Cimera entre el País Valencià i les Illes Balears: “Espanya ens ha escoltat”

  • Ha començat a València la segona cimera entre tots dos governs per a compartir polítiques econòmiques i socials · Arcadi España i Iago Negueruela han posat en comú les fórmules econòmiques per a eixir de la crisi

VilaWeb
Esperança Camps Barber
14.12.2022 - 12:36
Actualització: 14.12.2022 - 16:29

La segona cimera entre el govern valencià i el de les Illes Balears ja ha començat al Museu Príncep Felip de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. La primera taula de diàleg ha estat d’alt voltatge econòmic, amb la participació dels consellers d’Hisenda, Arcadi España, i de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela.

El govern espanyol escolta

Tots dos, parlant en castellà, han coincidit que una de les claus per a aconseguir surar econòmicament enmig de les dues crisis consecutives de la covid i de la guerra d’Ucraïna, ha estat la concertació i el diàleg social. Entre el públic, els dirigents dels sindicats UGT i Comissions Obreres i els principals responsables empresarials de tots dos territoris. Tots dos, també, han coincidit que havien sabut llançar els missatges correctes al govern espanyol perquè durant aquestes crisis els donaren les eines necessàries per a sostenir tant l’ocupació com les persones. “Hem donat estabilitat en moments molt difícils, hem donat estabilitat. Som un referent per al govern d’Espanya i per a altres comunitats autònomes. Som governs plurals que fan la feina quan toca. Representem la via mediterrània per a superar aquestes qüestions”, ha dit España.

Arcadi España i Iago Negueruela

El conseller de les Illes ha volgut remarcar també que el sistema sanitari havia estat clau aquests anys. “Des de la perifèria hem estat capaços d’explicar al govern d’Espanya les mesures que necessitàvem per a recuperar-nos. Els ERTO van ser fonamentals, i les prestacions extraordinàries, també”, ha dit. Segons Negueruela, a les Illes es preveu un creixement del 3% enguany i d’un 4% l’any vinent. “Som líders de creixement, no escoltem el soroll de Madrid i liderem la recuperació al conjunt de l’estat. Podríem dir que el motor de la recuperació s’ha girat cap al Mediterrani”.

La palanca del turisme

La gran palanca de tot això és el sector turístic. Tant Negueruela com España han defensat que el sector pot continuar creixent. El conseller de les Illes ha defensat els efectes positius de la llei del turisme que es va aprovar ara fa uns mesos per a continuar cercant turisme de qualitat tot millorant l’oferta. Les paraules sostenibilitat i modernització també han estat presents en aquest diàleg entre tots dos consellers.

La defensa de les grans empreses, com ara Volkswagen, per a instal·lar-se al País Valencià també ha estat objecte del debat. España ha defensat que això no era fruit de la casualitat, sinó d’un treball constant i d’una defensa de la innovació.

Iago Negueruela ha recordat que a les Illes es va aixecar la primera planta d’hidrogen del sud d’Europa. “El turisme també és una màquina que impulsa altres sectors industrials, i obligues a fer canvis, el teixit industrial adjacent també ha d’avançar”, ha dit Negueruela.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

La fiscalitat

Quant a la rebaixa d’imposts, els dos governs han decidit de prendre camins diferents tot tenint en compte les realitats socials. Amb tot, España i Negueruela han coincidit que la rebaixa dels imposts ha de ser per a fer polítiques socials.

“No hem abaixat els imposts perquè vinguen els rics a instal·lar-se ací, ho hem fet per a rebaixar la inflació. El debat és quin model volem. El volem més progressiu? Quan el PP diu que rebaixa massivament els imposts, està dient baixada massiva de serveis públics. Hem actuat de forma quirúrgica”, ha explicat España.

La configuració laboral de les Illes és diferent, i la rebaixa dels imposts s’ha de fer d’una altra manera. Segons Negueruela, del mig milió d’afiliats a la Seguretat Social, 167.000 són fixos discontinus, és a dir, en acabar la temporada turística desixen de treballar fins al mes d’abril o maig. Això fa que cobren subsidis. Sobre aquestes persones és on el govern ha posat l’accent.

Va ser un riu i ara és la Ciutat de les Arts i les Ciències

El president de les Corts, Enric Morera, ha fet d’amfitrió d’aquesta cimera que ha inaugurat amb Vicenç Thomas, el president del Parlament de les Illes Balears. Les autoritats han arribat caminant al Museu de les Ciències. Tots dos presidents han remarcat la necessitat de fer trobades com aquesta, que permeten d’intercanviar experiències de govern en temps de crisi com aquests. Thomas ha ressaltat que aquesta legislatura tots dos parlaments eren molt plurals i calia molt de diàleg per a arribar acords i a majories.

La segona cimera

Aquesta d’avui a València és la segona cimera al més alt nivell entre els governs valencià i balear. La primera es va fer a Palma el juliol del 2021. Aquella vegada el tema central dels debats i les taules rodones van ser l’infrafinançament que tots dos sofreixen de fa anys, i reformes en el sistema fiscal.

Sobre la inflació i el diàleg social en parlaran els dirigents empresarials i sindicals de tots dos territoris. Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana i Carmen Planas, presidenta de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Illes, conversaran amb els dirigents de Comissions Obreres i UGT.

Al programa de la cimera hi haurà temps per a parlar d’habitatge davant la crisi hipotecària, sobre la protecció de la Mediterrània i sobre el valor de l’agricultura.

Els responsables de Sanitat, Miguel Mínguez i Patrícia Gómez, protagonitzaran una taula de debat sobre els nous envits de la sanitat pública i la salut mental, just un parell de dies després de la presentació del pla valencià per al foment de la salut mental.

Els fons europeus per a modernitzar sectors productius i el camí cap a la igualtat també tindran un espai en la cimera, que clourà demà al migdia amb una compareixença conjunta dels presidents Ximo Puig i Francina Armengol.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any