en el Consell. Ha estat una crisi de govern del tot atípica, sense precedents en la història recent de la Generalitat. Una crisi originada per una causa excepcional, amb el país encara garratibat per la ràbia i el dolor, i amb el president amagat i pràcticament sense agenda pública.

Els nomenaments i les destitucions s’han anunciat per mitjà de notes de premsa. La darrera d’aquestes comunicacions és d’ahir a migdia, i és la que anunciava que les destitucions de Nuria Montes i Salomé Pradas apareixerien publicades avui en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i també els nomenaments dels nous consellers. La nota també deia que no prendrien possessió del càrrec fins dimarts i que aquell mateix dia hi hauria reunió del gabinet.

És una incògnita si, després del ple del Consell, Carlos Mazón compareixerà o s’amagarà darrere la vice-presidenta primera, Susana Camarero, que exercirà, ja en plenitud, la nova tasca de portaveu.

Susana Camarero, la portaveu intermitent

Camarero va assumir de facto aquest paper després d’unes compareixences desastroses de Salomé Pradas en les dependències del centre d’emergències de l’Eliana. Ella és qui ha comparegut, dies esparsos, primer, i de manera més sistemàtica posteriorment, per informar dels acords presos en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) i dels avenços en la recuperació de la normalitat. També ha fet d’escut i protecció del president justificant-ne sempre l’actuació.

Ho va fer quan encara no s’havia confirmat el seu nomenament com a portaveu, i quan el seu nom sonava per fer-se càrrec de la nova estructura del Consell destinada a la reconstrucció. Finalment, l’encàrrec va recaure en el tinent general Gan Pampols.

Quan els periodistes li van preguntar per què era ella qui compareixia en compte de la portaveu, Ruth Merino, va contestar que ella tenia la informació de primera mà, perquè era membre del CECOPI i assistia a les reunions. Però ahir no va convocar la conferència de premsa que solia ser habitual a la una del migdia. Probablement, per evitar haver de respondre a preguntes incòmodes, com l’intercanvi que va tenir dimecres amb un periodista que li demanava sobre la desaparició del president durant tres hores i que aclarís si Mazón estava informat de què passava al país o no. Camarero no va dissimular la incomoditat amb aquestes preguntes i va donar la conversa per acabada sense contestar allò que li demanaven.

Salomé Pradas, sense donar explicacions

Salomé Pradas, que va assumir les competències d’emergències el mes de juliol, haurà deixat el càrrec sense donar explicacions sobre la seua gestió d’una tragèdia que ja ha deixat 220 morts. Els grups de l’oposició van demanar la compareixença a la Junta de Portaveus de les Corts, però el PP i Vox ho van impedir. Ara ja no ocupa el càrrec, per tant, Pradas no haurà de passar el tràngol de donar explicacions als ciutadans sobre la seua gestió.

Tampoc no ho ha fet fins ara el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, que no va suspendre les classes el dia que hi havia anunciada una gota freda colossal. L’abandonament dels centres educatius durant els primers dies ha enervat famílies i professors. Vint-i-tres dies després de la catàstrofe, hi ha milers d’infants que no han pogut tornar a les aules. I els qui hi han pogut tornar, ha estat perquè els voluntaris les havien netejades.

La dimissió d’Alfred Costa

De moment, la conseqüència més visible d’aquell dinar del qual sembla que el president encara no ha tornat, ha estat la dimissió irrevocable del director general d’À Punt, Alfred Costa. El fet que transcendís que el president Mazón havia ofert el seu càrrec a la comunicadora Maribel Vilaplana ha incomodat Costa fins al punt de deixar el càrrec. El 9 de desembre, que és quan plegarà, Miquel Francés, president del consell rector, dirigirà la corporació fins que no es faça el nou nomenament. Això serà força complicat, perquè s’haurà de fer seguint la nova llei aprovada l’estiu passat per PP i Vox, i no hi ha consens a les Corts per a nomenar els membres del nou consell d’administració, que són els encarregats de proposar el director general. Totes aquestes passes, se les va voler estalviar el president quan oferí directament el càrrec a Vilaplana.

La sortida de Costa arriba també enmig de la cobertura extraordinària que la redacció d’informatius fa de tots els efectes de la gota freda. De fet, els mitjans públics ja informaven i mostraven imatges d’Utiel negada i el riu Magre desbordat fins i tot abans que el president començàs l’àpat a El Ventorro. Les xifres d’audiència premien l’esforç de la redacció i, fins i tot, el consell d’informatius va emetre una nota fa uns dies agraint a la direcció la llibertat amb què els deixaven informar, tot i que intuïen que rebien pressions polítiques. Unes pressions, afirmaven, que no van arribar mai als periodistes.

El president també ha estat un gran absent a À Punt. La nit del 29 d’octubre, va demanar a la ciutadania que no fes cas d’informacions que no sortissen directament de la Generalitat o d’À Punt, que va qualificar de mitjà oficial. En aquests vint-i-tres dies, Mazón no ha donat cap entrevista als mitjans públics valencians. Tampoc no s’ha deixat preguntar gaire, malgrat els canvis fets en el Consell. El darrer gran exemple és d’ahir mateix, quan Presidència de la Generalitat van enviar a la premsa una declaració de Mazón enregistrada amb els seus mitjans, on únicament es veu el micròfon de la càmera de Presidència, i en què el president reitera que ara és el moment de la reconstrucció i agraeix als nous consellers que s’hagen volgut involucrar en el projecte.