
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
M’ha sorprès que el govern socialista, primer, i la dreta espanyola, després, hagen alçat la barrera per a provar de frenar la crisi constitucional oberta per la fugida de Juan Carlos al·ludint al respecte a un suposat ‘pacte constitucional’. Pedro Sánchez s’hi va referir en la conferència de premsa de dimarts, però vaig pensar que era una manera poc afortunada de fer la viu-viu i prou. Ahir, però, la concordança de Vox al PSOE a l’hora de referir-se al ‘pacte constitucional’ com a argument per a blindar-se en la defensa de la monarquia em va fer pensar que ja no era cap casualitat sinó un guió. Això sí, sorprenentment pobre i ben demostratiu del moment de desconcert que sembla que es viu a Madrid.
Sorprenentment pobre perquè no hi va haver cap pacte constitucional de cap mena sobre la monarquia espanyola i ningú no pot invocar-lo sense ficar-se en un embolic de trànsit molt difícil. Les corts espanyoles es van limitar a sancionar la decisió de Franco, sense discutir-la. I els partits democràtics, conscients del gripau que s’acabaven d’empassar i per dissimular les seues vergonyes, es van llançar a l’operació d’emblanquir el monarca. Recordeu aquelles teories delirants, que tantes vegades hem sentit, segons les quals Juan Carlos era ‘un rei republicà’?
La realitat és que en cap moment del procés constituent del 78, de la redacció de l’actual constitució espanyola, es va posar sobre la taula la possibilitat de discutir sobre la forma de l’estat. I si no es pot discutir sobre una cosa, quina mena de pacte es pot invocar?
La truculència del procés constituent del 1978 ha estat prou explicada per a no haver d’insistir-hi gaire. D’entrada, ni tan sols es van convocar les eleccions prèvies amb caràcter d’eleccions constituents, fet que ja indica la gran feblesa del procés. Però en el cas concret de la forma de l’estat, la cosa és molt més greu encara.
Juan Carlos va ser rei, i va ser acceptat com a tal, tenint en compte l’única legitimitat a la qual podia acollir-se personalment, que no era sinó la victòria militar de Franco el 1936. I és això que es va acceptar, sense cap mena de discussió gràcies a les pressions militars, per part d’unes forces democràtiques que a partir d’aquella constitució van ser incorporades al poder.
I això va passar malgrat que ell no era pas el rei d’Espanya, una figura que encarnava el seu pare pel que fa a la legitimitat monàrquica. Clar com l’aigua: Juan Carlos només pot dir que era rei per una decisió personal de Franco, cosa que queda demostrada en el fet que el dictador li reclamà explícitament l’adhesió a la victòria feixista en la guerra. I quan dic això no parle de teoria ni en abstracte.
La fórmula amb què Juan Carlos, el 1969, és assenyalat com a futur rei, la que ell llegeix públicament per acceptar l’encàrrec, diu exactament això: ‘Rep de la seua Excel·lència el Cap de l’Estat i Generalísimo Franco la legitimitat política sorgida el 18 de juliol de 1936, enmig de tant de patiment, trist però necessari perquè la nostra pàtria recupere novament el seu destí.’ La ‘legitimitat política sorgida del 18 de juliol del 1936’ és una frase que no pot ser més clara. I per si no fos prou, quan accedeix al tron, ja mort Franco, Juan Carlos jura, ‘des del record emocionat a Franco’, defensar els principios fundamentales del Movimiento, cosa que mai no farà amb la nova constitució –agafant-se a l’argument que ell ja és rei quan la constitució es promulga.
El vídeo, per si algú ho ha oblidat o ho vol veure ara:
Per això, des del punt de vista, diguem-ne, tècnic diversos autors han defensat que la constitució espanyola no va ser mai una constitució vàlida, perquè no va partir de la taula rasa i el reconeixement d’igualtat entre els actors que tot procés constitucional implica per si mateix. Va passar que el franquisme polític va obrir la porta a la integració de les forces democràtiques en el seu marc, però mantenint al seu costat el control dels poders de l’estat. I aquesta és la raó per la qual va haver-hi temes intocables que ara reboten –no solament el rei: d’on penseu que ve l’absurd i antidemocràtic poder judicial espanyol? I per això, per fer etern, atado y bien atado, el pacte que tant els afavoreix, la reforma de l’actual constitució espanyola és a la pràctica un impossible.
Ahir vaig explicar que aquesta crisi podria escalar a partir de quatre graons i per això em sembla d’una potineria monumental refugiar-se en una concepció, la del pacte constitucional, que no resisteix cap anàlisi seriosa i que, si som capaços de posar-la en qüestió de manera adequada, impacta directament contra el cor del règim, salta de cop al tercer graó. L’error comès pel règim és enorme i per això tot trontolla. Ara veurem si algú ho sabrà aprofitar.
43 comentaris dels subscriptors

Josep Usó
05.08.2020 | 22:06
No val a badar. Les oportunitats hi són, però no seran infinites. I l’alternativa sembla ser enfonsar-se amb ells.

Jordi Alvinyà
05.08.2020 | 22:18
Una pregunta previa Vicent: Juan Carlos ha fugit o l’han explusat? Que no es certament el mateix i segurament la segona opcio es prou pitjor que la primera.

Anna CASACUBERTA
05.08.2020 | 22:26
I els partits dits independentistes seran capaços d’aprofitar el moment? Quan el tren passa cal agafar-lo!!!

Gerber van
05.08.2020 | 22:44
Ahir el MHP Torra va demanar als ajuntaments a no transferir els seus diners d’estalvi a l’Estat Espanyol. Espero que facin cas i que serà el principi d’una desobediència financer creixent com una taca d’oli. Perquè l’única cosa que fa mal a Espanya i que li debilita més, és la falta d’ingresos. És una de les poques oportunitats que tindrem.

Encarnació Parets
05.08.2020 | 22:55
Alguns dels lectors segur que recordeu la cançoneta “libertad sin ira……” que va acompanyar la propaganda franquista del psoe. Tinc l’honor d’haver votat NO a la prostitució espanyola. Cosa de dones.

JORDI MATA
05.08.2020 | 22:55
No ens enganyem, porten temps preparant-ho i planificant-ho, ara caldrà veure si serem capaços d’aprofitar-nos-en o ens deixarem engalipar de nou.

ASERET ALMAR
05.08.2020 | 23:00
Un editorial genial! Està bé recordar d’on venim per entendre on som.

Jaume Riu
05.08.2020 | 23:20
El millor editorial del meu record.
Molt encertat perquè desplega una única idea, la del pacte constitucional que necessita el regne d’Espanya per sobreviure, i el desmunta amb evidències objectives públiques, que ens porten al devant de l’oportunitat definitiva.
Gràcies, Vicent Partal.

joan rovira
05.08.2020 | 23:23
Una anàlisi precisa de la darrera trampa tècnica amb la qual la sociologia espanyola recent repeteix la victòria del Regne de Castella sobre la Nació catalana, que culmina amb la derrota del Principat de Catalunya el 1714.
Res és vàlid democràticament d’ençà d’aquella victòria militar, avalada internacionalment a Utrecht, fins avui. Però, també saben arreu que la societat catalana ha guanyat de manera reiterada i democràtica la recuperació dels drets i llibertats el 1931, 1934, 1976 i 2017.
PD.
En el sentit, que el Regne de Castella i la sociologia espanyola en qualsevol forma de govern, -Monarquia, República, Dictadura- mantenen una guerra permanent contra la Nació catalana, voldria donar perspectiva a la cita del Sr. Miquel Gilibert 04.08.2020 | 06:02 en què lloava la figura del President de la República Espanyola Manuel Azaña, pel que escriu a “La velada en Benicarló”, però no el recrimina quan escriu a les seves “Memorias”: “Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos. Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar España, prefiero a Franco”. A banda de les cites i la polèmica de la seva contextualització, els fets contrastats són que, efectivament, vàrem tenir dictador, el seu hereu i un altre hereu del dictador, fins avui. Amb la qual cosa es demostra que la corretja -victòria militar- amb què subjecten és la mateixa i únicament canvien el collar.

Lluí Mor
05.08.2020 | 23:30
LLuís Mor
Dius Vicent, “La realitat és que en cap moment del procés constituent del 78, de la redacció de l’actual constitució espanyola és va posar sobre la taula la posibilitat de discutir sobre la forma d’Estat. I si no és pot discutir sobre una cosa, quina mena de pacte és pot invocar?”
Donç el mateix, càlcat, que el que és preten amb la taula de diàleg. A ERC, cada dia se’ls hi desmonte més la paradeta i no hi poden fer res perquè estan atrapats en la seva fàbula, que ara s’ha convertit en un laberint i aquests crits de diàleg només són un clam d’auxili. I encarà els hi ha de salvar els mobles el President Torra, aqui tan han foragitat.

Maria del Mar Serra
06.08.2020 | 00:14
Però hem quedat que és España qui s’hi ha de barallar, no? Vaja, que no és pas cosa nostra, oi?
Doncs, apa, nosaltres a treballar per la nostra, de República i ells que vagin pujant graons esperant que n’hi hagi algun que de tan podrit cedeixi i se’ls endugui rodolant escales avall… Fins a l’infern?

Jordi Torres
06.08.2020 | 00:54
La constitució espanyola és una gàbia legal pels pobles de l’estat. Emana d’un règim dictatorial i per tant es pot considerar, des del punt de vista democràtic, un frau.

JORDI PIGRAU
06.08.2020 | 02:25
Encarnació Parets
Alguns dels lectors segur que recordeu la cançoneta “libertad sin ira……” que va acompanyar la propaganda franquista del psoe. Tinc l’honor d’haver votat NO a la prostitució espanyola. Cosa que a l’Universitat em va provocar que em titllessin de ‘feixista’.’ Jarcha’ cantava la cançó..
Quina presa de pèl Històrica i beneïda per 2 il.lustres exiliats, Tarradellas i Carrillo
Juan Carlos ha fugit o l’han expulsat? Tant se val, es un acord entre pare i fill per ‘salvar la monarquia’ a qualsevol preu.Gràcies a la monarquia NO hi haurà Independència..I de moment TOTs ‘apreten files’. Això ha durat 40 anys. Quants més durarà?

Gemma R.
06.08.2020 | 02:52
Editorial per enmarcar, ón el final n’ és la clau de volta:
“si som capaços de posar-la en qüestió ( la Constitución) de manera adequada, impacta directament contra el cor del règim, salta de cop al tercer graó. L’error comès pel règim és enorme i per això tot trontolla. Ara veurem si algú ho sabrà aprofitar.”

Miquel Gilibert
06.08.2020 | 05:56
Apart de dir el que tots ja sabem, Sr. Partal, li recordo aquell vell acudit que diu que tots els enginyers aeronàutics diuen que l’albatros, per per i envergadura, no pot volar, però que és una llàstima que ell no ho sàpiga.
Podem anar-nos queixant de totes les legitimitats que vulguem. És el nostre privilegi de catalans a qui agrada molt l’estètica. Però el que importa són els resultats efectius, que és el que els nostres “amics” de passat l’Ebre tenen claríssim. Els és ben igual que els acusin d’una cosa o altra mentre assoleixin els seus objectius. I així, mentre nosaltres anem dient d’anar “de la llei a la llei”, de fer manifestacions “sense trencar una paperera” o parlant de la “poca legitimitat del poder central”, ells ens sotmeten enviant quadre brètols amb porres, tancant els nostres polítics (recordeu allò que el moviment independentista era igual que li tanquessin la cúpula perquè no era cosa d’una persona ?), i el Juan Carlos “El Campechano” viu en un complex de la república dominicana envoltat de luxe sense arrepentir-se de res ni demanar perdó. Ah, i durant el referèndum i l’octubre del 17 els països no es varen alienar amb les forces democràtiques catalanes sinó amb Espanya, tot i la pudor de naftalina i repressió detectables a la lluna de Saturn per tothom qui tingués nas. Bonic i democràtic ? No, efectiu.
Ens hem de plantejar com a catalans anar de cara a barraca. Volem ser independents perquè ens hi juguem la llengua, la cultura, la societat, la prosperitat i la possibilitat de ser alguna cosa més que el cul d’Europa ? Doncs comencem a planificar què podem fer, encara que no sigui gaire bonic ni estètic, ni còmode, i un cop sapiguem què i com, posem-nos-hi sense descans i sense que ens distrigui res que ens puguin dir. El règim, la monarquia i Espanya no es desfaran soles. Al contrari: continuaran pels segles dels segles. Com ha passat des de fa 300 anys. I si no em creu, faci repàs de la llista de reis puteros, malalts mentals, inútils, corruptes, males persones i ineptes que ha tingut Espanya des que la dinastia borbònica hi va posar el peu.

Salut Carbonell
06.08.2020 | 06:26
Félicitations Miquel Gilibert. L’editorial va molt bé per fer memòria de la història. Però per aconseguir la llibertat el pragmatisme és indispensable …….. i sense esperança no farem rés.

Albert Miret
06.08.2020 | 07:26
Voldria entendre que punyetes ens importa que la monarquia espanyola continuï repartint misèria pels segles dels segles. Per a mi, com si volen tornar a la santa inquisició o a l’edat de pedra. Del que estem parlant és d’alliberar-nos de tot el concernent a espanya amb els seus reis, les seves pútrides i falses constitucions, els seus exèrcits que només guanya guerres contra el seu poble, els seus cleros de mentalitat opusdeística i anti diluviana i els costums de la seva gent, que acollonits s’aferren sempre al passat perquè no s’atreveixen a competir amb els que volen el progrés i l’avenç social. Mai ningú farà canviar aquesta turba de paràsits, perquè la covardia i la por és irracional i els acaba portant sempre a la bestialitat i la manca de coneixement com a únics arguments per la seva supervivència. Nosaltres ens hem d’esforçar a alliberar-nos de l’estúpid llast que ens impedeix històricament ser capdavanters al món i deixar-nos d’excuses i lamentacions d’haver de compartir la misèria en aquesta claveguera infecta que -traient pit ridículament-, en diuen “nación española” per dissimular el desastre.

PAU BOLDU
06.08.2020 | 07:26
Cal destruir el Gobierno de España, deixar.los sense Gobierno que no pugui fer res de res. El regal del Junqueras als espanyols es altissima traició al poble català. I cal fer tot el possible per tumbar.lo i deixar españa en mans dels franquistes jutges, capellans i militars, que son realment qui mana@+uesta españa de merda inquisitorial que Sanchez defensarà a mort

Santiago Bosch
06.08.2020 | 07:37
I qui és o qui són aquests “algú” que ho haurien de saber aprofitar ?
Perquè si algú altre ho sap, pot ser que els ho digui directament, ni que sigui per anar per feina amb una mica més de “brillo” …
Si esperem que captin la “indirecta” se’ns covarà l’arrós !

Carles Serra
06.08.2020 | 08:06
Estimat Vicent, els que tenim anys ja hem viscut tota l’evolució d’aquest partit que li diuen Obrero EspaÑol; en resultat tota una estafa i han servit per seguir apalanca’n el sistema franquista; Peró caldria també fer un anàlisi de l’actitud que han tingut molt polítics catalans, com en Raventos, Narcís Serra, Ernest Lluch, la família Maragall, la lesbi de Cunillera i així Vicent, una llarga llista de catalans que varen recolzar aquest PSO€, inclús com bé saps, perjudicant cruelment a la socitat que tant deien defensar; a dia d’avui tant el PDCAT i ER el segueixen recolzant i donant-li més poder a Catalunya a Ajuntaments, Diputacio i Consells comarcals; Crec que no cal seguir recordant que ER ha fet president en aquest FRANQUISTE I CINIC Pedrito.
Com poden aconseguir la llibertat i de seguir no sent colonitzats per un país franquista i anacrònic com es aquesta ÉspaÑa.
Sobre els Podemitas i Comuns, han fet la mateixa evolució que el PSO€, simplement aquest no tenen tant de poder i només serveixen com la funció del paper del vàter.

Cristina Moscardó
06.08.2020 | 08:19
I qui desmuntarà aquesta gran farsa” democràtica”? Qui qüestionarà la constitució? A Espanya ni Podemos ho farà. Tot està podrit i ve de la mateixa arrel franquista que ho va deixar tot ” atado y bien atado”.Molt bé l’ editorial d’ avui per tenir clar on som i no fer-nos trampes amb la ” constitución que nos dimos entre todos”. Però hi haurà des d’ aquí el pragmatisme i l’ estratègia compartida imprescindible per alliberar-nos de tanta merda? S’ aprofitarà per fi amb intel.ligència aquest moment de debilitat històric d’ Espanya?. Seguirà ER negant la imprescindible unitat de l’ independentisme i anant a una per tombar l’ Estat fallit, o seguirà pidolant vergonyantment una taula de presa de pèl infinita?Necessitem molta determinació i deixar-nos de perfomances i anar a totes, això és una guerra.D’ altra manera, no serem creíbles i ens acabaran extingint com a poble.

Victor Serra
06.08.2020 | 08:54
Felicito Miquel Gilibert pel seu comentari tant lúcid. La veritat és que durant la transició no hi va cap moment amb possibilitats de que els partidaris de la ruptura s’imposessin. La gran majoria de la gent, molts dels quals havien viscut la guerra, simplement volia que no es repetissin els enfrontaments i fer una evolució el més pactada possible . Ningú tenia prou força per provocar una ruptura amb el règim. Només hi va haver possibilitat de fer-ho el 1982 amb la gran majoria absoluta del PSOE després del cop d’Estat de l’any anterior. Però Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra van enganyar tothom, no van fer net i després va venir Aznar i amb ell la involució i la recuperació de totes les institucions de l’Estat per part dels franquistes. I així estem. Ara estan molt dèbils , però no cauran sols . Ens agradi o no si els volem fer caure haurem de cooperar amb forces espanyoles que també tinguin el mateix objectiu, de moment només 66 diputats al Congrés. Però la societat va per davant.

David Mascarella
06.08.2020 | 09:17
Reforma o Ruptura, i aquí es va votar Si a la Constitució, i molt pocs varem votar no

Eduard Samarra
06.08.2020 | 09:24
Excel·lent anàlisi. L’única cosa que no entenc és perquè diu que el sorprèn. Em costa de veure que aprofitem res i tant de bo m’equivoqui. Tenim un bloqueig mental important. Tenim un desig però el reprimim. Quan vols una cosa amb totes les teves forces i fas tot el possible per no aconseguir-la, boicotejant-te a tu mateix de diferents formes, potser és que hi ha una part de tu prou poderosa (traumatitzada i amb raó d’estar-ho) que no vol aquella cosa. Vinc a aquests fòrums i veig comentaris que tenen clara la recepta de l’èxit, enumerant totes aquelles coses que hem de fer. I no les fem mai. Per què?
Per què no sabem anar més enllà d’aquesta necessitat patològica de denunciar l’autoritarisme espanyol?
Per què ens deixem entavanar pel més que històricament comprovat anti-catalanista republicanisme espanyol?
Per què som incapaços de retre comptes amb uns polítics mentiders i mediocres?
Per què hem fiat el nostre destí a la classe política?
Per què contribuïm de forma activa a matar la nostra pròpia llengua?
Per què ens obsessiona demostrar, com si estiguéssim sota sospita, la nostra natura pacífica?
Per què busquem angoixadament veus d’experts internacionals que ens validin?
Per què pensem que hi haurà unes forces externes redemptores que ens salvaran?
Per què defensem contenidors en comptes de persones?
Per què Pujol va poder governar durant 20 anys?
Per què som tan alèrgics a l’auto-crítica constructiva?
Per què no podem tirar pel dret?
Respondre a aquestes pregunta és dolorós, però crec que hi guanyaríem molt si ho féssim. Amb honestedat i preparats per acceptar aquelles coses que no ens agraden de nosaltres mateixos.

Rafael Benavent
06.08.2020 | 09:40
El sr. Gerber van (a les 22.44) fa una menció crec que molt oportuna recordant la petició ahir del President Torra als ajuntaments de tot Catalunya de no transferir els seus estalvis a l’Estat. Sr. President Ximo Puig: Què pensa fer vostè al respecte? Quina ocasió més bona se li presenta per mostrar la seua talla defensant els nostres interessos i, a més, reafirmar-nos solidàriament amb el Principat! O el contrari, fent silenci connivent en resposta davant l’Amo.

Josep Salart
06.08.2020 | 09:42
Felicito al senyor Gerber Van per haver-me aixafat la guitarra amb el seu comentari.
Avui només hem de parlar del consell del MHP Torra respecta dels diners dels ajuntaments. Aquesta idea tant economicament independentista no se li pot ocórrer ni a un vicepresident económic, evidentment comprat pel PSOE a través de La Caixa i el Sabadell.
Avui tots els diaris i periodistes independentistes haurien d’omplenar-se la boca i rebentar-ho tot, parlant només d’aquesta notícia.
Ahir vaig veure un burru donant voltes a un molí i parlava tot sól: que si el 1714, que si el 1936, que si els españols, que si els castellans, que si en Martin Pallín. I una mica més avall, hi havía l’amo sota una parra amb un purro de vi.

Joan F Ruiz
06.08.2020 | 09:49
No estem a una democracia perquè el poble no ha pogut decidir el model d’estat després del cop d’estat militar de Franco que va fer contra la República.
Aquest colpista, i els seus seguidors feixistes que estan incrustats a la judicatura, l’administració, l’exèrcit, les policies,….., va imposar els borbons vestits d’una teòrica democràcia, perquè tot canviï en aparença però tot segueixi igual, amb els colpistes al poder.
Resumint, espanya és un estat fraudulent i tots els actes que ha dut a terme serien qüestionables en la seva legalitat, començant per qüestionar tota la judicatura clarament filofranquista.
Potser, segur, en aquell moment els anomenats partits democràtics no van tenir més remei que passar per l’adreçador, però, i hi ha un però molt important esmentat pel Sr. Víctor Serra, al 1982 el PSOE va tenir a les mans canviar això. Va assolir una majoria de més de 200 diputats, mai més vista, i suficient per a canviar-ho tot.
No ho va fer, va trair els espanyols i la seva pròpia definició de Socialista i Obrer, i no monàrquic. Avui dia ja sabem perquè, ja sabem quina mena de triler mentider és en Felipe González i la seva parella de ball Alfonso Guerra. Ambdós naZionalistes espanyols disfressats d’esquerrans, o però realment al servei del Deep State econòmic/franquista.
I ara amb el seu hereu, aprenent de bruixot, el també triler Pedro Sànchez, és amb qui mossèn Junqueras vol negociar (jo diria rendir) el futur de Catalunya.
Sr. Junqueras, l’acceptació del 78 es pot entendre, la d’avui dia, vista la història d’enganys i promeses incomplertes del PSOE, no s’entén, llevat que realment el que vostè vol sigui gestionar les engrunes d’una autonomia, no la independència.

XAVIER UTRILLA
06.08.2020 | 10:32
Tot un editorial argumentant l’estafa espanyola, que tots coneixem, lúcid i estructurat, com sempre, amb una darrera frase en forma d’esperança: Ara veurem si algú ho sabrà aprofitar.
Ens durarà tot l’estiu aquest culebró espanyol? Compartint del tot el comentari d’en Albert Miret, si del que volem parlar és d’alliberar-nos, propossaría, per variar, un editorial amb una frase del tipus “Espanya és irreformable” i tot un article descrivint com “algú” ho podría aprofitar per el propòsit que ens ocupa…

Josep Marrasé
06.08.2020 | 10:46
Vicent, ja fa una certa mandra tenir que llegir un dia i un altre coses que són ben sabudes des de fa molts anys. Que el PSOE era tant o més nacionalista espanyol com el que més; que l’Azana era, politicament parlant, un podrit també és cosa que la gent d’una certa edat ja sabem. Jo no crec que tot això influeixi poc o molt en fer una justicia imparcial contra gent que no han volgut mai fer-ne.

Victoria Pedrola
06.08.2020 | 10:57
Voleu dir que no està ja tot dit i suspesat?
Linea recta cap a la República Catalana.
Un nou país honest, i per tot-hom qui hi vulgui ser des del respecte i la llibertat
de pensar i de ser.

Pep Agulló
06.08.2020 | 10:59
Si no hi ha hagut ruptura, ho constatem fins l’avorriment, tenim un règim neofranquista de legalitat antidemocràtica. La desobediència és una exigència del tot necessària pels demòcrates…

Lluïsa Miret
06.08.2020 | 11:07
Tant de bo algú ho sàpiga o ho sapiguem aprofitar!

ramon Feixas
06.08.2020 | 11:41
La primera vegada que tinc el record d’haver sentit d’un company de feina ” si fos jo també ho faria” em va alimentar la reflexió social, que un munt de fets fa que no bandegi de la ment. Estàvem parlant sobre uns fets d’un usurer multimilionari que havia fet de les seves en l’afany acaparador. Qui em m’ho deia no era pas una persona inconvivent. Penso que el gran problema no és que els usurers puguin fer el que fan fent patir d’una manera tan inhumana als més necessitats i fent que tota la societat estigui en deute amb ells a través del deute públic. Fins hi tot el principal problema potser no és que hom vulguin fer ja que la usura és una malaltia. Segurament el problema prové dels medis que han aconseguit inculcar una cultura d’admiració envers els malalts de usura. O sigui: el doctrinari i credo religiós, en aquest cas de la religió capitalista. Estem doncs davant d’un problema cultural i la medicina ha de prendre forma de cultura. En aquests moments tots els valors potenciats van en sentit contrari: fal·lera normatitzadora, ocupació concursal, espectacle piloter evolució del circ neronià, base del comportament en la punitat, sobrevaloració d’extreure del comú i menysvaloració d’aportar-hi………
La primera vegada que de la mateixa manera vaig sentir un catalanista dir que els catalans ens havíem de venjar de tot el que l'”España profunda” havia fet contra Catalunya, quan encara sabíem que hi havia connivència corruptiva entre els polítics d’aquí i d’allà però no s’havien barallat i esbombat aquesta mena de temes igual que no s’embombava la pederàstia, per exemple, també em va portar a reflexionar sobre la consciència social, en aquest cas en una altra malaltia social més concret de l’imperi orgullós, repressor i venjatiu. El principal problema de que el rei faci el que fa i no és que ho faci i fins i tot de que ho vulgui fer, per llastimós que sigui. La base del problema per una part rau en que hi ha un nucli que imposa valors vocacionals per aquells que tenen set de castigar , reprimir i maltractar en honor d’una bandera. de fet és una forma de sadisme potenciat i cobrant per poder exercir-lo( premiat, medallat).. L’altra part és el caràcter sagrat dels jutges que lluny de basar la seva decisió en l’ètica l’equitat, l’equilibri social i en promoure la confiança fonamentada entre humans, es basa en un lligam d’interpretacions de lleis que siguin garants dels privilegis herència del franquisme. Impunitat per uns i por per als altres. També desemboca en una tema cultural Una cultura amb valors sòlids humanistes protegits pels qui han de garantir la convivència i el drets de tothom a aportar la seves capacitats desenvolupadores a la societat donaria benestar a tothom i aptitud per participar en la dinàmica evolutiva de l’espècie.
PD.- Els esforços en temes científics, aporten coneixement. Els esforços en temes humanistes permeten l’aplicació del coneixement quan a dinàmica evolutiva. En aquests moments els administradors de recursos els dediquen a adquirir coneixement però l’humanisme queda en un racó com quelcom inútil i obsolet i el el fruit del coneixement a destina en acaparament per narcisismes, usures o lideratges, desmantellant cada més l’equilibri social necessari i encomanant la seva malaltia fins al punt de condicionar la vida de tots. Malauradament el virus els hi va a favor en aquesta malaltissa tasca.
La deficiència cultural es cura amb cultura que n’és la vitamina.

Jordi T.
06.08.2020 | 11:58
L’argumentació d’aquest editorial, Vicent, te l’haurien de copiar Comuns, ERC i JxCat en sessió parlamentària al Congrés de Diputats.

Josep Grau
06.08.2020 | 13:30
“Pacte constitucional” és un eufemisme de “blindatge dels franquistes”. Els franquistes, o postfranquistes, encapçalats per Joan Carles i Suárez, van imposar a l’oposició antifranquista la monarquia, l’Espanya uninacional i la impunitat dels responsables de la dictadura. L’oposició va acceptar les regles del joc de Suárez perquè no tenia prou força per imposar les seves pròpies regles, és a dir, la ruptura amb la dictadura. A Espanya no va passar com a Portugal, on els revolucionaris van fer caure el govern de la dictadura, o com a l’Europa de l’Est, on es van crear governs provisionals amb representants de l’oposició i dels governs comunistes. A Espanya no hi va haver revolució democràtica. La dictadura franquista no va ser destruïda sinó reformada. Del “pacte constitucional” se’n podría dir també “reforma de la dictadura”. Així ens entendríem millor.

quim rigo
06.08.2020 | 13:54
Que el “pacto constitucional” és la plasmació del “Cal que tot canvii, perquè tôt continui iguail” d’en Lampedusa o, com diuen en español, “los mismos perros con distintos collages” era una cosa sabuda, però que ara ha quedat exposada amb tota claredat.
I el Psoe, que no oblidem era un partit anti Otan que va fer un referendum que continuar a l’Otan, ara, com a bon partit republicà, no farà un referendum per mantenir la monarquia, que és la garant de la unitat española?

Albert Ventura
06.08.2020 | 14:10
Abans de morir Franco, Arias Navarro alias Carnicerito de Malaga, es va empescar una llei de asociaciones politicas que promogues el ordenado intercambio de pareceres dentro de los Principios Fundamentales del Movimiento Nacional. Si aixeques el cap es faria un tip de riure amb el que passa.

Roser Caminals
06.08.2020 | 16:50
D’acord amb el comentari del sr. Gilibert, sobretot amb l’últim paràgraf. Només una reflexió: sospito que a hores d’ara hi ha menys catalans que creuen en el “de la llei a la llei” i més que creuen en la desobeidència i la confrontació.

Francesc Fortian
06.08.2020 | 16:57
Ha arribat un moment de plantejar-se d’una vegada el que volem fer a Catalunya, i tenim el dret, el poble, de demanar als actuals polítics, amb actiu o a la presó o al exili, que es defineixin d’una vegada.
Hem de demanar-l’ús que prenguin una posició clara amb els temes que estan dilatan tant com poden i moltes vegades amb accions que perjudiquen a tots nosaltres, catalans.
Si deixem passar la tremolor del règim monarco-feixista-capitalista, tornarem a la casella de sortida, amb les butxaques axutes, el cap cot i el cul encetat, una vegada més.
Al segle XX van haver-hi uns moviments revolucionaris que deien “victòria o muerte”. Ara nosaltres tindríem que dir “victòria o sotmetiment” potser així una part dels catalans adormits es desperterien.

Ventura Passols
06.08.2020 | 16:57
Trobo molt preocupant que davant d’uns fets com els que estem vivint no hi hagi cap moviment de la societat civil. Em sembla que no hi ha ningú preparat per fer res contra l’estructura del atado y bien atado. Quantes oportunitats més deixarem perdre? Que ha de passar perquè la gent reaccionem?

Josep Carreras
06.08.2020 | 17:23
Tota aquesta monserga sols és per oprimir el Països Catalans última colònia i la mes productiva del miserable estat panol. Recordeu que el San Benito castellá a nivell internacional és: espanyol : mentider, lladre, gandul.

Francesc Contreras
06.08.2020 | 19:55
Crec que ERC i JXCAT no s’entendrán mai
Fan la guerra per enfonsar l’altre i de pas enfonsar-nos a tots/Es
El paperot que juga ERC en aquesta história és nefast
Mentre no hi hagi alternatives polítiques a aquests 2 partits ens continuarán enfonsant

Umberto Ciotti
06.08.2020 | 20:13
La dificultad de la proclamación de la Independencia de Catalunya tiene fundamento en la misma degradación moral que afecta el régimen en el poder en España y la sociedad española
——————————————————————
UN RÉGIMEN FUNDADO EN LA PODREDUMBRE DE LA CRIMINALIDAD Y DE LA MENTIRA Y EN LA COBARDÍA DE UN PAÍS DE SIERVOS SUMISOS Y OBEDIENTES, SIN CORAJE, SIN INTELIGENCIA Y SIN NINGUNA PIZCA DE AQUELLA “EXTRAÑA CALIDAD” QUE SE LLAMA DIGNIDAD HUMANA.
Solo un individuo sin ningún escrúpulo moral como es Sánchez puede tener la desvergüenza de los peores críminales, aquellos nacidos y crecidos en las más podridas pocilgas del crimen, para afirmar que la elección de la “Monarquía” en España es consecuencia de un “pacto constitucional” entre los redactores de la “Constitución”, cuando la realidad es que esta “Monarquía”, así mismo como la continuación de la “Magistratura” franquista, y así como está falsa “Democracia” que tuvo su nacimiento en la podredumbre de la falsedad, fueron impuestos a una sociedad española de siervos sumisos por la voluntad de Franco… Una voluntad que nunca este pueblo cobarde de España hundido en la suciedad mental y en la mentira, ayer igual que hoy, ha tenido el Coraje, la Inteligencia y la Dignidad de poner en discusión.
S'ha afegit la noticia a Favorits