El periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós.

A casa, quan érem petits, els pares bevien en porró. Era de vidre bufat, de color verd maragda. No recordo quan va desaparèixer de la taula, però de segur que ja érem grans. Potser els pares el van canviar per la copa el mateix temps que van canviar el vi a doll pel vi embotellat. Sigui com sigui, a casa sempre s’ha valorat el porró també com a peça artística i els pares encara en tenen molts en una estanteria. Perquè durant molts anys a Alella, per les festes de la verema, el Casal n’oferia un d’una col·lecció que, ara parlo de memòria, va arribar a la trentena: porró de vidre de color, porró doble, porró de tres brocs, porró de broc gros, porró de taverna, porró del segle XVIII, porró popular del segle XIX, porró setrill… Amb el temps, cada vegada es feia més difícil de trobar bons artesans del vidre bufat (els millors eren a Mallorca) i models de porró que no acabessin essent de fantasia i impossibles d’utilitzar. Al final, es va donar per tancada la col·lecció, amb bon criteri. Perquè un porró no té raó de ser si no serveix per a beure.

I tot això ve a tomb d’una sessió que fa uns dies ens va brindar el periodista i crític gastronòmic Salvador Garcia-Arbós en el si de la Fira de Calella, dedicada al fet de beure a galet, amb porró o amb gallet.

Salvador Garcia-Arbós és un personatge que sap conjugar el vessant popular de la cuina amb el coneixement minuciós de la tradició, la història, la tècnica, l’art i la cultura de la gastronomia. Un home exigent en la seva feina i amb els sentits ben entrenats.

I així va ser com ens va parlar el gastrònom: ‘Hi va haver un moment que tothom bevia “a galet” o “a gallet”. El savi Coromines deia que tant era dir-ne “galet” com “gallet”, que totes dues paraules venien de “gargamella”.’ I més: ‘Un porró, tradicionalment contenia 940 ml, gairebé un litre. I es diu “porró”, probablement, perquè “porró” ve de “porra”, i “porra” ve de “porro”, i de la forma el mot. Però en qüestió d’etimologia, la cosa és molt més complexa. Perquè us en feu una idea, Coromines va dedicar dues planes i mitja a explicar el porró. La gràcia de beure a gallet és que es beu poc i no cal utilitzar gots ni compartir-los i que no es trenquen tampoc. I per anar de pressa va molt bé, també.’

Garcia-Arbós va llegir un fragment d’Homenatge a Catalunya, en què George Orwell explica que, quan va ser a Catalunya, durant la guerra del 1936-39, va descobrir el porró, però que no li agradava perquè li recordava el pipí, especialment si contenia vi blanc: «Menjàvem en taules de cavallets, molt llargues, i en plats de llauna permanentment greixosos, i bevíem amb una cosa horrible que en deien ‘porron’. Un ‘porró’ és una mena de flascó de vidre amb un braç punxegut del qual brolla un rajolí de vi cada vegada que aixeques enlaire l’estri; així pots beure a distància, sense tocar el porró amb els llavis, i el pots passar de mà en mà. Jo, de seguida que vaig veure com funcionava, allò del porró, em vaig imposar i vaig exigir un got. Als meus ulls, els porrons s’assemblaven massa als orinals de vidre per als malalts, especialment quan eren plens de vi blanc.»

I va continuar Garcia-Arbós: ‘Parlem de beure en comunitat i de beure tots la mateixa cosa i sense gots. De fet, per la festa major sí que es bevia en gots, però la resta de l’any no. El porró també tenia de bo que sempre el vi era servit i, si arribava algú a casa, l’hi podíeu convidar. Per tant, el porró formava part d’un dels grans actes de cortesia de les cases. La gent bevia què havia de beure, bevia poc i sobretot es refrescava la gargamella. Però era un gran acte de generositat envers qui venia a casa.’

‘Els porrons normalment no s’omplien només de vi. Normalment contenia un terç de vi, un terç d’aigua i una mica de sifó o graciosa. Penseu que abans els vins eren molt potents, de més graduació que els d’ara. En molts pobles hi havia una fàbrica de sifó o un de gasosa. Tothom tenia una marca local de tots dos.’

 

Un gallet.

‘Parlant de beure “a galet” o “gallet”, també van inventar una peça anomenada “gallet”, feta amb un tap de suro travessat pel mig per una canya i una regata en un costat perquè hi passés aire i pogués anar rajant. Aquesta peça, que encara es fa servir, es posa al broc de les ampolles i a vegades també el trobem en les setrilleres. Porteu l’ampolla plena de casa o la bóta petita de fusta i hi poseu el gallet per beure. El canti, la setrillera, l’ampolla amb gallet i el porró són estris que serveixen per a beure a galet. I una cosa important és que a l’hora de beure no es bavegi. No s’hi ha de posar el morro ni mamar. És una qüestió també d’higiene.’

I així Salvador Garcia-Arbós va continuar relatant històries relacionades amb el porró, amb beure a galet, els taps de suro, el conglomerat, la suca-mulla… una festa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb