TEMA DEL DIA
Torna el ‘pancatalanisme’.
El PP és un partit que lluita aferrissadament contra el concepte de Països Catalans, però són els primers a fer seu aquest marc quan es tracta de combatre la normalització lingüística o l’ensenyament en la llengua pròpia. En aquests moments, ha reobert la guerra per la llengua simultàniament a Catalunya, el País Valencià i a les Illes. Al Principat per la immersió lingüística, a les Illes pel decret del català a la Sanitat i al País Valencià per la llei del multilingüisme i la llei de la funció pública.

La pugna amb Ciutadans pels electors més espanyolistes els ha fet començar una cursa per a veure qui és més contundent a oposar-se a qualsevol normativa que impliqui un avenç lingüístic i, en el cas de les Illes i el País Valencià, ho aprofiten per erosionar els governs progressistes de Francina Armengol i Ximo Puig, que acusen de ‘pancatalanistes’. Tots dos són socialistes però governen en coalició amb partits nacionalistes com ara Més per Mallorca o Compromís, en el cas valencià.

Els arguments són similars arreu: el català és una llengua imposada que porta discriminació i fa perdre oportunitats davant el castellà, no prou protegit o fins i tot perseguit. Tot això arrebossat amb un discurs apel·lant a la ‘llibertat’ i demanant que no ‘es polititzi’ la llengua, que profereixen tant Mariano Rajoy com Albert Rivera sense ruboritzar-se. L’estratègia també consisteix a inventar entitats suposadament ‘independents’ com ara Societat Civil Catalana o la plataforma Mos Movem a Mallorca, que té poc suport popular però un gran ressò polític i mediàtic als mitjans afins. Rajoy ja ha rebut dues vegades a la Moncloa Societat Civil Catalana i a la manifestació d’aquest dissabte de Mos Movem a Palma hi va assistir la plana major del PP i de Cs. Tot i que va fer figa quant al nombre d’assistents, és molt probable que d’aquesta plataforma n’acabi sortint una Societat Civil Balear, amb els mateixos objectius que l’homòloga principatina.

En el cas de Catalunya, el PP ha anunciat que vol suprimir la immersió lingüística però no ha explicat com. El vice-president del partit, Pablo Casado, ha admès que no ho poden fer legislant al parlament, perquè no hi tenen majoria. I ha apuntat la via de ‘fer complir’ les sentències del Tribunal Suprem que imposen un 25% de castellà a les escoles. Casado també ha atacat durament el PSOE i Compromís per haver abraçat el ‘pancatalanisme’, per la política dels executius valencià i balear en matèria d’educació i per l’accés a la funció pública, i ha recordat la manifestació de diumenge a Palma. ‘No pot ser que un servei públic no sigui accessible a persones que viuen a les Balears i no parlen català’, ha dit, fent referència al decret del català a la Sanitat. Pel PP és igual que el decret estableixi dos anys de moratòria, perquè la prioritat és desgastar el govern de les Illes –o el del País Valencià–, pensant ja en les eleccions autonòmiques que es faran l’any que ve, juntament amb les municipals.

MÉS QÜESTIONS
Reobert el cas del metro.
Al PP valencià no únicament li retornen antics casos de corrupció, sinó també un de possible negligència en la gestió de les infrastructures públiques. L’Audiència de València ha ordenat al jutjat instructor de reobrir la causa de l’accident de la línia 1 del metro, ocorregut el 3 de juny de 2006, en el qual van morir 43 persones i 47 van resultar ferides. El jutjat d’instrucció número 21 de València ja la va arxivar el mes de maig proppassat per tercera vegada, després de descartar que hi hagués responsables penals. La magistrada va considerar que no s’havia acreditat que l’accident hagués passat a causa de l’estat del vagó o de les vies. Les mateixes fonts van informar que la decisió havia estat presa després d’estudiar els informes emesos per alguns perits i les declaracions de testimonis. Però ara s’ha reobert perquè l’associació de víctimes va denunciar-ne l’arxivament.

Llarena va per feina. Les primeres compareixences que aquesta setmana han de dur davant el Suprem espanyol una segona onada de dirigents independentistes, s’han saldat sense penes de presó per als encausats. Tant Marta Rovira com Marta Pascal han sortit del tribunal en llibertat, tot i que la primera amb una fiança de 60.000 euros. Tots els detalls de la declaració els podeu llegir en aquesta crònica de Pere Cardús. Ara caldrà veure què passa demà amb Artur Mas i Neus Lloveras i demà passat amb Anna Gabriel. No sembla que Llarena tingui ganes d’augmentar les penes de presó, però en matèria judicial espanyola no es poden fer mai previsions. Més aviat sembla que el jutge té ganes d’acabar la instrucció del cas per poder fer la instrucció dels càrrecs als encausats. Pot ser en aquell moment quan es demani la inhabilitació dels dirigents independentistes, segons que va explicar el ministre Rafael Català. Però mentre Llarena va per feina, la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela torna a acusar Trapero de sedició, en aquest cas pel referèndum de l’1-O. Ja ho havia fet pels fets del 20 de setembre, però ara, a més, en la interlocutòria no descarta d’encausar-lo aviat ‘pel delicte d’organització criminal previst en l’article 570 bis del Codi Penal’. Sis mesos després de l’excel·lent gestió que va fer el major Trapero dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el setge judicial s’estreny.

LA XIFRA
15%
és el percentatge de serveis mínims que el govern andorrà ha proposat als sindicats en la vaga de la funció pública que ha començat avui a Andorra i que durarà fins el 19 març. Els sindicats no faran vaga cada dia, sinó que aniran comunicant amb 48 hores d’antelació cada jornada de vaga.

PEL FORAT DEL PANY
I la investidura?
La declaració de Marta Rovira davant el Tribunal Suprem era el termini que havien acordat ERC i Junts per Catalunya per madurar les propostes d’investidura. Ara que ja s’ha fet la declaració, amb la dirigent d’ERC en llibertat, en teoria s’haurien de desblocar les converses. Amb tot, les dues parts coincideixen a dir que si bé hi ha voluntat d’acord, encara no és prou ‘madur’.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de febrer de 1913
va morir Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a l’estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora. Aleu va haver d’anar a la universitat amb dos escortes que li va posar el seu pare, Joan Aleu, doctor en farmàcia, cap de la policia municipal, tinent batlle de Barcelona i governador general de Catalunya.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb