Les Illes registren deu vegades més agressions lingüístiques que no pas Catalunya o el País Valencià

  • L'Oficina dels Drets Lingüístics, que depèn del govern d'Armengol, adverteix que és a la mateixa administració pública on es comet la majoria de situacions "injustes" i de greus vulneracions de drets dels catalanoparlants · El Servei de Salut és l'organisme que més queixes ha rebut

VilaWeb
Martí Gelabert
19.12.2022 - 21:40

Anar a una benzinera d’Eivissa, demanar “tot ple, per favor”, i que et contestin en castellà: “En espanyol, que som a Espanya”. O anar al metge i que a l’informe escrigui: “Contesta sempre en català”. Són alguns exemples reals de persones que han rebut discriminació lingüística a les Illes. “En el moment que algú et diu això, et diu amb total impunitat que no et vol atendre. El nombre d’agressions ha anat creixent i cada vegada són més greus”, explica el sociolingüista Ivan Solivellas, el primer dels afectats descrits i que també és el delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes.

La qüestió és força evident i les dades ho corroboren. A les Illes hi ha hagut més agressions lingüístiques que no pas a Catalunya i al País Valencià. Ho afirma el govern per mitjà de l’Oficina de Drets Lingüístics, que aquesta setmana ha presentat la memòria del seu primer any de funcionament (del 2020 a 2021) i que ha deixat xifres impactants: durant aquest període es van registrar 208 reclamacions, és a dir, una per cada 5.600 habitants. Una dada molt important, tenint en compte que el seu òrgan homòleg a Catalunya en va registrar 126 (una per cada 60.500 habitants) i al País Valencià 87 (una per cada 57.000 habitants). És a dir, entre deu i onze vegades més.

Per Solivellas, aquesta diferència respon a uns quants factors. En primer lloc, diu que al País Valencià “la situació de la llengua ha empitjorat moltíssim, i ho posa en manifest la darrera enquesta d’usos”. “És un tema tabú en molts casos i això fa que hi hagi una massa crítica molt menor. Per tant, el nombre de persones que han estat discriminades i que, a més, volen arribar fins al final, és realment molt baix.” I, si bé creu que a Catalunya les queixes acostumen a tenir “més embranzida” que no pas a les Illes, ressalta que a les Illes hi ha un “cas flagrant” d’asimetria: “Els castellanoparlants tenen el privilegi de poder fer vida normal en castellà i ni tan sols haver d’utilitzar el català quan fan de servidors públics. Nosaltres no hi tenim ni dret.”

De les reclamacions rebudes per l’Oficina de les Illes, el 90% són per problemes per a emprar amb normalitat la llengua catalana, i una minoria (19%) fa referència al castellà. De fet, la majoria de casos de vulneració de drets es produeixen en l’àmbit de l’administració pública. Dels 208, 172 (el 83%) fan referència a l’àmbit públic, la majoria a l’administració del govern balear (119).

“Els tres partits del govern de les Illes tenen un interès nul pel que fa a la defensa de la llengua catalana”, subratlla el delegat de la Plataforma per la Llengua. “Si tens les idees clares, no formes part d’un govern que incompleix sistemàticament les mesures en favor del català”, afegeix. En aquesta línia, Solivellas considera que no és concebible que avui dia, i després d’anys d’estatut i de llei de normalització lingüística, encara hi hagi retolació que no sigui en català, per exemple. I assenyala directament els dirigents polítics: “Tenim uns consellers que no donen exemple. Si els que són al capdavant no en donen, què podem esperar dels administratius? El govern hauria de ser un exemple a seguir, són servidors públics”, sentencia.

El Servei de Salut, el més infractor

“L’usuari es troba en la disjuntiva d’haver de triar entre exercir el seu dret o renunciar-hi per poder rebre el servei.” Així de contundent s’expressa el govern mateix en l’informe de l’Oficina, una queixa que es fa a si mateix com a administració, tenint en compte que el Servei de Salut –que en depèn directament– és l’organisme que més expedients ha generat amb diferència durant aquest any: 79 dels 208, és a dir, un 38% del total i un 66% dels casos que afecten les Illes. “S’han posat en evidència mancances estructurals en el funcionament lingüístic del Servei de Salut, que sovint s’aparta de la normativa que regula aquesta matèria”, recull la memòria, i afegeix que això “té com a conseqüència que no sempre es garanteixi que els ciutadans puguin exercir els seus drets lingüístics amb normalitat” quan van a la sanitat pública. “Haver de triar entre la llengua pròpia i un servei que li és necessari és una situació injusta a la qual no hauria d’estar sotmès cap parlant dins el territori històric de la mateixa comunitat lingüística”, diu.

De fet, segons que ha avançat Última Hora, el govern ha deixat d’exigir cap requisit lingüístic per a accedir a fer feina al sistema de salut públic de les Illes –tal com marca la llei de mesures de capacitació lingüística–, amb l’argument que les plantilles són deficitàries.

La meitat dels casos recollits que afecten el sistema de salut tenen a veure amb comunicacions orals. I en molts s’especifica que “la manca de competència de la llengua catalana va anar acompanyada d’actituds poc respectuoses cap a l’usuari”, cosa que fa “encara més greu la vulneració del dret”. Quant a les comunicacions escrites, l’altra meitat, l’Oficina recorda que el fet que no siguin en llengua catalana quan l’usuari no ha demanat de rebre-les en castellà “contravé la normativa” i “impedeix al ciutadà relacionar-se normalment en català amb un organisme públic, un dret reconegut per llei”.

En 47 casos s’ha arribat a solució, però en més de 30 ha calgut fer un seguiment i en la resta encara no s’ha obtingut resposta del Servei de Salut.

Què cal millorar?

“Moltes víctimes no saben que han estat víctimes d’una agressió lingüística. I n’hi ha que sí que en són conscients però després no volen fer tots els tràmits”, diu Solivellas, que considera que més de 200 queixes és una xifra molt elevada en aquest context: “Ja et pots fer una panoràmica de com és de greu el problema”. De fet, l’Oficina ja adverteix que aquests casos només reflecteixen una part “ínfima” de totes les situacions que hi ha en el dia a dia i que la renúncia a parlar català, per poc que l’entorn no es percebi com a propici, sol ser acceptada sense qüestionament per la majoria de gent.

Per la Plataforma per la Llengua, les solucions són clares. D’una banda, el seu delegat demana de regular els drets de tots els ciutadans de les Illes, afegit a una campanya de conscienciació a tots els nivells. Això sí, una conscienciació real i ben explicada, en què s’encoratgi tothom a denunciar les agressions lingüístiques. I, d’una altra, que l’Oficina tengui una capacitat sancionadora, com a darrer cas. “Sense legislació favorable que equipari drets, sense conscienciació i sense un possible marc sancionador, no hi ha res. Tot el que no sigui això, realment, només és una neteja de cara davant l’electorat”, opina.

De fet, l’informe del govern conclou que “s’ha posat en evidència la manca d’eines jurídiques per a garantir els drets lingüístics que la normativa reconeix als ciutadans més enllà de l’esfera institucional”. És a dir, que hi ha una “manca de seguretat lingüística” que “afecta el benestar de les persones”, atès que “poden sentir qüestionada la seva dignitat com a parlants d’una llengua que veuen sistemàticament exclosa en molts àmbits de la societat”.

Un 20% d’actuacions d’ofici

La majoria de sol·licituds de tràmit l’ha formulada la ciutadania (80%), i la resta s’ha iniciat d’ofici a partir d’informació arribada a l’Oficina per diferents vies. Més enllà dels casos del Servei de Salut, destaquen la manca d’adequació dels usos lingüístics a la normativa al Conservatori de Palma i les retolacions referides a unes quantes conselleries que només eren en castellà.

Un 16% dels casos recollits són en l’àmbit privat. I, en aquest cas, s’assenyalen empreses de telefonia, superfícies comercials de productes electrònics, benzineres i una coneguda empresa de mobles de la qual l’oficina encara no ha rebut cap resposta. També establiments de restauració i multinacionals. Només 23 casos dels 208 totals s’han acabat arxivant, molts per caducitat o perquè no tenien base jurídica. En 52 casos més, en el moment de tancar la memòria no s’havia rebut cap resposta per la part vulneradora dels drets.

 

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any