Miquel Mir: “A final de juliol i principi d’agost hem sobrepassat el límit de les Illes”

Entrevista al conseller de Medi Ambient i Territori del govern de les Illes Balears · Mir aborda la situació de saturació turística i demana competències en ports i aeroports per a regular l’afluència de visitants

VilaWeb
Esperança Camps Barber
08.09.2022 - 21:40
Actualització: 09.09.2022 - 12:20

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’estiu que ara s’acaba ha estat marcat a les Illes per la massificació i per les xifres insòlites d’arribades de turistes, tant per aire com per mar. Aquests darrers dies hi ha hagut una certa polèmica entre les dues forces polítiques del govern: el conseller de Turisme, Iago Negueruela, va mirar de rebaixar el to i va parlar de sensació de massificació. El responsable de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, li va respondre que no era tan sols una percepció, sinó que la massificació era constatable.

En aquesta entrevista, Mir parla d’això, de la proliferació de les piscines aquests darrers anys i dels rècords consecutius d’avions que arriben a l’aeroport de Palma. El conseller, de Més per Mallorca, considera que tot això són símptomes d’un problema molt gros, que és el model econòmic de les Illes. Fins que no es canviï aquest model, no s’acabaran aquests símptomes, diu. També demana les competències sobre els ports i els aeroports per a poder regular les entrades de turistes a l’estiu.

Per aclarir-nos, aquest estiu a les Illes, hi ha hagut saturació, o només sensació de saturació com va dir el vostre company Iago Negueruela?
—Crec que hi ha hagut una saturació molt important que ha fet que a les Illes, per primera vegada, d’una manera tan generalitzada hi hagi hagut la percepció de saturació. No tan sols ho han notat els residents, també els sectors econòmics; i alguns empresaris hotelers, turístics, ho han reconegut. Això ho ha fet diferent. Fa molts d’anys que diem que la pressió antròpica a l’estiu és molt forta. Érem pocs que ho dèiem. Enguany ja som molts més. Socialment, la gent ho ha percebut. Cal afrontar-ho de la manera més integral i holística possible.

Us hi enteneu bé, amb el conseller Negueruela?
—Sí. Molt bé. I totes dues conselleries hem fet feina en projectes molt interessants. La singularitat del sector hoteler a la llei de residus, per exemple. I la nostra col·laboració va ser important per a l’elaboració de la llei turística. Aquesta llei és la primera que té un capítol específic de circularitat i prevenció de residus dins el sector hoteler. Però després hi ha les opinions i les maneres d’expressar-les. Som dins un govern que té sensibilitats diferents. Però això és normal. També pens que no hi havia hagut precedents de consellers que xarrassin amb tanta claredat.

Us ho demanava, i vós us hi referíeu, per les declaracions del conseller Negueruela, que és el titular de turisme, sobre si hi ha hagut saturació o només ha estat una percepció.
—Crec que a les primeres declaracions no ho negava, però sí que evadia la resposta. Diria que a les segones declaracions sí que ho va reconèixer més. En totes maneres, jo respect les opinions de qualsevol persona. Jo també tenc les meves. Crec que no n’hi havia hagut cap conseller de Medi Ambient que hagués parlat tan clar. Accept totes les opinions i també les de la gent que no està d’acord amb el que jo postul. Més enllà d’això, les relacions són molt bones.

En tot cas, quan parlam de saturació són opinions o són dades?
—Jo crec que són dades, i a posta ho dic. Jo venc del món acadèmic i científic. I, per tant, la meva premissa és que quan es formula una opinió o una teoria s’ha de tenir un suport darrere. I, efectivament, en aquest cas hi ha unes realitats empíriques que ens fan pensar i defensar que som en un moment que necessita una reflexió estructural. I podem parlar d’externalitats negatives per part del turisme, com ara l’augment exponencial de generació de tones de residus a l’estiu, o una artificialització del territori des dels anys seixanta del segle passat fins ara. O l’augment exponencial de les edificacions difuminades en sòl rústic, de la mobilitat privada… Són dades. Hem fet moltes coses i les defens. Algunes són lleis pioneres a Europa, però necessitam un procés de reflexió col·lectiva. Les administracions i la ciutadania, que s’ha de poder expressar. És una reflexió de país.

Heu esmentat la llei turística que es va aprovar la primavera passada. Fins a quin punt podrà incidir en el canvi de model?
—La llei turística és una llei sectorial. M’atreviria a dir que és la primera llei turística del món amb connotacions ambientals com ara forçar i condicionar l’economia circular per a evitar tones i tones de residus. Però és que per primera vegada preveu una moratòria de places turístiques, les congela i marca la tendència del decreixement.

Quan començarem a notar-ne els efectes?
—Ara les Balears ja no poden créixer en places turístiques, i hi ha una encomana perquè els consells insulars revisin aquestes bosses de creixement a la baixa. Però això no és un interruptor. Es veurà amb el temps. Ara començam a veure els efectes de la llei de residus aprovada l’any 2019. Jo crec que necessitam mesures estructurals, que vagin més enllà de les competències de país.

Com ara quines?
—Ports i aeroports. Aquí podem parlar del que vulguem. Podem provar d’arreglar el que vulguem, però fins que no tinguem la capacitat d’interferir amb l’operativitat dels ports i aeroports, la nostra capacitat de contenir i de decréixer la pressió antròpica a les Illes serà molt menor. És una obvietat, però crec que és important de dir-la… A vegades sembla que tota la responsabilitat competencial és de les administracions autonòmiques, i no és així. Tenim competències i miram d’exercir-les tan bé com sabem. Però això dels ports i els aeroports és l’exemple paradigmàtic de la centralització que exerceix el govern d’Espanya. Sigui amb el PP, sigui amb un govern d’esquerres… El centralisme del govern espanyol és molt sòlid i acordat entre els grans partits estatals.

S’ha d’ampliar, l’aeroport de Palma?
—No. I el govern de les Illes Balears ho ha dit de manera contundent. Hem enviat informes tècnics al ministeri. Sempre hem defensat que AENA pot fer les obres de condicionament que consideri oportunes, però no ha de poder incrementar ni en un sol vol la seva capacitat d’operació aèria. AENA hauria de modificar el pla director per rebaixar la seva capacitat d’operativitat i permetre que el govern hi participi. Demanam una cosa tan bàsica com aquesta.

Aquesta posició, la comparteix la presidenta?
—He sentit la presidenta defensar públicament aquests informes. La posició del govern és que AENA no incrementi l’operativitat.

Damunt Mallorca hi caben encara mig milió més de persones?
—Jo consider que no. A final de juliol i principi d’agost, crec que les Illes van arribar al límit; ja l’hem sobrepassat. I, per tant, a Mallorca no hi hauria d’haver més gent. Hauríem d’anar cap al decreixement.

D’aquesta xifra –mig milió més– se n’ha parlat.
—Bé, jo crec que tothom focalitza cap al govern perquè és l’administració gran. Però hem de tenir en compte que encara hi ha planejaments urbanístics que es van fer fa anys i que, per tant, encara hi ha terrenys que són susceptibles de ser urbanitzats. Com a govern, amb les nostres competències, compatides amb consells i ajuntaments, vam fer el decret llei 9/2020 de mesures que va tenir com a resultat una desclassificació molt important de falsos urbans i d’urbanitzables, a més de la protecció d’una gran quantitat d’hectàrees del sòl rústic. És la mesura territorial més crucial quant a superfície afectada des del 1991. A partir d’ara, hi ha un pacte perquè els ajuntaments comencin a esborrar tots els seus falsos urbans i no créixer més. Un pacte per a pensar quin model territorial amb tendència al decreixement volem. No ho pot fer el govern tot sol. Apel a aquest debat col·lectiu.

La sensació d’aquests dies és que la pressió damunt els espais naturals, damunt les platges verges és molt exagerada. S’han vist imatges de cues per a arribar a algunes cales determinades… Es pot limitar de cap manera, aquesta pressió?
—Sobre això hi ha una qüestió competencial i una qüestió de filosofia política. Els espais naturals més saturats a l’estiu són els que tenen costa i platja. Parlam des Trenc, del Mondragó, es Grau… Això és domini públic terrestre i ningú no hi pot prohibir el pas ni l’accés a la costa. I jo hi estic d’acord. La gent hi ha de poder anar perquè és la manera que, sobretot els més joves, ho coneguin i ho apreciïn. Ho repetesc. El fet que a es Trenc, el dia 25 d’agost hi hagi una gentada, no és el problema. És una conseqüència del problema. El problema és que les Illes, dia 25 d’agost, vessaven de gent en general. Anaves per les carreteres i eren plenes, anaves a Palma i era ple. Els espais naturals amb platja també tenen aquesta massificació. Insistesc en el fet de repensar el model, intentar rebaixar la pressió antròpica a l’estiu i fer possible la convivència normal i sana entre els residents i els visitants. Intentam regular-ho amb el que tenim, però si no tenim la clau de la porta d’entrada, és complicat.

Heu fet referència a la convivència entre visitants i illencs. Molts illencs comencen a dimitir de passar els estius a casa. La impressió que fa és que hi ha més i més gent, que es consumeix més terreny...
—Sí. És així. Però això no és nou. Els anys 2014, 2015, 2016… fins al 2019, la situació era la mateixa. La pressió era la mateixa. L’any 2019 va ser horrorós. La diferència que hi ha és que la percepció social no era la mateixa. La preocupació social pel canvi energètic, per la transició ecològica, pel territori, no era la mateixa. Ha canviat, i això és positiu. Si no hi hagués aquesta percepció, aquesta consciència social, jo diria “estem perduts com a espècie humana”. Aquest canvi de percepció era una peça imprescindible per a poder albirar un canvi real. Si la gent no abandona aquesta percepció, serà la gent que acabarà aconseguint el canvi. És important que, cada vegada més, la consciència sigui més generalitzada. A partir d’aquí s’ha de continuar fent feina. Aquesta és la clau del present i del futur més proper.

S’ha de continuar fent promoció de les Illes a totes les fires de turisme? S’han de pagar influenciadors, per estirar visitants?
—La meva opinió és que no. La promoció turística ha tingut sentit en alguns moments, i tots els partits que han tingut les competències turístiques ho han fet. Era la tendència normal, però hem arribat a un moment que les Illes no necessiten més promoció. Això no ho diu el conseller de Medi Ambient, això ho diu en Miquel Mir, que sol dir sempre el que pensa. Les Illes són situades en un primer nivell i tothom sap qui són i on són les Illes Balears. Crec que no en necessitam més, de promoció. És un debat complex, que admetria molts de matisos.

S’han de pagar dos milions d’euros a l’equip de futbol del Reial Mallorca per a promocionar l’illa?
—Aquest és un tema que té a veure amb el Consell de Mallorca. Més per Mallorca ha estat molt contundent en aquesta qüestió i hem dit que la promoció turística no podria anar lligada al Mallorca, però encara es negocia i no vull dir res per respecte als nostres companys del Consell de Mallorca.

Fa uns quants dies que es va saber la gran quantitat de piscines que s’han fet a les Illes aquests darrers anys. Menorca és, per exemple, el territori que té una mitjana més alta per habitant. Això tampoc no es pot regular?
—Molt abans que sortissin aquestes dades, la conselleria ja havia pres mesures, i crec que som l’únic territori que ho ha fet. L’any 2020 vam limitar a una sola piscina dins una propietat rústica i també en vam limitar les mides i la capacitat. Al pla hidrològic que va aprovar el consell de govern i que ara esperam que Madrid l’aprovi, ja hi ha una crida als ajuntaments perquè prenguin mesures que ens ajudin a reduir-ne l’impacte. Els ajuntaments donen les llicències d’obra i aproven els plans generals. Amb tot, les piscines a les Illes són un problema, però és obvi que no són la font de pèrdua d’aigua més important que hi ha, ni prop fer-hi. Vull remarcar que això és una conseqüència del model turístic i territorial de les Illes. El problema principal és el model, i en això hem de centrar els esforços.

Fa un moment parlàveu de la inèrcia i de les dificultats. No passaran gaire anys d’ací que es notin els efectes d’aquest canvi?
—El model no canviarà d’avui per demà. És honest de reconèixer i pensar què en fem, de tota la part social i econòmica lligada al model. Què en fem, de totes les famílies que viuen del model? Efectivament, hem pres mesures importants i de cada vegada més estructurals, però falta activar totes les palanques necessàries per començar a fer efectiu el canvi des d’un punt de vista integral. I això també requereix diversificació econòmica. Incentivar i promocionar sectors econòmics que puguin adquirir aquesta mà d’obra i que puguin ser complementaris per a ajudar al canvi. És el principal desafiament que tenim com a país els anys vinents.

Quant a conservació del territori, el Parlament ha de tramitar la llei de Menorca Reserva de Biosfera. Els vostres socis de Més per Menorca tenen por que el projecte sigui objecte de retallades per una qüestió de competències.
—Sé la transcendència de la tramitació de la llei. Però no tenc la informació ni el detall, perquè no els he de tenir, de quines esmenes hi haurà ni de com s’articularan. Sempre he defensat que Menorca ha de tenir aquesta llei que inclogui singularitats. L’apunt que havíem fet com a Conselleria de Medi Ambient és que alguns aspectes d’aquesta llei condicionaven alguns models operatius que afectaven totes les illes, com ara la prevenció i extinció d’incendis. Crec, sincerament, que això no és un tema menor. Dit això, crec que la llei s’aprovarà. No sé amb quin resultat d’aquestes esmenes perquè no en tenc la informació.

Com és la vostra relació amb el GOB i amb Terra Ferida, per exemple?
—Cada vegada que algú m’ha demanat per parlar, per reunir-nos, o m’han cridat, o m’han enviat un missatge, la relació sempre ha estat fluida, perquè em sent part de l’ecologisme social del país. Jo sempre m’he considerat un ecologista. Tot el que he fet com a conseller, ha anat en aquest sentit, més enllà de les diferents sensibilitats. Faig una defensa ferma de l’ecologisme social, organitzat o no, perquè l’ecologisme social també es pot fer des de les accions socials.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes