Antoni Abat Ninet, al parlament (fotografia: TV Parlament).

‘Em dic Ninet i fa quatre generacions el meu besavi va proclamar la independència de Catalunya des del balcó de l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment, el van afusellar. Emociona que quatre generacions després un Ninet torni a ser aquí parlant d’això mateix. Demostra que els catalans persistim.’ Antoni Abat Ninet, professor de dret, resident a l’estranger, va començar així la seva intervenció al Parlament de Catalunya la setmana passada, convidat pels senyors diputats per a parlar del procés. El doctor Abat Ninet és professor de lleis a la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), on ara viu. També ha estat professor a Catalunya (ESADE) i als Estats Units (Georgetown). La seva intervenció, una mitja hora en total, és la cosa menys processista que he sentit darrerament. Res d’allargar-ho gaire ni deixar temps a l’equip rival.

Vídeo 1:

Vídeo 2:

El full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència ja declarada. I qui diu la setmana que ve, diu d’aquí a uns quants mesos. Però, sigui com sigui, el full de ruta és DUI més referèndum, i no esperem els divuit mesos. Com més ràpid, millor. Això sí, quan convoquem el referèndum, tinguem-ho emparaulat amb els estrangers amb qui l’organitzarem, perquè l’estat espanyol no ho vol. I aquests estrangers, diu el resident a Dinamarca, ja fa temps que esperen la trucada de la Generalitat.

A banda d’aquest full de ruta, el senyor Ninet va ser políticament incorrecte. Suposo que hi deu ajudar tenir un rebesavi afusellat i  viure a l’estranger. Idees que va donar, com qui no vol la cosa, i molt educadament: ser un Taiwan al mig d’Europa (és a dir, un estat totalment independent, molt funcional, però no gaire reconegut internacionalment) és millor que la situació actual. Ell no creu que ens passés de cap manera. Sí que diu que si ens passés, què. Segon: no barregem el procés constituent (escriure una constitució) amb el procés cap a la independència (crear un estat independent). Potser volem fer massa coses alhora. Centrem-nos. Tercer: la negativa estatal a fer el referèndum ajuda a justificar una DUI amb el 48% dels vots. I més si convoquem el referèndum immediatament. Tranquils.

Quart: cens propi. Sense això, adéu-siau referèndum. Amb el cens espanyol, ens farien trampes. Per al referèndum català si et registres abans, votes. I si no, no. És evident que no tothom voldrà votar, ni inscriure’s al cens. Opina que s’ha de respectar. Només faltaria. I que no patim pas gaire si la participació és baixa. El món ho accepta igual. I d’exemple, Irlanda del Nord, que va votar ser britànica i la participació no va arribar al 40%. Bàsicament, van anar votar unionistes i prou. I cap problema. Això, pel que fa a la independència.

Pel que fa a la constitució catalana, Ninet va donar aquest consell: no esperem a tenir-la completa per a ser independents. Que ens coneixem. Fem un document brevíssim, de deu articles o quinze, que serviria durant uns quants mesos i prou. Es respecten els drets humans, els drets individuals, etc. Centrem-nos.

I, finalment, el senyor Abat Ninet troba horrorosa la política de declaracions de desobediència. Si vull desobeir –deia– ho faig. I no vaig avisant que ho faré.

Després ple d’educació, i un pèl nerviós, el professor Abat Ninet se’n va anar.

Abat Ninet i Joan Tardà, Joan Tardà i Abat Ninet. Els dos homes que darrerament he vist més convençuts amb la seva idea de full de ruta. Cadascú amb la seva, però tots dos totalment convincents.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]