Francisco Bañeres

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, s’ha espolsat les acusacions d’inacció davant la brutalitat policíaca del Primer d’Octubre. En una compareixença al parlament, Bañeres ha al·legat que la fiscalia no va fer res perquè s’investigués la violència dels cossos de seguretat de l’estat espanyol contra els votants del referèndum perquè, en el cas de lesions lleus, només ho podia fer si els afectats presentaven una denúncia, d’acord amb l’article 147 del codi penal, en els apartats 2 i 3. Arran de les crítiques de JxCat, ERC i la CUP per no haver actuat d’ofici davant l’actuació violenta dels agents espanyols per a impedir la votació, Bañeres ha subratllat que els cossos de seguretat de l’estat actuaven sota l’empara de l’autoritat judicial i ha defugit de parlar en cap moment de lesions greus. Segons Bañeres, en els casos que sí que es va presentar denúncia, la fiscalia només havia d’actuar en cas d’excés policíac, però no n’ha detallat cap. El diputat de la CUP Vidal Aragonès li ha recordat que no parlaven pas de danys lleus i li ha retret que la fiscalia no actués.

JxCat ha retret a Bañeres que la fiscalia actués de ‘braç repressor d’idees polítiques’ i que tots els processos judicials oberts per la violència de l’1-O s’obrissin a instància de les víctimes, mentre que la fiscalia sí que ha emprès accions contra la presumpta inactivitat dels Mossos d’Esquadra. ERC també ha criticat la ‘inactivitat’ del Ministeri Fiscal davant la violència dels cossos policíacs i els ‘comportaments feixistes’ que hi ha als carrers i li ha recordat que s’havien de perseguir els delictes amb independència de qui els cometés. La CUP ha expressat la seva indignació perquè en la memòria no hi figura cap actuació per la violència patida pels votants de l’1-O, i ha recordat que diaris de tot el món van obrir en portada amb informació de la brutalitat de la policia. ‘Van incomplir la seva obligació, que és la persecució del delicte’, li ha retret Aragonès.

Les crítiques per la passivitat de la fiscalia no les han fet només els partits independentistes. Amnistia Internacional va denunciar que la fiscalia i el govern espanyol havien obstruït les investigacions sobre la violència policíaca. En un informe titulat ‘1-O a Catalunya: Obstacles per a la investigació de l’ús excessiu de la força’, Amnistia Internacional recollia que la fiscalia havia amenaçar alguns denunciants, a més de mostrar desinterès per a investigar les denúncies contra els agents i de rebaixar la importància dels fets. Per exemple, es va oposar que el jutjat número 7 de Barcelona oferís als ferits la possibilitat de personar-se en el procediment i va advertir algunes persones a qui es va oferir de personar-s’hi que ‘podien ser, alhora, autores d’un delicte de desobediència o de resistència greu’. En el cas d’Aiguaviva, Amnistia Internacional acusava la fiscalia d’haver provat de desqualificar els declarants relacionant-los amb ‘actes de resistència o d’obstrucció de l’actuació policíaca’. Al parlament, Bañeres ha rebaixat la importància de les lesions que van patir ciutadans l’1-O i s’ha referit només a les lesions lleus. Un estudi exhaustiu, publicat a VilaWeb, detalla l’abast de les lesions, entre les quals hi havia traumatismes greus. L’informe va permetre de validar la xifra de 1.066 ferits recollida pel Departament de Salut de la Generalitat. Segons el CatSalut, hi va haver 173 casos (16,2%) en què els diagnòstics van ser de gravetat moderada i en set persones (0,7%) es van classificar com a greus.

El fiscal superior ha comparegut a la comissió de justícia per presentar la memòria de la fiscalia del 2017. L’última vegada que un fiscal va intervenir-hi per aquesta raó va ser el 4 de desembre del 2014, tot i que no és una compareixença obligatòria, segons fonts parlamentàries. Bañeres ha celebrat la normalitat de tornar a la cambra, on ha rebut elogis dels partits constitucionalistes i dures crítiques dels independentistes.

Dubtes en les investigacions dels batlles

Bañeres també ha admès que van sorgir dubtes dins la fiscalia en le moment d’investigar la col·laboració de més de set-cents batlles amb l’1-O. El fiscal ha constatat les dificultats sorgides a l’hora de distingir el suport polític al referèndum dels casos d’implicació efectiva que, a parer seu, podien tenir rellevància penal i que han quedat reduïts a sis o set. Bañeres ha admès que hi va haver discussions entre els fiscals provincials, la fiscalia superior i el fiscal general de l’estat per a determinar on eren els límits. Es va arribar a la conclusió, segons que ha relatat, que només quan hi havia participació activa amb ‘actes d’execució material’ es podia proposar una acció penal.

JxCat ha criticat que s’interroguessin batlles abans de l’1-O i tot. També ha culpat la fiscalia d’haver col·laborat en l’obertura d’una causa general contra l’independentisme, i ha censurat que comencés a investigar el procés després de la declaració de sobirania del 2015, quan el referèndum ni tan sols s’havia plantejat. ERC ha subratllat que l’actuació de la fiscalia els generava ‘inseguretat jurídica’. El diputat Jordi Orobitg ha explicat que detectaven un ‘comportament erràtic’ quan s’arxivaven les investigacions d’alguns batlles i s’interposaven querelles contra uns altres, com li ha passat al de la Bisbal d’Empordà, Lluís Sais, i al de Castelló d’Empúries, Salvi Güell, entre més. Aragonès ha insistit en l’anomalia del setge policíac a la seu de la CUP el 20-S, uns fets que el fiscal superior ha esquivat.

Els grups independentistes també han qüestionat que la fiscalia actués quan ja hi havia investigacions judicials obertes per l’1-O en diversos tribunals. Bañeres ha al·legat que la fiscalia pot continuar donant ordres als cossos de la policia perquè actuessin en aquests casos. Considera que, d’acord amb l’ordenament jurídic, es pot debatre fins a quin punt han de deixar d’investigar. ‘De fet, no hi ha hagut cap retret ni per part dels jutges ni dels tribunals’, ha remarcat.

Un 124% més d’atestats per delictes d’odi

La memòria del 2017 recull que els Mossos d’Esquadra van fer un 124% més d’atestats relacionats amb presumptes delictes d’odi i discriminació per orientació política respecte al 2016. JxCat, ERC i la CUP han criticat que s’acutés per la presumpta comissió de delictes d’odi contra persones que havien qüestionat les actuacions de la policia espanyola i la guàrdia civil, tenint en compte que ja hi havia jurisprudència que indicava que els cossos de seguretat no formaven part dels col·lectius protegits. Bañeres ha sentenciat que per les seves mans no ha passat cap acusació en què s’imputés un delicte d’odi a ciutadans per haver fet ‘manifestacions contràries, injurioses o ofensives’ a agents de la policia espanyola ni de la guàrdia civil.

Per la seva banda, Ciutadans ha lamentat que Catalunya sigui un destí poc atractiu per als fiscals pel ‘clima de confrontació’ que diu que s’hi viu. La diputada Lorena Roldán ha explicat la ‘diàspora’ per alguns ‘atacs’ a seus judicials, com les pintades i el llançament d’ous a la seu barcelonina de la fiscalia durant una manifestació contra el judici als dirigents independentistes. També ha lamentat que no s’hagués detingut ningú per aquests fets, mentre que Bañeres ha recordat que els Mossos d’Esquadra s’ocupaven de les investigacions i haurien de concloure qui van ser els responsables. El PP també ha dit que la fiscalia hauria de poder complir les seves obligacions sense patir ‘setges’ ni ‘assenyalaments’. Finalment, el PSC ha retret que el català no tingués un ús equiparable al castellà a l’administració de justícia, una crítica en què han insistit els grups independentistes.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb