El tribunal de Slesvig-Holstein manté el refús a incloure el càrrec de rebel·lió en el procés d’extradició contra Carles Puigdemont. En una decisió adoptada avui i en resposta a la petició de la fiscalia, manté explícitament la postura del 5 d’abril en què considerava ‘inadmissible’ d’extradir Puigdemont per rebel·lió.

Aquest matí, el tribunal de Slesvig-Holstein ha denegat la petició de la fiscalia d’Alemanya de tornar a empresonar el president Carles Puigdemont, però no s’havia pronunciat sobre la rebel·lió. Finalment, ha refusat també d’incloure aquest càrrec en el procés d’extradició. A la nota feta pública avui, el tribunal diu que ‘en el marc del procés no hi ha hagut ni en la base probatòria ni en la consideració jurídica dels fets un canvi significatiu que porti a un canvi de la posició’ adoptada el 5 d’abril.

El tribunal insisteix que no es compleixen les condicions per a tipificar el delicte d’alta traïció (que es correspondria a Alemanya amb el de rebel·lió) perquè ‘les informacions addicionals sobre fets concrets no canvien res sobre això’. Refusa també que els fets es puguin considerar una pertorbació de l’ordre públic perquè, segons diu el tribunal, Puigdemont no pot ser responsabilitzat personalment d’aquest delicte.

La fiscalia havia argumentat que hi havia un gran risc de fugida arran d’unes noves informacions enviades pel jutge del Suprem Pablo Llarena al tribunal alemany i havia demanat d’empresonar novament Puigdemont. Tanmateix, el tribunal ho ha desestimat i ha mantingut les mesures cautelars al president: no sortir del país i presentar-se una vegada per setmana a una comissaria de Berlín.

La fiscalia havia tornat a demanar d’extradir Puigdemont, però els jutges de Slesvig-Holstein ja van deixar clar d’entrada que no veien que hi hagués cap delicte de rebel·lió i van deixar-lo en llibertat amb mesures cautelars.

L’actuació de la fiscalia alemanya ha estat previsible, segons que expliquen els advocats de la defensa de Puigdemont a VilaWeb. Fou extraordinària, en canvi, la posició de la fiscalia belga, que va refusar d’entrada l’euroordre del jutge Llarena per un defecte de forma. Així ho ha expressat l’advocat Jaume-Alonso Cuevillas a Twitter:

Arran de la decisió de Brussel·les, Llarena va enviar dijous una carta a la fiscalia de Slesvig-Holstein dient-li que no cometés el mateix ‘error’. En aquella missiva, el jutge explicava que el defecte de forma que argumentava la fiscalia belga per a tombar les euroordres de Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret era un error d’interpretació.

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.