El parlament consagra per llei l’ús “curricular i educatiu” del castellà

El PSC, ERC, JxCat i els comuns defensen l’acord per mirar d’esquivar la imposició del 25%

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
08.06.2022 - 10:52
Actualització: 08.06.2022 - 12:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una setmana i mitja més tard de la data prevista, el Parlament de Catalunya ha aprovat la nova llei del català amb els vots del PSC, ERC, Junts i els comuns. La CUP hi ha votat en contra, com també –per raons oposades– Vox, Ciutadans i el PP. La llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari atorga l’ús “curricular i educatiu” al castellà, cosa que segons el PSC i la CUP implica reconèixer per primera vegada l’ús del castellà com a llengua d’aprenentatge o vehicular. També estableix que el català és la llengua “normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge”, i a això s’agafen sobretot ERC i Junts per a defensar-la. La llei havia rebut l’aval del Consell de Garanties Estatutàries –que acredita que compleix l’estatut i la constitució espanyola– i s’ha aprovat per lectura única, amb una tramitació de màxima urgència. El parlament ha respost així a la imposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 25% del castellà, després d’un llarg periple negociador que va deixar enrere la modificació de la llei de política lingüística proposada inicialment.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha intervingut per a felicitar els grups parlamentaris per haver tancat un gran acord que ha anomenat “de consens i de país”. A parer seu, el català es manté com a eix vertebrador del model lingüístic de l’escola. La cambra també ha refusat, com es preveia, les esmenes a la totalitat de Ciutadans, Vox i el PP.

El PSC ha celebrat que la llei intenti de refer un consens que creuen que els últims anys s’havia esquerdat. Però la diputada socialista Ester Niubó ha lamentat que ERC i Junts hagin extret l’ús “curricular” del castellà en el decret amb què el govern va respondre al compliment forçós de l’execució de la sentència del 25% del castellà, i que s’hi refusi explícitament l’ús de percentatges. Per a Junts aquest decret era essencial, fins i tot més que la llei, i havia de servir als socis de govern per a acostar-se a la CUP, malgrat que els anticapitalistes també hi van en contra.

“La defensa del model lingüístic de l’escola catalana no és una qüestió de partits, sinó de país”, ha dit la diputada d’Esquerra Mònica Palacín. Per als republicans, l’entesa és clau per a defensar el català de les imposicions judicials. Creuen que la llei allunya l’escola de la imposició del 25% i que era essencial que el parlament actués. “No fer res no era una opció”, ha sentenciat Palacín, amb el convenciment que calia que la sentència del TSJC no afectés l’ensenyament.

El diputat de Junts Francesc Ten ha dit que la llei estableix que l’ús de les llengües oficials s’ha de determinar exclusivament amb criteris pedagògics, que són els que han de fonamentar els projectes lingüístics que elaborin els centres. A diferència de la resta del grup, que hi ha votat a favor, Ten s’ha abstingut en la votació, en reconeixement de l’actuació de l’activista Salvador Ribot, que continua en vaga de fam en defensa de la llengua. Malgrat tot, Ten li ha demanat que aturi la protesta.

Per als comuns, el consens aconseguit dóna un missatge clar: “La immersió no es toca.” La diputada Jessica González diu que la LOMLOE blinda la immersió, però que el TSJC no se l’ha llegida, tenint en compte que basa la sentència en la llei Wert. “L’escola no és propietat d’uns i d’altres sinó que és patrimoni de tots i de totes”, ha dit González. I ha atribuït els atacs al català a la voluntat de liquidar la igualtat d’oportunitats. Els comuns també han assegurat que la llei protegeix el cos docent dels atacs d’uns tribunals que exigeixen el 25% de castellà a l’ensenyament públic però que emeten un 8% de les sentències en català.

La CUP, en canvi, ha estat molt crítica amb l’aprovació de la llei. “Vostès avui obren la porta al bilingüisme de les escoles catalanes i obren la porta a la segregació escolar”, ha dit el diputat Carles Riera. La CUP considera que la llei és una claudicació i que dóna via lliure a la conflictivitat a les escoles i a la imposició de més castellà. A més, permetent que els centres determinin un ús diferent del castellà i el català, imposa un “liberalisme educatiu” que afebleix el català com a llengua de cohesió. Riera ha insistit a dir que tot això es fa sense el consens de la comunitat educativa i falsejant el suport social de la norma.

Vox, Ciutadans i el PP veuen en la llei un intent d’incomplir el 25% i de mantenir allò que consideren un menysteniment il·legal del castellà. Carlos Carrizosa ha vaticinat que hi hauria més discòrdia i conflicte lingüístic els anys vinents. “Una defensa del català basada en la hispanofòbia només pot conduir al fracàs”, ha dit. Per al PP, la immersió és una anomalia a tots els països del món on conviuen llengües oficials. Alejandro Fernández creu que el sistema vulnera drets lingüístics de la majoria de la població catalana.

El resultat final: 102 vots a favor, 29 en contra i una abstenció. I una fotografia conjunta dels defensors de la llei a l’escala noble del parlament, ben diferent de la primera que es van fer alguns negociadors de cada partit quan van acordar el primer text per a reformar la llei de política lingüística, el 24 de març. Avui hi havia les primeres figures dels partits i del govern, començant per Aragonès, però amb una absència destacable: Salvador Illa. Com a màxima representant del PSC hi havia la seva portaveu parlamentària, Alícia Romero.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes