Junts pel Sí es va presentar a les eleccions del 27-S amb un full de ruta que mostrava, d’un en un, tots els passos a seguir després de les eleccions. Però, d’aleshores ençà, el full de ruta de Junts pel Sí ha estat objecte de debat i ara és qüestionat per diverses veus i diversos actors del procés independentista. Per una altra banda, la CUP es va presentar a les eleccions amb la proposta de fer la declaració d’independència l’endemà mateix de les eleccions si els vots (no pas els escons) superaven el 50%. El resultat fou del 48% dels vots i una majoria absoluta parlamentària de 72 diputats (62 de Junts pel Sí i 10 de la CUP) compromesa a fer la independència. En el període entre les eleccions i la investidura de Carles Puigdemont –tres mesos i mig–, el full de ruta ja va ser modificat, però les declaracions d’uns i altres no sempre van ser coincidents.

Analitzem tot seguit de quina manera el resultat del 27-S va alterar els plans inicials quina evolució ha tingut el full de ruta fins a la irrupció del referèndum unilateral d’independència (RUI) al centre del debat polític en un moment que el president Puigdemont ha decidit de sotmetre’s a una qüestió de confiança per la negativa de la CUP a aprovar el pressupost proposat pel govern.

1. Què deia el full de ruta amb què Junts pel Sí es va presentar a les eleccions?
Aquest és el full de ruta (pdf) de Junts pel Sí, i amb el qual es va presentar a les eleccions:

full-de-ruta-v2

Segons el programa de Junts pel Sí, doncs, el parlament hauria de declarar la independència abans de les eleccions constituents, i abans del referèndum de la constitució catalana.

2. Es fan les eleccions
Per primera vegada a la història, al Parlament de Catalunya hi ha una majoria absoluta d’escons de partits independentistes: 72 de 135. Però no se supera el 50% dels vots: un 48% de vots independentistes davant d’un 39% dels contraris. El 13% restant no s’ha pronunciat explícitament sobre la independència.

3. La CUP no vol declarar la DUI perquè no hi ha el 50%+1 dels vots
La mateixa nit electoral la CUP afirma que renuncia a declarar la independència ara mateix perquè no s’han superat el 50% dels vots. Vegeu-ne el vídeo:

4. Què va dir Junts pel Sí després de les eleccions?
Artur Mas, l’endemà passat de les eleccions, va anunciar que Junts pel Sí i la CUP havien de trobar un full de ruta compartit: ‘Aquí es tracta de saber si aquests 72 diputats poden tirar endavant conjuntament un full de ruta. Entenc que tothom hi és necessari. Tothom que sap que això és prioritari. Entenc que el que s’ha de resoldre és precisament això.’

Però el debat, durant mesos, no va girar entorn del full de ruta. Es va debatre si la presidència de la Generalitat havia de ser per a Artur Mas o no. El debat sobre el full de ruta va ser enterrat pel debat sobre la investidura de Mas.

5. El parlament aprova la resolució del 9-N
Amb els vots de Junts pel Sí i la CUP el parlament aprova la declaració del 9-N (pdf), que no especifica el full de ruta pas a pas, no declara la independència, però sí que diu que comença el procés cap a la independència. Diu així: ‘El Parlament de Catalunya declara solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república.’ També declara que es començarà a debatre la formació d’una nova constitució catalana i que les decisions no se supeditaran al Tribunal Constitucional espanyol. També convida el parlament a començar la preparació de tres lleis de desconnexió incloses al full de ruta: la de seguretat social, la d’hisenda pròpia i la de transitorietat jurídica.

6. Carles Puigdemont descarta una declaració unilateral d’independència:
En una entrevista de Mònica Terribas a TV3 (vídeo) pocs dies després de la investidura, el president Carles Puigdemont descarta una declaració unilateral d’independència. Diu que no era pas en el programa electoral.

7. Joan Tardà explica el full de ruta al congrés espanyol.
En aquest vídeo (minut 29.25) Joan Tardà explica a principi de març des del faristol del congrés espanyol quins són els passos que seguirà el procés: 1. El govern Puigdemont aprova les tres lleis de la desconnexió: agència tributària, seguretat social, transitorietat jurídica. 2. La gent vota en unes noves eleccions constituents i es tria un nou govern. 3. El nou govern convoca referèndum sobre la constitució catalana. Si la gent vota sí a la constitució, es declara la nova República Catalana. Si la gent vota no, no.

Segons aquest full de ruta, doncs, abans d’arribar a la independència, els ciutadans han de votar dues vegades més: primer en unes noves eleccions, i després en un referèndum sobre la constitució catalana.

8. El president Carles Puigdemont no descarta una declaració unilateral d’independència
A final d’abril, en una entrevista a RAC-1, Puigdemont obre la porta a fer una declaració d’independència en la legislatura següent: ‘Jo he dit que la DUI no hi seria, en aquesta legislatura en què tinc l’encàrrec de ser president. Però això no vol dir que les circumstàncies de la legislatura que ve no ho puguin conduir.’ Va explicar els passos prevists després d’acabar la legislatura amb l’aprovació de les tres lleis de desconnexió: ‘Convocaré eleccions constituents i hi haurà parlament constituent amb uns diputats que tindran l’encàrrec d’elaborar una constitució. I després hi haurà el referèndum per a avalar la constitució. Acabat aquest cicle, si el resultat és positiu i majoritari al país, estarem en condicions legals de proclamar la independència.’

9. El referèndum unilateral d’independència (RUI) torna a escena
Antoni Abat Ninet, professor de dret a la Universitat de Copenhaguen, fa una intervenció al parlament on posa damunt la taula el referèndum unilateral d’independència (RUI). Ja hi havia hagut defensors de la fórmula del RUI per a validar la independència, però és en aquest moment quan la idea pren vigor. És una idea que ve de lluny i que Abat Ninet reintrodueix amb força. Ell no veu clar que per a arribar a la independència s’hagi de votar dues vegades: primer en unes eleccions, i després una constitució. Proposa de tornar a votar només una vegada i que sigui en un referèndum sobre la independència. El seu full de ruta seria fer una declaració d’independència i, el mateix dia, exactament el mateix dia, convocar un referèndum d’independència on la gent votaria si està a favor de la independència declarada.

10. La llei de transitorietat faria de DUI
Després de la irrupció del RUI, algunes veus, com la de Marta Rovira, comenten que la llei de transitorietat jurídica fa la funció d’una DUI, encara que no porti aquest nom. La llei de transitorietat marcaria  la creació d’una nova legalitat catalana, al marge de l’espanyola. També Carles Viver Pi-Sunyer, un dels pares del full de ruta de Junts pel Sí i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, apunta que la llei de transitorietat és una declaració d’independència de facto.

11. Demòcrates i la CUP aposten pel RUI
La CUP i Demòcrates defensen aquest referèndum unilateral d’independència. La CUP ho aprova en assemblea, i Demòcrates en el seu acte fundacional. Demanen que el president Puigdemont convoqui una reunió dels partits al Palau de la Generalitat per preparar el camí cap al RUI i posar-hi data.

12. L’Assemblea Nacional Catalana demana a les seves bases que votin sobre el RUI
L’ANC convoca les seves bases perquè decideixin si volen introduir el referèndum d’independència en el full de ruta o no. L’Assemblea posa a l’abast dels socis un document exposant per què s’ha de defensar el referèndum. Votaran el dia 15.

13. Puigdemont no vol aigualir el full de ruta, però s’obre a millorar-lo
En el debat obert arran de la irrupció del RUI, el president Carles Puigdemont descarta d’aigualir el full de ruta, però s’obre a enriquir-lo. Ha anunciat una qüestió de confiança la segona quinzena de setembre després del fracàs del pressupost al parlament.

14. ERC tampoc no tanca la porta a un RUI després de la llei de transitorietat
Els republicans no veuen amb mals ulls el referèndum unilateral d’independència, encara que han defensat d’entrada el manteniment del full de ruta del govern. Demanen que, si s’ha de modificar, es decideixi en un debat entre tots els implicats. També consideren que la CUP ho encara de bona manera perquè accepta que primer es faci la llei de transitorietat. Aquesta és una de les claus del debat. Els principals detractors del RUI consideren que en cap cas no es pot fer abans d’haver aprovat al parlament la desconnexió legal.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb