Eleccions 2023, cap al tercer Pacte de Progrés consecutiu?

A la cimera entre el País Valencià i les Illes feta a València ara fa poc més de quinze dies, el conseller de Turisme i Treball, del Partit Socialista, Iago Negueruela, va fer una intervenció triomfalista. Amb totes les xifres al cap, va il·lustrar com l’economia de les Illes era la més reeixida de l’estat espanyol. Es referia a la puixança amb què s’han recuperat del cop duríssim que va representar la paralització del món el mes de març del 2020 i durant els mesos següents a causa de la pandèmia de la covid. “Les Illes ja hem recuperat un 20% d’allò que vam perdre durant la pandèmia i l’any vinent creixerem d’un 3%”, va dir en una conversa amb el seu homòleg valencià, Arcadi España. I el que van perdre durant la pandèmia va ser molt. Pràcticament tot, amb els avions de mig món avarats a les pistes, amb els hotels tancats. En definitiva, amb la primera, i pràcticament única, indústria tancada per covid el segon any de la legislatura que ara s’acaba.

El superconseller i home de màxima confiança de la presidenta Francina Armengol va intentar de no penjar-se totes les medalles, i davant un auditori on hi havia representants de l’empresariat illenc i dels sindicats, va dir que tot això havia estat possible gràcies al diàleg social i gràcies a la comprensió del govern d’Espanya, que els va donar les eines per poder sostenir les empreses en risc i donar ajudes als treballadors. I va donar una dada: del mig milió de treballadors afiliats a la Seguretat Social, 167.000 són fixos discontinus. És a dir, treballen en el sector del turisme.

Més recentment, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha certificat que les Illes són la locomotora econòmica de l’estat. “La recuperació comença pel Mediterrani”, va dir el conseller. Segons aquestes dades, el creixement del PIB, la riquesa de les Illes, s’ha enfilat fins a la xifra del 10,7%. Això és un rècord. No s’havia vist mai una taxa així ni a les Illes ni a cap territori més. Per comparar, la mitjana europea del creixement del PIB ha estat del 5,3%.

Amb aquestes credencials, els partits que formen el govern de les Illes Balears es preparen per afrontar les eleccions del 28 de maig. Francina Armengol repetirà com a candidata dels socialistes per provar de ser, per tercera vegada consecutiva, presidenta de les Illes. Fins ara tan sols ho ha aconseguit Gabriel Canyelles, del Partit Popular, encara que no va acabar la tercera legislatura perquè va haver de dimitir per l’escàndol del túnel de Sóller. Quant als socis de govern del Pacte, Lluís Apesteguia, coordinador de la formació, serà el nou candidat de Més per Mallorca, i Antònia Jover serà la candidata de Podem, en substitució del jutge Juan Pedro Yllanes, que ara és vice-president del govern.

Optimisme entre els socialistes

Els ànims dins el Partit Socialista de les Illes són dalt de tot. Armengol, com el seu homòleg Ximo Puig, ha agafat molt de protagonisme aquesta legislatura. Ha estat omnipresent a totes les illes i a les xarxes socials. Ha assistit a inauguracions, lliuraments de claus, escoles, hospitals, reunions… Tot d’actes marcats en una agenda hiperactiva. I s’ha fet, també, la fotografia de l’abraçada amb Pedro Sánchez quan el president espanyol va volar a Palma per anunciar la concessió del REB, el Règim Especial de Balears, que representa millores substancials tant en el finançament com en les inversions de l’estat espanyol a les Illes.

En paraules d’una experimentada periodista i analista política de les Illes, “s’ha menjat els seus socis”. Aquesta mateixa periodista reflexionava sobre el perill d’afeblir tant els altres dos partits que no obtinguin prou vots per a sumar, entre tots, els trenta diputats que són la majoria en un parlament amb 59 escons.

Si hom fa cas al darrer sondatge del CIS, publicat just abans de Nadal, el pacte es podria reproduir. Amb tot, té una credibilitat molt limitada perquè l’entitat pública espanyola no projecta com es repartirien els escons, sinó que parla de percentatge de vots i atorga el 41% al bloc progressista encapçalat per Armengol. A més, avisa d’un problema amb les mostres.

Marga Prohens torna al parlament

A l’altra banda hi ha el bloc de la dreta. Marga Prohens, que ara és diputada al congrés espanyol, vol tornar a Mallorca per presidir el govern. Per fer-ho hauria de pactar amb Vox, que encara no ha confirmat si Jorge Campos repetirà com a candidat. Aquestes darreres setmanes ha estat molt actiu tot encapçalant l’atac contra una professora de la Salle de Palma perquè va fer retirar una bandera espanyola d’una aula. El cap de llista de la candidatura a les Illes és un dels pocs que el partit d’extrema dreta encara no ha anunciat.

El PI, Proposta per les Illes, ha proclamat Josep Melià com a candidat a la presidència. En cas d’empat entre blocs, aquest partit regionalista que ara té tres diputats podria ser frontissa i decidir a qui dóna les claus del Consolat de Mar.

L’habitatge, el gran desafiament encara sense resposta

La dificultat principal que hi ha a les Illes és de l’accés a l’habitatge. Aquests darrers mesos, la presidenta i més membres del govern s’han afanyat a fer-se fotografies lliurant les claus de promocions de pisos públics a totes les illes. Promocions molt petites si es té en compte la gran necessitat que hi ha. En el discurs de Cap d’Any, Armengol va dir que ara hi ha a les Illes un 72% d’habitatge públic que no hi havia el 2015, quan hi va haver el canvi de govern.

Tan sols en el tercer trimestre del 2022, el preu del lloguer ha pujat d’un 9,4%. Segons l’índex del portal immobiliari Fotocasa, la mitjana és de 14,07 euros per metre quadrat. Fent nombres és fàcil de veure que no es pot llogar un apartament de cinquanta metres per menys de set-cents euros. En aquestes circumstàncies, és molt complicat que professionals o funcionaris provinents d’unes altres zones del país o fins i tot de l’estat espanyol vulguin anar-hi a ocupar vacants.

Quant a la compra, el Col·legi de Registradors de la Propietat ha informat que la mitjana de la quota mensual dels crèdits hipotecaris signats a les Illes és de 1.157 euros. La mitjana al principat és de 719. Això fa que els habitants de les Illes hagin de dedicar més del 60% del salari a pagar la hipoteca, pràcticament el doble que no paguen els ciutadans del Principat.

Un dels factors que encareixen tant els preus és que moltes de les compres les fan ciutadans estrangers, amb un poder adquisitiu molt més elevat que no el dels illencs, molts d’ells, com reconeixia el conseller Negueruela, fixes discontinus. Segons els registradors, el 30% de les compres que s’han fet el darrer trimestre de l’any a les Illes les han fetes ciutadans estrangers.

Prohibir la venda d’immobles a no residents?

Per això el Parlament de les Illes va aprovar una proposta del PI per a limitar la compra d’habitatges a població no resident. Amb tot, no hi ha cap unanimitat sobre com abordar la qüestió. S’ha creat un grup d’experts perquè en faci un informe. El conseller d’Habitatge, Josep Marí, s’ha encarregat de rebaixar les expectatives tot dient que és impossible que això s’abordi aquesta legislatura perquè els inconvenients que s’haurien de salvar són molts i molt importants. El primer, el dret de la Unió Europea, que no permet cap mesura restrictiva ni a la lliure circulació de persones ni a la compravenda de béns.

El turisme i la massificació, diferents maneres d’enfocar-los

Damunt aquesta manca d’habitatge a un preu assequible plana el fenomen que és, a la vegada, la gran font d’ingressos i el gran problema. És font d’ingressos i ha permès la reactivació econòmica meteòrica, però també causa molts desajusts. De moment, no hi ha alternativa. Mentre els socialistes continuen pensant que la promoció turística és necessària, Més per Mallorca és partidària de frenar. I en aquest context es va produir una de les topades més sonades entre socis. Més va aprofitar l’estada de la presidenta Armengol a la fira del turisme de Londres per parlar del col·lapse de l’estiu passat i dir que potser no cal promocionar-les més, les Illes. El missatge no va ser ben rebut al Consolat de Mar.

El conseller Negueruela, artífex de la llei del turisme aprovada la primavera passada, parla d’un turisme evolucionat, lluny de les masses o la gatera, i de la depredació del territori, però els darrers anys s’ha constatat la sensació de massificació tant de les zones del litoral i ja explotades com les de l’interior de les illes, més resguardades fins ara. Més per Mallorca durà al seu programa electoral l’eliminació de tots els usos residencials i turístics en sòl rústic. Això és, la prohibició de construir-hi de bell nou i dirigir tota l’edificació d’habitatges al sòl urbà. Això és el que ja passa a Menorca. Per Lluís Apesteguia, el candidat a la presidència, tota l’activitat constructiva que hi ha i que hi ha hagut no serveix perquè la majoria de la gent pugui accedir a un habitatge.

El català, motiu de discussió, encara

Tot i que tots tres partits del pacte estan d’acord bàsicament que el català és la llengua pròpia de les Illes i mereix una protecció especial, discrepen en el nivell d’aquesta protecció. Aquesta manca d’entesa entre els socis han impedit d’aprovar la nova llei de consum de les Illes. En aquest cas, Podem i el PSIB han topat amb Més per Mallorca, que pretenia que els consumidors puguin ser atesos en la llengua oficial que trien. Podem i socialistes consideren que això s’ha d’incloure en una modificació de la llei de comerç, però no en la de consum.

L’episodi més greu es va viure el mes de febrer, quan el socialista Martí March va dur al parlament el text d’una llei d’educació que fixava el català i el castellà com a llengües cooficials. Després de la protesta d’uns quants col·lectius d’ensenyants i d’entitats per la llengua, el text es va modificar. Abans, el sector socialista del govern i Més per Mallorca havien mantingut enfrontaments greus per aquesta qüestió, que recordava massa el maltractament a la llengua i als ensenyants del govern de José Ramon Bauzà.

On tampoc no van millor les coses és a la Conselleria de Salut. D’ençà de fa més d’un any, el català no és un requisit per a treballar a la sanitat pública de les Illes. De facto, i sense haver avisat, el govern ha decidit d’acollir-se a un apartat de la llei que preveu que, si no es pot cobrir alguna plaça molt concreta, es podrà fer una excepció. Ara, l’excepció és norma. Més per Mallorca considera que això és molt greu i demanarà una reunió de seguiment del pacte per a analitzar la situació. Totes les mirades s’han tombat cap a la titular de sanitat, Patricia Gómez, que sembla que no va avisar els seus socis d’aquesta decisió.