El nou paisatge més concentrat de les llibreries del país

La Diada de Sant Jordi té, a Barcelona, un centre neuràlgic marcat per dues artèries, el passeig de Gràcia (on es concentren les editorials i llibreries) i la rambla de Catalunya (on es troben les associacions i entitats). Després de la pandèmia, aquestes dues artèries i la major part dels carrers travessers queden perimetrats i s’estableix un gran espai sense cotxes, a fi de garantir una diada més segura i plaent per als milers de persones que hi passegen. Aquest espai s’anomena “Illa literària”. 

Una illa literària de llibreries a Barcelona

El que és curiós és que en l’última dècada, en aquest mateix espai, ha anat prenent forma una nova illa literària que connota d’una manera nova la ciutat, a partir de la gran quantitat de llibreries de fons i especialitzades que s’hi concentren, que arribaran a ser-ne catorze ben aviat, fet que no es troba a cap més ciutat europea.

El 2020 i el 2021 van obrir per aquestes dates dues grans llibreries de fons ja pensades com a espais culturals, la llibreria Ona, al carrer de Pau Claris, molt a prop de la històrica llibreria Laie, propietat de l’empresari en l’àmbit de l’audiovisual Tatxo Benet; i la llibreria Finestres, al carrer de la Diputació amb rambla de Catalunya, propietat de l’empresari de farmacèutiques Sergi Ferrer Salat, a prop de la llibreria Casa del Llibre de la rambla de Catalunya. De fet, la Casa del Llibre va adquirir la gran llibreria el 2016, ja que inicialment la va obrir la cadena portuguesa de llibreries Bertrand. El 2012, va començar la llibreria infantil i juvenil Al·lots, més modesta i dedicada a un públic específic al carrer del Consell de Cent. El 2013, la històrica Jaimes es va traslladar al carrer de València amb el carrer de Roger de Llúria, i un any més tard, ben a prop, però al carrer de Pau Claris amb el carrer de València, va arribar la també històrica llibreria Documenta, provinent del barri Gòtic. Ben a prop, bo i reforçant aquesta illa literària, també cal comptar amb la Central del carrer de Mallorca amb el carrer de Balmes; Altaïr, especialitzada en llibres de viatges a la Gran Via de les Corts Catalanes, i la històrica Alibri, originàriament anomenada Herder, especialitzada en llibre tècnic i universitari, que enguany celebra el centenari de la fundació.

Fa tres anys, la Finestres va inaugurar una segona llibreria davant per davant de l’original, dedicada a les arts visuals i al còmic, i fa pocs dies s’ha sabut que Ferrer Salat obrirà una tercera llibreria Finestres al mateix tram del carrer de la Diputació, a tocar de la rambla de Catalunya, a la banda de muntanya. També s’ha sabut fa un parell de mesos que ben aviat la Central obrirà una altra gran llibreria especialitzada en un públic jove-adult al tram de vianants del carrer del Consell de Cent. I a aquestes tretze llibreries encara s’hi podria afegir la renovada llibreria Abacus del carrer d’Ausiàs Març, que fa poc s’ha reforçat com a llibreria i espai cultural.

Les febleses de la xarxa de llibreries independents del país

Però aquesta robustesa que ens demostra l’illa literària de llibreries barcelonina contrasta amb unes altres realitats i moviments que s’han començat a veure en la xarxa de llibreries independents de tot el país. Ja vam explicar en el seu moment, ara farà un any, com la plataforma de llibres digitals Bookish havia adquirit dues llibreries històriques: la Caselles, a Lleida, i l’Alibri, a Barcelona. La llibreria Caselles, un equipament cultural centenari que ocupa set plantes d’un edifici del carrer Major de Lleida i té un dels millors fons editorials de les llibreries del país, perillava d’haver de tancar per manca de relleu generacional. Els propietaris van arribar a un acord amb Bookish, que la va adquirir amb la voluntat de mantenir-ne l’equip i la identitat. Bookish, el 2022, ja havia rescatat la històrica llibreria Alibri, quan estava a punt de tancar.

En aquesta línia d’accions al rescat s’ha donat a conèixer fa poques setmanes el projecte La22: el grup Abacus ha entrat en l’accionariat de la històrica llibreria 22 de Girona. I a partir d’ara la llibreria 22 es converteix en el projecte La22, que va més enlla de l’aportació econòmica per convertir-se en una marca que es concep com una plataforma de recepció de propostes d’unes altres llibreries independents que es trobin en una situació vulnerable similar a la de la llibreria 22, o amb unes altres realitats, com ara la manca de relleu generacional.

Una realitat globalitzada

VilaWeb ha parlat amb Martí Romaní, un històric del sector del llibre a Catalunya, que, tot i jubilat, fa de consultor per a Bookish. Ell té prou anys d’experiència per a fer una anàlisi en profunditat de la situació de les llibreries als Països Catalans. D’entrada, ens explica: “El context de les llibreries no és el de Catalunya ni el de l’estat espanyol, sinó que és internacional. És el context de la valoració creixent de la llibreria com un emblema del seu territori. Per una banda, amb llibreries grans, professionals, emblemàtiques, amb bons llibreters, amb molt de fons i oferta, que reben i irradien quantitat d’activitat cultural, on passen coses constantment i això fa que la gent tingui ganes d’anar-hi. Per una altra banda, hi ha les llibreries més petites, que són projectes individuals amb molta voluntat i il·lusió, que aporten molt des del punt de vista cultural, però aporten molt poc des del punt de vista de negoci. I això passa a tot el món. Perquè aquest canvi en les llibreries s’ha produït amb l’aparició i creixent importància de la venda en línia. Les llibreries han potenciat tot allò que no poden oferir els grans operadors de la venda en línia.”

Tanmateix, l’aparició de Bookish com a compradora de llibreries i la proposta de La22 com a inversora en llibreries indiquen també que hi ha una certa inestabilitat en l’àmbit de les llibreries. Respon Romaní: “L’estructura de llibreries que tenim ara conté les centenàries (com ara la Caselles i Alibri) i la resta fonamentalment es van crear durant la transició. I això vol dir que hi ha una generació, que és la meva, que va començar a la ratlla dels anys vuitanta, que fa quaranta-cinc anys que estan en el negoci, i han sobreviscut perquè ho han fet bé i han treballat molt, però no tenen relleu generacional. El cas de la llibreria 22 és un cas peculiar, perquè té una trentena de socis. Però, al final, és el mateix. I aquestes llibreries són estructures grans, amb despeses molt importants i amb gent de setanta anys al capdavant. Per tant, s’han de plantejar una renovació. O tanquen o renoven o es lliuren a la Casa del Llibre i perden la història i la identitat, o s’integren en un projecte com Bookish o Abacus. Tot i que el projecte d’Abacus ens l’hauran d’explicar una mica més bé, perquè no sabem gaire de què va, quin és el projecte a mitjà i llarg termini, amb quin caràcter…”

La22: un reforç per a les llibreries independents o un termòmetre de les seves febleses?

Abacus disposa de 44 llibreries als Països Catalans, però el projecte La22 es planteja fora d’aquesta xarxa i obre una manera nova que Abacus tindrà de vincular-se amb les llibreries independents. Natàlia Sánchez, directora de Comunicació i Relacions Institucionals del grup Abacus, reconeix que no s’han explicat prou bé i relata a VilaWeb: “Per una banda, el repte que tenen moltes llibreries independents és el relleu generacional, i, per una altra banda, nosaltres tenim la necessitat de donar impuls a les llibreries independents, perquè entenem que la xarxa de llibreries independents és un valor imprescindible. Perquè en l’àmbit global ens trobem amb Amazon i la capacitat que té de guanyar mercat en el món del llibre d’una manera brutal. Amazon ja domina el 51% del mercat del llibre als Estats Units. La nostra idea és ajudar a donar un impuls i consolidar els valors de la llibreria 22 i també d’unes altres llibreries que ho necessitin, afrontant el relleu generacional i més reptes. Per això, La22 avui ha esdevingut no només una llibreria, sinó també un projecte en si mateix de suport a unes altres llibreries. Ja en aquests mesos s’han posat en contacte amb nosaltres algunes llibreries d’arreu del país interessades en el projecte. I la seu d’aquest projecte no és Abacus, sinó que la seu és a Girona.”

Continua Sánchez: “Fent una anàlisi de la xarxa de llibreries independents vam veure que hi ha un repte de relleu generacional d’algunes llibreries, perquè alguns llibreters es jubilen i no tenen aquest relleu. Això és així especialment en les llibreries més històriques. I lligat amb això, una segona cosa a la qual donem molta importància és la formació. Entenem que cal generar unes estructures de coneixement profund i de formació del llibreter i que impulsar la formació dels llibreters és quelcom bàsic per al futur del sector. En aquest sentit, el projecte de La22 té una altra pota que serà molt important i que estem desenvolupant de mica en mica, que és la formació.”

Li preguntem a Natàlia Sánchez si en aquest interès per la formació s’han posat en contacte amb l’Escola de llibreters. Respon: “Quan arribi el moment, perquè encara no l’hem començada a desenvolupar, aquesta part, ens hi posarem el contacte. Amb qui ja hem parlat del projecte és amb el Gremi de Llibreters.”

Explica Sánchez: “Abacus, en els últims tres anys, ha viscut un procés de transformació molt gran i aquest procés també passa per canviar algunes velles relacions del passat. Sabem que Abacus havia tingut fins i tot una mala relació amb la xarxa de llibreries independents i això en els darrers anys ha canviat radicalment. La mirada avui d’Abacus amb les llibreries és de col·laboració, cooperació de manera sincera i natural, perquè formem part del mateix ecosistema i perquè cal. Per tant, l’acord amb la llibreria 22 també respon a aquest canvi de mirada.”

Històricament, la relació d’Abacus amb les llibreries independents no havia estat bona. La corda es va tensar fins a trencar-se fa dues dècades arran del fenomen Harry Potter i la competència deslleial que Abacus feia amb els descomptes de més d’un 10%, il·legals, per una altra banda, segons la llei del preu únic del llibre, en relació amb les altres llibreries, que només podien aplicar un 5%. 

Segons la directora de comunicació d’Abacus, “la intenció del projecte La22 no és absorbir les llibreries i que totes siguin d’Abacus i homogeneïtzar el país. Per això el projecte té sentit en la mesura que la identitat i la independència de les llibreries estigui totalment al marge d’Abacus. La llibreria 22 en cap cas no és una Abacus més”. 

Amb tot, les condicions establertes entre la llibreria 22 i Abacus no s’han fet públiques. Quin percentatge de les accions de la 22 s’ha quedat Abacus? Natàlia Sánchez no ho explica, només diu: “Nosaltres hem fet una aportació de capital i de recursos per garantir-ne la sostenibilitat i per afrontar el futur amb solidesa. Però el percentatge hem decidit deixar-lo en la confidencialitat de l’acord.” 

El camí porta a la concentració 

I Bookish, com es projecta en aquesta línia de negoci nou, d’adquisició de llibreries independents? Es convertirà en una nova cadena de llibreries propietària d’una sola empresa? Segons Martí Romaní, aquest és el camí lògic: “El que va desapareixent en aquests anys, amb digníssimes excepcions, com és el cas de la Documenta, és la llibreria mitjana, que és la que ho està passant més malament a tot arreu, perquè va sola en un context cada vegada més exigent. I, a més, té un element que és fonamental i és aquí que es marcarà la diferència entre uns i altres, i és la multicanalitat. Ningú serà fort si no és fort presencialment i també digitalment. Perquè, al final, el que hi ha són llibres i lectors i hem d’arribar als lectors de la manera que ells escullin. I aquest és el nostre camí. Perquè Bookish ve del món digital, del món d’internet, i ja és fort en la venda en línia, i la fase que ha començat és la fase de les llibreries físiques per a complementar els dos canals fonamentals i un tercer, que és el que dóna origen a l’empresa, el de la subscripció mensual, que aquest continua funcionant al seu ritme.”

Continua Romaní: “Per tant, a quatre o cinc anys vista, crec que hi haurà tres o quatre grups de llibreries, a banda de nosaltres. Un pot ser Abacus, si aclareixen de què va el projecte, i després, depèn de com vagi la nova llibreria de la Central del carrer del Consell de Cent, propietat del grup italià Feltrinelli, aquest també podria tenir una estratègia de creixement en l’àmbit de les llibreries a Catalunya i a Espanya. I en l’àmbit espanyol hi ha tres cadenes més d’una certa importància (Arnoia-Nobel, Elkar i Santos Ochoa), que ja tenen alguna llibreria aquí, i que són cadenes que podrien entrar més fortes.”

Mantenir la identitat, clau per a promoure la diversitat

L’estratègia d’evitar el tancament de llibreries independents històriques mantenint-ne la identitat és una estratègia que Bookish ja va començar fa dos anys amb Alibri. Abacus diu que en cap cas no ha volgut arrambar-se a aquesta roda. La diferència principal entre l’una estratègia i l’altra és que Bookish ha adquirit les llibreries i Abacus, si més no amb la llibreria 22, ha entrat de manera parcial en l’accionariat (tot i que potser n’és l’accionista majoritari). Sánchez es referma en aquest punt: “Vull insistir en el fet que en cap cas no és una compra. Això és important.” 

El que sí que tenen en comú totes dues propostes és que els seus moviments, aliances i vendes faran de termòmetre per a conèixer quina salut gaudeix la xarxa de llibreries independents dels Països Catalans. Perquè una llibreria independent solvent i forta no demanarà mai el suport d’Abacus ni deixarà que Bookish la compri. La novetat sí que és que, a diferència de grans grups que el que fan és absorbir les editorials petites, extraient-ne la identitat, en aquests dos casos que ens ocupen la intervenció en les llibreries no vol eliminar idiosincràsies.

Ho desenvolupa Romaní: “Aquest no és un model predeterminant amb compres centralitzades que s’aplica de manera sistemàtica, l’exemple més evident del qual seria la Casa del Llibre i també la de les cadenes de llibreries espanyoles. El model de Bookish té la voluntat de potenciar i actualitzar les llibreries independents, emblemàtiques i que han funcionat a diferents llocs. En diem una cadena horitzontal, en contraposició a la cadena vertical. I crec que això és el que té sentit fer ara. Que Abacus opta per aquest model, doncs ens hi trobarem. I el model de la Central seria una mica un entremig, perquè és centralitzat, però la diferencia el seu contingut.”

Tanmateix, mantenir la identitat de cada llibreria és un desafiament de molta dificultat. Bookish es troba actualment en aquesta situació: mantenir la identitat de cada llibreria i fer possible una gestió econòmica compartida i comuna. Així ho explica Martí Romaní: “Aquesta primera fase ens ha fet evident que aquest model horitzontal és molt més difícil que no pas el model centralitzat, perquè vol dir que agrupes llibreries que cadascuna té la seva història, la seva cultura d’empresa, el seu personal, els seus vicis… I harmonitzar els diferents sistemes administratius, els aplicatius informàtics, etc., comporta una complexitat que fa que segurament no es pugui anar tan de pressa com es pretenia. Però la idea és que en els cinc anys vinents parlem, pel que fa a Bookish, d’una cadena d’entre deu i catorze llibreries, la meitat de les quals d’arreu dels territoris de parla catalana. I parlem de llibreries d’una facturació considerable, que no n’hi ha gaires que facturin més d’un milió d’euros, i amb les que negociem estan molt per sobre.”