25.05.2022 - 11:02
|
Actualització: 25.05.2022 - 12:58
Amb l’alè del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al clatell, sense l’eufòria de les grans ocasions, però amb la satisfacció d’haver quadrat un cercle difícil, els autors de la futura llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari han defensat l’acord i han aprovat que el parlament el tramiti per lectura única, amb la màxima urgència. Aquest migdia s’exhaureix el termini per a la presentació de les esmenes i es preveu que s’aprovi definitivament divendres a migdia. Dimarts vinent s’exhaurirà el període per a l’execució forçosa de la sentència del 25% de castellà que el TSJC va donar al govern. El PSC, ERC, Junts i els comuns han tancat files, però també han exhibit a la cambra algunes de les diferències d’interpretació que han acompanyat l’acord.
Un text que reconeix l’“ús curricular i educatiu” del castellà, i que diu que la llengua catalana és “normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge” en l’educació, i també “d’ús normal” en l’acollida de l’alumnat nouvingut. En aquest joc de paraules, el PSC hi veu una resposta al TSJC que acata la sentència i admet per primera vegada el castellà com a llengua d’aprenentatge o vehicular. Per a ERC, Junts i els comuns, en canvi, preserva el català com a llengua vehicular principal i respon al tribunal amb una llei que no admet el percentatge exigit. “No ha estat fàcil arribar fins aquí”, ha dit la diputada socialista Esther Niubó, per qui el text conserva l’esperit de la reforma de la llei de política lingüística que els mateixos quatre grups van presentar el 24 de març i que va descarrilar quan Junts se’n despenjà pel malestar que l’acord havia originat en una part de la direcció, del grup parlamentari i de les bases.
Si Niubó hi veia l’ànima del 24 de març, la portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, ha dit que l’entesa no havia aigualit les condicions que havien prefixat per a avalar un pacte: el català com a vehicle de referència en l’ensenyament i per a l’acollida, la protecció dels docents i l’establiment de l’aprenentatge de les llengües d’acord amb criteris pedagògics. ERC, que ha fet de partit frontissa en la negociació, dóna valor al consens que implica la suma dels vots de gairebé un 80% dels diputats del parlament: “Volem continuar essent aquests constructors de consensos”, ha dit la portaveu del grup, Marta Vilalta. De fet, Pere Aragonès ha sacralitzat el consens com a nou concepte per a l’ampliació de la base independentista. I amb la llengua a l’escola, Esquerra ha prioritzat, per damunt de tot, la necessitat d’un acord de quatre. “No permetrem que ens divideixin com a societat per motius lingüístics –ha dit Vilalta–. Quan parlem de l’ensenyament, de la llengua, parlem de com garantim la cohesió social, com evitem la segregació i la fractura per raons lingüístiques.”
El pacte, tanmateix, ha exclòs la CUP, que no ha participat en l’estira-i-arronsa malgrat que va rebre els documents de la negociació. Ha dividit les forces independentistes en una qüestió clau. Niubó es felicitava, precisament, que l’acord “trenca la política de blocs”. Des del principi de la legislatura, aquesta ha estat una de les obsessions de Salvador Illa, que malda per ressituar el PSC en la centralitat política i desplaçar-la, alhora que reivindica el seu paper com a col·laborador de la majoria del govern, com un mirall imperfecte de la política d’aliances de Pedro Sánchez al congrés espanyol, ara sota les conseqüències polítiques de l’escàndol de Pegasus, però encara en funcionament en iniciatives essencials, com la llei de l’audiovisual espanyola, avalada per ERC.
També els comuns han fet valer el seu paper, no tan sols a Catalunya. La presidenta del grup parlamentari d’ECP, Jéssica Albiach, ha reivindicat que la llei Wert –que és la base de la sentència del 25%– va ser derogada gràcies a la feina dels comuns, el PSOE i Esquerra amb l’aprovació de la llei Celaá. Un “blindatge” que, sense això, creu que no seria possible. Albiach considera que la nova llei fa que el català sigui “llengua vehicular” i el castellà, “una llengua d’aprenentatge”. A criteri dels comuns, s’enterren els percentatges i l’acord prova que l’escola i el català són patrimoni de tots.
Sabater: “Avui assistim a un fatídic dia històric”
Quan fa més d’un any que va investir Aragonès, la CUP se n’ha allunyat encara més. “Avui assistim a un fatídic dia històric en aquest parlament”, ha sentenciat Dolors Sabater. La presidenta del grup parlamentari de la CUP-NCG ha insistit a dir que l’acord adapta la legislació catalana a la imposició del TSJC i consagra el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament: “Converteix en llei la sentència.” Per la CUP, la llei trasllada la responsabilitat dels projectes lingüístics als centres, malgrat la pressió judicial, i obre la porta a la segregació per raó de llengua. Remarquen que la LOMLOE persegueix que l’ensenyament en castellà sigui del 50% i l’objectiu últim de la sentència del TSJC és començar per convertir el castellà en vehicular. “Que la resposta sigui un retrocés respecte de les lleis vigents, és caure en la trampa”, ha dit Sabater. Així mateix, ha criticat que els partits de l’anomenat consens no hagin comptat amb el parer de la comunitat educativa ni amb la majoria d’entitats defensores de la llengua, a qui han proposat de donar el vist-i-plau final a un text ja tancat.
Cs i el PP en fan la interpretació contrària. Diuen que amb la proposició de llei no n’hi ha prou per a acatar el TSJC, i amb aquest argument de fons ataquen el PSC per haver pactat amb partits independentistes. En un hemicicle on tots els partits acostumen a escombrar cap als seus interessos, Carlos Carrizosa ha qüestionat que la llei reconegui el castellà com a llengua vehicular i ha acusat els socialistes i els comuns de “emblanquir el nacionalisme i desautoritzar el poder judicial”. Cs, a més, anuncia accions penals contra els qui incompleixin la imposició del TSJC. “No tot s’hi val, senyor Salvador Illa, per uns quants vots”, li ha retret també el dirigent del PP, Alejandro Fernández, que creu que els “eufemismes i subterfugis” de la llei tenen més a veure amb les “jugades mestres” de l’independentisme que no amb el compliment d’una sentència que pensa que es vol esquivar.
C’s, Vox i el PP han presentat esmenes de refús a la llei. El PSC, ERC, Junts i els comuns hi volen esmenar dues qüestions menors i la CUP no ha presentat cap text alternatiu.
Tanmateix, l’última paraula la tindrà el TSJC. I aviat mourà fitxa.
