Els Gaudí resolen la pugna entre ‘El 47’ i ‘Casa en flames’: l’autobús a Torre Baró arrasa

  • 'El 47', la història de Manolo Vital, el veí de Torre Baró que va portar  l'autobús que conduïa fins al seu barri, guanya el Gaudí al millor film català i sis estatuetes més

VilaWeb
L'equip del film 'El 47', guanyador de la nit dels Gaudí, encapçalada pel seu director, Marcel Barrena.
19.01.2025 - 01:07
Actualització: 19.01.2025 - 09:45

Dos films, El 47, de Marcel Barrena, i Casa en flames, de Dani de la Orden, que han fet saltar les xifres d’espectadors i tots els rècords d’assistència als cinemes, que ens han demostrat que es pot fer cultura de corrent majoritari en llengua catalana, que expliquen històries ben diferents però molt humanes –i que, ves per on, tenen en comú la presència de l’actriu Clara Segura– han arribat als XVII premis Gaudí com a favorits, amb divuit nominacions i catorze respectivament. La pugna amable entre la història de Manolo Vital, el conductor d’autobús que va portar l’autobús cap al barri de Torre Baró, mancat de serveis i dignitat, i la de la família de classe alta i realitat disfuncional que es reuneix per darrera vegada a la casa de Cadaqués abans de vendre-la, ha marcat les darreres setmanes en el món cultural. I s’ha resolt amb una nit de victòria incontestable d’El 47, millor film del 2024, en què l’Acadèmia del Cinema Català ha volgut mantenir el gust pel cinema independent amb el reconeixement a Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez, directors de Segundo premio, el film sobre el grup musical andalús Los Planetas.

La victòria d’Eduard Fernández i Emma Vilarasau

El lliurament de premis ha començat, després d’una arrencada musical i una presentació de to menor a càrrec dels actors Paula Malia i Marc Clotet, dirigits per Daniel Anglès, amb el premi a la millor actriu secundària. I ha donat un premi a tots dos films. Per a Segura, que a El 47 es posava en la pell de la Carme Vila, l’ex-monja que es va arremangar per alfabetitzar i ensenyar català als nens i veïns, i que va acompanyar la lluita del seu home. L’actriu amb més Gaudí, que no ha pogut ser a la gala, perquè tenia una funció a Tàrrega, ha volgut compartir el guardó, que ha recollit Zoe Bonafonte –la filla de Vital i Vila a la ficció– amb l’Associació de Veïns de Torre Baró. I, com si es volgués compensar, el millor actor secundari ha estat per a Enric Auquer, el fill narcisista i emmarat de Casa en flames, que qan ha rebut el premi ha recordat que aquest divendres és previst el desallotjament de la Casa Orsola –convocatòria a la qual s’han afegit uns quants premiats–, i que ha tornat a pujar a l’escenari, com a protagonista d’El príncep, Gaudí al millor curtmetratge. Un premi lliurat per Barrena i De la Orden, que han demostrat els seus dots d’esgrimidors en un duel ple de pulles i sarcasmes creuats, a propòsit dels films respectius. L’aparent empat inicial s’ha trencat aviat, amb un autobús urbà de Barcelona a tota velocitat.

Emma Vilarasau

Eduard Fernández, l’actor amb més premis Gaudí, ha recollit el guardó amb l’accent del seu Vital, un dels personatges que més alegries li ha portat, que ha recordat que El 47 parla de la dignitat dels humils. “Hem de ser radicals”, ha recordat que li va dir el bisbe Pere Casaldàliga, un dels seus personatges, mentre s’afegia a la reivindicació per l’habitatge. Si la millor interpretació masculina era inapel·lable, la femenina també. I aquesta ha estat per a Emma Vilarasau, la mare de la família protagonista de Casa en flames, tota una gran dama del teatre que fins ara s’havia prodigat poc al cinema, i que ha volgut agrair a De la Orden que donés protagonisme a una dona de més de seixanta anys amb problemes i vida propis.

L’actriu Laura Weissmahr ha estat rebut el Gaudí a la millor interpretació novella pel paper de la protagonista de Salve Maria, de Mar Coll, film que també ha rebut el premi al millor guió adaptat per Coll i Valentina Viso, grans amigues de la infantesa, que prenen de punt de partida la novel·la Les mares no, de Katixa Agirre. Per la seva banda, el guionista Eduard Sola s’ha emportat el premi al millor guió original pel text de Casa en flames, però sobretot s’ha posat el públic a la butxaca recordant que la seva família no tenia res a veure amb les del film, que el seu avi era un immigrant analfabet i ell es dedicava a escriure gràcies al progrés social col·lectiu: “Enviem a la merda els xenòfobs, acollim els que vénen de fora i veurem com d’aquí a uns quants anys escriuran grans històries catalanes.”

Un any esplèndid

Sobre la gala en si, un dels moments destacats de la nit ha estat la disrupció reivindicativa-política de l’actor Pep Ambrós, encapçalant lluites i trencant el discurs triomfalista, que ha fet fora els presentadors, fins que ha passat el relleu a l’actriu i presentadora Marta Torné, que ha convertit la gala en el programa Eufòria, amb Muskhaa i Julieta a l’escenari, encarregades d’anunciar el Gaudí a la millor música original, que ha guanyat Maria Arnal per Polvo serán, de Carles Marqués Marcet, que també ha rebut els de millor direcció artística, millor muntatge i millor film en llengua no catalana. Sobre la resta dels apartats tècnics, El 47 s’ha emportat els Gaudí a millor maquillatge i perruqueria, el millor vestuari, efectes visuals i direcció de producció, per la recreació de la Barcelona del postfranquisme, i la millor direcció de fotografia ha estat per a Segundo premio, a què també han reconegut el so.

El 47 també s’ha emportat el premi especial del públic, Anatomia d’una caiguda el de millor film europeu. Diari de la meva sextorsió, de Patricia Franquesa, ha guanyat el Gaudí al millor documentari i Papallones negres, el millor film d’animació, categoria que enguany tenia quatre nominats, i que ha tornat a recollir el productor Edmond Roch –ja en té vuit. Un lugar común, de la debutant Celia Giraldo, formada a l’ESCAC, ha estat reconeguda en la categoria de direcció novella.

Ginestà ha posat música al moment del record als desapareguts aquest darrer any, entre els quals hi havia Anna Pérez Pagès, Fermí Reixach, Teresa Gimpera i Rosa Regàs. I les notes de Bach han servit per a introduir el Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix al productor i distribuïdor Paco Poch, el primer d’aquests professionals que rep el guardó d’homenatge.

Un any brillant per al cinema català, l’ha definit Judith Collell, presidenta de l’Acadèmia, que ha recordat que s’havia assolit el desafiament d’omplir les sales de cinema en català. “Hem de continuar demostrant que el nostre cinema és bo i divers”, ha dit, abans de no defugir un tema que ha tocat de prop la institució, amb les acusacions contra el director Eduard Cortés: l’assetjament i l’abús sexual. Enguany, a més, la junta que ha regit l’Acadèmia aquests darrers quatre anys fineix el mandat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor